h1

Virtuts i defectes

Març 29, 2009

icaro749

Ahir estava al Caixa Fòrum veient una exposició del pintor bosni Mersad Berber, quan em va cridar l’atenció la seva reinterpretació artística, en un inquietant collage, sobre el mite grec d’Ícar i Dèdal: un tòpic emprat en infinitud de cops dins la història del art pel simple motiu de l’eterna vigència de la reflexió que ens suscita: cal buscar l’equilibri de totes les nostres accions ja que si volem junt al mar la humitat desfarà les nostres ales, però si, pel contrari, el nostre vol agafa tanta alçada com per aproximar-nos al sol, la seva calor produirà un efecte encara pitjor.

Això mateix ho podríem aplicar a l’escala de valors morals en el que la societat occidental, hereva de la tradició judeocristiana, divideix el comportament humà en virtuts i defectes que, tal i com pretenc demostrar, molts cops podrien ser intercanviables si no en sabem trobar la seva justa mesura.

Sinceritat – Hipocresia.

De la mateixa forma que podrem trobar patètica a una persona que fa descaradament la pilota al seu superior per tal d’obtenir favors o un ascens, qui de nosaltres seria capaç de dir al seu cap que porta un vestit horrible, o que el seu gust musical és deplorable? Es més, quina necessitat n’hi ha? No és més agradable una feina en pau i harmonia, sense tenir que escoltar a cada instant com algú ens recorda la nostre llarga llista de defectes?
De fet, trobo que no hi ha res tan radicalment hipòcrita com pretendre no ser-ho.

Modèstia – Egolatria

Jo sempre he cregut que cal ser conscient de les pròpies limitacions, però també estic orgullós de els meves virtuts. Penso que la modèstia és la falsa excusa dels mediocres, d’aquells que no tenen aspiracions que ser una arbre més del bosc. Es d’una cutreria aberrant presumir d’allò que no tenim, però resulta molt més perillós caure en un abisme de difícil retorn si renunciem a la nostre pròpia autoestima.

Tolerància – Intolerància.

Evidentment que els intolerants son perillosos, però aquí entrem en d’interessant debat sobre si cal tolerar la intolerància. Deixem que, en nom de la llibertat d’expressió, aquells que pretenen imposar una societat excloent puguin fer tranquil•lament apologia del racisme, la homofòbia o el masclisme? On posem la línia vermella?

Doncs res, espero que amb aquests tres exemples hagi quedat clar que no existeixen els valors absoluts, que qualsevol defecte ben entès pot ser beneficiós per la societat i que una suposada virtut, portada al extrem esdevé perniciosa. Així doncs desconfieu d’aquelles ideologies que pretenen imposar una ètica basada en valors universals de bé i mal i penseu sempre que, com deia el meu adorat Maquiavel, la finalitat sempre alguns cops justifica els mitjans, ja que no existeix cap idea que pugui ser superior a la realitat material de la qual ha sorgit.

Advertisements

23 comentaris

  1. Precisament perquè la realitat material val més que les idees abstractes trobo que el fi NO justifica els mitjans… Per exemple, allò de que cap idea, per bonica que sigui, justifica matar…

    Una altra cosa és que sempre en la vida tard o d’hora haurem de prendre decisions contra els nostres principis, que haurem de revisar o recalibrar!

    I la línia vermella jo la trobo molt clara, en una societat democràtica són les lleis que s’han pactat amb més o menys consens (i que sempre són criticables, modificables i revisables, per suposat) i no els “principis morals”. Jo és que amb els iusnaturalistes no puc!


  2. Mmm… bona reflexió Rafa!
    Com ja he dit, cal buscar la mesura i l’equilibri, obviament matar per una idea, és un extremisme innecessari i justament el contrari del que jo proposava, sotmetre a la realitat (una vida) per un idealsime!

    I si, obviament prefereixo mil cops el racionalisme democràtic de la llei a qualsevol moralisme innat!


