h1

MADRID: Mite i realitat

Agost 11, 2009

arribaespaña

Tot nacionalisme necessita crear un enemic extern amb el qual unir a la població civil sota una bandera, oblidant així els problemes materials i substituint les diferències de classe per les de pobles.

El patrioterisme català no podia ser menys i així doncs va inventar un mite: Madrid, una urbs suposadament fosca i tenebrosa on presumptament es respira un profund odi a qualsevol cosa que ensumi a català. Si? De debò? Això ho havia de comprovar amb els meus propis ulls, així doncs vaig agafar l’AVE, malgastant l’únic dia de vacances que tindré aquest any, per tal d’aprofundir la fugaç visita que vaig fer a la Capital l’estiu passat amb motiu del concert de Morrissey.

Però ai las! Quina va ser la meva decepció quan vaig descobrir que no es tan ferotge la fera com la pinten:

– Els taxistes no escolten la COPE.
– Al hotel podíem veure TV3
– A l’hora d’esmorzar ens regalaven La Vanguardia
– El Reina Sofia des de que té un director català, Borja Villel, ha esdevingut una rèplica del discurs museístic del MACBA i està ple d’artistes catalans i de cartells revolucionaris de la Guerra Civil editats per la Generalitat Republicana.
– El Caixa Fòrum té un èxit brutal a un any de la seva inauguració.
– Als cinemes Renoir Princesa es projectava el darrer film de Cesc Gay (VOS) en català subtitulat.
– Als quioscs venien bufandes del Barça
– Madrid estava literalment envaïda per turistes catalans arribats via AVE.

akm0madrizAixí doncs on son les masses enfervorides que catapulten a Esperanza Aguirre a les majories absolutes? A mi em va semblar una ciutat moderna, cosmopolita i molt diversa, amb molta festa i un barri gai sencer, que provocaria un atac d’úlcera als gais ultra-radicals barcelonins.

La única senyal d’un govern de dretes que vaig poder captar eren uns cartells editats per la Comunitat on es podia llegir “Para la Crisis: crea una empresa

Potser les iaies casposes fans de Curri Valenzuela s’amaguen a llunyanes urbanitzacions o, qui sap, si en aquella capital han creat un altre mite segons el qual el PSOE viu agenollat als designis dels perversos i cruels catalans… quin misteri!

congreso diputados

FOTO: Un arqueòleg glamurós qualsevol a punt d’entrar al Congrés dels Diputats per tal de donar un cop d’estat, minuts abants de recordar que a l’Agost no hi han sessions parlamentaries

Advertisements

17 comentaris

  1. Ja és bo que ho reconeguis (de tu em temia algun discurs més incediari). De les moltes vegades que he estat a Madrid (mili inclosa), només una vegada em vaig trobar amb un individu voluntàriament ofensiu (i a sobre era gai).

    L’odi que alguns catalans senten per la ciutat de Madrid és com allò de matar el missatger.


  2. A mi Madrid m’encanta, però per passar-m’hi tres o quatre dies; al cap de 96 hores, aprox. (ho tinc comprovat; hi dec haver estat unes 30 vegades) comença a picar-me tot el cos. És la caspa, que acompanya indefectiblement el suposat cosmopolitisme de la capital espanyola.
    Madrid és cool… però per un rato. Si vols cosmopolitisme, puja a Berlin!

    Salut.


  3. Home, arqueòleg, crec que t’has quedat una mica en la superfície de l’anàlisi.

    D’entrada hi ha dos Madrids, el d’Almodovar i el de Curry Valenzuela, el de Jenesaispop i el de Libertad Digital, el del “sindicato de la ceja” i el “de la gaviota”, el dels nostàlgics de la movida i el dels nostàlgics dels mítins a la Plaza de Oriente, el de malasaña, Lavapiés o Chueca i el del barris de Salamanca, Moncloa o la Puerta de Hierro. I òbviament cadascun d’aquests dos Madrids té unes actituds molt diferents amb la diversitat (i no només nacional). Hi ha un madrid que viu i deixa viure i un madrid opusí. I a l’estiu t’has estalviat de veure les legions de senyores amb abrics de pells i ulleres fosques que semblen tretes dels mítings franquistes de la plaza de oriente!

    Vull dir que negar que hi hagi anticatalanisme visceral és tan absurd com negar que hi hagi antimadrilenyisme visceral i injust en moltíssims catalans.

    De fet si l’antimadrinyelisme és injust per una cosa és perquè d’entrada, “Madrid” no és l’epicentre de l’anticatalanisme. Lògicament és el lloc més poblat d’Espanya i per tant el lloc on numèrica (que no proporcionalment) hi ha més ultranacionalistes espanyols. Per altra banda Madrid actua com a epicentre mediàtic de la dreta casposa (ABC, El Mundo, la COPE). Però hi ha més anticatalanisme en proporció a la castella profunda o a murcia que a Madrid. I és lògic perquè se suposa que a més població urbana, més tolerància amb les diferències (oi que ens sona això molt als GLBT?).

    El que sí que cansa és l’eterna competició MAD-BCN. Preferiria viure en un país ben articulat fet de moltes ciutats petites com Alemanya, Països Baixos o fins i tot el quadrant NE d’Estats Units (no, Berlin o NY no serveixen d’exemple, no tenen res a veure amb la resta del país). En aquests dos llocs, moltes ciutats petites que a Espanya serien una gris i trista capital de província, tenen una barreja fascinant i contradictòria entre un cosmopolitisme i una vida cultural brillant i vibrant que ja els agradaria tenir a moltes capitals d’estat i un toc pagesívol i localista força “autèntic” que per trobar-lo aquí hauries de viatjar un mínim de 100 km lluny de la plaça de catalunya o la puerta del sol.


  4. L’anàlisi, realment, una mica superficial, Arqueòleg. El mite no és Madrid, és la gent, i no precisament de Madrid. Hi ha molt poca gent tant estúpida com pensar que l’enemic real és Madrid. I bé… a Barcelona ja pots buscar per la Bonanova, Sarrià o alguna urbanització de la perifèria o a veure que pensa un de las Brigadas Blanquiazules.

    Molt bona la segona foto amb el comentari, per això!

    Molt interessant el comentari d’en Rafel. Al final se’n va una mica de mare però les idees sobre el teixit urbà nacional que proposes són la sol·lució a molts problemes sociològics tant de Catalunya com a Espanya.


  5. Home heu de saber q he estat tan sols 3 jornades: durant el dia dins museus (Thyssen, Prado, Reina Sofia, Fundació la Caixa..) i per la nit a Chueca.

    Tothom llegia el País i he escoltat més gent parlant en català que a Hospitalet!

    Si, igual no he passat prou temps per fer un mostreig significatiu i no sesgat de la realitat sociopolítica a la capital! Em vaig quedar tan sols amb el Madrid d’Almodovar i Jenesaispop!


  6. COMENTARI VIA FACEBOOK

    Peresi és tant Mite pq rebaixen l’estatut? Perquè ens espolien? Perquè no ens reconeixen com a nacions i perquè neguen el dret d’autodeterminació?


  7. Jo crec que amb quatre dies és excessivament superficial (per dir-ho suau) que editis un post al teu blog postulant que l’imperialisme espanyol de violadors i degolladors des del segle disset fins a mitjans del vint és una invenció de quatre noucentistes. Es com si jo em passo quatre dies amb col·legues okupas de Madrid i arribo a la conclusió que la presidenta Aguirre és partidària de la legalització del cannabis i que tots els espanyols són per definició porretes.
    …i pel que fa a allò de “…substituir les diferències de classe per les dels pobles…” hauries de llegir més Lenin i no tants discursos sociates. Pots començar per “El dret de les nacions a l’autodeterminació” de Lenin, o “El marxisme i la qüestió noacional” de Stalin, també “comunistes i/o nacionalistes” d’Hélene Carrere d’Encause, o “Unitat Proletaria i Diversitat Nacional” (sobre la teoria leninista de l’autodeterminació), i ja posats “Proletariat universal i cultures nacionals” d’Yvon Bourdet.


  8. Jo hi vaig viure a Madrid (fa molts anys) i allà, com a tot arreu, hi ha de tot. Això sí: hi ha dues coses que em sorprenen:
    La primera és que no entenc com és possible que la senyora Aguirre i el senyor Gallardón arrasin a les eleccions de la menera que ho fan. La ciutat que jo vaig conèixer era molt més d’esquerres (i això que encara vivia, i governava, Franco!)
    La segona és que l’anticatalanisme més furibund no el vaig trobar a Madrid (tot i que també n’hi havia, és clar): l’anticatalanisme més furibund jo l’he trobat a casa nostra: a Barcelona!

    I, per cert, per entrar a donar un cop d’estat, s’ha de fer d’uniforme i a cavall: tu no dones el “pego”!!!!


  9. Madrid és guai! Tu vols fer creure que la gent de Catalunya que critica l’Administració espanyola està menyspreant els ciutadans de Madrid. En una democràcia és imprescindible la rivalitat, perquè quan no existeix és per altres motius ja ben sabuts per tothom.

    Molts catalans no estem d’acord amb el sistema institucional en el que estem i, ens agradaria canviar-lo. Després ja decidiríem si quedant-nos a dintre, a fora o al costat. Això sí, la història, capritxosa ella, ha fet que això sigui realment complicat i ho hem d’acceptar. Hem estat victimes del nostre benestar. Maleïda la gràcia!

    A la societat catalana hi ha uns tabús i unes pors internes que problablement ens faci espanyols per sempre. Mers subdits i esclaus de frases com “tots els polítics són iguals”.

    Dir que “tot nacionalisme necessita crear un enemic extern amb el qual unir a la població civil sota una bandera” és un “topicazo”. Si dius que el nacionalisme té una idea adversàrsia o enemiga potser sí. Però això no vol dir que els anhels legítims d’un poble surtin d’aquesta necessitat. De fet, els autèntics nacionalismes no necessiten enemics, igual que tampoc en necessiten les persones egocèntriques. Els nacionalismes, de debó, van a la seva i no necessiten enemics. Tot i que segurament se’n busquin amb la seva actitud.

    En canvi, el que sí que necessita un enemic per existir és el Marxisme, o no? Potser sigui aquesta la causa de la teva fal·làcia.


  10. Madrid com a gran capital és força cosmopolita, si vols trobar bons anti-catalans cal que vagis mes cap a “províncies” o a capitals de segon ordre, a poder ser no hi vagis sol i parleu català entre vosaltres, com a mínim veuràs saltar espurnes al teu voltant.


  11. Madrid, la germaneta provinciana de Barcelona, encara està molt endarrerida… JA HE TORNAT DE VACANCES!!


  12. COMENTARI VIA NETWORKEDBLOGS:

    MARCExpresso la meva posició quant al poble de Madrid i el que actualment cau sota l’Estat espanyol en general, car arqueòleg. Nosaltres no tenim una animadversió especial contra el poble madrileny o espanyol. Ni molt menys. Ara bé: la catalanofòbia d’una part considerable del poble madrileny, i sobretot la dels capitostos del PP que governen aquesta comunitat autònoma, la detesto. Però a Madrid també s’hi poden trobar un munt de persones lúcides i sensates que entenen la realitat catalana i també, tot i que serien poques, els desitjos d’independència del poble català. Quant al nacionalisme i patrioterisme, arquòleg, cadascú té el seu. Els de Madrid que prediquen l’unionisme de l’Estat espanyol són, de facto, nacionalistes espanyols. I, els de la resta d’Espanya que prediquen el mateix, també.

    (Subscric plenament el comentari!)


  13. Avui, ha coincidit que tinc una estoneta lliure i que has tret un tema que em toca molt a prop.

    Mai m’he identificat amb cap nació, ni pàtria, simplement per què, com diria en Rubianes, “me suda los cojones lleno de pelos” (o algo así).
    Pero sí que m’identifico amb moltes coses que em poden donar qualsevol de les societats, cultures, ciutats, pobles… com no m’identifico amb moltes coses que es produeixen en aquests mateixos ents… cosa que en teoría no sería possible amb el raonament homogeni nacionalista (un ciutadà només pot ser d’una nació i, per tant, ha de complir els tòpics i ensenyar els valors que li pertoquen). Simplement, sóc lliure d’identificar-me amb el que em dongui la gana, encara que vagi en contra de una societat existent que no reconeix la pluridentitat personal.

    Igualment, amb els problemes que tenim al món en general, el problema de les identitats hauria de ser igual d’important que “…Cristiano Ronaldo se líe o se deje de liar con Paris Hilton…”

    Díganme demagogo, pero a mí se me remueve el estómago cuando escucho, leo y me prueban que hay 250 millones de niños esclavos por culpa de este tipo de sociedad capitalista, formada por estados nación que sólo miran (miramos) a su (nuestro) hombligo…
    Pero lo más gracioso, descojonante, es que lo único que les importa a muchos es si su nación es una grande y libre, o si está oprimida por fantasmas interiores o exteriores, o si con el dinero de sus impuestos le van ha hacer una carretera para llegar cinco minutos antes o le van a permitir comprarse un mobil de quinta generación…
    Mientras sus (nuestras) empresas, con las que trabajan (-mos), compran (-mos) y hacen (-mos) la vida, contratan empresas que, entre otras muchas maravillas, esclavizan niños en lugares demasiado lejos para molestarle a nuestra vista… para que sigamos preocupándonos del fútbol, de Salsa Rosa y de nuestra identidad.

    Al final la nación siempre fue, es y será un ente imaginado que está en la imaginación, valga la redundancia, de las personas… el hambre que padecen la mayor parte de la población mundial no es ninguna imaginación.. y los 250 millones de niños esclavos tampoco. Eso es un enemigo real, contra el que no sé yo ya si lucha el marxismo porque ya no sé si existe (viendo a los socialistos de por aquí lo dudo), aunque en un principio surgió por eso mismo.

    Siento haberme prodigado demasiado en esos derroteros… Hablábamos de Madrid. Una ciutat amb la que tinc moltísima relació, una relació de tota la vida podríem dir (ja ho saps bé Roger).

    Por lo que respecta al voto al PP… sinceramente, ese voto en contra se lo ha ganado la izquierda merecidamente. La izquierda en madrid, después de la muerte de Tierno Galván, se metió en unos derroteros pésimos que todavía les está dando vueltas. Divisiones internas, pésima gestión municipal y autonómica… y si no votas a estos, no te queda más narices que votar a lo otro… además, ya tienes a la mitad de los medios de comunicación que se encargan o que no vayas a votar por desengaño o votes a los otros si te acaban convenciendo.

    Los mitos MAD-CAT… pues chico… me he encontrado en mi extensa vida en Madrid de todo… como en Catalunya… Podría darles la razón a los victimistas catalanes diciendo que que malos son, o a los orgullosos españoles diciendo que los defenderé a capa y espada (esto es una hipérbole), si haciera falta.
    Desde personas a las que le dices que nacistes en Girona y ya te miran mal de buenas a primeras, hasta gente que te dice que está apuntada al Cercle català de Madrid per aprendre català. La verdad… no sé quienes son mayoritarios o no… no conozco a los 6 MILLONES de madrileños y ni les he preguntado.

    En fin… em despedeixo recomenant que us perdeu per Madrid, que algú li agradarà i a algú no… però intenteu anar sense prejudicis i gaudir com a qualsevol lloc del mòn.


  14. Bravoooo Toni!!!
    HAs expressat el que penso millor que jo! La veritat es q trovaba a faltar les teves genials parrafades! llàstima que siguin tan cares de veure!

    Em quedo amb aquesta frase: Al final la nación siempre fue, es y será un ente imaginado que está en la imaginación, valga la redundancia, de las personas… el hambre que padecen la mayor parte de la población mundial no es ninguna imaginación.. y los 250 millones de niños esclavos tampoco.

    UN 10!


  15. Gràcies Roger! Intentaré tenir més estones lliures!
    Tengo que expressar fe de errores y horrores ortográficos. Sobretot en català! Dispenseu els horrors! Es lo que tiene escribir “destrangis” en el curro y sin mirar la pantalla…


  16. ja que veig que estàs avesat a les conspiracions paranòiques, quan tinguis temps dona-li un cop d’ull al simposi de teories de la consipració que va haver aquest any a València, sobre tot la ponència del Raul Minchinela, hi trobaràs un relació dialéctica entre la conspiració i la paranoia molt divertida.

    http://www.spectra.cat/


  17. Us agrairem la vostra opinió sobre aquest vídeo penjat a Internet, que mostra unes maniobres de camions del supermercat Consum en plena via pública de Sils.

    http://silsdelaselva.wordpress.com/2009/06/01/estudi-de-detall/#comment-5450



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: