h1

Es la roba un indicador de classe social?

Juliol 11, 2009

Una de les obsessions atàviques de l’arqueologia marxista (corrent teòrica en la que milito) ha estat descobrir evidències materials que ens posin de manifest desigualtats econòmiques en un jaciment. Tradicionalment la pista més fiable han estat els aixovars a les tombes; descobrir estadísticament que uns enterraments concentren objectes personals i adorns molt luxosos per sobre de la mitjana és una prova (teòricament) irrefutable de pertànyer a la classe social explotadora.

Ara bé, jo em pregunto: si uns científics del futur fessin aquest estudi sobre la població catalana actual, seria fiable? Podem deduir l’estatus social d’algú per la roba o les joies que porta en aquell moment a sobre?

En teoria, el més esperable seria que la mostra estadística se’ns dividís en 3 grups: roba cutre de mercadillo, roba bona de preus moderats i roba caríssima, que es correspondria amb les 3 classes socials. Segurament aquest esquema seria perfecte per a qualsevol moment anterior al s.XX o per un estat econòmicament polaritzat com qualsevol de Sudamèrica.

Però ai las! Resulta que en el nostre entorn tenim diversos factors que ens distorsionen completament la hipòtesi inicial!

Factor 1: Hipijos i Super Okupis

3Persones provinents de classe social altíssima, amb torre a Sant Cugat, pis a Pedralbes i apartament a Muntanyà però que per dissimular el seu pecat original (la pasta dels seus pares) vesteixen com si fossin joves de barris marginals i obrers, d’ideologies extremes revolucionaries, sense renunciar en cap moment als luxes, però dedicant totes les seves forces a dissimular-ho

.

.

Factor 2:Chonis i garrulos forrats

belen-esteban(12)Típic cas de nano de família pobre sense cap mena de cultura que deixa l’escola abans d’acabar la ESO, es fica a treballar a la obra de encofrador o camioner i, en plena bombolla immobiliària, es fa d’or.

La seva manca total de criteri, fa que inverteixi el seu capital en coses fútils i estúpides (cocaïna, tunning) i aparentment segueixen semblant el mateix garrulo de sempre, tot i tenir un bon feix de bitllets al banc.

.

Factor 3:Persones pobres però glamuroses

queer_as_folk_03_Emmett_Honeycutt_303_404_Warner_TelevisionIndividu que, tot i el seu sou limitat, no pot evitar estalviar el que pot per deixar-se el suor del seu front en els darrers modelets de Mark Jackobs.

També ens podem trobar en el cas extrem, algú molt ric però amb tan poc gust per escollir la roba i combinar-la que sembla que dormi sota un pont.

.

.

Factor 4:Quieroynopuedo

dsc_4566 Famílies de classe baixa que davant les seves amistats intenten aparentar ser milionaris i son capaços de menjar pipes dos mesos per tal de lluir una pamela despampanant o un descapotable.

Seria el típic cas de la noblesa decadent de finals del s.XIX.

.

Factor 5: Rics amb demència senil

Duquesa de Alba en banyadorLes seves possessions son incalculables, però les guarden sota una rajola, ja que estan convençuts que la postguerra és a punt de tornar en qualsevol moment.

Per molts zeros que tingui el seu compte corrent vesteixen amb draps i pantalons trencats que causen la vergonya aliena a les seves minyones.

Foto: Duquesa de Alba.

.

.


Factor 6:Elements distorsionadors per causes ètniques o culturals

gypsyEn un extrem trobaríem les persones d’ètnia gitana que poden arribar a viure en cases amb una salubritat dubtosa, però atresorar vistoses joies per tot el cos i en l’altre la família típica catalana de classe mitja-alta, que tot i que la botiga els hi va la mar de bé, la sobrietat luterana dominarà la seva estètica.

.

.

..

.

Així doncs, cal anar en compte a l’hora de jutjar a algú per les aparences! A l’Europa de la era del postmodernisme la ecuació entre elegancia i classe social sembla estar a punt de passar als manuals d’arqueologia!

26 comentaris

  1. Imagina’t que l’arqueoleg del futur desenterra el cadàver de Mr. T, el negre M.A. Barracus de “A Team” de TV. Amb tots aquelles tonelades d’or amb collars i anells es pensarien que seria l’emperador mundial o alguna cosa així… no?


  2. Tots sabem que no podem jutjar a la gent per la seva roba o aparences, però per a mi la primera impressió és molt important. M’agradaria aprendre a no ser tan superficial, poder mirar més enllà, veure les seves qualitats i valorar a la persona que tinc davant per la seva actitud.


  3. PD: l’exemple de la duquesa de alba és bonísim!!
    he rigut molt…


  4. Crec que per tractar-se d’un punt de vista científic, això de la roba i l’arqueologia marxista és fins i tot naïve. Què és luxós i que no ho és? Jo crec que vesteixo de puta mare i amb moltíssima personalitat i ara mateix el meu vestuari no passa dels 50€ en total… i això que, de moment, duc una samarreta que ningú més té al món.
    La vestimenta és un factor que pot determinar la classe social però també pot no fer-ho. Des de l’absoluta ignorància, deuen haver-hi altres indicadors de classe més fiables.


  5. Els matisos que esgrimeixes són reals, hi estic d’acord. El problema el veig més en l’actitud classista, egoïsta i egocentrista, pija, acomodada que algunes persones pretenen tenir el dret de defensar…com ara els integrants d’alguns col.lectius que més que gais o lesbianes són sodomites neoliberals amb una visió de la seva realitat i de la realitat del món que es deutora dels poders instaurats des de que el model socialista va ser desmantellat i que…si per ells fos, tornariem a un model quasi de vasallatge, ultraconservador i d’un pijisme insultant.


  6. “…que algunes persones pretenen tenir el dret de defensar…com ara els integrants d’alguns col.lectius que més que gais o lesbianes són sodomites neoliberals amb una visió de la seva realitat i de la realitat del món que es deutora dels poders instaurats des de que el model socialista va ser desmantellat i que…si per ells fos, tornariem a un model quasi de vasallatge, ultraconservador i d’un pijisme insultant.”
    Ala, aquí cadascu acosta l’aigua al seu molí. Coemçant per l’autor que es fa venir bé els exemples per les fotos que té pensat posar i després pel senyor citat, que vaja quina teoria.

    Quan els arquòlegs del futur facin excavacions, no caldrá que facin res, tot ho faran els ordinadors suoermegapotents i xaxis com els del CSI, us donaran una fitxeta ja ben plena de tot el que necessiteu saber. I ni interpretar us caldrà.


  7. Respecto gente bastante joven hace 20 años si,ahora no,no hay mas que ver gente de clase baja ,preferiblemente muy joven con ropa de marca,incluso falsificada e hijos adolescentes de gente de barrios altos de barcelona,Bonanova,Sarria,Tres torres con rastas ,crestitas ,palestinos,de raperos,chupas de cuero y tejanas,con tatuajes y piercings que hace años seria inimaginable,antes un verdaderos pijo no se movia del polo Lacoste,el sueter rosa al cuello,los pantalones de pinzas y las Nautic.El dia que vi por primera vez ,gente ajena a esa moda llevar una cruzada heavy o unas dr Martins (que antes se tenian que encargar a alguien que fuera a Inglaterra o Francia )con las que se inundo todas las tiendas de la calle Pelayo yo personalmente flipe en colores y dejaron de ser prendas definitorias de tribu urbana.En el fenomeno inmigracion latina se da un caso curioso que es vestir como norteamericanos pero esto es un fenomeno que en principio se cree que es de entre comillas evidentemente ser aceptados socialmente como”ciudadanos de primera”,como algo Cool.Las modas se han intercambiado y una estetica normalmente de clase baja no implica unos ideales de dicha clase y bueno alguien de clase baja metamorfoseandose de clase adinerada tampoco dicen nada….yo….como siempre he vestido igual…a mi plin….


  8. L’arqueòleg del futur no s’haurà de preocupar per la roba, si la qualitat qué té ara no aguantarà ni pel segle que ve.
    En el primer grup, crec que s’hauria d’afegir l’aspecte que hi ha molta gent que es vesteix amb roba barata, però que si mires la marca és de rics, els que jo anomeno hippys de marca


  9. Entrant en el tema més d’arqueologia que no controlo gens, de la mateixa manera que has posat exemples que poden fer fallar aquest mètode en el futur. Suposo que contempleu que quan esbrineu la classe social dels jaciments actuals també teniu en compte que els exemples d’aquesta entrada també hi deurien ser abans, no?


  10. I els nudistes militants? Aquests si que no deuen deixar cap mena de pista per al futur.


  11. Des del punt de vista estètic les classes continuen existint. Una cosa és el que costa la roba que un porta i les marques i tot això i l’altra la forma de combinar-ho, a més del pentinat, la forma de parlar, la gesticulació…

    Els pijos i pijes sempre tindran mecanismes per diferenciar-se i, sobretot, per reconeixe’s entre ells. Igual que els gais tenim un “gaydar” els pijos tenen un “pijodar”…


  12. Nota per a profans “gaydar”=radar o “sisè sentit” que es diu que tenen els gais per detectar-se mútuament.


  13. Clar que sí… molt bona entrada!! Tens molt poder d’observació!! Jo, pel meu costat, tanque per vacances. A reveure aviat!!


  14. ajajaj
    Vale, ara entenc d’on ve la paraula GAydar! Gràcies Rafa!

    Per cert, a casua de la meva nova feina el ritme d’actualitzacions de posts estival serà completament imprevisible!!


  15. M’he passat mitja vida pensant amb que pensaran de nosaltres els arqueòlegs del futur al trobar a un jaciment una revista “que me dices” petrificada o un disc de Camela ;-).


  16. Pel que sembla els arquòlegs sou molt importants, perquè avui a la Vanguardia teniu dues pàgines parlant de vosaltres.

    Volia posar l’enllaç però no ho trobo, em sap greu.


  17. Ah! me’n oblidava, si, no en tinc cap dubte: la roba es un indicador de la classe social.


  18. Doncs, tot i que possiblement si s’analitzi la roba crec que el detall en que es fixaran més i que segurament els traurà de polleguera seran les deixalles electròniques.

    La roba, a la fi, després d’uns quants centenars d’anys sols serà analitzable en la seva qualitat i et puc assegurar que per molta marca que portin la tela surt del mateix lloc.


  19. Genials les descripcions Arqueòleg… el que m’he pogut riure!

    Salut 🙂


  20. Teòricament hauria de ser-ho però està tot molt mesclat i, al igual que la gent és hipòcrita perquè sí, també el vestir pot ser una bona forma de ser-ho: voler aparentar el que no s’és.


  21. Ho és,
    però no és l’unic ni té perquè ser determinant. Qui ens envolta i on ens hem criat ens condiciona tant per emular com per canviar d’estil.
    Rics de tota la vida: roba bona, cara i de marca pero sense ostentació.
    Nou rics: Roba de marca, quan mes grans siguin els logos millor.
    😉
    Bon blog!


  22. […] debido al actual y continúo bombardeo televisivo de Cayetana de Alba, sólo me vienen a la cabeza imágenes actuales, […]


  23. […] бомбардировку Cayetana Рассвета, только приходят к главе настоящие образы, и … О чем думал бы Picasso в тот день? написанный […]


  24. […] aktuellen war und setze Fernsehbombenangriff von Cayetana des Tagesanbruches fort, nur ich kommen aktuelle Bilder zum Kopf, und … Woran würde Picasso jener Tag denken? geschrieben von Javier Sanz in: […]


  25. […] mais gráce à l'actuel et je continue un bombardement de la télévision de Cayetana d'Aube, d'actuelles images me viennent seulement à l'esprit, et … À quoi penserait Picasso ce jour ? écrit par […]


  26. […] at sight” but due to the current one and continue television bombing of Cayetana of Dawn, only current images come to my mind, and … About what would Picasso be thinking that day? written by Javier […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: