h1

5.000 COMENTARIS

Juliol 2, 2009

3440531407_d0f1acbb84

Aquest blog està d’enhorabona ja que el nombre de comentaris ha superat la màgica xifra de 5000. Concretament va ser Allau (a qui dedico aquest article), que al post sobre la Guerra Civil Gai va escriure:

“M’apunto a la proposta de sr shysh, la pila del greix, no hi ha res que em posi tant com les princeses osses “megadepilàs” i amb barretina!”

Però no puc obviar, en aquesta feliç celebració, una espina que porto clavada des del mateix dia que vaig inaugurar el meu primer blog: la meva incapacitat total per convèncer a les amistats més properes a que m’escriguin en aquesta web.

Mentre que persones a les que no conec personalment cada dia s’esplaien amb les seves opinions i crítiques que superen en extensió i qualitat als meus posts, els meus amics i amigues tenen una falsa i tòpica percepció que aquest blog té una impenetrable aura de maricultisme i que  per deixar-me una opinió cal haver estudiat tres màsters en literatura, mentre que no tenen cap problema en fer-me còmplices dels seus successos vitals a Facebook, en un absurd comportament biplolar que no acabo d’entendre.

Així doncs constantment em sorpren trobar-me gent que em confesa ser un lector anònim meu  i que sap perfectament les meves opinions o aventures sexuals i amoroses  sense que jo mai ho hagués sospitat. I a vegades crec que és millor, ja que si fos plenament conscient de qui hi ha a l’altre banda de la pantalla faria una pressió psicològica sobre mi que acabaria autocesnsurant-me fins a caure en l’abisme sense retorn de la nyonyeria descafeïnada.

Jo  crec fermament que la màgia i la grandesa de les pàgines 2.0 és la participació activa dels lectors en la seva construcció, mitjançant la seva humil aportació. Sempre he concebut els posts com una introducció a una posterior dissertació dialèctica, mai com una finalitat en si mateixa.

Però bé, avui no és un dia per pensar en aquells que prefereixen passar desapercebuts en una cantonada de la història mirant la vida passar, fent del seu silenci un escut protector, sinó dels centenars de col•laboradors actius que heu fet d’aquest racó una part de la vostre casa!

Perqué el debat és el motor del coneixement i el mutisme l’arma dels covards…

5.000 GRÀCIES A TOTS

Advertisements

21 comentaris

  1. Ets tan provocador que no m’estranya que et comentin tan.

    I, no et preocupis, les teves amistats no tenen comportament bipolar. Em sembla que això ens passa a tots els blocaires: les amistats no ens comenten res al bloc perquè poden fer-ho a l’original, perquè conformar-se amb una còpia?


  2. A més no ho solen fer pq a vegades et poden comentar des d’un punt de vista massa personal treien temes que no es toquen el post (a mi m’ha passat alguna vegada i ja no em comenta per això).

    Felicitats noi! I gràcies a tu pensa que un servidor ha entrat a aquest món de la blogsfera i no creu que ho deixi.


  3. Crec que tens bastanta raó amb això que expliques, sol passar bastant. A mi també em passa. Però, vaja, això dels blocs ja serveix perquè et pugui llegir més gent que els teus amics.


  4. Felicitats!!, ets un crack. Jo al pas que vaig arribaré als 5000 comentaris cap el any 2050 (aleshores ja s’haurà acabat la crisi).
    Tant comentari demostra l’interès que desperten els teus posts, segueix així.
    Aquell amic que tens, com és diu… ah! si el Kamarada Obama tampoc visita ni comenta?


  5. Gràcies, glam, per la dedicatòria. Demà publicaré un discurs d’agraïment.

    I sí, coincideixo amb la resta de comentaris, que la gent que et coneix prefereix dir-te les coses a la cara o per telèfon; o potser és que ja estan farts de sentir els teus rotllos. I a en Josep li tinc mig prohibit que entri comentaris, perquè em sembla ridícul, tenint-lo com el tinc a l’habitació del costat.


  6. Tot just fa cosa d’un mes que he confessat a les meues amigues de l’ànima que existeix el meu blog. No estic segura de que m’agradi que em llegeixin. Bé, si, però m’agrada la meva petita parcel·la d’opinió del meu “jo” real. L’altre també ho és però en aquest em sento més lliure

    Una abraçada, estimat Glamboy69. Quan vulguis estàs convidat a una canyeta no-virtual.


  7. My darling, what happen with you???
    This comment very ugly about your close friends who allways are there when you need them…. 😛

    Congratulations for every post and comment and don’t forget to seek a review of today’s Belgrade at 8:20 AM

    Kisses from someone who read your posts more than you think. If I’d have more free time i’ll write more comments (of course after makin 3 degrees in culture, history, filosofia, antropologia & international relations 😉


  8. Felicitats! El glamour i la polèmica intel·ligent sempre tindran el seu públic!


  9. Enhorabona!!! No és tothom que ho pugui dir. Per cinc, deu i quinze mil comentaris més. Això és per el que expliques interessa així que a seguir endavant! 😉


  10. Moltes felicitats, Arqueòleg!


  11. Fa poquet que em passejo per aquí, però totes les qualitats d’aquest blog que han destacat els anteriors comentaristes ja les he pogudes apreciar. Moltes felicitats per mantenir amb tanta periodicitat un blog fresc, original i contundent quant a les opinions que s’hi exposen. I per molts anys!


  12. Els tres darrers paràgrafs són de culte, eh? Jo, al meu parer, no crec que els comentaris hagin de tenir tant protagonisme en un blog, però si que hi fan un molt bon paper de feedback. En qualsevol cas, les teves paraules defensant-ho podrien fer que el més escèptic es sumés a la causa (jo sóc de sucre).


  13. felicitats!


  14. Felicitats, és tant maco quan consultes l’administració del blog i veus que s’ha afegit un altre zero…


  15. De fet, fa tanta il·lusió com quan afegeixes un zero més al compte corrent.


  16. Aquells i aquelles que hem tingut o tenim converses amb el glamurós “in person” esperem no quedar en una cantonada de la història mirant la vida passar…!!! pensa que la lectura reiterada del teu blog ens acosta més a tu, i de fet, l’has encertat en dir que utilitzem la no participació activa com a escut protector nostre…però no estem muts(je, je). No pateixis per això, ja et donem el conyàs d’una altra manera.


  17. Ajajaj Glycimeris! he trigat 0.5 segons en deduïr qui eres! Un pseudònim molt escaient sens dubte, encara que jo sempre he estat més dels “Cardium edule“!!


  18. Ai, glamurós, que vaig de bòlid amb la mudançaaa!!
    Enhorabona pels 5000. Joder, 5000 són una passada de comentaris, no?? Com ja ha dit algú altre per aquí, no jo hi arribaré abans de l’any 2050… i potser ja serà massa tard! 🙂

    Això dels amics… és curiós, a mi em passa el mateix. La cosa és que els meus amics “presencials” majoritàriament no tenen blog, i bàsicament no els interessa el tema. Així que, com et passa a tu, la majoria dels meus comentaristes són o bé “amics virtuals” o bé amics, ara sí, presencials, amb qui he quedat després de molts comentaris mutus, per posar-nos cares.

    Un món interessant aquest, oi?

    Enhorabona altre cop!


  19. Felicitats i per molts més!
    Fa poc que et segueixo però entenc el que dius de les amistats. les meves també són més actives al fecbook que no pas al blog.
    En la vida tant desenfrenada que portem és més fàcil a puntar-se a grups ja prefabricats que no pas omplir quatre ratlles amb un mínim de coherència.


  20. http://fcbarceelona.wordpress.com/

    Comenteu si-us-plau!
    Fa poc que l’he obert, i m’agradaria fer del meu blog, el racó d’opinió de tots els barcelonistes!


  21. Enhorabona pels 5000 comentaris, ets un expert en crear polèmica! 🙂



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: