h1

Reflexions entorn al meu exili rural

Agost 29, 2009

rural1

Ieep! Ja torno a ser aquí! Per fi ha acabat el meu retir espiritual en un minúscul poblet situat en un recòndit indret del camp de Tarragona on, per tercer estiu consecutiu, he dirigit un fabulós projecte d’investigació arqueològic dins una cova prehistòrica que, enguany, ens ha donat espectaculars resultats científics, sobrepassant de llarg les meves previsions més optimistes.

Però els ossos i les pedres també m’han deixat prou temps per reflexionar sobre la realitat social als pobles petits de Catalunya i de com hauria estat la meva pròpia vida si la meva mare no hagués emigrat cap a la urbs als 16 anys.

REFLEXIÓ 1-> Especialment em qüestiono com hauria afrontat la meva homosexualitat en un entorn sense cap mena de referent ni possibilitat de socialització GLTB (locals o associacions). Hauria sortit mai del armari? O pel contrari hauria revolucionat la vil•la, transformant-la en un paradís gayfriendly? En tot cas, aquests dies, jo i el meu xicot varem decidir armaritzar temporalment els nostres gestos d’afecte en públic davant les omnipresents iaies xafarderes, especialment després d’escoltar una conversa altament homofòbica en un bar. Ja m’estava imaginant a les masses rurals armades amb forques i torxes assaltant casa meva a mitjanit!!

REFLEXIÓ 2-> Sens dubte la part més positiva de la vida rústica és l’idíl•lic entorn natural amb els seus infinits camps de vinya al capvespre o el seu Patrimoni Històric, esquitxat d’esglésies romàniques, cellers modernistes, monestirs cistercencs, pintures rupestres, castells templers, forns ibèrics o preses romanes per arreu. Això per no parlar de la gastronomia: quins vins i caves!!

vinya

REFLEXIÓ 3-> Ningú de menys de 35 anys es vol dedicar a treballar el camp, deixant la feixuga i mal pagada verema exclusivament en mans d’immigrants. Aquest fet està causant una veritable transformació sociològica que no està resultant gaire ben païda pels pagerols de tota la vida: el to de les converses xenòfobes que he escoltat aquests dies, m’ha posat els pels de punta. No m’estranyaria gens que aquestes terres, històricament feu irredempt d’ERC, es llencessin en mans de l’ultradreta racista de Plataforma per Catalunya en breu.

REFLEXIÓ 4-> Per fi he entès perquè el comunisme mai ha triomfat al camp! En aquesta microescala es molt difícil percebre diferències de classe: totes les cases de pagès son de mides i estils molt similars i mai diries qui d’ells està a la ruïna passant gana i qui es un multmilionari excèntric.

REFLEXIÓ 5-> Els gustos musicals del jovent de la zona son per suïcidar-se una estona llarga! Encara no han superat el rock català dels 80’s, el punk kalimotxero teenager del any de la kika, ni el xumba-xumba bakala més passat de voltes!! Com pot sobreviure algú sense haver sentit mai absolutament res de Madonna, Antony & the Johnsons, Hole, Pulp, The Gossip, Mika, Depeche Mode, Royksöp, The Killers, Fangoria, Placebo, Patrick Wolf o Morrissey??? Això per no parlar del cinema clar… amb una sola sala per comarca que tan sols projecta cutrades comercials blockbuster ja us podeu imaginar el nivell de cultura cinèfila a la zona! Com per dur-los a veure la darrera de Lars von Trier!

REFLEXIÓ 6-> L’església segueix sent el centre de socialització nº1, tot i que la gent jove se’n comença a distanciar, es una passada veure com apareix una massa sorgida de sota les pedres cada diumenge a les 12, fent fila cap a missa.

Doncs res! Entro de nou dins el frenètic ritme urbà, amb el seu adorable estrès i la seva glamourosa contaminació. No sabeu com els he trobat a faltar!!

rural2

Anuncis

20 comentaris

  1. Has fet un bon retrat de Montblanc… Serà que hi has estat a propet? 🙂


  2. Uixxx caaaasi!! HAs errat de poquíssims quilòmteres!
    Peró Montbalnc té 6.000 habitants i el poble on he estat jo un centenar escàs!
    Però si algú ha estat capaç de filar tan prim amb la meva descripció, deu ser que he donat al clau!


  3. jo he estat a mallorca rodant-ne la versió mallorquina d’estrella damm, ja saps, hippisme, caletes idíliques, salts al mar des de roques prou altes, borraxeres, festes de poble, etecé, etecé.
    un dia d’aquests haurem de parlar!


  4. Quines ganes de considerar-te per sobre dels demés. L’únic punt on puc donar-te la raó és en el pensament de molta gent de la zona (homofòbia, xenofòbia, safarejos…). Però en fi, si el mateix centre de socialització és l’esglèsia, ja implica una mentalitat menys d’acord amb la ciutat.

    Per cert la reflexió del comunisme no s’aguanta per enlloc…


  5. Es que precisament Arcangelo, vaig cone`xer un multimilionari excentirc que tenia una casa exactament idèntica a la resta del poble.

    I aquetsa teoria no es meva, l’atropologia social ja hi va arribar molt abants que jo: en un entorn rural les diferències de classe son molt menys apreciables que en un urbà, ja que viuen en una divisió del treball preindustrial. Demostram el contrari, va! Ara resultarà que tots els antropolegs socials estan equivocats!

    PD: igual en el latifundisme andalús i extremeny si q s’aprecien aquestes diferències, per aixó allí si hi guanya l’esquerra! El minifundisme català es un conjunt d’autònoms on tothom va a la seva!


  6. Doncs la Conca de Barberà és rural, però no tant. Si vols experimentar una immersió a un autèntic món rural cal que vagis cap a l’interior del Montsià, a part de necessitar un traductor de pixapí-Terres del Ebre viuràs experiències úniques a un món rural profund.

    Lars Von-Trier viuria al Montsià, n’estic segur.


  7. I el teu casc? Segur que el propietari del crani que vastrobar va cabar sota aquella enorme pedra per no portar-ne un! hehehe

    Benvingut! 🙂


  8. PD. Xula la nova foto de la capçalera!


  9. Exili rural? Perquè els troglodites es buscàven les coves tan lluny de ciutat? Amb lo bé que aniria tenir-les a l’eixample!


  10. La sisena reflexió espanta…, jo que pensava que això només passava a “la España profunda”!


  11. M’alegra que t’hagi anat bé les excavacions. En referència al teu exili rural, haig de dir que per mi és la meva vida diària, i que moltes de les reflexions que dius, en especial la 1, la 2 i la 6 no sols es troben en pobles d’un centenar de persones, sinó que amb pobles de 6000 habitants i a 50 km de Barcelona tot això existeix.

    Això és la vida de poble!!! Encara que tampoc la canviaria tant per la vida urbana, massa contaminació i poques esglèsies romàniques.


  12. Per sort sempre hi ha especimens rurals amants de la bona música, cinema i literatura però la majoria tela. És probable que si la teva mare no hagués emigrat als 16 ho haguessis fet tu com jo als 18 cametes ajudeu-me cap a BCN. Val a dir que potser hagues pogut fer mes pedagogia i ensenyar a ser mes tolerant a molta gent però la meva batalla estava fora i de fet tots els gais de moment hem marxat lluny de la terra. Esta be visitarla de tant en tant però poca cosa mes de moment.


  13. Uff.. torno de vacances i em trobo aquest post tant interessant…

    A veure, el que passa és que els que pertanyem a alguna minoria (de gustos sexoafectius, de gustos culturals…) a les ciutats ens podem conèixer entre nosaltres i crear espais de trobada. Al poble no deixes de ser “el raro del poble” (potser ajuntant tots els raros del poble de cada comarca podrien formar un club però tot i així se sentirien força sols). En definitiva, les ciutats sempre han estat refugi de minories socials, polítiques, religioses, sexuals… gràcies no a la benevolència dels urbanites sinó a l’anonimat i a la possibilitat de trobar-te altres persones que formin part de la teva minoria (molt difícil trobar algú de la teva minoria en un llogarret de 20 habitants…)

    P.S. Els fans de la música indie a casa nostra són minoria, get over it. Com deia Alaska: “esto no es Londres”.

    Sobre el tema de les diferències de classe… no hi ha supermasos de terratinents per allà el baix camp?


  14. M’has tocat la fibra amb lo de la música!!! Crec que mai ens hi entendrem tu i jo en aquest aspecte, m’expliques que té de dolent “el punk kalimotxero teenager del any de la kika”?? Jo no he escoltat molts dels grups que tu anomenes, i saps que?
    SÓC FELIÇ!!!!jajajaja! El proper concert de insershow t’hi porto arrossegant!
    Petonets!!


  15. Una bona immersió a la Conca de Barberà. Si indiques que també hi ha mines d’alabastre, tot i que ara no n’extreguin, no tindria cap dubte que parles de Sarral!

    Coincideixo amb tu en algunes reflexions del món rural… però tant la immigració (i aquestes pot incidir positvament o negativa) o com les noves tecnologies estan canviant el panorama. Potser només hi ha una sala de cinema, però la gent es baixa les pel·lis per wi-fi abans que les estrenin i toto!

    Jo que sóc de Barcelona de tota la vida, et puc assegurar que respecte la homosexualitat he trobat unes reaccions més obertes i tolerants que al Cap i Casal, i t’estic parlant d’un municipi on tot són masies i la capital comarcal del costat té un bisbe de dretes. 😮


  16. Això sí el camp no és l’arcàdia feliç que ens venen a Ventdelplà…


  17. El tema del punk calimotxero i la seva supervivència és digne d’un estudi antropològic. Extremoduro per exemple són un dels grups espanyols amb una trajectòria més sòlida i vendes i públic més estables! Veure per creure!


  18. Molt interessant el teu post…
    En general, estic força d’acord amb el que expliques a les teves reflexions.

    Sobre la primera… estic completament segur que hauries sigut com l’alcalde d’un poble de la Alcarria, anomenat Campillo de ranas (poble preciós, integrat a la anomenada arquitectura negre de la provincia de Guadalajara) que ha fet que el seu poble sigui un dels favorits a les castelles per a celebrar matrimonis homosexuals. És un dels pobles que va en contra de tot tòpic sobre la mala fama de la “España profunda”…
    També hi ha un poble, Albalate de las Nogueras, anomenat el “pueblo libro”, situat a la “serranía conquense”, on més d’algún “progre o conservata prejuiciós malèvol” cauria d’esquenes…
    Sempre he defensat la pluralitat de totes les zones geogràfiques, i la malafortunada “España profunda” és tant o més plural com qualsevol altra, rural i urbanament parlant.
    Crec que cadascú té el seu lloc durant el temps que dura una vida, i tant si haguèssim nascut aquí o allà sempre buscaríem, com busquem, el lloc allà on ens sentim millor.

    També estic força d’acord amb el tema sobre el socialisme-comunisme… però també hauríem de dir que al ser un moviment sorgit a la urbs, des d’un bon començament tant els conceptes com la estructura eren difícils d’adaptar al món rural… així que podríem dir que històricament el mòn del camp és la pata coixa de la filosofia marxista…
    encara que també s’hauria de fer un estudi més particular, i ara no és el cas, a molts d’aquests móns rurals (minifundi, latifundi, mitjana propietat… i aspectes culturals de cada zona-regió)

    Sobre l’esglèsia… estic força d’acord, però en el context d’un poble crec que hauríem de discendir molt entre els actes “oficials” que fà la esglèsia, i la setmana santa o festes patronals en general… però això ja ho comentaré en un altre ocasió, si sorgeix.

    Però en una cosa que no coincidirem mai és en el tema de la música… i no es que vagi a defensar jo ara el xumba xumba bakala o altres.
    Primerament, no sóc ningú per comentar coses relacionades amb la música ja que sóc un ignorant falaç sobre aquest tema en general, i segon (que és la causa del primer) quasi mai l’escolto, perquè sincerament, no m’agrada. Sóc raro… sí… i què?

    M’agrada més llegir, el soroll d’un silenci a un espai natural, una bona pel·lícula, un bon cómic, un bon argument d’algún videojoc (per cert, per fi declarat com indústria cultural pel congrés dels diputats… quan a Gran Bretanya ja tenen arxius on es conserven els primers videojocs sortits als anys 70…), una bona història explicada cara a cara davant d’un amic o colla d’amics… que no que algú m’expliqui la seva vida o els seus sentiments amb un ritme equis que potser fà que realment no m’enteri del que realment em vol dir. I les lletres de les cançons que puc entendre (català, castellà) encara puc entendre-les i em poden agradar algo més o menys, però la meva ignorància llingüística fa que encara sigui més ignorant en aquest tema, ja que a les lletres en altres idiomes no arribo…

    Però, sincerament, si a algú li agrada el flamenco, el rock d’Extremoduro o sucedanis (últimament és la poca música que escolto, i que vols que et digui, des de la meva ignorància, m’agrada) o el xumba xumba bakalaero, no és problema ni meu ni de ningú (evidentment, quan te la posen a 100 decibelis ja sí que és problema de hom).
    És una opció cultural com qualsevol altra, i no seré jo qui critiqui algo que no comprenc.

    I com sempre, m’he enrollat més del que hauria… jejeje.

    M’en alegro que hagis tornat… continua així!


  19. Realment ha de ser dur sortir de l’armari en un poble. Per cert, la foto del post em recorda als instruments de tortura que feia servir la inquisició per a obligar als “desviats” a retractar-se… O Per a esquarterar-los. Visca la diversitat i la contaminació de Barna!


  20. Realment ets agraït de llegir, entretenidor, entenedor i agradable.

    En fi, respecte al text, jo que sóc un home de món rural, et done la raó en algunes coses… com per exemple que és més difícil, segur, de mostrar una tendència sexual diferent a la heterosexual. En canvi, per exemple no puc estar d’acord amb el tema dels gustos musicals (clar que cada poble és un món), però al meu et puc confirmar que la gent, com la música, també evoluciona, primer en particular i després en general.
    Del tema del treballar al camp, m’estime més no parlar-ne, jo mateix sóc un expulsat del camp i no per gust sinó per obligació. El camp català sofreix per desgràcia el fet d’haver-se inclòs a un desenvolupament neoliberal, molt desigual!, que ha condemnat al petit i mitjà pagès-ramader. Crec que el destí es evident (almenys des de la meua pròpia experiència), concentració de la propietat en mans de les empreses transformadores, retrocès del pagès-ramader a jornaler i unificació de la tipologia de cultius (en tots els sentits).. vaja per posar l’exemple.. el model americà (però tenint en compte que ni el territori ni la realitat social es l’americana). Sincerament no hi veig el costat positiu, més que de qui uns anys, amb la desmemòria, ens felicitarem d’haver canviat de sector econòmic i de ser novament uns explotats.

    Moltes gràcies, per les felicitacions sobre el relat històric del Monestir de les Avellanes

    http://monestiravellanes.wordpress.com



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: