h1

Diàlegs imaginaris en un confessionari

febrer 16, 2009

_0imgp0629

Pare, perdoni’m perquè he pecat

Ave Maria puríssima, de que t’acuses fill meu?

Bé la veritat… no sabria per on començar, el darrer i únic cop que vaig confessar les meves faltes davant un sacerdot va ser fa 16 anys, just abans de fer la primera comunió. Així doncs comprengui que, des d’aleshores, en tinc una bona pila!!

Bé, anem per parts, repassem els pecats capitals: la Gula…

Ui si, miri pare, es que com el meu metabolisme corporal em permet menjar tan com vulgui sense engreixar un gram, mai he tingut cap control dietètic, ni he deixat de menjar res que no em vingués de gust en les quantitats més desproporcionades possibles. Fins i tot una vegada em va donar un fugaç complexe d’esquelet i vaig intentar obsessivament engreixar, però ni així!

Comprenc fill meu, vejam i la peresa?

Ui doncs si, la mandra és un dels meus pecats favorits. No tinc el carnet de conduir, ni m’he independitzat exclusivament per la peresa que em comporta fer-ho! Si encara tinc el Títol de Llicenciat esperant-me a la Secretaria de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB!

Deu n’hi do! Pensa que el més important és que te’n penedeixis i Jesús et perdonarà. I en quant a la supèrbia?

Ha de saber pare, que la meva personalitat oscil•la pendularment entre crisis de falta d’autoestima vorejant el suïcidi, i fases d’extrema egolatria en la que soc absolutament incapaç de concebre un món que no acabi i comenci amb mi mateix, on la resta d’habitants de la terra no son més que una colla d’extres sense frase.

Fill meu veig que durant aquests anys has deambulat pel món com una ovella escarriada, ara tan sols depèn de tu tornar al ramat. I que me’n dius de l’enveja?

No soc especialment envejós ni mai he experimentat res semblant als gelos. M’és bastant igual el que facin els altres, si a mi no m’afecta. I si mai trobo algú que posseeix quelcom que anhelo, això tan sols és un esperó per tal de superar-me!

Anem millorant! I la Ira? Has experimentat l’odi i la violència al teu cor o als teus actes?

Home, d’adolescent sempre estava ficat en baralles i fins i tot vaig arrencar una cella d’una mossegada a un gordo imbecil i homòfob noi de la meva classe. Però amb la edat he aprés a controlar el meu odi i he deixat d’enviar anònims amenaçats a qui em queia malament! Més que res per la mandra que em fa retallar lletres de diari! Ajaja Bé, no, seriosament, he optat per oblidar el rancor i obrar amb hipocresia davant aquells éssers infames que gosen importunar-me. El temps posa a tothom al seu lloc.

Fill meu… ets un cas complicat, però no impossible. Parla’m de l’avarícia…

Oh pare, estarà molt orgullós de mi! Soc una persona totalment anti-consumista, anar de botigues m’avorreix; de fet m’he tornat involuntàriament un gran estalviador per la manca d’idees en les que invertir els meus guanys; la majoria de coses que m’agraden les puc obtenir gratis o força bé de preu i, amb la meva feina, sempre val més guardar un calaix. I en quant a la caritat, suposo que la meva onerosa contribució mensual a la Seguretat Social, compta com a donació, no?

Be, arribem a un punt delicat. Imagino que per la teva edat hauràs comés algun acte luxuriós oi? De pensament potser? Et toques? Has mirat mai lascivament una noia?

Bé pare, la veritat és que… em fa un xic de vergonya parlar d’aquest tema…preferiria explicar-li a la orella… es que he estat un noi molt dolentot i de ben segur que em posarà una penitencia molt dura.. duríssima… sento tanta culpa que mereixo posar-me de genolls davant seu i que sigui el mateix Esperit Sant qui guií la meva pena!…

Anuncis

12 comentaris

  1. Mmmm… molt bon post la veritat… Molt original. La veritat es que jo mai emb confesaria ho trovo una estupidesa com una catedral… i aixo dels cures que et perdonen els pecats acs. Ja ho vaig fer un cop i no emb va fer gracia la veritat. Aquet cop no repetim. Bueno Arqueoleg glamuros espero que els teus “Pecats” estiguin perdonats i que estiguis super bé.

    Petons

    Mischa.

    Desde el palacio de los pensamientos.


  2. jajaja està molt bé aquest post!
    jo no m’he confessat mai i de fet només d’imaginar-m’ho em poso tensa…però ara que hi penso, jo sóc molt bona nena així que no tindria gaire a confessar…jaja


  3. Ave Maria Purisima, tens una fixació amb l’església molt curiosa.Hi ha poques coses tant “curioses” com la confessió catòlica, és un bon tema.


  4. es que no se salvan ni los curas! xD


  5. Que bó ets, glamboy… M’agraden tots els teus pecats perquè, com tú, sols m’he confessat quan vaig fer la 1a comunió vestida de hippie a una esglèsia franciscana. Vem fer una confessió conjunta per això no sé que és anar al confessionari. Però tu… anar a fer penitència amb un que porta sotana…. no, home, no… ecccssss….


  6. Interessant forma de confessar-te a tots nosaltres! Ei quan em vingui la inspiració ho escric i t’ho envio, deixo totalment a les teves mans quan publicar-ho.


  7. Això no val! Quan arriba la part interessant, t’encomanes a l’Esperit Sant i no expliques el que tots esperàvem!!! Dolentot!


  8. Molt bo aquest post, Arqueòleg! Ara, això de la manca tan forta d’autoestima que dius que de vegades t’entra espere que no siga de debò… No cal que et recorde que tu precisament tens ben pocs motius per a tindre l’autoestima baixa; i dic que no cal que t’ho recorde perquè en el mateix paràgraf deixes ben clar que tu ja n’ets ben conscient, d’això… 🙂 (Per cert, després d’un meset de descans, he représ l’actualització del meu blog: ens hi veiem).


  9. mmm…no sé què dir…és simplement…genial. Fins aviat

    Martí


  10. Sembla un memé en que repasses els pecats capitals… Potser algun dia em copio aquesta idea, perquè és realment bona xD. A canvi de fer-la anar, te’n dono una altra: fer el mateix que has fet aquí parlant amb el teu amic Llucifer amb les set virtuts (humilitat, generositat, caritat, castedat, temprança, obediència i paciència)… O és de massa bona persona?


  11. Segur que has sigut dolentot?? Pero si tu de luxurios i promiscuu en tens poc!! Segur que tot el que has arribat a explicar en aquest blog no forma part de la realitat, estic segur que ets dolent en termes de luxuria per haver mirat el cul al cura abans d’entrar al confessionari…

    Pel que fa a la resta… ja saps que el teu lloc al morir és l’infern, no cal que et confessis perque evitar-ho és impossible.

    I sobre això de confessar-se, ho trobo un acte una mica inutil ja que la redenció no arribarà fins al judici final i per molts cops que hagis demanat el perdo als cures (que com deia en Pau, tampoc es salven dels pecats) al final Deu tot poderós serà qui decideixi!!

    Amén.


  12. Escolta’m Glam, oblida questes bajanades catòliques i abraça la fe veritable, posa la teva vida en mans del M.E.V., ell no et jutja, ell no et condemna, sols t’aconsella que siguis felíç i que cardis amb qui vulguis, sempre que l’altre vulgui.

    Deixa aquestes bajanades, vesteix-te de pirata i adora al M.E.V., ell et tocarà emb el seu tallarinesc apèndix.

    Ramen.

    🙂



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: