h1

NO al Assemblearisme

Juliol 18, 2009

GLBT caucus

Segons les ideologies més hippies i ultraidealistes de l’esquerra (anarquisme i socialisme utòpic), si les persones fossin educades en el respecte mutu i l’amor, l’assemblea seria una forma perfecta de prendre decisions polítiques a nivell mundial i podríem eliminar qualsevol democràcia parlamentaria canviant-la per aplecs kumbayà al voltant d’una llar de foc.

Doncs bé, jo des de que tenia 15 anys tota la meva vida la he passat amb l’agenda atapeïda de reunions: que si l’Esplai, que si la Colla de Diables, que si Clubs de Rol, associacions gais, cases okupes, estudiants de la UAB, Grups d’investigació en Arqueologia…

I analitzant tota la meva experiència empírica acumulada en interminables reunions he arribat a una conclusió determinant: l’assemblearisme, tot i ser desgraciadament necessari, és la forma més absurda e inútil de govern polític pels següents motius:

1.- Es la dictadura dels carismàtics: Aquelles persones que tenen vergonya a parlar en públic no tenen cap pes polític i la seva opinió queda completament invisibilitzada per aquells líders que, fent ús de la seva popularitat, acaben imposant sempre la seva opinió. Com algú s’atreveixi a portar-los la contraria ja ha begut oli!

2.- Es la forma més lenta de prendre una decisió: Quan cal reaccionar ràpidament i a contrarellotge, per que la urgència dels fets així ho exigeix, no podem esperar a llegir la ordre del dia, demanar torn de paraula, esperar que ens la donin, discutir amb 25 persones més, fer votacions, arribar a consensos…

3.- Les resolucions que s’acorden son de paper mullat: Si una reunió decideix quelcom que a algú no li agrada, no passa res, se’n convoca una altre al cap d’una estona excloent els que han pres la decisió anterior i Santes Pasqües.

4.- Es la culminació de la hipocresia extrema: Heu vist mai una assemblea on la gent digui el que pensa realment? No, en aquests actes públics tothom aparenta ser amic i es guarden els ganivets per a més tard. Ningú s’atreveix a votar en contra del nomenament d’un càrrec encara que sàpiga que la persona escollida és un perfecte inútil:  a veure qui es el guapo que li diu a ma alçada.

5.- Es facilíssim manipular una votació: Tan sols cal que convidem a l’assemblea a tota la gent que sabem que ens donarà suport i procurem que aquell dia i hora no puguin vindre els que segurament estan en contra.

6.- Els que proposen una acció son els primers a no fer-la: “Per que no anem a aquells nazis i els hi donem una pallissa? Be, jo no podré vindre ja que tinc un sopar eh, però vosaltres aneu-hi que jo us dono suport moral”

7- Es un diàleg de sords: En una reunió la majoria de gent no hi va a escoltar els arguments dels altres i arribar a un consens pactat, sinó a imposar els seus propis criteris de forma dogmàtica i excloent.

8.- L’assemblearisme no es garantia de que les resolucions adoptades siguin més d’esquerres: Les primàries del Partit Republicà als EUA es fan en “caucus” o assemblees locals i solen escollir a persones tan anarquistes com Georges W. Bush.

Es evident que la filosofia de Rosseau ha fet molt de mal! El teòric francès pensava que l’home era bo per naturalesa, però l’havia corromput la societat. Ell proposava  tornar al estadi de la bondat primigènia en el que es vivia en harmonia amb la natura (al Paleolític??), abolint qualsevol forma de jerarquia i representació indirecta, prenent qualsevol iniciativa col•lectiva per assemblearisme.

Però els científics socials ja sabem que Rosseau va ficar la pota per tot arreu: ni la bondat ni la maldat es porten escrites als gens, ja que son termes idealistes, platònics i subjectius; que al Paleolític les jerarquies socials existien perfectament, tot i que en comptes d’estar marcades per la riquesa ho estaven per la edat i l’experiència i que, des d’un punt de vista antropològic, com ja he demostrat, les assemblees tenen molts més defectes que la democràcia representativa que, per a mi, segueix sent el millor sistema polític inventat fins a la data.

31 comentaris

  1. Es nota que no has parat d’anar d’assemblea a assemblea… jejeje…


  2. Jo sempre dic que tota reunió assemblearia on hi hagi més de dos assistents és garantia de fracàs. Visca les assemblees individuals i el campi qui pugui!! (¿o ara m’he passat? 😉


  3. Diria que si que t’has passat Ferran! jo estic en contra del individualisme, sempre he format part de mil i un col·lectius i crec que les organitzacions socials son una eina millor per aconseguir objectius concrets que l’autisme individualista.

    El problema no es el col·lectiu sinó la forma de presa de decisions! Simplement crec que com més reglada sigui una reunió més possibilitats té de funcionar i obviament crec en la democràcia representativa i en els liders.
    Les associacions en els que he estat sempre han funcionat millor amb lideratges representatius que amb interminables assemblees!


  4. Totalment d’acord en cadascú dels punts. Jo també tinc experiència en assemblees, i tot el que dius és cert.

    I em quede amb dos punts sobretot: és la culminació de la hipocresia extrema, i és la dictadura dels carismàtics…

    Salutacions Arqueòleg! 🙂


  5. Per desgràcia queda millor dir que es fan assamblees on tots poden participar, pero que si portes la contrària et miren malament la resta de la teva vida o aconsegueixen amargar-te la teva estada fins que optes per marxar.

    Sobre el que dius de Rousseau, has de tenir en compte la època en la qual va viure. Ara mateix qualsevol sistema més representatiu es dificil, pero no significa que la democràcia espanyola (i remarco espanyola) sigui el millor sistema… el dia que aquest pais deixi el caciquisme i el rancisme ja defensare el seu sitema…

    Per ara, només ens queda mirar a alguns paisos amb més tradició.


  6. Totalment d’acord amb les teves remarques!

    El problema d’aquí és que la cultura de delegar la tenim molt poc desenvolupada, fins i tot en l’empresa es delega poc…

    Suma-li a això que vivim en un país d’extrems on les coses funcionen o bé per assemblearisme hippy o bé per sistemes de llistes tancades on tot està previament dat i beneït… ¿Què tal un terme mig entre participació i representació?

    Sobre el tema del caciquisme espanyol, jo crec que té a veure amb el mal sistema judicial que tenim (bàsicament la seva poca independència envers l’executiu, i per això hi ha tans Gurtels, Camps…).


  7. Es més jo crec que els jurats populars son un perfecte exemple del que passaria si tot es decidís assambleariament: pena de mort a la lleugera, homòfobs que surten indemnes dels seus crims…

    Les decisions es pendrien en calent, sense pensar en les conseqüències, fruït del mateix populisme que davant un crim perpetrat per un inmigrant al dia següent sempre hi han manifestacions racistes!

    Seria el paradís de l’extrema dreta!!!


  8. No tinc gare coneixement del tema, no he anat mai a una assamblea. Pel que sembla és una de tantes coses que queden com a perfectament democràtiques però que a l’hora de la veritat no ho son tant, com les eleccions cada 4 anys per exemple (ho dic amb ganes de provocar-te…)


  9. sento ser la nota discordant, Arqueòleg; penso que has analitzat amb coherència les teves pròpies experiències i que en part tens raó.

    Però has obviat una qüestió que per a mi és molt important: la tecnologia. La possibilitat de fer assemblees, referèndums, participació política… des de casa; asseguts davant l’ordinador, on els que poden tenir dificultats per expressar-se en públic poden no tenir-les des de la reflexió…

    no crec que el sistema assembleari sigui dolent; penso que fins ara no s’ha usat de la millor manera…

    has relatat molts (8) punts negatius; jo crec que podria trobar més de vuit punts negatius en les estructures no assemblearies dels “partits seriosos”.

    I també en la mateixa estructura de la democràcia representativa.

    Però per no fer-me pesat només vull explicar-te que vaig viure en pròpia pell el congrés nacional d’ERC a Lleida, quan precisament la direcció del partit volia canviar la estructura assembleària i la militància no ho va permetre. Ara, ja no milito a esquerra… perquè no estic d’acord amb el funcionament intern precisament de les estructures de poder que volen enfortir-se…

    però segueixo pensant que les oligarquies no són bones per natura i que a més són unes cagades que tinguent mitjans per fer-ho, tenen por de saber la opinió de les bases.

    un petó glamorós!


  10. ROGI….,ROGI…. ROGI…..NI VOY A ENTRAR EN DEBATE,NI REPETIR LO QUE TE DIGO EN DIRECTO,,,,YA ME QUEDO CLARO,TU QUIERES UNOS CUNTOS QUE DECIDAN POR LOS DENAS SIEMPRE QUE TU PERTENEZCAS A UNO DE ESA ELITE,PUES NANAI ….YA VES EL RESULTAO QUE DA…HALA GUAPU…DOS PIEDRAS.POSTDATA:NO SE QUIEN ME MANDA SUGERIRTE TEMAS…..


  11. Emprar internet de forma assamblearia? Bé, pq no? Es podria provar! igual així la gent es menys tímida, es més dificil manipular el resultat i es me´s ràpid pendre una decissió. Quan ho provi opinaré!

    La democràcia representativa no és una oligarquia! Es tracta d’escollir democràticament a un especialista a temps complert que prengui decissions per nosaltres (tot aixó que ens estalviem en assemblees) i que pot ser destituït en el moment que prengui una decissió incorrecte, cosa que excerceix una gran pressió sobre els representants fent que s’esforcin a fer-ho bé!

    ERC i el ridícul que va fer el partit demanant el No al Estatut com Jimenez Losantos, pq així ho van imposar les assemblees preses de la demagògia i el radicalisme insuflat per talps convergents com Carretero (que l’únic que pretenia era dinamitar el tripartit) es un exemple del mal funcionament d’aquest sistema!


  12. Realment els jurats populars fan por! Si algun dia sóc víctima o fins i tot acusat preferiria mil vegades un jutge!!!

    Recordem que els jurats populars no només han absolt assassins sang freda per prejudicis homòfobs com va passar a Vigo sinó que ha condemnat innocents pels mateixos prejudicis homòfobs (el lamentable cas de Dolores Vázquez sospitosa de ser assassina només pel fet que era lesbiana). No vull pensar què hagués passat si el famós cas arny l’hagués jutjat un jurat popular… Avui dia Jesús Vázquez enlloc de presentar OT estaria a la presó acusat de pederàstia només per haver comès el “delicte” d’estimar altres homes majors d’edat com ell!


  13. Anem a pams:
    1.- Basicament d’acord (amb matisos sense gaire importància) en la demagogia regnant en els procesos assamblearis que denuncies.
    2.- Però això no fa automàticament bó qualsevol procés electoral o de delegació: el que tenim a casa nostra, deficilment es podria qualificar de democràcia, jo l’anomenaria partitocràcia.
    Quants inútils integrals han estat escollits per a exercir la nostra representació només perquè el seu partit ha considerat convenient colocar-los en 8ª o 9ª possició en unes llistes en les que amb prou feines sabem qui és el primer?
    3.- Les tecnologies modernes permeten moltes coses, però dubto molt que cap polític estigui interessat en que se’n faci un us intensiu: Has vist quants diputats del nostre parlament de Catalunya tenen el seu email visible? I només parlo del email, imagina’t si els poquessim censurar per les seves postures.

    En resum, l’assamblea no és la panacea, és clar; però alguna mena de democràcia més directa de la que tenim ens cal. Ara no tenim cap altre procés d’intervenció en la vida política que dipositar el nostre vot cada quatre anys. No sembla que això sigui gaire engrescador. I després corren rius de tinta parlant de l’abstenció…


  14. QUE ALGUIEN LE PEGUE AL ARQUEOLEG POR MI QUE YO ESTOY EN CONTRA DE LA VIOLENCIA.(bueno eso es mentira…..)


  15. En un procés de participació ciutadana on un grup d’idees molt dispars haviem d’arribar a un concens; va sortir la frase “la dictadura de la iniciativa”, on qui més treballava, més escribia informes, més parlava… era qui encarrilava les deliveracions cap a la seva posició…


  16. Higini, dictadura de qui més treballa o dictadura de qui més fa veure que treballa i més medalles s’atribueix? Perquè jo del segon tipus de “dictadura” n’he viscut molta!


  17. COMENTARIS VIA FACEBOOK:

    MARTÍ- Jo no et fèia tan reaccionari com per criticar l’assamblearisme…només et falta fer-te seguidor dels gurus de l’anticomunisme radical i ja estaràs al costat dels conservadors de tota la vida. Però clar…ser gay no implica ser d’esquerres….el nostre col.lectiu està ple de gent reaccionaria…lease Jesus Vázquez, Boris Izaguirre, Antonio Gala..o gent tant imbècil com en Pedro Zerolo.
    Roger…et recordo que t’agrada definir-te com a marxista..els marxistes solen defensar l’assamblearisme…

    MIQUEL – Roger, que ara resulta que ets un reaccionari!
    En tot cas, jo no volia dir això. Em sembla que precisament la gent d’esquerres és la que accepta la diversitat d’opinions, almenys dintre de l’ampli ventall d’opcions anticapitalistes. El pensament únic és propi exclusivament de la dreta, o més aviat de la ultradreta.
    A més, hi ha infinitat d’organitzacions, inequívocament d’esquerres, que no són pas assembleàries. No crec ni que s’hagi de ser antiautoritari, per a ser, en alguna mesura, d’esquerres.
    Perquè allò que a mi em va saber greu del títol del teu article és que criticant l’assemblearisme entenia com a atacat el sector antiautoritari, del que sé de primera mà que té molts defectes, distorsions, facilitats per a l’autosabotatge, i tal, però del que segueixo pensant que és la via justa i digna.
    Tinc amics/gues que militen en col·lectius no assemblearis d’esquerres i, d la seva amistat,en pressumeixo gualment, no és tan objectiu com et sembla. és tendenciós i dóna per fet coses que són la teva àcida opinió, ni més ni menys

    una amarga salutació!

    RAFA – jaja roger ja veus, cada vegada que un s’atreveix a questionar un dogma de l’extrema esquerra ha d’aguantar que li diguin que és un aprenent de Hitler o Pinochet!


  18. Responc als darrers comentaris que m’han deixat alguns tímids via facebook:

    Martí: crec que el teu fanatisme delirant fa que hagis olbidat absolutament tto el que sabies sobre filosofia si es que algún cop has cursat aquesta carrera, cosa que començo a dubtar: EL MARXISME ASSAMBLEARI?? LO CUALO? DONDE??? MANDEE?? Clar, com tothom sap Marx mai va plantejar la dictadura del proletariat, a Cuba, Veneçuela, la URSS o a China tot es decideix en assamblea i Lenin, Che Guevara Castro o Hugo Chavez mai han existit.
    Per cert Martí, quan ens hagis aclarit quina carrera estudies realment, despés també ens expliques a quantes assemblees has anat tú. Jo a milers, ja t’ho avanço!

    Miquel- Gràcies Miquel tu si que m’has entes! En cap cas volia defensar l’autoritarisme, si haguessis llegit l’article detingudament veuries que precisament el que jo defenso es que és més fàcil practicar l’autoritarisme en una assemblea que en una democràcia reglada amb votacions secretes i liders escollits amb un objectius concrets.

    Rafa- Ladran? Luego cabalgamos!


  19. el que jo vull dir és que tot el que tú comentes sobre assemblearisme és aplicable a assemblees que no ténen un objectiu polític seriós i concret. d’aquestes n’hi ha moltes. potser és aquest el problema: l’assimilació per defecte de l’assemblearisme per part de persones que ni estan preparadaes políticament per a fer una assemblea, ni ténen un objectiu propu concret, lúcid i vàlid com per a fer que l’assemblea no es converteixi en una desbarrada col·lectiva. potser parlo de gent jove, de gent que no té interès real, o de gent que oculta el seu interès real.

    però això no deslegitima l’assemblearisme. això legitima l’argument que per a fer una assemblea, se n’ha de saber, s’ha de ser conscient del que es fa…

    he estat en centenars d’assemblees com les que tu descrius al teu article, però també he estat a assemblees tot al contrari: potser és que, com amb qualsevol sistema, les coses es poden fer bé o malament. quan jo he estat en una assemblea on compartia objectius i idees amb el meu “grup d’afinitat” la cosa ha estat molt diferent.

    per això discrepo, perquè he COMPROVAT i SÉ SEGUR que una altra assemblea és possible i, a nivell teòric, perquè no puc assumir que, d’entrada, assumim que la forma d’organització del Poble mai podrà ser horitzontal.

    a més em sembla en certa manera gratuit llençar merda sobere això i no sobre moltes d’altres coses.
    òbviament, un tira merda allà on un vol.

    osasuna!


  20. Nanu, 200 contradiccions per minut. Russeau és un home de la ilustració, les assemblees de ciutadans ja existien a Grècia molt i molt abans. Que l’home sigui bo per naturalesa no t res amb la separació de poders de la que parla Russeau, q és una forma de organitzar l’estat.
    Que jo sàpiga l’anarquisme i el socialisme utòpic tenen molt poc a veure amb el moviment Hippy, q per cert va aparèixer 100 anys després. I per cert, els kumbaiàs es reuneixen al voltant d’un foc de camp, no d’una llar d foc.

    Potser era més encertat escriure a la coctelera, pk això és el q tu fas un poti poti ben sacsejat i sense sentit. Frivolitzes molt amb idees molt més profundes del q et pots imaginar. Fas un matxembrat de autors i pensadors q no as llegit directament adjectives amb anacronismes…

    Doncs això


  21. MEEEEEEC La separació de poders va ser teoritzada per Montesquieu. Rousseau va teoritzar en política les idees de l’home bo per naturalesa en un estadi pre-polític i la del contracte social.


  22. Gràcies Rafael per posar-me els trolls a ratlla!
    Com pots veure, aquells autoerigits com a àrbitres de la veritat ideològica i la puresa històrica son els primers a ficar la pota!

    Serà per aixó que mai s’obren un blog i prefereixen anar criticant el que fan els altres?


  23. Quan de temps, aprofito la baixa per llegir-te una estona.

    Que les assemblees d’avui dia siguin un desastre no vol dir que no en pugui haver que es puguin fer bé. El que com a tot fa falta dedicar-li hores i feina. Si pendre una decissió per votació no és fàcil, per consens és encara més difícil, i la gent més naif (o que ja els interessa ja que tenen més presència o carisma) creuen que asseient-se en cercle ja està tot fet. Moltes vegades la figura de moderació setà mal vista com una mena de germen estalinista.

    Ningú no dedica hores a la seva pròpia formació com a assembleari, i això provoca el que hi ha. La llei de maximització de beneficis capitalista també s’hi dón aquí.

    Per exemple: jo no m’he llegit res del que s’ha de llegir, però opino igual que la resta. Vol dir: temps invertit en estudiar la decisió: zero. Capacitat de decisió: Tota. Aixi al final s’imposa la moral del més gandul.

    Per mi el problema ve de la frase de’n Minchinela: Ya nadie baila, todo el mundo quiere ser DJ. Ningú vol ser currela, però empresari ho volen ser tots.

    En fi


  24. SÍ A L’ASSEMBLEARISME !!
    amb les seves normes, no un pixa!

    Fa mitja gracia i mostra la teva ignorancia que titillis de jipis i kumbayas als anarquistes…
    La parctica anarcosindical s’ha demostrat efectiva historicament i actualment.

    Jo també he estat en molts grups, amb les seves reunions, i les seves dinamiques diferents. I tot els problemes que hi ha a vegades, no m’agradaria participar en un grup en el qual no pogues participar directament en les propostes i desicions sino a traves d’un representant. No m’hi sentiria comode, no podria ser jo, expresar-me.
    Per cert que quasi totes les meves reunions han estat assemblearies, i en general en tinc un bon record de funcionament.

    Jo per contra he arribat ala conclusió que l’assemblea es la forma mes democratica, i real per pendre desicions en comu. Tot i així les teves critiques tenen foament per que en moltes assemblees poden passar els problemes que comentes. Jo en trec una lectura que algo no fem be i hem de fer assemblees millors. Malaurament a l’escola no hem apres a fer assemblees.

    Pel que he llegit, diria que’ls defectes de les assemblees són per pensar que es la democracia que tenim, on hi ha bandols (partits), egos (autoritaris), discusions eternes (campanyes electorals), en definitiva una batalla pel poder, per guanyar.
    De fet es normal que aixo passi, si la nostra experiencia cultural ve d’aquest model de representivitat-autoritat, obediencia, i lluita pel poder o la supervivencia.

    Contra critca, amb els suposit que les persones reunides volen fer algo en grup i fer sabotatge o comportarse com si fos una democracia representaativa tipus campanya electoral:
    1.- Es la dictadura dels carismàtics: les rondes incials es una solucio. Els liders es natural que existeixin, pero s’imposa amb l’amenaça.

    2.- Es la forma més lenta de prendre una decisió: per això cal reunions curtes (1hora), delimitant els temps, sent consisos, utilitzar moderadors… I en grups de menys de 7 persones (si cal, fer mes grups). Les desicions que poden esperar una assemblea la prenen les persones que es troben en el problema que necessita solucio.

    3.- Les resolucions que s’acorden son de paper mullat: aixo demostra poca implicacio, i baixa responsabilitat. Cal parar i parlar de perque es reuneix i passa aixo. Si no plantejarse plegar.

    4.- Es la culminació de la hipocresia extrema: aixo dependra de les persones que hi hagi, i del grau de confiança, del grau de valentia o dignitat personal tinguin, del grau d’gualtat entre les persones de la reunio.

    5.- Es facilíssim manipular una votació: si hi ha bandols “en guerra” es que no es volen fer coses en grup. Cal parar i pensar per que es fa aquella reunio. L’assemblea no es per fer batalla.

    6.- Els que proposen una acció son els primers a no fer-la: mes del mateix, baix compromis, baixa responsabilitat, autoritarisme… cal parlar quan passen aquestes coses.

    7- Es un diàleg de sords: cal parar, i cal que els reunits ho parin i posin calma, sino que ho fagi un moderador.

    8.- L’assemblearisme no es garantia de que les resolucions adoptades siguin més d’esquerres: tens tota la rao, les assemblles no son formes d’organitzacio que utilitza l’esquerra, sino els grups d’iguals.

    Tens rao sobre Rousseau, l’home neix (quasi) inmoral. Pot ser feixista, autoritari, o assembleari, dependra d que hagi apres de les seves experiencies (el que ha vist, ha viscut, el que es “normal” i el que ha imaginat)

    salut!


  25. renoi. No t’ho prenguis malament, però no tens ni idea de Rosseau. No n’has clavat quasi cap.

    Al que ell anomena democràcia és allò que de plató es va traduir als nostres llenguatges contemporanis per “aristocracia” i que té bastant poc a veure amb la democràcia com la entenem. Rosseau considera que la democràcia és un mal sistema de govern. Ho pots consultar al contracte social als capitols del mig que fan referència a sistemes politics.

    abolint qualsevol forma de jerarquia i representació indirecta, prenent qualsevol iniciativa col•lectiva per assemblearisme.
    Això d’on ho has tret? A veure si resultarà que Rosseau era anarquista… distorsionant les coses d’aquesta manera i amb tant poc de rigor fas mal al registre dels teus lectors. Això és fals. És una representació directa però la dels aristòcrates, és a dir, “els millors”.

    Critiques que Rosseau digui que l’home és bo o dolent. Això també t’ho has inventat. I no té sentit ni simplificant a Rosseau, si acceptem aquest tipus d’interpretacions. Per exemple, simplificant a Hobbes podriem dir que té una imatge de l’home com a dolent, però Rosseau no el considera ni bo ni dolent, sinó indiferent. I aquesta és la base contractualista que usa per tal de fonamentar-se, i a més, la usa per referir-se al estat originari i salvatge quant fa la presuposició inicial per justificar el contracte, però no és refereix pas a un fet genètic de naixement.

    Sobre les critiques que fas a l’assamblearisme, tant sols dir-te que és cert que en algunes assemblees ocorren algunes de les coses que dius, i algunes d’aquestes són tant greus que solen destruir-les. Ara bé, hi ha assemblees on no n’ocorre cap. Tot depén de la vàlua que tinguin les persones que en formen part, que per desgràcia de vegades és poca.

    En tot cas la reflexió que fas, tot i que és interessant la enumeració (que t’haurà costat el teu treball) de defectes possibles de l’assemblearisme (i potser podriem ampliar la llista), es tracta d’una simplificació. En altres paraules. Qui vol lluitar no ha de veure problemes, sinó trobar els mitjans. Hi haurà persones que fins i tot et semblaran un problema i no voldràs treballar amb elles, i hi haurà mitjans que tot i ser molt bons no els podràs assumir. En tot cas, et proposo un experiment:

    1. No és necessariament una dictadura dels carismatics, sinó un lloc on acaben convencent aquells qui saben argumentar millor, i creu-me que això és una cosa que s’exercita i s’aprén, tot i que obviament hi ha gent molt justeta pel món.

    2. És la forma més ràpida de prendre una decisió, si disposes d’una infraestructura on s’ha delegat cert marge de poder a persones en les que es pugui confiar i que puguin actuar rapidament d’una manera raonable. Evidentment aquestes estructures es pacten i es creen en la mateixa assemblea, però per això cal una certa visió pilitica que a vegades no tenen ni militants molt experimentats.

    3. Les resolucions que s’acorden, generalment, són les que s’apliquen. El que hauria d’ésser normal en un sistema assembleari és que s’acatessin les decisions que es prenen, i que es prenguessin de manera regular. Si una decisió es prou important, cal permetre a amplis sectors votar-la.

    4. És la culimnació de la sinceritat, si ets capaç de dir-li a algú que no el vols. Jo ho he fet en una ocasió. I per desgràcia el perfecte incompetent havia creat tantes discòrdies que el col·lectiu era irrecuperable. Pensa que hi ha persones amb valua i que n’hi ha que no. Posar a tots els assemblearis al mateix sac és absurd. Crec que has tingut mala sort en la experiència vital.

    5. És dificilissim manipular una votació. Només que hi hagi un minim de gent minimament intel·ligent i critica per un costat i amb la suficient capacitat oral per explicar l’engany, la manipulació és converteix en quelcom quasi impossible.

    6. Els que proposen una acció són els que haurien d’estar disposats a fer-la. Proposar de fer una acció hauria de ser equivalent a acceptar-ne les conseqüències i estar disposat a fer-la. Hi ha un matís triple entre proposar-la i estar disposat a fer-la, donar suport a una inciciativa d’un altre i no fer-la. Qualsevol altre situació ha de tenir a veure per força amb la estudpidesa.

    7. És un diàleg on es construeix. A mi la meva experiència m’ha propiciat situacions dels dos tipus. Situacions on decidiem i construiem entre tots, i situacions on algú es tancava en si mateix i anava a confrontar-se amb la resta. La cosa és ben senzilla: hi ha gent amb la qual és fàcil treballar, i hi ha gent amb la que és dificil. Un cop els coneixes t’has de plantejar quina és la teva capacitat de combustió i si estàs disposat a aguantar-ho.

    I bé, amb el 8è punt tens raó.

    La democràcia representativa té una part de frau que encara situa tots aquests punts en pitjor situació. 1. és per força una dictadura dels carismatics (la figura del politic cap de parit: ZP-Rajoy-Artur Mas…), 2. es prenen les decisions tan rapidament que resulta sospitós, 3. No comptes per ares en les resolucions que s’acorden, 4. és directament teatre i hipocresia, 5. no votes res, perquè el vot el fas a la urna cada 4 anys, 6. el govern fa les accions que li dóna la gana contra tu en una mani, 7. és sempre un diàleg de sords, de manera congènita i necessària, 8. si l’assemblearisme no és garantia de que es prenguin decisions “d’esquerres” ja hem diràs un democràcia representativa que es sustenta materialment en un sistema capitalista…

    Vaja. És cert que les assemblees arrosseguen molts problemes. Benvingut a la vida. Ara bé. Pensa que no a tot arreu es funciona igual i que moltes de les coses que critiques tenen més a veure amb la manera de ser de les persones que amb l’assemblearisme mateix, que a la seva manera també és una forma de contracte, no tota assemblea, coordinadora, etc… funciona igual, i pensa, que la democràcia representativa serveix molts cops per consolidar o incorporar aquests mateixos errors humans en el sistema.

    El problema és que a molt poquets llocs existeix una educació que ens habiliti per a l’assemblearisme en condicions ideals que tu esperaves torbar-te. És més, un assemblearisme en masses condicions ideals, senzillament és un engany, perqué si estàs en contra d’algo has d’assumir-ho. O no?


  26. Un dia cagant també se’m va ocorrer això però al aixecar-me, abans d’estirar de la cadena, vaig veure aquell enorme cagarru i se’m va acudir que no comentaria aquella idea amb ningú


  27. No si al final resultarà que Rosseau no va escriure “El bon salvatge” si no que ho vaig fer jo 300 anys abants de neixer!! I dale morena!!!!!

    Abants d’anar acusant a le gent d’indocumentada que tal si llegiu vosaltres a Rosseau, però TOTA la seva biografia, no només els textos de COU, gràcies!

    Que no1 que per molt que insistiu no desapareixerà aquest llibre on es presenta una visió idealitzada del home pre-estatal i es fa una apologia de l’assemblearise en contra de la democràcia representativa!


  28. En realitat la primera Assemblea de la Història – que no d’Història xDxD – la va organitzar la LFOLAB. Mira que són dolents, eh! xD


    • La primera assemblea de la història es deuria fer al paleolític inferior profund allà per Olduvai entre quatre australopitecins!


  29. […] Com ja vaig explicar en un altre post aquesta és la forma política més inútil i lenta de prendre decisions; tan sols contribueix a […]


  30. putos fachorros de mierda que el Madrid ha perdido la liga jajajajaja osdimos una dosis (dos sis(seis)
    chuparme el rabo hijos de satan k solo kereis morcillas con dos huevos fritos CHUPA POLLAAAAAAAS
    SUICIDAROS IGUAL QUE HITLER

    Visca el barçai visca Catalunya!!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: