h1

Almodovar vs The Killers

Març 22, 2009

Aquest cap de setmana en el que no he parat quiet i he dormit uns 45 min. tirant llarg, ha estat marcat per dos esdeveniments culturals de 1r ordre: el brutal concert de The Killers, presentant el seu nou àlbum “Day & Age” i el nou filmd’Almodovar “Los abrazos rotos”. Donant-hi voltes, m’he adonat que els dos fets semblen connectats entre si per moltes semblances i diferències…

athekillesalmodovar

– Brandon Flowers és un hetero feliçment casat, però que a primera vista sembla gai. Pedro Almodovar és un gai que, a primera vista sembla un hetero feliçment casat.

– Almodovar als 80’s es maquillava, portava faldilles i ara s’ha moderat, vestint-se d’allò més clàssic. The Killers varen començar amb una estètica indie d’allò més normaleta i al darrer vídeo d’”Spacemansurten vestits amb malles i plomes.

– La majoria fans de The Killers no els hi ha agradat gens el gir cap al glam del darrer disc i troben a faltar la vessant més roquera de “Hot Fuss” i “Sam’s Town”. La immensa majoria del públic d’Almodovar fugiria corrents de la sala si el director tornés a la seva vessant més punk de “Pepi, Luci i boom” o “Entre tinieblas”. A mi em fascinen per igual les seves diferents fases artístiques!

– Almodovar és un director que rep moltes crítiques a Espanya i molts premis als EUA. The Killers son un grup força criticat als EUA, però amb molt èxit a Europa.

– The Killers varen ser l’únic grup de rock als EUA en fer campanya per els conservadors McCain i Palin, tot i que la majoria d’artistes amb qui solen tocar ho van fer per Obama. Almodovar sempre demana el vot pels partits d’esquerres i llegeix manifestos en manis progres, tot i que el seu ex-company artístic, McNamara, es va declarar seguidor d’Esperanza Aguirre (PP)

– La gran sorpresa del concert va ser una versió del clàssic “Shadowplay” de Joy División acompanyada per imatges del biopic de Ian Curtis “Control”. A “Los Abrazos rotos” trobem una quantitat desmesurada de cameos d’altres films (“Viage a Italia”, “Tacones Lejanos”, “Mujeres al borde…”, “Un final made in Hollywood”) així com obres d’art (“Els amants” de Magrit i els quadres de Carlos Saura Berlanga)

– L’entrgadíssim i fanàtic públic de The Killers estava format per un grup homogèni d’indies entre 20 i 35 anys. El públic d’Almodovar al Floridablanca estava composat per una dispar massa de gais, quarentons, matrimonis…

– La peli comença un xic fluixa, però té un excel·lent ritme in-crescendo, tot i que el final m’ha deixat un xic desorientat. El show roquer va començar amb els brutals hits “Human” i “Somebody told me” i va acabar amb l’himne “When you are young” sota una senyera gegant formada per les llums del escenari.

– “Los abrazos rotos”, combina perfectament el drama amb els moments d’humor purament almodovarià, com les ja mítiques frases de Chus Lampreave. The Killers varen trencar el ritme de rock ballable per fer una mítica balada amb “Dustland & fary tales” que em va posar els pels de punta.

-Les meves amistats tenien una opinió unànime sobre la elevada qualitat del concert, mentre que els opinions estaven més dividides en quant al film.

– Els dos espectacles culturals han estat genials i ha valgut la pena pagar les entrades i fer les merescudes cues!

Advertisements

11 comentaris

  1. Què bó ets, xaval!!! de veritat, m’encanten aquest tipus de post que fas. I per cert, vaig conèixer als Killers llegint-te i van estar un èxit en una feineta que vaig fer (eps! tot plenament laboral). Una abraçada, estimat glamboy69


  2. Ummm… la comparació no s’aguanta massa perquè són coses tan diferents… per cert, això de que almodovar sembla un home hetero casat no sé d’on ho treus! Amb la ploma que té!


  3. Com t’has currat això dels miralls assimètrics i oposats!
    No sé si és veritat o no tot el que dius, però cal reconèixer que és un gran esforç d’inventiva.


  4. Estic amb Ferran, t’has currat molt el post per fer el joc dels contramiralls! La meva ignorància musical més enllà d’Stravinsky és tan gran que ni havia sentit parlar d’aquest grup…

    Salutacions!


  5. Es nota que t’has inspirat en els “versus” que fan a Jenesaispop, eh?

    Per cert, jo, que quasi que de Killers només coneixia “Human” i estic molt out de l’actualitat musical, ja sabia feia temps que havien fet una versió del “Shadowplay”, així que de sorpresa de la nit, res!

    El videoclip de la versió que van fer Killers del Shadowplay:


  6. Per ecrt, vas veure el reportatge de Joy Division a l’Sputnik?

    http://blogs.ccrtvi.com/sputnik.php

    Em van encantar les declaracions de l’amant d’Ian Curtis, Annik Honoré, i a la vegada em va horroritzar lo “garrulo-cervezeros” que eren Peter Hook i els altres membres de la banda, en contrast amb el culte Curtis. Ahhh és que cada cop puc menys amb New Order sabent en realitat lo garrulos que són i que sense Ian Curtis ara ningú parlaria d’ells ni farien gires!!! Mira, és que ni haver fet el Blue Monday els redimeix de tanta incultura, tanta garruleria i tant aprofitar-se del talent aliè (sobretot del d’Ian Curtis i el de Martin Hannet, el productor). Realment si escoltes les entrevistes, sobre tot les de Peter Hook, el de la barba, és indignant!

    Ja saps que m’encanta fer salsa rosa de l’indie!


  7. Rateta-> Has fet un treball de The Killers?? En serio?

    Rafa-> Tu mira la foto del post, si no els coneguessis qui diries que es el gai? I si, per mi va ser una sorpresa la versió dels Joy División i de eft em va desconcertar bastant fins que no vaig captar quina era!

    Ferran-> El blog estimula la meva creativitat!

    Theo-> Sempre et pots posar al dia!!


  8. Per cert Rafa, he comés un error garrafal al post i no m’has dit res!!
    He posat CArlos Saura en comptes de CArlos Berlanga!!

    Anda que jo ahir deuria tenir el cap a Cuenca, després de dormir 45 min!!

    PD: New Order son uns One Hit Wonders, get over it!


  9. És increïble com dormint tant poc pots escriure i pensar, a mi les “empalmades” em maten. Caldrà veure la peli del Almodovar (sempre m’ha semblat molt gai) i prometo escoltar els killers, a veure si millorem la cultura musical.


  10. També tens raó, Arqueòleg! Salutacions!


  11. Una comparació genial, the killers des de fa un temps els estic escontant va començar per Human i continuo amb la resta de la discogràfica.

    Quan has dit ho de Carlos Saura i Carlos Berlanga a mi m’ha semblat una mica estrany perquè entre Magritte i Carlos Saura hi ha un bon tros, però d’Almodóvar es pot esperar tot.

    Ara haurem de veure la película per saber si el que dius és veritat,jejejeje



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: