Llista Negra: MOJINOS ESCOZIOS

Ells son la quintaessencia de la vulgaritat, la antítesi absoluta del glamour i el cutrerio portat a extrems difícilment suportables per a la ment humana. Si, estem parlant del grup pseudomusical de berbena kalimotxera sorgida dels extraradis de Mollet del Vallès, els Mojinos Escozios.

Les seves lletres pretenen ser provocadores i tan sols provoquen la vergonya aliena d’escoltar el mateix acudit sense gràcia un cop darrere l’altre, amb un nivell d’acidesa que no passa del “caca, culo, pedo, pís” que tan ens divertia al pati del Parvulari.

Musicalment la seva aportació és com un escoltar a una foca tirar-se rots. Per altre banda que podríem esperar d’un grup de heavies entrats en anys (i en carns), que encara deuen pensar que les malles de colors d’Iron Maiden son el darrer crit en moda?.

Vaig cometre la imprudència d’acompanyar a una amiga meva a un concert gratuït, ja fa temps, i el cúmul de despropòsits que vaig tenir la desgràcia de presenciar em va deixar traumatitzat de per vida:

• El públic estava format per paletes garruletes que aparentaven haver abandonat l’escola abans d’entrar a la ESO i que el més proper que havien estat d’un llibre fou emprant un llistín telefònic per falcar una taula.
• El seu espectacle era d’allò més dantesc on l’atemptat estètic que tenen per cantant es va quedar en tanga, provocant  arcades als soferts espectadors.
• Els acudits que anaven explicant entre les cançons eren profundament homofòbs i sense cap mena de gràcia, fins al punt que em vaig sentir realment ofès i violentat quan demanaven al públic que botessin si no eren maricons.

Però sembla que el mal gust no té límits i aquest 2009 publicaran el que ja és el seu 11é àlbum d’estudi en 13 anys! Doncs si, composar, editar i publicar un disc dolent té la mateixa dificultat que deixar anar una ventositat després d’atiborrar-se a seques.