h1

Dubtes i oposicions

febrer 3, 2009

duda1Cogito Ergo Sum

Jo, que sempre he estat una persona de conviccions fermes i objectius clars, em trobo, per primer cop en la meva vida professional, en una cruïlla pantanosa de la que no hi vaig, ni remotament, cap sortida possible o segura.

Els únics instruments dels que disposo a les meves mans per abandonar aquest irresoluble laberint son un sòlid currículum, temps i força de voluntat. Així doncs, en un acte de fe cega en la meva capacitat memorística i en la transparència i objectivitat de l’administració pública catalana he decidit preparar-me no una, sinó dues, oposicions a diferents cossos de la Generalitat de Catalunya.

En total son 160 temes d’entre 10 i 70 pg. que fan un total d’unes 3.600 pg., en un compendi teòric que avarca tot el contingut de les carreres d’Història, Història del Art, Geografia, part de Dret i part d’Economia, a part de tota la legislació aprovada sobre Patrimoni cultural al mon mundial. Ja porto resumit i esquematitzat mes de la meitat i estic començant a repassar, tot i que el meu cervells comença a donar preocupants mostres de col•lapse.

La meva única experiència anterior com a opositor va ser per entrar en un Museu Local, i la veritat: pitjor no podria haver anat! Tot i fer un examen perfecte vaig treure un miserable 1, igual que la resta de participants, excepte un d’ells que va aconseguir el 10! Curiosament, ves per on, aquest ja treballava amb anterioritat al mateix Museu.

Així doncs em trobo ple de dubtes: seguir endavant amb els meves infatigables jornades exprimint un temari inabastable i provar sort, o enviar-ho tot a rodar i buscar feina de qualsevol cosa al mon privat?

No he deixat que el dubte em paralitzi, tot i tenir una veritable crisis de fe en les meves possibilitats, però si algun lector d’aquest blog em pogués aconsellar a partir de la seva experiència personal li estaria molt agraït!!

Anuncis

18 comentaris

  1. Com ja saps porto tres anys becatal Japó. La veritat és que vaig provar sor per aconseguir la beca, i mira, va sortir bé. L’any que la vaig demanar només en donaven 11. Es van presentar més de 200 currículums i projectes, i ens van preseleccionar a 70. I després vam haver de passar unes proves, dels que només en vam quedar 11. I si t’haig de ser sincer estava convençudíssim que no m’agafarien perquè tothom tenia un nivell i un currículum al.lucinant…de fet encara no entenc com em van agafar a mi. A vegades et pots quedar sorprès de com van les coses!!


  2. Doncs heu de saber que en un moment de bogeria transitòria m’ha passat pel cap presentar-me a una 3a oposició.
    Aquest cop seria d’una escala molt inferior a la meva, amb un temari infinitament més senzill i reduït, només per provar sort! Que… ho faig? Total, ja no em ve de 100pg més o menys, no?


  3. Al l’empresa privada guanyaràs diners, però estaràs insatisfet. Tot i així, tenint en compte la corrupció del món actual potser no tinguis una altra sortida.
    Hauràs d’escollir entre ser feliç a un museu o ser un esclau pagat al món empresarial.


  4. El que més em fot és la sensació de que hauré d’acabar opositant per poder sobreviure…

    Que tinguis sort i justícia, escull el que et convingui més!


  5. (per a Lluís)A l’empresa privada es guanyen diners!!!!!!!!!!!!!
    A quina!!! Perque jo només trobo sous de mileurista…si arriben i això que tinc estudis superiors i postgraus. Potser hauria d’haver fet una carrera tècnica.
    La veritat es molt trist que aquest país la gent amb preparació i ganes de currar acabi veient com unica sortida per tenir un sou decent (ja no dic un bon sou, ni fer-se ric)que li permeti viure amb dignitat hagi d’optar per ser funcionari.


  6. No vull ser dramatica però si no tens “influencies” potser hi haurà algú altre que tregui un 10…

    Prova a la privada!


  7. Ens demanes consell en un tema que és moooooolt pelut. La veritat és que no sabria ben bé que dir-te. La meva filla, quan es va decidir per estudiar filologia hispànica, al col·legi se’n fotien d’ella (era un cole molt dirigit a ciències). Jo li vaig dir: estudia el que vulguis, perquè després trebalaràs del que puguis. I ara està gestionant Patents Intenacionals! Hahahaha. Va començar-ho a fer perque sabia francés i anglés gairebé com un natiu. Li va agradar i allà s’ha quedat.

    Moraleja de la historia: Mira quines son les teves capacitats, alló en lo que realment ets bó, i explota-ho! Potser trobes un forat a on sentir-te còmode.


  8. Sí, com diu en Ferran, mai se sap de què acabaràs treballant. O sí.

    L’important és autoanalitzar-te i pensar quins tipus de feines t’agradaria fer i quines no. Tot i que si he de ser-te sincer, ja m’agradaria a mi tenir aquesta capacitat d’autoanàlisi: jo sóc dels que fins que no provo les coses no sé si m’agraden o no! Així que feines que pensava que m’agradarien m’han horroritzat i al contrari.

    Amb això de les opos, pensa per això que si no tens punts per experiència les tens força magres! No et vull desanimar però és el que hi ha: Jo tota la gent que treballa a l’administració pública que conec ha començat amb interinatges, substitucions i demés.

    Pel que fa al món de l’empresa… doncs el 2009 no és el millor any per buscar feina, però no tots els sectors estan igual d’afectats per la crisi, potser és questió de fer feina de detectiu!

    No et desanimis. Les entrevistes i tràmits frustren molt.

    Sent d’història i si estàs taaaan decidit a opositar, una opció seria trobar un currete de mitja jornada a empreses d’aquestes de personal de museus i guies (Icono, ciut’art…). Jo tinc molt bons records de la temporada en què vaig treballar de guia a la pedrera i al CCCB (no per la part pecuniària que era ridícula, sinó per la gent que vaig conèixer i l’enriquiment personal que vaig tenir).


  9. And take advantage of your good level of English! You never know the way you’ll end up using your tongue 😉 Tu ja m’entens 😉


  10. Ahhhh i m’oblidava. Hauries d’utilitzar aquest blog com eina d’automàrqueting! M’explico: ets l’autor un dels blogs en català més visitats. Doncs aquest mèrit bé que ha de constar en un curriculum i bé que en pots parlar en alguna entrevista que tingui una mínima relació amb el tema.

    No has pensat mai de fer de periodista freelance?


  11. Rafa: tu posaries al curriculum q tens un blog??
    Periodista freelance? Stas de conya no? ajajaj
    I si, no tinc mèrits, evidentment! Se q vaig directe al no-res, gràcies! Provaré de trovar les emrpeses q em dius i trucar a veure…

    La cosa ta mu maaala i ja som 3.300.000!! Mal de muchos…


  12. Home, lo de mencionar el blog depèn del tipus de feina, clar!

    I lo d’articulista freelance… amb la merda d’articles que hi ha a molts mitjans de comunicació! És qüestió d’anar enviant textos i potser… no sé, tampoc conec com va el mundillo del periodisme. Però per exemple als de Jenesaispop alguna oferta que altra els deu haver arribat gràcies a l’èxit del seu blog.

    I treballar a un sex-shop? Tinc un ex que hi treballava en un… Molt millor que el telèfon eròtic!


  13. Ets el meu ídol!! jo no he sigut capaç d’agafar els llibres d’opos en 3 mesos, i tuja portes mig temari de dues opos resumit. Et compro els temaris d’opos a profe… Recorda que a les de profe també has de fer la programació didàctica.

    Presentar-se a opos és tota una experiència, i personalment recomano presentar-se alguna abans de fer la verdadera, sempre et dóna un punt d’experiència que sempre va bé, treu molts els nervis.

    Ets un rival molt dur! encara em treuràs la plaça


  14. Molt d’ànim!!


  15. Jo també estic preparant opos per mor d’aquest temps de crisi que estem vivint perquè tot i que tenc feina, és qüestió de temps que me’n vagi al carrer. El problema és que moltes es convoquen de cara a la gent qe ja és dins l’administració, tal com passa a les que prepar. Però pensa que si aproves, al manco t’agafaran encara que sigui de tant en tant. Això ja et permet ficar-te dins aquest món, informar-te, coneixer gent i agafar experiència pel dia de demà quan es tornin a convocar. Això sí, si vas a dues pren-t’ho amb calma, perquè si una ja estressa i angoixa… Jo, tot i que mir d’anar amb calma, mentre em trec els títols de català i mir d’acabar la carrera, en el fons estic molt nerviosa, així que no et passi com a mi, tu que carregues el doble :S


  16. només et presentes a tres?? Jo de tu provaria amb totes les opos que puguis presentar-te, segur que hi ha temari que es repeteix i tot!! jajaja!!

    No et puc recomenar res de res, sols et diria que t’ho prenguis amb serenitat i facis tot el possible per entrar a ser funcionari, que aixó de l’empresa privada cada cop va a pitjor… de fet avui he llegit al diari que pel 2010 encara creixerà més l’atur.

    He pensat d’emigrar cap a algun lloc del món on no falti feina, Brasil? Sembla un dels pocs països en creixement…


  17. Estic amb en Ferran, tu apunta a on vulgui que despres ja cauras on sigui. Els que tenim feines totalment prescindibles mai dormim tranquils. I lo millor encara està per arribar, per molt que digui el Capità Smith, volia dir el Zapatero, de vegades em lio i no se si ens goberna el capità del Titanic o el Presidente del Reino de España.


  18. Osti, tu també, Arqueòleg? ànims nen…. ara, quin pal…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: