h1

SOBREDOSI DE TECHNOPOP

Abril 8, 2009

6720666-md

Te tota la pinta que aquest 2009 serà un any èpic per a la música, especialment l’electrònica. Quan encara no he acabat de digerir els excel•lents nous treballs de Fangoria i Morrissey, un grapat de nous àlbums han assaltat el meu MP3 amb voluntat de permanència!

PET SHOP BOYS- Yes

Son uns veritables catedràtics del Pop. Tants anys fent cançons senzilles i magistrals demostren que per generar un gran hit no cal emobolcallar-se de produccions barroques, sinó fer bons temes que, des de la primera escolta, et facin agafar ganes de ballar esbojarradament en una pista de ball: Hedonisme minimalista per amants de la superficialitat musical, vista des d’un prisma de maduresa i perfeccionament de qui està de tornada de tot.

Tan sols em sobra la prescindible balada “King of Rome” i a destacar l’excel•lent tema “Pandemonium”, la melodia del qual recorda extranyament a “El cementerio de mis sueños” del duo format per Alaska i Nacho…

.

DEPECHE MODESounds of the Universe

Si les alegres tornades dels Pet Shop Boys no van amb vosaltres sempre podeu provar amb la foscor electrònica dels altres dinosaures del technopop: els Depeche Mode, que ens presenten un àlbum que alguns crítics entusiastes han descrit com la seva millor obra des del “Violator”.

I possiblement sigui cert! I mira que superar el “Playing the angel” semblava difícil, però si, ho han fet!! Quin àlbum més sòlid de començament a final! Menys industrial que l’anterior, però amb la sonoritat electrònica marca de la casa! La única mancança que li trobo es que no té un sigle tan perecte com “Precious”, però em temo bastant que en Dave i el Martin ja passen olímpicament d’encapçalar Tops de radiofòrmules teenagers!

Aquí l’inquietant i malrrollista vídeo de presentació…

ROYKSÖPPJunior

Des de Noruega ens arriba una interessant proposta provinent del techno més minimalista, ambiental i chill-outero que ha decidit donar un pas cap a la comercialitat fent un disc més pop que els seus treballs precedents, incorporant un seguit de cantants com a vocalistes dels seus temes, com Robyn (telonera de Madonna a València).

El resultat? Un disc brillant que farà les delícies als fans de Moby decepcionats pels seus darrers treballs, un xic mediocres. Pareu atenció a aquest “The Girl and the robot” que té pinta de ser un futur trencapistes!

PATRICK WOLFVulture

I vet aquí la sorpresa del any! La jove i eterna promesa del indie anglès més alternatiu, després de composar tres discs brutals amb sons coloristes barrejant el folk i l’electrònica, s’ha llençat a imitar als Depeche més foscos, la qual cosa ha escandalitzat a no pocs dels seus fans que, per cert, son els qui financen el seu disc, en una estranya estratagema de producció basada en la campanya d’Obama.

Però sens dubte el més desconcertant de tot és el vídeo en el que el veiem transformat en una estrella del sadomasoquisme! I això només és el primer senzill, ja salivo pensant en la resta del àlbum que veurà la llum al juny!!

Per cert… algú ha coneix cap disc de rock nou i interessant en els darrers dos anys? O ja podem donar per finiquitat aquest estil?

Anuncis

18 comentaris

  1. […] Original post by Arqueòleg Glamurós […]


  2. I bones vacances a tots els lectors d’aquest blog!!



  3. El pop nos va a volver a todos unas zorras! Que gran verdad!


  4. Jo sóc més d’altres estils però si he d’escollir em quedo amb els Pet shop boys i Depeche Mode, que m’encanta com sonen 😛

    Bones vacances!


  5. Jo el de depeche només me l’he d’escoltat per sobre… però pinta superbé. Realment han mantingut el nivell al llarg dels anys i sent fidels a sí mateixos (no com Morrissey, ho sento!).

    L’últim disc de Pet Shop Boys el trobo una mica soso, encara li he d’agafar el punt. I això que tenen una trajectòria impecable. Això sí, jo penso que són un grup més de singles que de lp’s. Per això els seus recopilatoris són tan impressionants i imprescindibles!

    I bé, de rock no, però de pop guitarrero jo ja et vaig recomanar el de “The pains of being pure at heart” que va sortir aquest gener!

    De tota manera el tecnopop està envellint força bé contra tot pronòstic que s’hagués fet en l’era grunge!

    Mira que PSB són bons, però és que a Depeche a part de l’instint de fer bones cançons i el toc experimental que mai han perdut hi ha tot el món sinistre de Martin i la passió, la personalitat i la veu de Dave, que és un animal d’escenari. Són un dels grups ideals per ser fan fatal, perquè tenen moltes dimensions.

    Off topic:

    Ja sé que li tinc mania a Morrissey com si jo fos una ex ressentida. Però només cal comparar la desgana com canta ara “the boy with the thorn in his side” i la passió i entrega amb què la cantava fa 23 anys!

    Ara, un robot, si ja està fart de la cançó, que no la posi al repertori!

    L’any 1986, quan cantava amb sentiment (i amb un fantàstic cardigan rosa):


  6. (El segon vídeo s’ha de mirar a partir del minut 0.30 que la càmera balla una mica)


  7. Per cert, boníssim el vídeo de Patrick Wolf.

    Per cert, en els plànols en què Patrick surt maquillat (com el primer plànol del vídeo, no els plànols en què surt amb cuiros que no porta maquillatge) no seran pas un homenatge a Steve Strange de Visage (un dels pioners del tecno) o només m’ho sembla a mi?


  8. He llegit bé i diu que Morry fa technopop? Que el nou disc de Fangoria es bo? Arqueòleg, que beus?


  9. Sóc un complet ignorant pel que fa a la música… 😦

    PD. Faràs vacances? Mantindràs les actualitzacions? 😉


  10. Rafa, jo he vist a Morrissey en directe i et puc assegurar que quan toca temes dels Smiths hi posa tota la passió!! Has sentit la nova versió AOR de “This Charming Man” amb que obre la nova gira? Quan la vaig escoltar t’imaginava a tú retorçan-te per terra!! http://www.youtube.com/watch?v=d_o6LP6bUG8

    Jo estic adicte als nous discs de Fangoria i Morrissey i per molt que em repetiu que son dolents no em convencereu ho sento!! Si un disc m’enganxa es q es bo, punt!

    I si faig vacances i no crec q actualitzi fins diumenge mínim!


  11. Jo estic segur que han samplejat “El cementerio de mis sueños” a “Pandemonium” els PSB. El dels Depeche me’l estic prenent poc a poc. “Wrong” no m’agrada massa.


  12. El suïcidi no és la solució!!!


  13. Bé, “this charming man” és una cançó tan bona que ja poden fer la versió més garrula del món que continua sent una meravella!

    Sobre Fangoria, no et comencen a cansar les lletres? Les típiques dicotomies fangorianes amor-odi, cel-infern, raó-follia, fidelitat-promiscuitat… ja cansen!

    I, per cert, que Morrissey toqui en viu “this charming man” i que Fangoria toquin en viu “ni tú ni nadie”… no vol dir que estan una mica acabats? Que no es prou bo el nou material que han de recòrrer als seus hits dels 80? :p


  14. El rock no ha mort,l’originalitat (creu-me hi ha grups amb coses a dir) ha mort a mans de la comercialitat i dels oldies, aquesta plaga que s’ha carregat la creativitat de tots els tipus de musica.


  15. Jo sóc de la corda de l’Higini, un complet ignorant musical. Sé què m’agrada i què no, però classificar-ho, saber-ne la història… tot això se m’escapa.

    La teva selecció musical és d’agrair, perquè com la comparteixo del tot ara ja sé que em va el tecnopop-fosc-minimalista i l’indie alternatiu! 😉


  16. Perquè surt sempre aquest monstre de color lila quan et deixo un comentari? Puc triar un altre color? Posats a demanar… 🙂


  17. Ro! hauries de llegir la conclu de la meva memo! és una autèntica apologia a l’esplai, nyonyissima i rococó! xD



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: