HAPPY BIRTHDAY MR. MORRISSEY
Mai 21, 2009
Demà un dels deus del meu Olimp particular, Morrissey, compleix ni mes ni menys que 50 anys! I per tal de rendir pleitesia a la prolífica carrera d’aquesta gran estrella he decidit fer-li un tribut que es basa en dues parts!
PART 1
En primer lloc he fet un petit recopilatori de les seves frases més polèmiques. Morrissey és un geni de la ironia i ja sigui en les poques entrevistes que concedeix o en mig d’un concert no desparofita l’ocassió per demostrar que el sarcasme i la provocació gratuïta poden ser un veritable art!
“No em sento antiamericà, només raonablement intel ligent”
“La pega del bombardeig a Brighton és que Margaret Thatcher en va escapar il•lesa”
“No reconec termes com heterosexual, homosexual, bisexual i crec que és important que hi hagi algú en la música pop que pensi així”
“Abans que tornar amb els Smiths em menjaria els meus pròpies testicles, i això que soc vegetarià!”
“Crec que sóc realista. És per això que la gent em considera pessimista. Si fos pessimista ni m’aixecaria, no m’afaitaria, no miraria Batman a les 7:30 am. Els pessimistes no fan aquesta mena de coses”
“The Cure és un nou significat per a sac de merda”
“No importa qui ho faci, si algú versiona les meves cançons estaré increïblement agraït, sempre i quan no sigui Britney Spears”.
“Jo no faig performances, això ho fan les foques”
“Quan jo era un nen i anava a l’escola, més que qualsevol altra cosa el que volia era no ser ordinari; pretenia ser considerat com una mica peculiar. Vaig mirar al meu voltant i vaig pensar: No vull ser com vosaltres”
“La música que està en les llistes d’èxits d’avui en dia és bastant terrible. Em sembla un gran honor que mai he estat proposat per a un premi, com els del NME etc És una victòria personal. Tots els premis haurien de ser prohibits!”
“L’edat no ens hauria d’afectar. És com la mida de les sabates, que no determinen la forma en que vius la teva vida!”
“No entenc perquè Elton John surt per tot arreu explicant la seva vida privada. A ningú l’interessa, és increïblement ric i hauria simplement de desaparèixer!”
“Detesto Stevie Wonder, crec que Diana Ross és horrible. Odio a tota la música negre del Top 40 – Janet Jackson, Whitney Houston… Crec que estem a l’extrem de patetisme. En essència, aquesta música no diu res en absolut”
PART 2
I finalment, per acabar d’arrodonir aquest merecut homenatge, he trucat a algunes de les meves estrelles músicals preferides, que han estat influïdes pel cantant de Manchester (i qui no?), per tal que versionin la seva cançó favorita del àmpli repretori de Morrissey i la publiquin aquí:
THE KILLERS – Why don’t you find out for yourself?
FANGORIA– Panic
PLACEBO – Bigmouth Strikes Again
RADIOHEAD – The Headmaster Ritual
MUSE – Please, please,please, let me get what I want
TATU – How soon is now?
PD: Us estalvio la patètica, nyonya i horrible versió que ha fet Miquel Erentxun del himne “There is a light that never goes out“, peró si algú té suficient coratge que cliqui aquí!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Fa uns dies vaig llegir al EP3 que Morrissey està arrasant a Méxic, gràcies als emos que es senten indentificats amb les seves poses drama queen!!
En fi! Publico avui aquest post ja que demà estaré a un concert de Fangoria, Nancys Rubias, la Prohibida i Bibiana Bosé!
Molt bo les versions, demà al matí et comento!
Bueno va seré dolent i faré un comentari abans de dormir: dels 6 homenatges que has penjat 5 són cançons de la etapa amb els Smiths coescrites amb Johnny Marr i la cançó en solitari és del 94… què passa, que la gent no vol homenatjar el you are the
guarryquarry?Ah i et passo aquesta versió dels smiths que van fer els Death cab for cutie…
The Cure = sac de merda? Com gosa?? Anava a dir que aquest paio em sembla un pretenciós patètic, però havent fet aquell símil només diré que vaja tros de sacríleg!
Disfruta el concert.
Llarga vida al MESTRE
M’afegeixo a les felicitacions, ara que potser que en Morrissey controli una mica el seu ego no sigui cas que surti disparat i ens esclafi a tots.
Efectivament, entre els teus gustos musicals i els meus hi ha tota le resta de la música! XD
Sabia que diries aixó!! ajaja
“You are the Querry” serà un clàssic, dona-li temps!
De moment la gent quan ha de fer una versió rpefereix revisitar el repertori més conegut!
Ara si m’en vaig al concert de FAngoria!
The Cure = sac de merda?? Però com gosa?!? Aquest paio em sembla una mica molt presumptuós, i si a sobre és capaç de blasfemar d’aquesta manera, se li ha acabat el crèdit! Sac de merda, The Cure?? Ta boig!!
Enjoy Fangoria… i el cap de 7mana.
Merescudíssim “Happy Birthday” dedicat al Morrissey!! Ací el fans som majoria!!
Ah……. i el YOU ARE THE QUARRY és per mi el millor disc de Morrissey
YOU ARE THE QUARRY és el millor disc de Morrissey… després de la discografia sencera dels Smiths i dels següents àlbums en solitari de Morrissey: Viva hate, Bona Drag, Your Arsenal i Vauxhall and I.
En sèrio, com us pot agradar un disc amb una producció tan dolenta i unes cançons correctes però melòdicament òbvies i estàndard i, sobretot, amb unes lletres que no resisteixen comparació amb les del Morrissey clàssic?
Entenc que molta gent jove s’enganxés amb el “You are the quarry” i li tingui carinyo al disc per haver estat el “descobriment”… però Morrissey, a diferència d’altres artistes, va arribar al seu clímax artístic molt aviat! De fet l’última etapa dels Smiths ja presentava clars símptomes de decadència i esgotament! Que no treu que hagi fet coses força bones després, però és que no resisteix comparació!
Que sí, que Morrissey es mereix vendre i es mereix omplir concerts i que és un artista que ha envellit dignament però vaja, un de tants! En tot cas els 50 de Madonna, per exemple, estan molt millor portats!
“molta gent jove s’enganxés amb el “You are the quarry” i li tingui carinyo al disc per haver estat el “descobriment””
Exacte! A mi tot el que hi ha abants d’aquest disc, ho tinc com un popurri barrejat en el que amb prou feines distingeixo el q es dels Smiths i el q va fer en solitari. De fet em vaig grabar un Cd dels Smiths i hi vaig incloure, per error “Every day is like sunday”.
A mi els Smiths em sonen com una banda llunyana, que tenen 5 o 6 superhits i un seguit de cançons correctes. Però ni punt de comparació amb la pose de diva total que ara té Morrissey, amb la seva veu desarrollada al màxim i un repertori q el tinc per la ma, ja que he viscut cada disc!
A mi no em desagrada que un artista evolucioni, el q em molesta veritablement es que com Courtney Love, treguin un àlbum a la década!
I a mi la producció del Quarry em recorda a la perfecció del “Nevermind”, disc que tu també odies! No entenc pq li tens tanta mania als discs ben produïts i prefereixes la simplesa infantil del “Viva HAte” o el sorollos “In utero”!!
El viva hate tampoc és que estigui ben produït precisament, però fins la setena cançó totes són bones (la resta és molt fluix) i en conjunt supera el supravalorat últim àlbum dels smiths, “strangeways here we come”. I té lletres com “late night, maudlin street” o “everyday is like sunday” que estan entre el millor que ha fet morrissey.
Per cert, a nivell de lletres (que no de música) el Ringleader és força interessant…
Sobre el in utero, pensa que Steve Albini va crear el so Pixies, que és tant com dir que va canviar el curs de la història del rock.
Tens raó en què no m’agraden les produccions excessivament polides i que m’agraden les arestes i les textures.
I sobre els smiths dir-te que és una pena que no els intentis escoltar en un sentit diacrònic. Seguir la seva evolució entre 1983 i 1986 tant a nivell de lletres com a nivell musical és seguir un dels capítols més interessants (i imitats) de la música pop de tots els temps!
Bueno, va, viva morrissey!
Aquí podeu llegir com va celebrar Morrissey el seu aniversari: amb un concert antològic!!
http://jenesaispop.com/2009/05/25/los-50-anos-de-morrissey/