
El fill del Odi
Juliol 15, 2009En Mark tanca fort els punys, respira a fons i aguanta una atrevida llàgrima que pretén escapar d’aquell capirot. El seu pare li ha dit que els blancs no ploren, que això només ho fan els maricons, els hispans i els negres que darrerament han envaït el seu petit i tranquil poble de Luisiana.
Però tots els seus esforços son en va, no pot evitar sentir pànic al veure aquella immensa creu en flames rodejada de paios amb túniques i capirots decorats amb creus celtes, esvàstiques, el “KKK” i l’emblema de la Ordre, mentre el gran líder Raymon Foster, alies “Chuck”, recita a crits una enèrgica condemna al President Barack Obama que, segons ell, és l’Anticrist.
Amb tan sols 8 anys ja coneix l’odi pur, un sentiment injectat en dosis diàries a cada comentari, en cada mirada, en cada bufetada rebuda per jugar amb un company negre al carrer o per mostrar algun tipus debilitat en públic.
Avui, però, es un dia en que s’hauria de sentir molt orgullós. Tota la seva família ha acudit en ple per presenciar el ritual d’iniciació de la seva mare, la Cyntia, que passarà a formar part del Klan, com el seu pare i el seu avi.
La Cyntia s’agenolla davant en Raymon, dona un tímid petó a la senyal de la Ordre dels Cavallers on es llegeix en lletres gòtiques “ARREPENTEIX-TE AMÈRICA” i, saltant-se el guió pautat, gira el seu cap enrere on, per un instant, creua la mirada amb la seu seu fill Mark.
Es això el que vol per ell? I si tota aquella parafernàlia de processons amb capes, capirots i creus en flames no és més que un circ de fanàtics i no la salvació del cristianisme? De sobte recorda totes les advertències de la seva família i antigues amistats, amb qui ha perdut el contacte des del dia que es va casar.
La Cyntia s’ aixeca i, davant la sorpresa de tothom corre per agafar al Mark i fugir cap al bosc, lluny d’aquella orgia de fanatisme delirant.
Però fa tard: una bala sortida del puny del Chuck tenyeix ssobtadament de roig el seu capirot, davant els aplaudiments fervorosos de tots els presents. Tots? No, un petit nano de 8 anys va deixar anar, per fi, la llàgrima que tant li havia costat guardar.
PD: Conte fictici però inspirat en una noticia real, la mort de Cynthia Lynch en mig d’un ritual del KKK el passat Novembre a Luisiana. Fotografies publicades al darrer número de la revista Life
Bon conte!
És bo, molt emotiu i contundent. Tanmateix, el canvi de perspectiva d’en Mark a la Cynthia dificulta el fluxe de la història.
Sona a absurditat gafapasta però així m’ho sembla.
Molt bona història, els del KKK son els veritables antecessors del feixisme racista europeu.
Ara que no cal que vagis tant lluny, aquí tenim personatges com El consejero de Economía y Hacienda de Madrid, Antonio Beteta, que com a bon feixista racista a afirmat:
“se han torturado las cifras para que un catalán valga dos madrileños”
Que n’aprenguin aquests del KKK!!
Què difícil ha de ser per un nen sobre-posar-se a un ambient d’aquesta mena!
I això no té solució…
Molt bon relat Arqueòleg! La veritat és que com diu Ferran, per a un xiquet deu ser difícil estar en un ambient així…
I per cert, m’ha picat la curiositat sobre Cynthia Lynch, i la història real… amb perdó, que cabrons fills de putes!
Salutacions.
RAFA– jaja ho sento quedaré molt pedant però tot just de llegir thekhov, tenir un orgasme mental i elevar-me a l’olimp mariculte el teu relat m’ha sabut a poquet! Per cert, com a bon marxista et va molt el realisme social, no?
Contestació– En el dificil món de la narrativa encara vaig a gates, però tot es questió de donar els primers pasos!
El realsime social em motiva bastant, també el realsime màgic sense passar-se! Qualsevol cosa abants que la nyonyeria disney!
Has vist American Story X?
Si, l’he vist si! I també la seva versió en comedia “This is england”, molt reconamable!
La versió en comèdia no l’he vist
El fill de l’odi existeix i es diu “facebook”:
http://cort.as/0a7
http://cort.as/0a6
Oi que dónen ganes d’esborrar-se? És el món al revés. Permeten grups obertament homòfobs i tanquen grups que han fet els amics i familiars d’un gai assassinat.
Sempre es pot arribar a canviar, per molt tendenciosa que sigui la teva educació i més quan vius un succes que et fa veure que allò que et deien ‘bé’ dins teu notes com a ‘mal’.
Bon conte, no cal que intentis ser Thekhov perque possiblement fallaries… i ‘This is england’ algunes persones del meu entorn no la consideren pas comédia.
[…] El fill de l'odiglamboy69.wordpress.com/2009/07/15/el-fill-del-odi/ per ullbuidat fa pocs segons […]