  3. De fet, no sé si a aquesta encertada reflexió hi ajuda que aquestes abstraccions humanes que són el bé i el mal i tots els valors associats són poc més que una invenció…


  4. punto 1:la violencia no deslegitima nada.no se quien se invento ese cuento.hay unos derechos basicos humanos defendibles por cualquier via,esta desgraciadamente deberia ser la ultima.pero ya esta.punto 2:ponte delante un fascista que no atiende al dialogo y que te quiere someter y subyugar,a ver como lo paramos.Pero como hoy es domingo no me quiero alterar,Como lei en una cita:”hay un limite en que la tolerancia deja de ser una virtud”.Arqueoleg,tu te crees que siendo fin de semana,nos tengas que provocar con estos temitas,no te digo que hablemos de ” novelle cuisine versus puchero” pero algo mas digerible,uy mira he hecho un chiste..,espero que tu post derive hacia mas” contrarios” castidad versus promiscuidad o lujuria,ya puestos,por ejemplo,a ver si se te cuela un troll,que le mole”amo a Laura” y nos reimos un ratito.por cierto te dejo un enlace debajo,a ver que te parece,casto hermano.


  5. http://www.almas.com.mx/almas/comunidadesaprendiendoaamar.php


  6. Sobre això de la hipocresia… molts cops em pregunto fins a quin punt pot considerar-se educació XDD la frontera és molt tènue segons quins moments!!!
    Molta sort amb la teva nova aventura amorosa!!!


  7. Archangelo-> Sens dubte no existeix res més idealista i subjectiu que la concepció de bé i mal!

    Niño del exorcista-> Que derecho humano puede estar por encima del de la vida?
    Brutal el enlace!! Un pozo de freakismo del que sin duda sacaré material para algun post!!

    Lu-> De fet si, ens eduquen per ser hipòcrites, però després ens diuen que la sinceritat és una virtud!


  8. te contesto….un tiro en la cabeza a Bush y a unos cuantos como el, hubiese evitado mucho.Por encima de la vida( de un fascista ),que que hay,preguntas?… esta la vida de aquellos que no lo son.Mira ya hemos hablado del imperativo legal(aquello de que todo el mundo esta dentro de la ley),pero hay gente que no esta dentro,gente que jamas sera condenada por tribunal alguno,gente que campa a sus aires imponiendo a los demas,especulando,explotando,matando,(porque sabes,hay muchas formas de matar),de hambre por ejemplo,fomentando guerras por intereses,lucrandose con el dolor ajeno,echando a las gente de sus casas,creando leyes injustas,forrandose a espuertas con el dinero del pueblo,torturando y extorsionando.Y esa gente jamas ,pero jamas se le podra parar con metodos legales,porque estan en la cuspide, en el pico mas alto del poder,por encima de tribunales,jueces y demas.Hablo de la gente que realmente manda,la que deciden por nosotros y ha hecho de este mundo lo que es…….Todo eso hay por encima de la vida de algunas personas.(porque habra que pararlos de alguna manera,digo yo)espero que se me haya entendido clarito.Y yo parezco tonto porque ya he picao,me queria echar la siesta y ya me has provocado para escribir.Es que no aprendo.repito hablemos de promiscuidad que me mola mas.Satanicas tardes.posdata:haz un esfuerzo y escucha la letra de esta cancion,merece la pena,de verdad pero escuchala toda.gracias.



  9. y no me piques mas,pesao,que eres un pesao…..


  10. La imatge de la capçalera és de l’Habitació Vermella? Quants records… No sé si havia fet algun comentari fins ara però et llegeixo sovint via tauler del WordPress! 😉


  11. Ui, és veritiat… No hi havia pensat abans fins que he llegit el comentari de Skaps…

    La imatge de la capçalera no té res a veure amb l’arqueologia, oi? QL’habitació vermella?

    PD. Les diferècnies són fàcils de trobar. Tot és dedicar-hi una mica de temps 😉

    PD2. Hi ha molta gent que hipòcritament fa servir la paraula sinceritat. I les mitges veritats.

    PD3. Tot és un joc de contrastos i fugir dels excessos, oi?


  12. qué relativista estás!

    quiero cotilleooooooos. quan torni de colònies, quedem!
    o potser aquest dijous o divendres… és més, potser quedo amb la Laia… nosé, ja parlem!


  13. Entre la sinceritat i l’egoisme hi ha un lloc perfecte per on circular, i es diu cinisme, jo amb cinisme soc capaç de dir totes les veritats del món sense conseqüències negatives.


  14. Evidentment SI!! La portada del blog correspón a l’Habitació vermella, o Lògia Negre, el mític escenari oníric on succeïen els malsosns premonitoris del Agent Cooper a la millor sèrie televisiva de tots els temps: Twin peaks!!


  15. Crec que el millor és viure segons el barem dels teus valors i el que et dicti la consciència, sabent, però, que no vius sol i que els has de saber relativitzar depenent del lloc i de la gent amb qui suiguis en aquell moment.
    No m’agrada fer-me l’heroi per això molts cops prefereixo donar la raó a qui no vols moure’s del seu posicionament, fent impossible el diàleg i el mutuu enriquiment personal. A la feina, amb la família, amb els amics… tothom sap quins temes poden portar cua i és millor deixar aparcats per tenir la festa en pau… i molts cops són temes sense importància. Aquí és on cal fer ús de la intel·ligència perquè hi ha gent que no és feliç si no pot burxar allà on no toca.
    La virtut és al mig… diuen, oi?


  16. És curiós, però si et comento que sóc un tio super sincer i que odio la hipocresia, estic actuant com un hipòcrita. Igualment, si et dic que em fa fàstic l’egolatria d’alguns i per això procuro ser el màxim modest possible (de vegades fins i tot massa), llavors actuo com un egòlatra. La naturalesa d’aquestes facultats fa que no pugui comentar res d’elles sense caure en la contrària.

    A part d’això, em sembla que difereixo lleugerament de la teva opinió. Encara que òbviament no existeixin valors absoluts. Agur 🙂


  17. Arqueòleg, molt interessant post! Crec que coincidime amb la sinceritat i la tolerància; ambdós són saludables en la seva correcta mesura, no cal acribillar ningú amb ‘et seré sincer’ si no t’ho han demanat i si no hi ha cap necessitat. A més, la siceritat no té perquè ser, necessàriament, grollera. I la tolerància només arriba fins on apareixen les coses que no es poden tolerar, com ara el feixisme. Salutacions!


  18. A mi sobretot em fa posar a tremolar la gent que va de sincera, com ja heu comentat alguns, solen ser els més hipòcrites de tots!

    Per altra banda, certa teleescombraria estil gran hermano ha fet que confonguem sinceritat amb mala educació. M’explico, jo puc dir moltes més veritats de forma asserenada, respectuosa i educada que no pas en un comentari vulgar de forma “engreída” (com es dirà en català?)….

    Però el que triomfa a la TV es el darrer, només cal veure els programes del cor i de telerealitat!


  19. La tolerancia en un pais democràtic dirigit racionalment fins on arriba? Si ets un ser irracional, no hauria de ser l’estat intolerant amb tu?
    La balança entre virtuts i defectes és la inacció, per tant impossible, més aviat actuem com una serp, que coqueteja amb una cosa i l’altre, pero mai es queda en l’extrem. I faig una generalització indeguda pq és molt complicar ser sempre un virtuós i no tenir defectes… ja que si algu s’ho creu és un egolatra.


  20. Has tocat l’etern tema moral i ètic. Cal ser hipòcrita o sincer. Un dilema que crec que amb els anys no hi ha manera de trobar la solució. La única cosa que he aconseguit averiguar és ser consecuent amb la teva actitud i deixa de pensar si ets hipòcrita o sincer. Sigues tu mateix i punt.


  21. Arqueòleg,

    No te m’enfadis, però em sembla un dels articles més conservadors que has escrit mai. Si segueixo els teus consells, les meves ales no es desfaran mai i no cauré mai, però mai arribaré fins al sol perquè mai ho intentaré, de fet, potser mai em faré construir unes ales.

    La teoria del punt mitjà és una teoria de la supervivència d’unes classes mitjanes esclerotitzades i acomodades. Els que tiraran endavant són els que identifiquin les noves oportunitats i s’hi llencin amb totes les conseqüències, fins a la tomba si fa falta, mentre el mediocre seguirà com sempre esperant que un altre (l’Estat potser?) li resolgui els problemes.

    Jo vull ser Ícar. Qui vols ser tu?


  22. Molt bon comentari RS!! M’has fet pensar molt!!! Gràcies per l’encertada crítica, no m’ho havia plentejat des d’aquest punt de vista!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: