h1

Records d’infantesa

Abril 1, 2009

theme-park-rides-copia

Una de les parts que més em va agradar el excel·lent film d’animació sobre les matances de Shabra i Satila, “Vals en Bashira” és quan un dels personatges explica un curiós experiment psicològic sobre la memòria:

Segons sembla, els científics varen agafar a un grup significatiu de persones adultes a les que van mostrar diverses fotografies sobre la seva infantesa. Una de les imatges es tractava d’un fotomuntatge en el que els pacients es veien ells mateixos en un fals parc d’atraccions de petits.

El 80% d’ells afirmava haver estat en aquell parc i recordava detalls d’un dia que mai va succeir. El 20% restant, després de pensar-ho una estona ,acabava acceptant que sí, que van estar en aquell parc, tot i que no ho recordaven exactament. Cap d’ells va veure clarament que tot era un truc.

Immediatament em vaig preguntar si jo hauria distingit el muntatge dels records autèntics. Que conservo de la meva infància? Doncs alguns flaixos fugaços i poc més. Quan en algun dinar familiar els meus tiets posen vídeos de quan jo era petit em venen algunes efímeres i borroses imatges:

-> Amb 6 anys tenia més ploma que Mika i Boris Izaguirre junts; els meus pares devien estar un xic cecs per no sospitar res fins una dècada més tard.

->Vaig ser molt catòlic i creient! A religió treia excel•lents durant tota la primària, vaig fer la comunió convençut i em fascinava la història de Moises obrint les aigües del Jordà. Fins que amb 11 anys em van explicar la teoria de l’evolució i en aquell moment vaig veure la llum: si el primer capítol de la Bíblia era mentida, no calia seguir llegint.

->Les altres grans frustracions infantils van ser descobrir que l’home del temps de TV3 no decidia  quines inclemencies climàtiques farien, sinó que tan sols les predeia, i que el joc del Mecano no tenia absolutament res a veure amb Ana Torroja.

->A l’hora del pati tenia un grupet d’amics freaks que odiàvem el futbol i preferíem inventar jocs de rol. Es una pena que al meu col•legi no hi haguessin noies fins al batxillerat, hauria tingut més alternatives!

->Una de els coses que em va marcar força de marrec va ser també el fet de ser l’únic catalanoparlant de la meva classe: estava fart que escriguessin el meu nom com “Rullé”, “Ruje”,”Ruzé”… no hi havia manera! I com el meu pare era (i es) un ultranacionalista a casa només veiem TV3 i jo em sentia completament al marge quan tota la meva classe parlava de les mamachicho o Oliver Benji.

->També recordo estar jugant a casa de la meva cosina inventant veritables culebrots entre Barbies i Masters del Univers, en els que es barrejava la política i el marro a base de bé.

I res, em quedo amb el dubte de saber si tots aquests  passatges  formen veritablement part del meu passat o són simples muntatges de la meva pròpia memòria, amb ganes de gastar-me una autobroma! Potser vaig ser el màxim kinki del barri, cremant cotxes i traficant amb 7 anys però el meu inconscient ha decidit inventar quelcom més agradable… quin misteri!

Anuncis

16 comentaris

  1. És un tema interessant el dels records. Sovint els construïm, convençuts de la seua veracitat, de forma col·lectiva.

    Per cert, m’ha passat el mateix que a tu amb la meua entrada de “A ciegas”. La pel·li de “Vals con Bashir” no l’he vista encara i la vull veure fa un temps! És tan bona com diuen?


  2. A mi em va agradar força “Vals in bashira” però tampoc es la 5a meravella, si te la pots baixar millor!


  3. Quin fart de riure m’he fet llegint-ho! 🙂


  4. No he vist la pel·licula.

    Segurament si em posés a pensar en la infantesa (que hi he pensat mentre et llegia) podria dir coses com que de petit sempre -sempre!- anava descalç, sempre estava fent invents del TBO…

    I m’ha fet gràcia tornar a recordar el Mamachicho, l’Oliver i Benji… Però he rigut amb lo dels homes del temps i el mecano… jejeje


  5. Has fet un gran post company!!, m’he passat una bona estona llegint-lo, m’ha sorprès molt la teva inclinació ultra-catòlica (je,je, jo sempre he estat ateu-agnòstic). M’has deixat ben amoïnat amb el tema del cervell enganyat, dona que pensar.


  6. NO només de la teva vida, sino de la de molts de nosaltres.


  7. Diuen que la memòria esborra aquells fets que no ens agraden, no sé si per assegurar la supervivència de la salut mental o bé per raons pràctiques de capacitat.
    Jo també tinc flaixos que no sé ben bé on ubicar, però he arribat a la conclusió que les frustracions i mals records són el revulsiu actual per anar endavant. Potser no sabré què vull, però de tant en tant reapareixen flaixos agredolços i si més no sé el que NO vull, que ja és alguna cosa.


  8. Interessant post perquè m’ha fet pensar en certs records que conserv de la meva infantesa (ja sigui amb l’ajuda de les fotos o el meu cervell) i pensar en la possibilitat de que no tots siguin certs m’ha provocat una certa inquietud.

    Jo també vaig tenir un passat catòlic i creient, en fi…


  9. !!!!!!!!!!!

    Ets la primera persona que, al igual que jo, ens pensàvem que l’home del temps decidia què passaria!!

    Pensava que no trobaria mai cap ment tant rebuscada com la meva però sí! XD

    Impressionant XD


  10. Genial el muntatge fotogràfic… però oi que tens els peus a l’aigua?? xD


  11. Interessant proposta la que fas se desfer el camí de la memòria! Em temo que hi ha racons que s’han quedat a la foscúria en mi per algun motiu, potser millor no portar-hi llum!

    Salutacions!


  12. Si Higini, quan era petit caminaba sobre les aigües i era més alt que les muntanyes russes!!


  13. Ostres, aquesta reflexio sembla molt, moltíssim a la reflexio que fa Walter Benjamin a partir de la memoria involuntària i l’spleen de Baudelaire. Sembla ser que la nostra memoria tendeix cada cop més a ser una fotografia que capta el moment de l’experiencia de sobresalt, pero amb el gran problema que es va borrant a base de festes i de l’edat.


  14. Com algú ha dit m’has fet recordar alguns moments de la meva infantesa i de si els records que tinc són reals o no. Pensa que no ets l’únic que pensa així, estic llegint el llibre Confesiones de una máscara de Yukio Mishima i parlant d’un record que té de quan va néixer diu:
    “Quizá la base en qye se fundaba este recuerdo consistiera en alguna que otra frase que había oído decir a alguien que había estado presente en aquella ocasión, o tal vez todo se debíera a unaterca imaginación.”


  15. És molt fàcil, tothom ha estat a un parc d atraccions quan era petit. Com q era petit, no recorda com era el parc exactament; i el q fa és explicar els records que van tenir lloc al parc real. Ja està.
    El muntatge de la foto és pseudopsicologia, i per cert, qui va fer l’estudi? On es va fer l’estudi? En un hospital amb metes o al menjador d casa de un aficionat a la psicologia?
    No em crec ni una paraula kuan es comença amb: els resultats d’1 estudi fet per un reputat grup de psicòlegs…..


  16. quin misteri tot plegat ! així és tot ! jajaja

    Genial és… sempre llegir-te Glam, axies per la teva comment al meu blog



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: