h1

Torna el millor Almodovar

febrer 18, 2009

_pedro_almodovar1Almodovar és la referència obligada i inexcusable de qualsevol mariculta haguda i per haver. Qui no ha rigut amb les “Erecciones Generales”,les ocurrences de Chus Lampreave, les perfomances transvestides de Miguel Bosé, Gael Garcia Bernal o Fabio MacNamara? (vegeu-les aquí) Qui no s’ha sentit compungit davant drames com “La ley del deso” o “Todo sobre mi madre?”

El director manxec ha esdevingut un veritable icona de la cultura pop espanyola i una línia divisòria entre aquelles ments estretes, obnubilades per la vulgaritat que els impedeix veure la genialitat absoluta dels seus films. Val a dir que ha tingut alguns moment fluixos (“Carne Trémula” és massa rebuscada i avorrida i “Kika”, extremadament exagerada), però tan sols son petites vacil•lacions en un currículum ple d’encerts que l’ha convertit en el nostre director més internacional i premiat de tots els temps.

Per anar fent boca davant l’esperada estrena del seu nou llargmetratge “Los abrazos rotos” arriba amb un nou curt titulat “La concejala antropòfaga” on una colossal Carmen Machi (la nova mussa almodovariana?) ens fa un delirant monòleg que callarà aquelles atrevides boques que l’havien acusat de perdre la originalitat transgressora dels seus inicis! Disfruteu-lo!

.

PD: I ja tenim aquí, les primeres imatges de “Los abrazos rotos”!!

Anuncis

14 comentaris

  1. pos no m’ha agradat


  2. A mi el seu monòleg em sembla absolutament genial, però no acabo d’entendre el paper de la q dorm sobre la taula, ni el sentit del cameo de la Pe…


  3. No he vist encara el curt. Demà serà, que tindré més temps.

    A mi Almodóvar no m’acaba de convèncer, amb tot el respecte per als qui us agrada. Això sí, he de reconèixer que em va agradar molt “La mala educación”, pel·li a la que vaig anar sense bones expectatives, acompanyant una amiga que és tota una xica Almodóvar.

    Salutacions!


  4. Ah, se m’oblidava una cosa…

    Pel que dius al bloc (o blog) dels “artistes convidats”, a mi m’agrada escriure alguna cosa de tant en tant. Ja ho parlem, si vols.

    Una abraçada


  5. Doncs a mi ja pots dir-me “boca atrevida”, però els diàlegs transgressors, l’estil atrevit i les paròdies delirants dels seus primers films (Pepi, Luci, Boom; Entre tinieblas; ¿Qué he hecho yo para…?; Mujeres al borde de… ) no les ha tornat a tenir mai més. Tot i que cal reconèixer que algunes de les seves darreres pel·licules estan bé, però ni de lluny es poden comparar amb les primeres.

    En aquest monòleg, recupera una mica aquell estil. Per cert, la concejala de asuntos sociales de Madrid (del PaP), qui és?


  6. Carmen Machi… uf! quin yuyu no la soporto, però va endavant miraré de deixar-ho de banda.


  7. Vicenç-> No t’agrada o no el coneixes?? Pq si t’ha agradat la mala educación, dubto q la resta no!

    Ferran-> Les priemres son brutals i desfassades, peró per seguir transgredint havia d’evolucionar cap a la maduresa, com tot artista vivent!

    Madebymiki-> Jo ADORO Carmen Machi!! Aida és la emva seria ultrafavorita després de “Twin Peaks” i “Queer as folk“!!


  8. Almodóvar és un bon director de cine ara, jo mai veig transgressió en les seves pel·lícules. Serà que visc una vida de puta parriba!

    Evidentment hi ha un Almodóvar de joventut i un de maduresa. Fins “Entre tinieblas” les seves pelis són més aviat divertiments o crònica social del moderneo madrileny de l’època de la movida que una altra cosa. És a partir de “qué he hecho yo para merecer esto” que fa pelis amb cara i ulls.

    I sí, coincideixo amb que va tenir una baixada creativa als 90 (de tacones lejanos a carne trémula passant per la pitjor peli d’almodovar: kika) i que s’ha recuperat molt en els darrers 10 anys!

    Per cert, és molt divertit mira les influències d’almodovar, perquè és un expert en fer copypaste de trames d’altres pelis (ell mai se n’ha amagat, jeje, una mariculta mai fa plagi, fa “pastiche”!).


  9. Twin Peaks i Queer as Folk al costat de Aída…

    SACRILEGI!!!!


  10. Nosotras también echamos de menos al Almodóvar “punk” pero aunque este corto sea un guiño a esa época, no nos acaba de convencer.


  11. No sé què us ha agafat amb QAF: és una sèrie d’un grup de mariques provincianes que es creuen superguais! Com a crònica de l’ambient gai en societats postmodernes em quedo amb els còmics de Ralf König, molt més irreverents i, sobretot, reflexius i intel·ligents!


  12. Coincideixo amb la teva valoració de la carrera d’Almodovar Rafa, pero no amb QAF! Per mi és una sèrie mítiquíssima, que em va marcar moltíssim ,e va tenir un any enganxat com un puto ionki a les seves trames i em va fer riure i plorar en cada episodi, sentint-me identificat fins a la empatia total amb acda un dels seus personatges!
    Dona-li una oportunitaaat!


  13. Per cert a la mala educación el Gael està fantàstic! Umm… encara recordo l’escena de la piscina.


  14. T’han censurat el vídeo, Arqueòleg. Vaja… jo que volia veure’l…
    En quant a Almodóvar, alego desconeixença. :-S

    Una abraçada



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: