El meu nom és Harvey Milk
febrer 8, 2009
“Si hagués de girar la cara cada cop que algú em crida marica pel carrer, hauria de caminar cap enrere, i no sé caminar enrere”
“Si una bala ha de travessar-me el cervell, que sigui la mateixa que obri la porta de tots els armaris”
“La veritat és que hi ha hagut més gent sacrificada en nom de la religió que per cap altre causa a la història i aquesta és, amics meus, la veritable atrocitat”
“Coneixeràs als homes més sexis, als mes intel•ligents, als mes brillants, als més divertits, i t’enamoraràs de molts d’ells,però no sabràs fins al final de la teva vida quins han estat els veritables grans amics o amors”
“No és la meva victòria, és la teva i la teva i la teva. Si un homosexual pot guanyar unes eleccions significa que, si lluitem, hi ha esperances en que el sistema funciona. Estem donant esperances a totes les minories”
“Trenquem les portes de tots els armaris, posem-nos en peu i comencem a lluitar”
“No hi ha cap perill en donar a les persones els seus drets. No costa cap diner respectar als individus. No es necessita cap estudi per eliminar la repressió”
Algú em pot explicar perquè mai havia sentit a parlar d’aquest Bravehearth del moviment GLTB fins que Hollywood n’ha fet un (excel·lent) film?
Imatge: Presa de possessió com a conseller de districte de San Francisco (EUA) de Harvey Milk, primer activista gai de la història en quanyar unes eleccions democràtiques.1978
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Vaig veure la peli fa un parell de setmanes i hem va encantar. I m’hauràs de perdonar, però encara q el Sean Penn ho fa realmen b, l’actor que li dona més profunditat al seu personatge és el de Josh Brolin
Doncs si! La veritat es que ho fan tots molt bé! Espero que s’endugui algún Oscar important i no li passi com Brokeback!!
Jo tampoc sabia qui era fins que vaig estar a San Francisco. Quan puges per Market Street (el carrer principal) i arribes al Castro, hi ha una bandera arc de sant martí immensa: allò és la plaça Harvey Milk.
Encara he d’anar a veure la peli, però pinta molt bé, tot i que em fa una certa vergonya jo no sabia qui era en Harvey Milk.
Que bona aquesta:
“No hi ha cap perill en donar a les persones els seus drets. No costa cap diner respectar als individus. No es necessita cap estudi per eliminar la repressió”
Un valent. Tant se val que no haguem sentit a parlar abans. Paios amb collons com aquest Milk és el que necessita la política.
Jaja doncs jo no sabia qui era i això que porto ficat uns quants anys en la moguda GLBT!
Ho sento, però tot això de mitificar noms en la lluita política ho trobo molt americà. Una espècie de necessitat de tenir com una mena de semidéus que idolatrar. Aquesta mena d’hagiografia tan americana ho sento però no va amb mi! Crec en els moviments, en les idees… però no en mitificar individus, sense menystenir els seus mèrits individuals, eh?
Cal recordar que el moviment gai va començar la dècada de 1860 a Alemanya, o sigui que la idea de portar l’homosexualitat a l’arena política té com a mínim 150 anys! I que no hi ha haver UN sinó MILERS de Harveys Milks gràcies als quals avui el món civilitzat tenir una determinada orientació sexual no marca els teus drets civils, i el món (bé, caldria matisar: la bombolla de tolerància en que vivim) no es divideix entre “normals” i “invertits”.
Jeje, de tota manera la peli la tinc pendent de veure, més que res perquè Gus Van Sant m’agrada i el tema m’interessa. Del proper cap de setmana no passa.
volia dir “en el món civilitzat”
Ui doncs jo opino al contrari RAfa!! Estic super a favor de mítificar a líders polítics i històrics, sempre i quant la seva biografia en sigui mereixedora i no calgui inventar-se capítols com el cas del teu tocayo Rafael Casanoves!
Pq no podiem tenir nosaltres un Luther King propi?? Mira la peli i ja em diras si no val la pena mitificarlo!!
De la mateixa manera que el 80% de la humanitat s’ha enterat de l’existència de von Stauffenberg pel Cruise… Ens agradi o no, en aquest món on la cultura i el coneixement és fàcilment accessible, no se sap com, Hollywood ha de marcar el tempo.
Salutacions!
Què seria de les nostres vides sense alguns mites? Jo crec que convé tenir referents.
Només el 80%, Theo?
M’he aixecat generós, Ferran, hehehe.
Ieeep! Si! He trobat la foto de la plaça HArvey Milk aqui:
I tu et dius comunista i d’esquerres? Clar que posats a mitificar a les petardes de Madonna o Morrissey, millor mitifiquem a en Harvey! :p
Doncs mira, ara potser que facin una peli sobre Karl Heinrich Ulrichs o Magnus Hirschfeld, no?
Potser perquè els de la nostra generació hem crescut en un ambient més lliure i ja no hem tingut necessitat de reivindicar res. Som més lliures en quant a més encasellats i per tant més vulnerables, ja que sobreentenem que ningú pot fer-nos mal. La ignorància és una forma de cavar la nostra tomba. De vegades penso que ens vindria bé un parell de bufetades per a aprendre a reaccionar. Fer pel·lícules sobre persones com un Milk pot ser una bona manera de començar
Precisament el comunisme i l’esquerra son les ideologies més propenses a mitificar persones Rafa!!! A tu et sona un tal Che Guevara?
El que passa és que ets un desviacionista! Si Marx aixequés el cap i veiés la teva idolatria per ídols capitalistes com Madonna que són l’opi del poble!
(ei, es nota la ironia, no?)
Mitificar persones? I el propi Marx: si fins i tot el van treure en els cliks! KARL MARX
Estic d’acord amb tu, jo no havia sentit parlar d’ell fins fa uns mesos per la peli, i això que m’he llegit algun que altre llibre de història de la comunitat i les reenvidicacions gais.
Sort en tenim de Hollywood que ens ensenya el que hem de saber i viure la vida(amb ironia per descomptat)