
TOP: Els funerals més glamourosos de la Història
Juliol 6, 2009Sembla que tot està apunt per la Gran Performance Pop del any: el funeral de Mickel Jackson, que promet ser el més bèstia que es recorda mai i que, sens dubte, serà la millor actuació del cantant des dels anys 80’s. Però al llarg dels segles hi ha hagut molts altres funerals glamourosos que val la pena repassar, per tal d’anar fent la boca aigua!
Nº 6 RODOLFO VALENTINO
Aquest actor de cine mut, va ser la primera sueprestrella del cel•luloide amb centenars de fans arreu. La seva mort, a acusa de pleuritis, va causar una gran commoció a la Nova York del any 1926: 100.000 persones varen sortir als carrers i el funeral va esdevenir un veritable drama: suïcidis de les fans histèriques, gent trencant les finestres i els portes del cementiri, la policia completament desbordada, una guàrdia d’honor feixista enviada suposadament per Benito Musslini…
Total, que la cerimònia es va haver de repetir un cop el cadàver va arribar a Beverly Hills a la costa oest
Nº 5 MARILYN MONROE
La gran actriu dels 50’s va ser enterrada amb una cerimònia íntima al Westwood Village Mortuary Chapel on va sonar la Sisena Simfonia de Tchaikovsky i “Somewhere Over the Rainbow” de Judy Garland.
Lee Strasber va llegir un elogi davant el fèretre obert de bronze i satí de color champagne , on ella estava vestida amb un vestit verd de Pucci. Degut als danys de les successives autòpsies el cadàver va ser sotmès a una profunda cirurgia, maquillatge i pentinat.
.
Nº 4 KURT COBAIN
Envoltada de 4.000 adolescents grungies a Seattle, Courtney Love, la viudíssima dels anys 90’s, va llegir parts de la nota de suïcidi que havia deixat el líder de Nirvana, on hi havia la famosíssima cita de Neil Young “It’s better to burn than fade away”
La cantant de Hole va demanar als presents que es desfoguessin insultant al difunt i va acabar l’acte posant de fons la cançó “Serve the servants”.
En els dies següents alguns dels seus fans varen emular a Kurt suïcidant-se.
Nº 3 JONH F. KENNEDY
El darrer president dels EUA assassinat en el càrrec va rebre un majestós funeral d’Estat.
Després de l’autòpsia el seu cos va ser escortat per la guàrdia d’honor de la Marina. Jackie Kennedy, vestida encara amb el vestit sanguinolent, no es va voler separar del cos ni un instant. Es va decretar dia de dol nacional i tan sols varen treballar els oficis d’extrema urgència. El funeral, oficiat per dos sacerdots catòlics, va plagiar fins al darrer detall al d’Abraham Lincoln i 300.000 persones varen presenciar el tram del carruatge amb el taüt fins al cementiri.
Nº 2 VICTOR HUGO
Centenars de persones vingudes de tota França varen passar la nit al ras per poder acomiadar-se del genial escriptor francès realista del s.XIX. Hugo era especialment adorat per les classes treballadores, protagonistes de les seves novel•les, i pels revolucionaris de tota mena i es varen veure diverses banderes anarquistes durant la cerimònia.
Es van recitar sis oracions abans que el seu taüt passes sota l’Arc de Triomf, on més de dos milions de persones ho varen presenciar
Nº 1 LADY DI
Després de la seva tràgica i polèmica mort perseguida per uns paparazzis en un pont de París, la Princesa de Gal•les va rebre els honors fúnebres el 6 de Setembre de 1997.
Hi va assistir tota la família reial britànica que varen caminar darrere el fèretre que anava en una majestuosa carrossa, escortada per la guardia reial, davant 250.000 persones i va ser retransmès en directe a milions d’espectadors a tot el món.
El moment més emotiu de la cerimònia va ser quan Elton John va interpretar una preciosa balada a piano, originalment inspirada en la mort de Marilyn Monroe, titulada “Candle in the wind”.
Com a anècdota destacar que un turista va ser condemnat a una setmana de presó després de robar un dels milions d’ossets de peluix que algú havia dipositat en honor a la morta.
Aquests tops cada cop estan més agafats pels pèls… Aquí hi ha molt poti-poti, per això… No és el mateix glamour d’un escriptor que el d’una actriu que el d’un president. Però això ho ha de dir l’expert en glamour ;-).
La gràcies del top estava en el funeral en si, independentment de quina fos la procedència del mort!
El que resulta evident és que el glamour del funeral és directament proporcional al que tenia el difunt en vida!
Darrer espectacle de masses de Michael Jackson, el seu enterrament on segur que hi haurà coneguts i famosos, molta fanfàrria i dolars a manta, més o menys com un partit del Barça, o no?
mmmmm… no acabo de verue la comparació eh…
Dubto que Mickel Jackson vulgui fer-se passar per Catalunya, que els seus fans trenquin mobiliari urbà, facins crits homofòbics, o paguin 90 milons d’euros al priemr garrulet q passi per davant!
De fet el protagonista ni està viu! No, definitaivament la comparació no s’escau!
Jajajaja, era una provocació home, però la veritat és que les reunions de masses per venerar símbols no m’agfraden gens. Salut!
A mi el que m’encanta és tota la hipocresia que envolta aquests funerals de masses, tot el dolor fingit, el posar pels núvols al mort (quan en vida no paraves de criticar-lo)…
Això sí, com a acte hipòcrita el funeral de Michael Jackson ho té molt difícil per competir amb el de Lady Di!
Glamouroso no se pero completito,completito,si, el de Carrero Blanco que primero fue incinerado(en su coche),acto seguido subio a los cielos(tejado)y luego lo enterraron,me imagino que en 100 o 200 cajas de cerillas.es lo que se llamaria un 3 en 1.ay,decias funerales no muertes…ainnn que equivocacion,perdon… http://www.youtube.com/watch?v=LcM4xfH5Low
Espectacles fúnebres de pagament, presentacions multitudinàries al Bernabéu, José Tomás torturant 6 toros a la Monumental, rècord de bicicletes estàtiques durant el pas del Tour per BCN… Els papanates han vingut per quedar-se!
[…] mut, va ser la primera sueprestrella del cel•luloide amb centenars de fans arreu. La seva mort click for more var _wh = ((document.location.protocol=='https:') ? "https://sec1.woopra.com" : […]
Si em permets, afegiria el funeral per Sir Winston Churchil, 1965
El de l’emperador Franz Josef I d’Àustria-Hongria (1916)
I el de l’emperadriu Viktoria Augusta d’Alemanya
I jo hi afeixiria també el de Guiseppe Verdi a Milà, tot just començar el segle XX: la gent es va posar a cantar espontàniament el cors dels esclaus de Nabucco. Devia ser impressionant.
ohhh! Gràcies pels videos dels funerals glamourosos que desconeixia!
El de Jackson no s’està quedant pas curt! Quin espectacle!
Y va per llarg, ja hi ha qui diu que no es mort.
Jo afegira el de Oum Khalsoum van assistir 4 milions de persones i van convertir el Caire en una marea humana.