h1

Promeses Incomplertes

Mai 10, 2009

2946779-lg

En Loxai fa un dies em va reptar a fer una espècie de “meme” en el que em proposava escriure un post sobre les promeses que he incomplert al llarg de la meva vida.

En un primer moment vaig pensar que la resposta més coherent a la seva suggerència seria incomplir la promesa i no respondre la petició, però no, aquest cop deixaré aparcada la meva mordaç ironia per  fer un breu tast  de  la llista de falsos juraments que adornen la meva inquietant biografia.

Sens dubte la frase que he repetit més cops davant els meus amics, parents, parella, directors d’excavació i empresaris de l’arqueologia es “Em trauré el carnet de conduir en breu”. I es que no hi ha manera! Mira que és útil i necessari el cotxe en la meva professió, però el pànic total que em fa el volant pot amb mi. Entre el meu desconeixement  absolut cap al món del motor, la meva nul•la capacitat d’orientació i la mandra que em fa tornar a fer classes de quelcom, he anat postergant l’autoescola indefinidament! Potser ha arribat el moment de posar-hi remei?

També he esquinçat en infinitud d’ocasions la mítica sentencia “Et prometo que no li diré a ningú”. No es que jo sigui un bocamoll professional, però heu de saber que la meva força de voluntat és molt dèbil. De que serveix un gossip si no el pots fer córrer? Com pots assabentar-te de nous cotilleos si no es mitjançant l’intercanvi? Com diria Morrissey “Bigmouth strikes again”!

Però, a dir veritat, les úniques promeses que veritablement em sap greu trencar son les que em faig a mi mateix. Sento com si quelcom m’estigués exprimint el crani cada cop que abandono, per mandra, un projecte que m’havia auto-imposat com a prioritat absoluta, o quan torno a donar voltes a un tema que m’havia compromès en desterrar per sempre al oblit del subconscient.

I quines son les vostres promeses incomplertes?

PD: La fotografia es titula “Shame” i és obra de Max Milendorf

11 comentaris

  1. Hi ha una manera de no incomplir promeses als altres: no fer-ne. Segueixo aquest principi gairebé sense excepció, per cagar-la el mínim possible. El que no puc evitar és fer-me promeses a mi mateix, i aquí sí que fallo encara massa sovint. Tot i això, com fa ja anys que em conec, estic aprenent a fer-me les mínimes promeses possibles, o només aquelles que d’entrada sé que podré complir; digue’m tonto.


  2. Això de no conèixer res del món del motor per a no treure’s el carnet de conduir, no és excusa suficient. Jo del motor l’únic que sé, es que està sota el capó, però com que no sé ni com s’obre…

    Jo, de jove, vaig prometre coses força vergonyoses (“Los principios fundamentales del movimiento”, entre d’altres), però no m’avergoneixo gens d’haver-les incomplert.

    Suposo que això de guardar secrets, és el que incomplim tots…


  3. Totes les relacionades amb els estudis han acabat incomplint-se. Potser el carnet de conduir curiosament és de les poques coses que he complert.
    També hi ha els vindre a tal lloc i al final cau una excusa banal i no em presento. Que impresentable!!!
    Els secrets però els guardo força be.


  4. Sempre mir de prometre coses que sé que puc complir, tant respecte a mi mateixa com a altres, perquè em fa molta ràbia quan se’m promet amb molta alegria i després res de res. I ja ho diuen, no facis als demés el que no t’agradaria que et fessin a tu, però vist els resultats cada cop em costa més complir promeses i per tant em sap també menys greu…


  5. Les ungles val?
    Em de quedar! I no triguem tant com fins ara, eh?
    (entre d’altres)…


  6. Sempre les mateixes promeses per cumplir:

    -Aquest any si que faré unes bones vacances…
    -Cinc minuts i me’n vaig a dormir…
    -Ara deixo el portàtil…
    -Aprendre anglès amb disciplina…


  7. – Quan estigui a la porta et truco pq m’acompanyis a casa (amb veu de borratxo)
    – Ara rentare els plats!
    – Avui cuino jo.
    – No ho tornare a fer.
    – Durant un mes no veure ni una cervesa…


  8. m’ha deprimit molt l’entrada anterior, em solidaritzo amb tu com a buscador de l’història i també ( pel que fa referència a quest post ) em solidaritzo com a persona xDD


  9. Sens dubte, en el meu cas la promesa incomplerta estrella és: mai més tornaré a sortir per discoteques pijes o garrules. I és que la ratio és espectacular… Des que sóc a Barcelona i surto els dijous, potser només vaig un cop cada mes i mig (els calculs son bastant exactes) a llocs que m’agradin i on em trobi còmode.

    Per cert, hauria de contactar amb tu, Arqueòleg. He estat tractant d’enviar-te correus al mail amb que em comentes habitualment però me’ls retorna tots. Si pots enviar-me’n tu un a aquest t’ho agrairia moltíssim.

    Salut!


  10. Increïble! però les mateixes que les teves bàsicament… afegiria el tema tabac q fa temps q m’acompanya, sempre dic ho deixaré i així segueixo…


  11. jo estic totalment d’acord amb la tercera, és la que més m’atormenta. Tinc milers de coses a mitjes, escultures, pintures, animacions per ordinador, dibuixos, un mapa de Ciutat Vella de 2×1 metre fet a mà que només li queda pintar el contorn, escrits, i és que cada dia em ve alguna nova cosa al cap i de fet les començo, però mai les acabo, amb lo que casa meva es converteix en una mena de museu mòrbid a la meva incapacitat.

    Per cer, ja vaig passar fa temps per aquest blog, i només amb el títol vaig pensar en tu. Però no tenia cap prova, i ahir vaig estar llegin-te una miqueta i he vist que tenia raó. Mira que podrien ser persones, m’ha fet gràcia, sempre hem fa il·lusió trobar de casualitat el blog d’algú que he conegut durant la meva vida.

    fins aviat, doncs.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: