TOP: Artistes de dretes que m’han influenciat
Març 3, 2009
En una demostració empírica de la meva polèmica teoria a favor de la incoherència i de la separació total de la ideologia política d’un artista a la degustació objectiva de la seva obra creativa, avui he decidit fer un top sobre els creadors que més admiro tot i discrepar profundament amb la seva ideologia.
Si es presentessin a unes eleccions, sens dubte no els votaria, però al no ser un sectari dogmàtic, de la mateixa forma que puc admirar les piràmides de Giza discrepant totalment del sistema faraònic que les va construir, no deixaré d’escoltar un grup pel simple fet de no combregar amb els mateixos postulats teòrics.
No crec en el compromís social dels artistes, ni que aquests hagin d’estar al servei del poble, com proclamava l’imposat realisme soviètic. Jo penso que un artista s’ha de guiar només pels seus sentiments subjectius, no per les idees polítiques. L’art no és un instrument al servei de cap ideologia, és un fi suprem en si mateix. Per tant, la ideologia concreta d’un artista és un detall mancat de cap importancia.
Nº10 Per començar podríem recordar tots els efímers cameos amb el nazisme, tant en les lletres com amb l’estètica,de David Bowie i Siouxie Sioux, tot i que no m’atreveixo a etiquetar aquestes sueprestrelles de nazis, ni molt menys!
Nº9 FABIO MCNAMARA
No és que sigui un gran actor, ni un músic especialment genial, però en l’imaginari col•lectiu mai faltaran les seves mítiques escenes al film almodovarià “Laberintos de Pasión”, o alguns hits musicals, tan al costat del director manxec (“Voy a ser mamá”), com en solitari (amb la genial “Gritando amor”) o la seva mítica entrevista a la Edad de Oro. En declaracions al diari gratuït 20 Minutos es va declarar liberal, votant d’Esperanza Aguirre i va criticar durament als partits d’esquerres.
Nº 8 JOEY RAMONE (The Ramones)
El líder de la mítica banda de punk-rock, autora de veritables himnes generacionals com “Bitzlec Bop” o “I wanna be sedated” mai es va amagar de declarar-se votant del Partit Republicà i fan de Ronald Reagan. Quan el 2002 els Ramones varen entrar al Rock & Roll Hall of Fame va declarar “God bless President Bush, and God bless America”.
Nº 7 LENI RIEFENSTAHL
Una de les primeres dones en dirigir cinema documental als anys 30. La seva aportació tècnica en aquest gènere, així com a la fotografia, està fora de dubtes, es tractava d’una veritable genialitat. Va ser amant d’Adolf Hitler i Rudolf Hess i va rodar dos documentals esplèndids sobre el nazisme: “Olimpia” i “La Triologia de Nüremberg”. És ètic reconèixer la seva influència cinematogràfica o, pel contrari amagar-la deliberadament és falsejar la història d’aquest art?
Nº 6 AXEL ROSE (Guns & Roses)
El líder de la mítica banda de hair metal, Guns & Roses, caracteritzada per les seves eternes balades a piano (November Rain, Etsranged, Don’t Cry, Knokcing on heavens door…) i odiat visceralment per els “veritables heavies” al tenir un merescut èxit comercial, va publicar una cançó profundament racista i homòfoba titulada “One in a million”, tot i que poc després es va retractar de les seves paraules cantant a duo amb Elton Jonh “Bohemian Rapsody” al concert d’homenatge a Freddy Mercury.
Nº 5 BRANDON FLOWERS (The Killers)
En poques setmanes estaré veient en directe a aquest glamourós grup de pop rock indie, liderada pel cada dia més gayer Brandon Flowers, que ens ha regalat cançons brutals com “Human”, “Somebody told me”, “Bones” o “When you are young”. Doncs bé aquesta banda va ser de les poquíssimes que va demanar el vot pel senador republicà McCain a les passades eleccions presidencials americanes, tot i que amb la boca bastant petita. M’imagino que el fet que ambdós fossin d’Arkansas va pesar bastant!
Nº 4 MIQUEL HOUELLEBEQ
Genial escriptor francès, de divertida ironia políticament incorrecte, que m’ha dut a devorar sense pietat “La possibilitat d’una illa” o “Les partícules elementals”. En els seves novel•les els temes recurrents son les provocacions exagerades plenes de tòpics racistes, masclistes, pro-perderatstes, homòfobs i, sobretot, en contra del Maig del 68; sembla que l’autor tingui una veritable dèria anti-hippie. Llegir el seu llibre és com escoltar la COPE de bon matí. Cal dir en el seu favor que en cap moment sabem si les seves incendiaries proclames les pensa o son provocacions gtratuïtes per caracteritzar els seus depravats personatges. Com ja us vaig dir, com a director cinematogràfic és bastant horrible.
Nº 3 IAN CURTIS (Joy Division)
El cantant del grup de punk-pop alternatiu de culte “Joy Division”, de qui us recomano el seu biopic “Control”, és una figura essencial en l’evolució de la música indie actual. Sense “Love will tear us apart” no existiria Interpol o Franz Ferdinand. Segons sembla es va declarar votant de Margaret Tatcher (font: Rafa).
Nº 2 ALASKA
Com ja he explicat en varies ocasions, la cantant de Fangoria, Dinarama i Pegamoides (grups dels que soc absolutament talifan), col•labora a la COPE i a Libertad Digital amb Jimenez Losantos, així com en altres diaris de dretes (ABC, Mundo). El seu marit, Mario Vaquerizo, va declarar en un programa conduït per la homòfoba Schirling que Esperanza Aguirre era la millor política d’Espanya.
Nº1 SALVADOR DALÍ
Pintor avantguardista, seguidor dels principis del surrealisme pictòric, del que em considero devot i absolutament fanàtic. No hi ha ni una sola obra de la seva creació que no sigui una meravella total en si mateixa i passejar pels seus museus de Cadaqués o Figueres és com entrar en un món paralel de somnis. Doncs bé, aquest pintor estava absolutament fascinat per les idees i la estètica de la Falange Espanyola, realitzant retrats de José Antonio Primo de Rivera vestit amb una camisa blava, així com del Rei d’Espanya.
PD: Obviament m’he limitat als artistes contemporanis, per no remuntar-me a tot l’art mesopotàmic, egipci, grec, romà, precolombí, bizantí, romànic, gòtic, islàmic, renaixentista, barroc, neoclàssic etc…on absolutament tothom era partidari de sistemes polítics explotadors
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
No sé si és ser de dretes o que, però tu veus al cantant de Revolta21 per l’Autònoma i amb la seva camisa i la seva americana sembla un convergent… Jo me’n malfio des que un dels membres d’aquest grup, company de classe meu, em va dir que no sabia qui eren Boikot ni que era Bella Ciao.
En fi, no sé si els admiro, però hi he pensat amb això d’en Joey Ramone.
I no em vé al cap si admiro cap artista de dretes, jo.
Em sembla molt interessant aquesta entrada. Estic segur que hi ha altres de qui no has parlat ací…
Pel que fa a Houllebeq, em vaig riure molt amb “Les partícules elementals”: la manera en que ridiculitza el moviment hippy. Jo crec que és provocador, però no està dient el que no pensa.
Gran, ets molt gran. La de coses “poc útils” (m’interessen molt els coneixements poc útils) que he aprés amb aquest post. Ara que ja et veig aplanant el terreny pel teu pas cap el fons a la dreta. Aviat: “La ploma més dretana de la xarxa”.
Estic d’acord en el fet de que l’obra i la ideologia politica d’un artista no han de contrapossar-se a l’hora de gaudir i disfpenso que fins a qurutar. Però a vegades in punt o be l’obra no enmascara mes que aquesta ideologia o que altrament aquell artista no es mes que un farsant…
de totes a vegades et desilusiones…per exemple, el Famós Tolkien, que era ultracatolic i profranquista, va caurem bastant gros arrel de llegir-me les seves cartes, cosa que va fer que em questiones tota la obra.
O un altre exmple, la ira-gracia que em va fer veure al Rotten venent mantegues…
Trobo que en la teva selecció hi ha un pes molt fort de músics. I només un escriptor! Que tal si hi afeixim Mario Vargas Llosa i Guillermo Cabrera Infante, o reflexionem sobre les actituds equívoques de Jorge Luis Borges…
Això d’Ian Curtis em sembla que ve del llibre que va escriure la seva vídua (“touching from a distance”). Es veu que el dèspota i masclista de Curtis no la deixava votar laborista perquè se suposava que una dona havia de votar el mateix que el marit! De fet també explica que el dia de la boda li va llençar una ampolla de bloody mary perquè estava ballant amb un altre home. El que no especifica és si li va llançar l’ampolla o el contingut de la mateixa!
No suporto la mitificació de Curtis, que si hipersensible, que si epilèptic, que si el seu suicidi… Ho sento pero pelis vom la de Corbijn van en aquest sentit. Crec que hauríem de valorar la música, les lletres i els directes. En aquest sentit Joy Division van ser revolucionaris. I fi de la discussió.
Per cert, jo pensava que ens delectaries amb una llista d’artistes imprescindibles com Norma Duval, Raphael o Lolita (en la seva joventut es va comfessar franquista!).
ai que burro si el bloody mary és un còctel… en tot cas pobra deborah curtis, m’imagino com li deuria quedar el vestit de núvia!
Ferran, o Sábato, que va declarar que Videla era un home amb bones intencions…
Salutacions!
Arcangelo-> Alguns d’aquests revolucionaries de l’Autònoma venen a la facultat des de la seva propera torre a Bellaterra! No tot és or el que rellueix!
Viçent-> Es brutal el llibre i es queda a gust despotricant del hippisme eh!
MAdebymiki-> Si has entés el post hauràs vist que el fet que ells siguin de dretes i q jo admiri la seva obra no significa q jo ho hagi de ser de dretes. En qauest país tot aniria millor amb menys sectarisme polític!
Xavier-> Tolkien era franquista? Si ho arribo a saber abants l’afegeixo al top!!
Ferran-> Vargas Llosa és insofrible! VAig intentar llegir-me un llibre seu i el vaig abandonar per soporifer i conyàs!
Rafa-> Per no idolatrar a Curtis bé que en saps fins al darrer detall de la seva biografia! Jo, com soc molt mitóman i fan, m’encanta idolatrar persones així pq si! Es guai!
Theo-> Sàbato? Who is?
Ernesto Sábato, un escriptor argentí, autor de grans llibres com El Túnel, Sobre héroes y tumbas o Abadón el exterminador
Salutacions!
Doncs hauràs de tornar-hi a Mario Vargas Llosa. El seu Pantaleón i las visitadoras és impagable!
Jo vaig intentar-ho amb “Travesuras de una niña mala” i és un llibre sueprficial, banal, reiteratiu i absolutament prescindible.
Jajajaja, el cas de Dalí és particularment especial. Saps que va demanar de morir escoltant l’himne nacional?
Tot un personatge! I bé, un geni com ell s’ho podia permetre tot. Coneixes la seva autobiografia ‘la vida secreta’? Jo encara me l’he de comprar però, pel que m’han explicat, es veu que els records intrauterins donen molt de sí.
Ja és ben cert que si haguéssim de rebutjar l’obra dels artistes per la ideologia que tenen/tenien estaríem ben fotuts!
Salutacions!
D’ací a poquet… serà l’Arqueòleg l’artista dretà més influient. Crec que en el cas de la Fanny i Dalí és més provocació que altra cosa… la Fanny diu tantes tonteries últimament
Per que jo em fes de dretes primer m’haurien de fer un rentat de cervell, hipnotitzar-me o donar-me molta pasta (pero molta eh, però molta molta)!!
Ja se que la pregunta que et faré és més de paleontologia que d’arqueologia, però aqui la deixo:
Tu t’hagessis pogut imaginar que aquesta pedra asquerosa és el fòsil d’un peix?
En Les partícules elementals, si no recorde malament, un personatge deia alguna cosa així com que tots els grans escriptors havien sigut reaccionaris… La idea és exagerada, sens dubte, però em sembla que és veritat que n’hi ha un bon munt, de carques, entre els grans clàssics de la literatura.
Bé, si fessim una història social de la literatura i de l’art en general ens adonaríem que bàsicament la majoria d’artistes venen d’entorns de molta pasta. Així que no és tan d’estranyar que siguin de dretes… de fet la majoria dels que són d’esquerres ho són per fer-se perdonar els orígens o bé per anar a la contra del clan familiar!!!
I sí, m’encanta el salsa rosa i investigar anècdotes frívoles de l’alta cultura, així com l’altre extrem (teoritzar i filosofar sobre cultura trash com si del númen kantià es tractés).
Leni Riefenstahl i Salvador Dalí!!! Els meus ídols! Roger, ets gran!
Per cert, ja torno a estar en marxa.