h1

Reflexions preelectolrals vasco-gallegues

febrer 15, 2009

GALICIA

Fragasaurus!!

Les eleccions gallegues careixen de tota emoció i interès polític, ja que el bacallà està tot tallat,venut i regalat.

Històricament les enquestes a Galícia sempre encerten el resultat, ja que el nombre d’indecisos en aquestes terres es pràcticament nul i el  comportament social a les urnes respon a raons exclusivament demogràfiques: el vot rural i de la gent gran va massivament al PP i el vot urbà i més jove va tot al actual govern de PSdG-BNG.

Així doncs el PP va perdent vots i escons a mida que la generació d’octogenaris analfabets, nostàlgics del també galleg Franco, la va dinyant, i cada 4 anys perd 2 diputats, de forma quasi matemàtica; és a dir, si els meus càlculs no fallen, obtindrà 35 parlamentaris, cosa que, degut a la seva impossibilitat per aliar-se amb cap altre força política, el deixarà un cop més a al oposició. El fet que hagin esclatat diversos casos de corrupció política, amb prou feines tindrà incidència en el vot dels iaios que no deuen ni saber que Manuel Fraga ja ni és el candidat i acudeixen als comicis arrossegats pel cacic de torn.

EUSKADI

_00001231749780_1

Patxi López mereix ser Lehendakari. I dic això des de la meva perspectiva independent, que mai he optat per una papereta amb les sigles del PSOE, ni cap de les seves filials, i que, ideològicament, estic força més a prop de EB o Aralar.

Però després de 30 anys ininterromputs de govern del nacionalisme conservador i de diversos fracassos encadenats d’esperpèntics projectes sobiranistes que no han dut enlloc, Ibarretxe ha de plegar.

El PSE és, sens dubte, el partit que més va arriscar políticament en el procés de Pau, obrint ponts de diàleg amb les bases de Batasuna, sabent que s’hi jugaven la pell i que la caverna mediàtica se’ls llençaria a la jugular. Va aconseguir  deixar a banda el rancor produït per morts i atemptats que han causat moltes baixes entre les seves pròpies files; cosa que cap altre força política basca ha sabut fer.

Les enquestes parlen que, segons sembla, les úniques combinacions polítiques que sumarien majoria seria una suma de PSE+PP (un error estratègic garrafal que constituiria un nou front de divisió social en funció del nacionalisme) o una altre PNV+PSE, la favorita per els electors, en la que el partit nacionalista hauria de rellevar al actual lehendakhari per una figura més pactista i moderada (cosa que Iñaki Urkullu, president del PNV, està desitjant de fa temps), i el PSOE s’asseguraria suport parlamentari a Madrid pel resta de la legislatura.

A més, una entrada del socialisme a Ajuria Enea suposaria una oportunitat per avançar en l’autogovern basc mitjançant una entesa amb el govern central, sense estridències radicals condemnades al fracás segur. També podria servir per obrir una nova oportunitat al procés de diàleg, tot i aque aixó ho veig força més difícil.

En quant a la no presència de l’esquerra abertzale proetarra, tot i ser absolutament contrari a la Llei de Partits, crec que en aquesta ocasió, després d’haver volat pels aires el procés de Pau i emprar els vots del PCTV exclusivament per desestabilitzar el Parlament, crec que tenen més que merescut passar al extraparlamentarisme.

REPERCUSIONS EN POLÍTICA ESPANYOLA

OESIN-ESPANA-WEB-AGUIRRE-DONACIONES

Una derrota sonada del PP en ambdues comunitats, com la que apunten gairebé totes les enquestes (el candidat popular a Euskadi no el coneix ni sa mare), podria precipitar un debilitament del líder de la oposició, Mariano Rajoy, que ni en una situació d’extrema crisis econòmica hauria sabut rendabilitzar el descontent popular, facilitant així l’inevitable assalt a Gènova per part de la malèfica E$$pe que guaita pacient la seva oportunitat

Anuncis

18 comentaris

  1. El tema de Galícia és molt més complicat del que apuntes. Has de pensar que a molts pobles tothom sap qui vota qui i molta gent s’absté o vota al PP per por a perdre la feina (això del vot secret, en moltes aldees és una utopia després de 30 anys de democràcia, per molt increïble que ens sembli als de la gran ciutat). Bé igual que a molts puebluchos d’extremadura o andalusia la gent vota PSOE per por, eh?

    El caciqusme és una de les grans xacres de Galícia, si més no és el que m’han contat tots els amics gallecs i familiars polítics gallecs que tinc! Penseu que galícia a pesar de la emigració té una població molt dispersa, sobretot a Lugo i Ourense.

    O sigui que el meu pronòstic és: PP majoria simple, però no podrà governar pel pacte de PSOE i BNG. O sigui, res de nou sota el cel.


  2. Es a dir, el mateix q proposo jo… si es evident: les eleccions gallegues no tenen cap interés, està claríssim!


  3. Interessants reflexions, sobretot això del PSE i el seu esforç negociador.
    A mi em destorba profundament que l’única opció nacionalista seriosa sigui el PNB, ja que més enllà de les faccions violentes hi han molts bascos que desitgen l’autodeterminació des d’una perspectiva d’esquerres i el País Basc més que cap altre territori, sempre ha estat molt desvinculat de l’Estat Espanyol com per a que tingui sentit que en segueixi formant part.
    I per acabar, un pensament meu sobre aquesta condemna a l’extraparlamentarisme de l’Esquerra Abertzale. Si un moviment té dues ales que persegueixen el mateix per diferents vies, blocar-ne una significa que tots els esforços s’han de destinar a l’altra. En resum, amb aquesta decisió es fa justament, el contrari del que es diu a les declaracions: la violència està esgotada, empreu la democràcia i el diàleg, passa a ser la democràcia i el diàleg estan esgotats, empreu la violència.
    Salut!


  4. Alicantino guapo y simpático busca: barcelonés/a/eses/esas para quedar mañana y/o el martes por la noche. Interesados déjenme un mensaje.


  5. Arcangelo: PNV única opció?? I Aralar?? EA?? EB?? Encara en vols més???


  6. Tant de bó el PP perdi sempre, ara que no puc estar d’acord amb l’il·legalització de cap partit, per respecte a la democràcia si hi ha partits com “Democracia Nacional” que son legals no hi ha dret a prohibir “Democracia tres millones”. La gent ja es prou madura per votar el que li sembli.


  7. La gent ja es prou madura per votar el que li sembli.

    A veure: jo estic en contra d’ilegalitzar a Batasuna i tots els seus clons ja q em sembla una mesura q tan sols contribueix a tensar la corda, igual q la diseprsió de presos. Dit aixó, si ells no haguessin volat el procés de pau posant una bomba al Aeroport de Madrid assassinant a dos ecuatorians innocents, ara serien legals!
    Per tant: que es fotin! No em fan llàstima!


  8. Hola arqueoleg glamourós….suposo que podria endevinar de quin dia i de quin lloc i de quina conversa sorgeix aquesta reflexió teva que ara ens brindes amb tan d’estil com ho són sempre les teves reflexions. Dit això…què més podria dir que no hagués dit ja quan vem parlar del tema en Suso, tu i jo fa uns dies. Penso que les eleccions de Galicia estan cantades o no, el vot emigrant, el vot corrupte ( que a galicia hi és) i algun que altre escó imprevisible podrien decantar la balança o bé cap a reeditar l’actual bipartit amb una mica més de marge ( 1 o 2 escons més per al bipartit “progresista”) o bé cap a un govern del PP. Totes les dades semblen indicar que es reeditarà el bipartit al front del govern gallec, però prefereixo ser prudent al respecte.

    Sobre Euskadi..jo no sé si el PSE mereix governar a Euskadi, no sé si això suposaria una ampliació de l’autogovern o en suposaria una retallada clara organitzada subtilment per la connivencia entre la delegació basca del PSOE i el PSOE espanyol. En tot cas soc contrari a la “llei de partit”, a la il.legalització de formacions polítiques en democràcia i a la forma com les formacions polítiques que defensen el nacionalisme espanyol gestionen la política a Euskadi. Només defensaria o entendria un govern dirigit per Patxi López si fos un executiu altament vigilat i controlat per Eskerbatua, Aralar, Euskoalkartasuna i el PNV.

    Salutacions cordials


  9. REFLEXIONS SOBRE EUSKADI

    El conflicto político que el Estado Español y Francia mantienen con Euskal Herria es una cuestión compleja que en última instancia refiere al modo como se han construido ambos estados. Por otro lado, creo que sería bueno separar, distinguir entre presos. Yo entiendo que existen principalmente dos tipos de presos: Por un lado, los presos con delitos de sangre y por el otro, los presos que han cometido lo que podríamos decir “delitos menores” o que forman parte de esa red tan ambigua de la que uno acaba dudando incluso de su existencia concreta, llamada “el entorno de ETA” y su infraestructura logística. Considero que los primeros, tienen que cumplir sus condenas, eso sí, dentro de unas condiciones humanamente dignas. Los segundos deberían ser admnistiados puesto que podríamos decir que son o que caería dentro de lo que podríamos llamar, el universo de los presos políticos. Y en una democracia, en un estado que pretende ser de derecho como es el que rige el Estado Español es difícilmente justificable la existencia de los mismos.

    Pero además hay otro tipo de víctimas del conflicto. Por un lado las y los compañeros/as sentimentales de los presos así como sus hijos e hijas y el resto de familiares directos e indirectos, víctimas de una política fascista de dispersión de presos. Dicha política tiene como objetivo fomentar la sensación de aislamiento de los presos, lo que acelera su derrumbe emocional e impide la acción política conjunta de los presos dentro de las cárceles. Al mismo tiempo desmonta y perjudica a las familias que en muchos casos no pueden pagarse los costes de desplazamiento para visitar a sus familiares presos. Como el Estado Español no les paga ningún tipo de ayuda para desplazamientos a los familiares de dichos presos, los costes de desplazamientos para visitarles, complican todavía más la situación de algunas de las familias que no son precisamente adineradas.

    Como digo es una cuestión compleja, pero mi pregunta es: ¿ qué culpa tienen los familiares de los presos de ETA de los delitos que han cometido dichos presos? Del mismo modo que yo no podría ser declarado culpable ni ninguna ley me podría obligar a pagar por un delito que cometiera mi padre, mi tío o cualquier otro familiar, ¿bajo que argumento legal se permite que los familiares de los presos de ETA estén, en cierto modo, cumpliendo condena con ellos y ellas por delitos que no han cometido?

    En todo caso, es un conflicto político y como tal debe ser resuelto. Es decir que hay que renunciar a las armas y a la violencia y resolver este conflicto de forma pacífica y dialogada mediante la política y la palabra. ETA debe desaparecer para dejar paso a una Izquierda Abertzale independentista que defienda sus argumentos en el parlamento mediante la paz y la palabra.

    MÁS CONSIDERACIONES:

    Quiero añadir aquí nuevas consideraciones a raíz de dos comentarios que he recibido sobre mi texto. A alguien puede parecerle una barbaridad, no estoy defendiendo la violencia, es más me reafirmo en que las ideas sólo se defienden mediante la paz y la palabra. Puede parecer duro pero pienso que los muertos (de ambos bandos en conflicto) por desgracia para sus seres queridos, muertos estan. Hagamos lo que hagamos, digamos lo que digamos no les vamos a devolver la vida. A mi tampoco me gusta, pero es un hecho. Me parece que hacer política en base a los muertos es hacer sensacionalismo, es apelar a los sentimientos y a los instintos más primarios y arraigados de las personas para instigar el odio y la confrontación y ello lo que conlleva es que cada día resulte más difícil encontrar una solución razonable. Yo quiero hablar de política, no de sentimientos, a mi no me tienen que decir que debo sentir ante un asesinato, eso me lo enseñaron en casa, no necesito ni asociaciones de víctimas, ni partidos políticos ni medios de comunicación que dirijan mis emociones hacía un fin prestablecido de antemano. Eso no es ayudar a las víctimas, es instrumentalizarlas hacía un fin que nada tiene que ver ni con sus muertos, ni con la restitución de la memoria de los mismos ni con el bienestar y la regeneración emocional de sus familiares y amigos. Ante un conflicto político es necesario razonar, no sentir. Pensamiento, no emociones. Como dijo Iñaki Gabilondo, con el que supongo que algunos pueden estar más deacuerdo (como mínimo más que conmigo), hablar del conflicto de euskadi en términos de víctimas es hablar de venganza y no hablar de paz. No sé qué quiere la gente, pero yo quiero paz y paz de verdad, y la paz de verdad se consigue cuando esta va acompañada de dignidad para todos los afectados y afectadas. No quiero cualquier paz para este conflicto, quiero una buena paz, una paz para siempre y esa paz no pasa por el victimismo, pasa por la justicia, por la dignidad y por una salida dialogada, política, pacífica y constructiva para todos. En última instancia, este conflicto político habla de un país, España que, queramos aceptarlo o no, padece una serie de conflictos territoriales que hasta el momento permanecen sin resolver. Las dos Españas siguen vivas, bajo otra forma si se quiere, pero la Epaña de charanga y pandereta de machado y la España Republicana, roja, federal y/o independentista, continúan en pugna. Cuando se habló de no pagar precios políticos a la hora de abordar la resolución de este conflicto, se hablaba, pienso yo, de dos cosas: 1. La cuestión territorial. 2. La classe política sabe perfectamente que el partido que tenga la lucidez y la valentía de abordar las pugnas territoriales de España y de todas las naciones sin estado que existen dentro de ella (en especial el conflicto con Euskadi), no sólo tendrá que jubilar de por vida al candidato del momento (que será la primera víctima política sacrificada en pro de abordar este tema) si no que también supondrá la desaparición política del partido que lidere el proceso durante muchisimos años (como mínimo de la esfera del poder). Mi pregunta es, ¿ qué es primero, la evolución y resolución del conflicto político para alcanzar una paz definitiva que nos evite más atentados y más muertos o el bienestar de la classe política española?

    Puedo parecer cruel, duro, fuera de lugar quizás, pero las posturas que hasta ahora se han mantenido en relación a este tema han demostrado su ineficacia y esto no se puede discutir, es un hecho. No es cierto que Zapatero intentara una salida política. Cuando empezó la tregua fue ETA quien dió todos los pasos. El gobierno tuvo la oportunidad de empezar por acercar presos y declarar amnistias y nunca movió un dedo. El que siembra vientos, recoge tempestades. Los errores no siempre son por acción, a veces son por omisión. El hecho es que pudieron hacer más (es decir, pudieron hacer algo, porque no hicieron nada), luego ocurre lo que ocurre. No lo justifico, pero el hecho es que no movieron pieza. A veces la razón de estado puede ser una mano negra cuyos argumentos pueden ser menos transparentes y honestos de lo que parecen. Está claro que el enemigo de ETA es el estado Español, que ETA necesita la existencia del Estado Español para legitimarse, la pregunta interesante es si dicha necesidad es mútua.

    Karl Scmith, filósofo del s.XX afirmava que los dos términos que definen la esencia de la política son los de AMIGO y ENEMIGO. Un enemigo, decía, lo puede empezar a ser en cualquier momento, es enemigo si es público (esto es, si sirve de cohesionador social) y es enemigo si es necesaria su destrucción. Creo que este argumento de Schmit se adecua bien para explicar lo que ocurre entre el Estado Español, el Estado Francés y Euskadi. Cuanto menos, a mi me da que pensar.

    En relación a mis afirmaciones sobre el entorno de ETA afirmando que es un entramado en el que me resulta difícil creer quiero decir que me resulta difícil de creer que haya tantísima gente implicada en ETA. Donde empieza la realidad y donde termina la paranoia de un Estado que necesita un enemigo que ayude a cohesionar a su población entorno al fantasma de dicho enemigo? Sólo son preguntas que me hago…no pretendo encontrar respuestas simples.


  10. Pel que fa al PNB matisar que, sent un partit de centre-dreta i amb arrel catòlica, té una política infinitament més progressista en matèria GLBT que per exemple, CiU, presonera dels fonamentalistes ultres d’Unió. CiU hagués aprovat mai una llei d’adopció per parelles del mateix sexe? Haguessin col·locat a un reconegut militant GLBT (Iñigo Lamarca) com a “síndic de greuges”?


  11. Les eleccions gallegues em preocupen per diversos motius. La premsa de dretes, sobre tot la més groga d’internet, PD, LD i El imparcial, fa mesos que fan campanya contra Touriño. Donen dades falsejades, incomplertes o descontextualitzades sobre despeses que donen la imatge d’un socialista amant del luxe i amb la mà trencada. I això pot fer molt mal quan les coses es decideixen ‘por un puñado de votos’. A més a més, està el tema que apunta Rafel, la manca de garanties al secret de vot. El PP s’omple la boca d’aquest tema quan parla d’Euzkadi, pero no mou els llavis quan el sistema l’usa, el promou i el manté per al seu benefici a Galícia. Si el bipartit gallec pateix una derrota, pot ser un cop dur, perquè el PP no perd res si perd.

    Salutacions!


  12. Jo faré un comentari superficial, comparat amb els que he llegit i és que (potser se m’ha passat per alt), en vista que ningú ha fet menció, dir que m’ha fet molta gràcia la foto del fragasaurus rex amb cara de circumstàncies! Fot por de debò aquest home. No hi hauria d’haver una edat de jubilació també pels polítics? N’hi ha que, més joves que Fraga i tot, ja no hi són del tot…


  13. Tu creus realment que a la E$PE li queden gaires possibilitats de succeïr Rajoy després dels escàndols madrilenys? Jo en tinc molts dubtes: aquesta dona és un cadàver polític, ja.


  14. El tema de la llei de partits, que ja has dit que estas en contra, em posa dels nervis cada cop que hi ha eleccions i veig partits com la falange, nueva domacracia o españa 2000. No arribo a antendre que s’ilegalitzin uns radicals i uns altres no (si que ho entenc, però la gent no s’ho pregunta?)…

    El caciquisme no marxara mai d’aquest estat… pq tots els iaios de L’H, exceptuant una petita minoria convergent i republicana, vota al PSC? La meva iaia deia que ho feia pq al Corbacho era a l’únic que coneixia.


  15. Sobre Galícia hi estic més o menys d’acord.

    Sobre Euskadi: Dos comentaris i una aposta.
    Primer comentari, no tinc tan clar que una victòria del PSE contribueixi a avançar en l’autogovern. Això depèn del PSOE i no del PSE, i ja hem vist com les gasta el govern amic de ZP.
    Segon, es pot estar a favor d’il.legalitzar l’esquerra abertzale per moltes raons, però per desestabilitzar el Parlament?, què vols que t’hi digui, des d’aquest punt de vista millor serien 10 majories absolutes del PP consecutives, no?
    Aposta: Victòria pels pèls del PNB, pacte amb el PSE, lehendakari Josu Erkoreka.

    Madrid: Els escàndols de corrupció i la manca de lideratge han assenyalat definitivament la fi de Rajoy. Esperanza n’ha sortit molt tocada i ha perdut pes i sobretot complicitats. Tot el contrari de Gallardón, segurament, nova aposta, el futur president del govern espanyol.


  16. Gràcies a tots pels vostres coments!

    Eperanza Aguirre té moltes vides i la cara molt dura, jo crec q li queda corda epr rato. Galalrdón de lider del PP? Al dia següent tenim un partit d’extrema dreta escindit…

    I en quant a lo de desestabilitzar el parlament, no em referia a que fos un motiu com epr ilegalitzar a ningú, simplement constatava l’evidència que el PCTV no ha aportat gaires iniciatives pròpies i que dubto q s’el trobi a faltar gaire!

    Erkoreka no pot ser Lehendakari ja que no és diputat al Parlament Vasc!

    El mateix dia de les eleccions en quan es sàpiguen els resultats faré un altre poste a veure si les meves apostes s’han complert!


  17. Hahaha. Podries organitzar una porra. Hahaha


  18. Respecte a Galícia dir que hi ha un cas “Asterix” (allò d’un poblat irreductible), parlo d’Allariz, una petita població d’Ourense bressol del nacionalisme gallèc.

    Respecte a Euskadi crec que queda molt per fer, de totes maneres hauriem de tenir present que Araba és un bastió del PP i veig difícil que caiguin.

    Sigui com sigui em sembla un error impedir que un grup important de la població no pugui votar la seva opció, sigui quina sigui. Evitar que es financi a ETA s’hauria de fer d’una altra manera, amés que la llei de partits pot arribar a ser un arma de doble fil.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: