Recomanacions literaries per Sant Jordi’09
Abril 22, 2009
Per fi arriba la tradició més nostrada de Catalunya, aquella en que la gran massa garrula es llença a comprar com boja llibres a pes per omplir els estants del rebedor de casa i fardar de ser grans literats davant les visites ocasionals.
Però no tot està perdut! Entre la devastació que deixa la ignorància al seu pas, hem sobreviscut irreductibles alguns soferts màrtirs que encara invertim diners en llibres que, increïblement, després llegim!
Així doncs, un any més, us demano el vostre consell al mateix temps que us faig una brevíssima sinopsi dels cinc títols més destacats que han passat per els meves mans en aquest darrer any tot i que, si ho preferiu, podeu consultar les meves recomanacions del curs passat.!
Tretze tristos tràngols (Albert Sanchez Pinyol)
Una nova entrega del escriptor més sobrevalorat de la literatura catalana (juntament Ruiz Zafón), on ens torna a demostrar la seva mediocritat i els seus limitats recursos narratius, aquest cop al llarg de 13 contes curts. Idoni per a borderlines, adolescents als que no els agradi llegir, o per rematar una avorrida tarda d’estiu.
.
Contra Natura (Àlvaro Pombo)
Un sucós triangle d’amor gai entre tres homes de generacions diferents, en una història en la que ens fa reflexionar sobre la decadència, el vici i especialment la buidor en la que es pot transformar una vida basada en l’hedonisme i les aparences un cop la joventut s’acaba. Pretén ser escandalós, però arriba 10 anys tard per aconseguir-ho. Un regal perfecte per a qualsevol mariculta!
.
.
Factotum (Charles Bucowski)
Alcohol, sexe, prostitutes, antres de mala mort, fracassos personals,diàlegs enverinats i realisme mordaç a la Amèrica dels anys 40’s. Per ser una autobiografia no està gens malament, el sorprenent es que aconseguís estar viu per escriure’l! Una lectura ràpida, amena i divertida, ideal per llegir al metro de bon matí i despertar-te de cop!
.
Las Partículas Elementales (Miquel Houllebeq)
Un brutal relat irònic, provocador i desfasat com sempre! Aquest cop el polèmic escriptor francès ataca el bonrrollisme, a les feministes, als gais, però molt especialment als hippies! El protagonista, un home madur acabat i mig pederasta, acaba vivint en una comuna rodejat de supervivents del Maig del 68 i es dedica a esbudellar sense pietat al llarg de la obra de tots i cada un dels seus tics! Molt sagaç i divertit, però més val no prendre’l gaire seriosament…
.
Els homes que no estimaven les dones (Stieg Larson)
Doncs si, ja em podeu lapidar, escopir, insultar i fuetejar: HE LLEGIT UN BESTSELLER! Podria intentar disculpar-me, argumentant que va anar a parar a les meves mans sense saber com, que alguna diabòlica serp el va col•locar sobre la meva tauleta de llit i no vaig poder resistir la temptació… però no! No serviria de res!! Ho confesso! Me’l vaig comprar amb els meus diners i en un centre comercial! I el que és encara pitjor: me l’he llegit d’una tirada i m’ha encantat, de fet hi ha moments en que penso que és un dels grans llibres d’aquesta dècada, que he gaudit cada pàgina i estimat als seus protagonistes i, de fet, ja estic devorant frenèticament la seva segona part!
Soc un veritable monstre! Ho sé!! Entendré que mai més un passeu per aquesta pàgina…
PD: I si!! En aquest moment he superat les 60.000 visites!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Te’n recomano un de molt bo!
Jonathan Strange & Sr Norrell, de Susan Clark. (L’edició portuguesa és de l’Ed. Casa das letras però ara no et puc dir quina és l’editorial en català).
Genial. Tracta de com els estudiosos de la màgia perduda debaten si és possible posar-la en pràctica. 730 pàgines que es llegeixen d’una tirada. No t’espantis pel gruix. Recomanat!
😉
Per cert, enhorabona per les 60000 visites del teu nou bloc! 🙂
Anatema! Heretgia! Blasfèmia!
I dius què t’ha agradat? Potser m’ho llegiré.
Buf, no pateixis per això del llibre del Larsson; jo sóc culpable d’haver-me comprat i devorat, temps enrere, “L’església del mar”. Orgàsmic!
Jo recomano, a qui li interessi la història i/o el periodisme, llegir-se els dos reculls de cròniques d’Eugeni Xammar, el putu amo dels corresponsals catalans, que va viure l’ascensió del nazisme a la república de Weimar. Són fabulosos!
Com mola St Jordi!
Dels que has anomenat només m’he llegit el primer, els Tretze Tristos Tràngols d’Albert sánchez Piñol, però jo el salvaria de la crema. Els contes no estan pas malament, alguns són sorpenents, tot i que et dono la raó en què podria haver-se’ls reescrit una mica millor abans de donar-los a l’editor.
doncs jo tinc moltes ganes de llegir-me l’últim! de fet ma mare li regala al meu pare les dues parts de cop demà i em va de perles, així que me’l llegiré aquest estiu. Jo he comprat per regalar “La soledad dels nombres primers” que m’han dit que està molt bé!
llegir és un d’aquells entreteniments que m’encanta i que he anat abandonant progressivament per falta de temps. O aixó és el que em faig creure…
[…] Reflexions d’un arqueòleg glamurós […]
Què, el Larson, si? vale… potser si… no sé… tothom en parla massa..però si tu ho dius….
Feliç St. Jordi, que rebis molts llibres i més roses!! (o al revés!)
Expulsat del club de les maricultes! Només et pots redimir llegint tots els toms de la Recherche en versió original! Si més no espero que tinguessis la decència de folrar el llibre amb paper de diari perquè no veiessin al metro que llegies un vulgar best seller 😉
Jo ara estic amb els Buddenbrook de Thomas Mann alternant-ho amb una paròdia del Bildungsroman (Opinions sobre la vida del gat Murr de Hoffmann). Jaja jo és que sóc mariculta versió germanitzant.
Però fins el mes de juny que tindré més llibertat i temps lliure, ara mateix entre feina, estudis i obligacions domèstiques només tinc temps de llegir els 10 minuts d’abans de dormir i els 10 minuts del WC! Sí, ja sé que sempre trobo temps de navegar per internet i comentar en blogs i tal i que en el fons són excuses de mal pagador… Bé, ningú és perfecte i tota mariculta té els seus pecats.
Què trist, em passaré tota la tarda de sant jordi després de sortir de la feina fent una pràctica… bé, ja assaltaré les llibreries quan acabi el curs de la UOC i miraré amb interès les recomanacions més cultes i elitistes d’enguany!
Em quedo amb la teva última recomanació. Gràcies per il.lustrar-nos.
Fins aviat
Martí
Jo m’he llegit el primer de Millenium i l’únic que és mínimament bo és la història, que tampoc mata. Havent-te llegit un parell de best-sellers actuals i uns quants llibres de la Christie no hi ha res que t’espanti excepte un moment estelar en que diu que li han entaforat a una noia un canari a la vagina. I bé, el final de la història, tant alt que pixava, ja se’l pot ben confitar.
Jo m’estic llegint “Lo mejor que le puede pasar a un cruasán” i és divertit, però és un pèl antiquat.
I si he de recomanar alguna cosa, seria en Ruíz Zafón, que si bé fa històries surrealistes i previsibles, escriu molt i molt bé. No com l’Stieg Larsson que té una prosa asèptica de guionista televisiu.
Jo també confesaré un pecat: m’agrada John Lecarré! Tinc tots els seus llibres i aquest Sant Jordi em compraré (o, millor dit, espero que em comprin) L’home més buscat”, la seva darrera obra.
Cadascú carga amb les seves penes.
Si no fos Sant Jordi, la coincidència temàtica seria interessant; sent 23 d’abril és símptoma de què no tinc gaire imaginació! Sobre la el primer títol de la trilogia de Larsson, t’agraeixo molt l’entusiasta opinió, perquè n’he sentit de semblants, però esperaré a que tota la trilogia estigui publicada per llegir-lo. Jo et recomano La carretera
Salutacions!
jo com tu he pecat! m’encaten les dues novel·les del Larson i estic esperant la tercera q ja té data!!!! q hi farem? jejeje
recomanacions… jo últimament he fet un viatge per la literatura de Murakami q m’encanta! i avui… la del Cercas la posa tothom tant bé… ara he tornat a sentir el nom d’Atxaga aquest dies i potser cau ‘7 cases a França. Ara, el millor és anar passejant i de cop trobar alguna cosa q et crida l’atenció, a veure si hi ha sort!
Jo també recomano la lectura de JONATHAN STRANGE! L’edició en butxaca es fa molt còmoda de llegir, i és d’aquells llibres que et deixen amb ganes de més…
El de l’Alvaro Pombo esta desfassat com be dius i és d’aquestes obres que et fan preguntar, calia escriure’l???? i sobretot perque coi me’l vaig comprar….
L’únic que ha caigut per St Jordi és el d’en Larson amb premeditació i levosia si senyor!!
El Quixot va ser un best-seller a la seva època (si entenem best-seller com a aquella obra que és molt llegida per molts lectors i no un producte d’editorial), i està considerat el millor llibre de la història de la literatura. Dumas pare també era una autèntica fàbrica de fer best-sellers. Larsson m’encanta. Sent especial devoció per aquest home des que he descobert els seus llibres i que consti que al principi era molt reticent a llegir-los però em vaig acabar animant. No és comparable a Dan Brown, ni molt menys.
Pel fet quelcom sigui popular no té per què ser dolent. La pornografia, per exemple, és un objecte de consum general i la ciència ha demostrat que no és dolenta per la salut.