h1

Somni nº1

Març 13, 2009

Avui, aprofitant la paupèrrima audiència que tinc en cap de setmana, inicio una nova secció experimental dins el blog: la meva incursió en la literatura onírica, un camp ja explorat abans pels surrealistes pictòrics i cinematogràfics! Bàsicament consistirà en narrar-vos i compartir els somnis que tinc com tan bonament recordi, i d’aquesta forma col·leccionar-los per sempre… llàstima que no aconsegueixi retenir-los gaire temps un cop despert. I per començar el que m’ha turmentat la passada nit.

6439326-lg1

Al inici del meu deliri oníric estava jo al esplai, d’on era monitor fins fa dos anys, preparant unes colònies cap a una muntanya molt alta i nevada. Per algun estrany motiu els educadors havíem de preparar el dinar abans de marxar, que consistia bàsicament en una olla gegantina de sopa.

Però, fent gala de la meva poca destresa psicomotriu (ni en els meus propis somnis aconsegueixo ser hàbil), al posar la sopa a les carmanyoles dels nanos se’m bolcava i  formava una riera espectacular inundant tot el carrer, fet que causava l’alarma i el kaos en el veïnat proper, provocant la intervenció de la policia que acabava arrestant a tot l’equip de monitors del esplai.

Un cop a comissaria resulta que s’havia creat, espontàniament, una manifestació de castellers i diables a la porta, protestant per la injusta detenció (a qui no se li ha caigut mai un plat a terra?), mentre els polis ens explicaven que es veien obligats a torturar-nos, no per que a ells els hi agradés, ni per treure’ns cap mena d’informació confidencial, sinó per pura rutina i tradició folklòrica.

Però gràcies al rebombori format per la concentració de dimonis i anxenetes, jo aconseguia fugir amb l’ajuda d’una punki sinistra que em duia a casa seva, una luxosa mansió amb mobles de disseny, on tenia amagada una secreta habitació situada a sota del seu sofà de vellut blau. Jo li explicava que a mi les ties no m’anaven gaire, però ella insistia que ja que m’havia rescatat li podia fer algo…

Finalment eixiem d’aquell antre de luxe mòrbid i, un cop al carrer veia com totes les cantonades estaven encartellades amb la meva foto: la sonada fuga m’havia convertit en un heroi dels okupes, hippies i punkarres de tot el Barcelonès, que anunciaven per arreu raves en el meu honor!

———————————————————————————

El que més em fascina del món de somnis és la facilitat en que barregem contextos impossibles, passegem els nostres traumes en la més normal de les quotidianeïtats i ballem al só dels arguments més dantescs i dadaïstes com si res. No cal buscar cap inspiració més enllà, tot és dintre el nostre cap, tan sols cal saber on buscar!

PD: La imatge es titula “Venice dream” i és del fotògraf turc Niko Guido

Anuncis

10 comentaris

  1. Ei, molt bona la ocurrència d’aquesta secció! és realment curiosa la facilitat amb què oblidem els somnis. Ara mateix em ve a la memòria que abans d’ahir en vaig tenir un d’estranyíssim i el vaig explicar a un parell de companyes de classe; i fixa’t tu que ara ja no el recordo! Els hauré de preguntar a elles, a veure si se’ls va quedar!

    Salut! ;-P


  2. receta:deja de ver peliculas de David Lynch.Lo de la sopa seria una representacion onirica de… no quisiera ser soez.lo de colectivos anarquistas aclamandote no deja de ser gracioso,jeje perdon.Lo de la mani de castellers seria una version almodovariana de la nostra terra que le da un toque sencillamente etnico al sueño.y bueno una escena de sexo hetero tuya en el sueño no tendria precio,me quedaria con esta version para adultos a ser posible en blu-ray para, vamos no perderse detalle.atentamente: un humilde critico.postdata por favor el trailer pronto en youtube.


  3. Agente ESPECIAL Cooper
    ¿Saben ustedes de dónde proceden los sueños?
    Las neuronas oxiacetilénicas lanzan impulsos de alto voltaje al lóbulo anterior. Estos impulsos crean figuras y las figuras crean sueños. Pero nadie sabe porque elegimos unas figuras concretas.


  4. Bon dia!!, jo soc un dels que et visito tots els caps de setmana, i celebro aquesta tanda de posts onírics. La primera entrega ha estat força espectacular, de veritat recordes els teus somnis?, jo estic acomplexat per l’oblit sistemàtic que tinc dels somnis. No hi ha manera, sembla que no somnií és frustrant.

    Bé doncs, bon cap de setmana a tothom i sobretot al okupa-punk–hippie-sinistre.


  5. Quina anada d’olla! 🙂
    I tots els teus somnis són com aquest??? :O

    Salut!


  6. Gràcies!

    No me n’he pogut estar de mirar les fotos del Flickr i aquesta de les formigues i l’húmer de pollastre… ups… jejeje

    Records d’un -espero que aviat- futur arquitecte-tocaallòquenoonapelsarqueòlegs 😉


  7. Curiosament jo et solc llegir els caps de setmana, que és quan tinc mes temps lliure, i tinc feina ja que ets generós en el promig de posts que fas cada setmana.
    Quin missatge creus que t’esta enviant el subconscient amb aquest somni????


  8. A la UAB no hauria estat tant bonic. ELs assamblearis radicals haurien fet caure el castell a cops d’ampolla de xibeca.


  9. I un cop més el teu bloc em bloqueja els comentaris. Mira la resposta a la meva entrada de l’Errol Flynn, potser hi trobes la solució.


  10. Quin vaig veure la foto de l’húmer em vaig sorprendre, més que la foto -que ja li val-, perquè la titolessis húmer de pollastre. Jo -ignorant de mena- li hauria dit pota de pollastre. I bé, ara, amb l’article de la Vanguardia veig que ets l’encarregat dels ossos dels animals… jejeje



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: