Apedaçant la Crisi
Mai 12, 2009
En el Regne dels Quatre Milions d’Aturats, abans anomenat Espanya, avui s’ha celebrat el debat sobre l’estat de la nació, en el que el nostre abatut i desgastat President ha anunciat noves i estel•lars propostes per seguir allargant la agonia i demorant un xic la inevitable destrucció diària de llocs de treball.
Zapatero ha promés una bateria d’intervencions directament plagiada del programa del PP: subvencionar compres de cotxes i rebaixar impostos a les empreses. Ni una paraula, ni un trist gest cap a les persones que no cobren ni un euro del atur perquè ja l’han esgotat. Ni una miserable idea innovadora encaminada a reconduir el nostre mercat de treball.
La prova més evident que l’estat està malbaratant els recursos públics amb il•lusions efímeres la he viscut jo aquesta setmana en la pròpia carn: dilluns passat vaig ser contractat per tal de realitzar una excavació arqueològica emmarcada dins del anomenat “Plan E para el estímulo de la economía y el empleo”, en el que el Govern central s’ha deixat 11.000.000.000 euros.
Doncs bé, després de nou dies de treball demà torno de nou a estar al punt d’inici: l’atur. Resulta d’una evidència pueril que aquesta milionada ha servit tan sols per donar un petit respir a les constructores que, durant uns dies, tindran un lloc on col•locar els seus treballadors, ja sigui remodelant un parc o canviant una vorera.
Però seguim amb les mateixes deficiències estructurals que sempre: un mercat laboral basat en l’esgotat monopoli de la construcció, baixa competitivitat industrial i escassos recursos en investigació, educació, innovació o cultura.
Jo no sé quina és la solució real a aquesta dramàtica situació, no he estudiat econòmiques, ni disposo d’un seguici d’assessors a sou públic, però salta a la vista que trampejant amb mesures a curt plaç no arribarem gaire lluny.
I si, encara podem donar gràcies que no és Rajoy l’encarregat de treure’ns les castanyes del foc, ja que ara mateix tindríem acomiadament gratuït, jornada laboral de 70 hores, sous mínims de 3 sugus amb un xiclet i liberalització de sanitat i educació.
En fi! Demà passat a buscar feina per 3r cop en el que portem d’any!
PD: Al cap de 15 minuts d’escriure aquest post m’han trucat d’una altre empresa! Dijous començo un nou projecte!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Sort a l’hoa de trobar feina 🙂
PD. Crec que sota els papers encara hi deu haver l’escriptori… Algun arquèoleg a la xarxa? 😉
Gràcies Higini, de fet JA he trobat feina!!
La veritat es que trobar feina no em costa gens, peró mantenir-la més de dos mesos s’està convertint en una utopia!!
L’únic bo del pla E és el seu logo, em sembla que dels 11 mil millons, un o dos deuen haver caigut al dissenyador…
Pq gastar en investigació si no dona beneficis a curt termini?
Apedaçar, és un molt bon adjectiu al que fa el govern… però bé, és com funciona gran part dels habitants del regne tot a curt termini pq els votants a les eleccions s’enrecordin de tu. Per cert, tu no erets el que demana el vot útil cap als socialistes?
Seguiré pensant que no hi ha cap partit millor que l’altre, vist com va tot.
Docs estic un 90% d’acord amb el post, potser l’única discrepància és amb el tema d’en Rajoy on crec que ho faria igual de malament. Dubto que cap dels dos tingui capacitat de fer res per nosaltres (pels bancs i grans empreses si que faran coses).
Cap dels dos està capacitat per treure Espanya de la crisi, simplement perquè ells i els seus respectius equips tenen massa feina remenant entre les escombraries, buscant merda aliena, per fotre-se-la per sobre. En un país on bàsicament només hi ha dos partits que compten, que tenen els súbdits estupiditzats a base de telemerda i altres distraccions, el futur és incert.
Enhorabona per haver tornat a trobar feina! (comentari #2)
“Per cert, tu no erets el que demana el vot útil cap als socialistes?”
COMORRRRRRRRRR????
Si em vaig tirar tota la campanya de les generals demanant el vot a capa i espasa per IU!! Com ho pots haver obidat?? Si vaig fer una crònica d’un míting de llamazares i tot!!
Vaja així que estaràs a l’atur … doncs ànims!
El lloc on anirem a excavar és a l’Ebre a un poblat ibèric de Tivenys. És una d’aquestes excavacions que fa la uni ( URV ) a l’estiu durant una setmana que la duun alguns profes que s’hi dediquen. Segurament serà a principis de setembre o finals d’agost…
Bé no faig història, faig història de l’art xDD
Sarral és el poble de la meva familia materna xD Pira és el que està més amunt diria no? hi he passat alguna vegada, però no el recordo gens xD
I finalment si Tormenta de verano és un gran peli. Sincerament em pensava que era una peli porno i vaig acabar plorant xDD
Ja ens anirem llegint ^^
ole per la feina, arqueoleg. Sobre la resta del post, totalment d’acord amb tu. Potser toca començar a pensar que ni el totxo ni el sol tornarà a salvar el país. Per què no busquen una industria alternativa a aquests factors?
Sento que estiguis a l’atur, però bona diferència hi ha en “ser” un aturat. Mals temps per als arqueòlegs, sens dubte…
Deixant altres aspectes, l’explicació està en l’ecologia: cap país pot absorbir, de cop, 5 milions de persones que esperin treballar. Es necessitarien més de 10 anys perquè el mercat de treball absorbís els nouvinguts, que ja són 1.058.000 dels aturats, amb una taxa d’atur del 30,5% a catalunya. I no deixen d’arribar: 350.000 en els darreres 12 mesos. Ara bé, donem feina a 2,7 milions d’aquets nouvinguts: Deu n’hi dó!
Senzillament, no ha pogut ser, i, si fossim ecològics, i admetent que hom no pot viure a costa dels altres, haurien de retornar d’on han vingut.
Sé que és “políticament incorrecte” però no hi ha més diferències entre “els solidaris” i el que penso jo, que un tema de xifres. Quants foranis pot acollir el nostre mercat de treball? 5 milions?, 10 milions? Sigui quin sigui el límit la “solidaritat” auquesta té un límit. Doncs jo sóc “insolidari” 2 milions per sota del que ara tenim.
D’aquí a 6 mesos, 2.000.000 d’aturats, entre ells 850.000 estrangers, es quedaran sense prestacions socials. Els haurem de mantenir els que treballem, que ja mantenim cada 10 a 6 que viuen a costa de tots plegats?
El món ha petat per basar una gran part de l’economia en l’especulació de béns immaterials. Però a l’Estat espanyol s’han destapat tots els problemes estructurals que l’esquerra -sento dir-ho- ens ha amagat durant tants anys.
Per cert, la construcció només significa actualment el 10,3% dels ocupats totals, i no arriba al 14% en aportació al PIB.
En aquests moments, els polítics (i no solament els espanyols) estan totalment desorientats. I tampoc cal refiar-se gaire dels economistes, als qui els passa tres quartes parts del mateix.
I el problema, des d’el meu punt de vista, és ideològic: no hi ha, no tenim una idea (clara i compartida) sobre el que volem que sigui el món en el futur. Sabem el que no pot ser, intuim algunes coses que ens agradarien, però res més. Per a la construcció d’una sociertat diferent, es necessita quelcom més que aquestes quatre vaguetats que tothom repeteix incansablement (sostenibilitat, transparència, competitivitat, recerca,…).
I el que ha fet palés la crisi, és que necessitem una societat diferent. Però, quina?
Roger…completament d’acord amb tu. Tenim un govern esgotat i sense cap voluntat de dur a terme accions clarament d’esquerres, compromeses amb els treballadors i treballadores, cap mesura de caire social amb mirada a llarg termini. Tampoc cap mesura cap a l’España plurinacional, l’España republicana, l’España Federal o cap a l’aperturisme envers els possibles processos sobiranistes engegats en aquest país. No veig a cap polític a nivell europeu que posi la crisi en perspectiva històrica i que sigui capaç de dir que aquesta crisi va començar a cuinar-se amb la caiguda del mur de Berlin. La crisi és l’única filla possible del capitalisme perque, volguem veure-ho o no, el capitalisme no és un humanisme, és un sistema econòmic, sense més.
Et desitjo molta sort en el nou projecte.
Ens cal un canvi de xip general. Aquesta crisi serà molt més heavy del que els politicastres diuen… i m’ensumo que ells són els primers a qui la crisi s’endurà per davant.
L’època del diner fàcil, del guanyar sense no fotre ni brot serà matèria d’estudi als llibres d’Història.
Els paísos punters ho són amb sous alts perquè la pobació està formada, preparada i és políglota. Espanya seguirà sent l’antagonista si no s’adona que està tornant “a la seva mediocritat històrica” com va dir un diaria nord-americà.
Molt trist tot plegat… patirem i costarà sortir-nos-en…
Felicitats per la nova feina! Crec que hi ha motius per no desesperar: les propostes de Zapatero s’han d’interpretar com un trencament amb la construcció; de fet, retallar la desgravació fiscal pot provocar un miniboom de vendes, perquè la gent compri abans que li treguin els beneficis fiscals i, llavors, l’stock d’habitatges disminueixi. Evidentment, ni podem tornar a dependre de la construcció ni escoltar els cants de sirena dels piròmans que s’ofereixen com bombers, dels que van crear aquesta situació, ansar i els seus.
Salutacions!
Ja m’explicaràs com ho fas això de trobar feina en menys de 24h? 🙂
Coincideixo amb en Theo. Jo això de retallar la deducció de la vivenda ho trobo bé. A mig termini, els més rics deixaran de comprar vivenda per especular ja que fiscalment no els resultarà tan beneficiós! I tal com estan encara els preus (tenint en compte que els bancs no afluixen pasta ni ho faran al menys fins d’aquí un any), no veig compres massives de pisos abans que es retalli la deducció.
A més, allà on hi ha deduccions o subvencions, els venedors acaben pujant els preus. És el que va passar amb les subvencions al lloguer. Si a Espanya no hi hagués hagut incentius fiscals per la compra de vivenda en propietat l’escalada de preus no hagués estat tant forta.
Això d’interpretar l’economia és tan subjectiu…
Arqueòleg, m’hauria de posar en contacte amb tu. El servidor em retorna tots els correus que t’envio. Envia-me’n un tu, si et va bé.
Felicitats per la nova feina! Esperem que duri!
el més trist de tot és que es diguin socialistes i no canviin res profundament en benefici de la classe treballadora. Cada cop tinc més clar que si ocnservem les coses tal i com estàn l’estat del benestar és una pura patranya perquè ens mantinguem en silenci