h1

Per a que serveix la Filosofia?

febrer 1, 2009

el-pensador-auguste-rodin

L’altre dia vaig llegir al blog d‘en Conjuntbuit que el Govern pensa eliminar la Filosofia del currículum educatiu. Aquest rumor no confirmat presenta un sospitós indici en el fet que Filosofia es la única matèria de secundaria de la que no s’han convocat places per a les oposicions d’enguany (PD: El Pep m’informa que finalment se n’han convocat 8, o sigui, cap!!).

Poc a poc sembla que els polítics encarregats de reglamentar l’administració educativa tendeixen a adoptar una visió utilitarista de l’escola: no formem persones, sinó peons, simples robots programats per ser ma d’obra per a les empreses. No seria estrany, doncs, que algun il·luminat pretengués ressuscitar la vella idea de Regan consistent en deixar que siguin les multinacionals les que decideixin el contingut curricular de les assignatures en funció de la seva demanda conjuntural en quan a formació dels treballadors.

I per que es necessària, o quan menys útil, la filosofia? Podríem viure perfectament feliços sense saber un borrall del mite de la caverna de Plató, el Leviatan de Hobbes, el materialisme dialèctic de Marx o l’etern retorn de Nietzche? Doncs es evident que si, ara bé… aquestes idees, potser algunes d’elles ja molt desfasades, son un cúmul de reflexions teòriques sobre els quals s’assenten les diferents formes de concebre la política, l’economia, la moral o la ciència actuals. Sense conèixer les eines i la fonamentació passada del coneixement, difícilment podrem crear-ne de nou o qüestionar l’actual.

I aquí anem al quid de la qüestió: volem que els alumnes siguin essers amb capacitat d’anàlisi, reflexió i crítica envers la realitat que els envolta?

I no es una qüestió baladí: resulta que quan una societat arracona la seva capacitat crítica abona el terreny per a l’aparició dels fonamentalismes dogmàtics, ideologies, tan se val si d’esquerres o dretes, que veuen el mon dividit en dues meitats (bons i dolents) que creuen que qualsevol acció està justificada per aniquilar aquells assenyalats com enemics. Persones incapaces de justificar les seves accions violentes amb un raonament lògic al darrere, ja que la seva capacitat reflexiva només té espai per una sol dogma inqüestionable.

No se suposa que la LOGSE pretenia canviar l’educació memorística i conceptual per una altre basada en els valors i la didàctica comprensiva? Doncs a que ve aquest enèsim intent d’arraconar les humanitats en funció de les necessitats del mercat? A que estem jugant?

37 comentaris

  1. PIENSO…LUEGO ESTORBO


  2. Bé, el problema no és la filosofia sinó les humanitats en general… i que consti que a la meva època el nivell ja era baix!

    Bé i no només les humanitats! La base científica, matemàtica i de llengua (anglès inclòs) és patètica.

    En el tema de la llengua: tant costa ensenyar a ESCRIURE un text de més d’un paràgraf amb una mínima coherència o a PARLAR cinc minuts en públic sobre algun tema? I seria poc demanar de poder fer això en català, castellà i anglès?

    El sistema educatiu català i espanyol és un fracàs!

    I del pla bolonya què me’n dius? Ja fa MESOS que espero un post teu sobre el pla bolonyès! We want to know your opinion!!!! Has vist com se les gasten certs “perroflautes” de la teva ex-universitat?

    http://asslletres.blogspot.com/


  3. Aixx… volia dir que el que perillava era les humanitats en general, no només la filosofia, però desprès m’he anat per les branques amb el baix nivell de l’educació del país… hehe.


  4. Ai Rafa, no puc opinar d’una cosa q no conec amb profunditat: estic en contra de q facin masters d epago, pero vull la unificació amb europa i una educació continua!
    Per altre banda la assemblea de lletres de la UAB es la cosa més sectaria i radical q he vist mai: acusaven de reformista al primer q tenia la gosadia de qüestionar una coma!!
    Necesitaria una font objectiva i documentadaper emetre la meva opinió!!


  5. Quan dius que “l’administració educativa tendeixen a adoptar una visió utilitarista de l’escola” em sempre que t’has quedat curt. Perquè em sembla que ni arriba a això.
    L’escola és un espai que t’he l’obligació de crear i mantenir, i els continguts que s’imparteixen i els resultats (nùmèrics i els alumnes) que en surten se’ls hi enrefot tot!!! És igual que aprenguis a llegir, saber història o filosofia, si estàs 13 anys a l’escola tens un títol, ja està. Si el professor en sap, és dela matèria o no? tampoc importa mentres estigui vigilant n’hi ha prou.
    Jo de secundària he acabat a P3. Que s’ha de dir davant d’això? Per cert, al final es convocan 8 places de filosofia.


  6. puf, així estem, que cada vegada som menys incapaços de mantenir un respecte cap a res ni ningú.


  7. Una altre discriminació brutal cap als humanistes es dona al camp de la investigació, quan jo vaig acabar la carrera vaig demanar totes els beques predoctorals existents descobrint, il·lus de mi, que a un enginyer li demanaven un 5 de mitja a un biòleg un 6 i a un historiador un 9 (el Ministeri d’Educació eh).


  8. És cert que la filosofia augmenta la capacitat crítica de les persones. Però, tal com diu el Rafel, el nivell educatiu està sota mínims i jo gairebé em comformaria amb que els alumnes adquirisin uns coneixements bàsics i una alta capacitat per a expresar-los fidelment per escrit o de paraula.
    Mireu-se aquest article d’ahir a EL PAIS: JOSE MANUEL SANCHEZ RON. Dona a pensar que la teoria de l’evolució s’expliqui com si fos filosofia (un punt de vista més) enlloc de ciència contrastada.
    Ja no parlo dels nivells de matemàtiques perque seria per plorar.
    I així, les dues disciplines que haurien de ser fonamentals: la filosofia (per ser crític) i les mates (per pensar ordenadament), es converteixen en mobles inútils que es guarden al “trastero”. Ningú se’n dona compte que no pot haver-hi comprensió sense una base instrumental sòlida?


  9. Com diu el documental Zeitgeist, quin sentit té formar ciutadans? En termes estrictament econòmics, surt molt més a compte un sistema educatiu fantasma que no influeixi gaire en les persones, anar-lo minvant progressivament i crear una població idiota. És la manera de que ningú es queixi davant de coses com el pla de Bolonya.
    Que parlant d’això, Roger perquè no fas un duel entre un partidari i un detractor de l’EEES, tu que organitzes unes faràndules blogueres de por?


  10. Bé, en tot cas la discriminació afecta tant a les humanitats com a la part més teòrica i instrumental de les ciències (mates, física…).

    En definitiva, molta gestió, “competència” i punyeteta i poc raonament i seny!

    A més això de les competències és la conya! Jo trobo bé que s’exigeixi un mínim d’habilitats als alumnes en acabar un cicle d’estudis. Evidentment. Però la cosa és que abans no hi havia tant discurs pedagògic sobre les competències ni tanta mandanga (i, en canvi, sí molta teoria) i el fet era que, al final de l’educació obligatòria, el domini instrumental del llenguatge era més gran que ara! O sigui, que tan tan dolent no era el sistema!

    Això és com el tema de demonitzar la memorització: sense un mínim de memorització no pot haver comprensió lectora! I, per altra banda: com pots dir que saps alguna cosa d’història si no utilizes per res la memòria? Evidentment que hi ha una part instrumental, però hi ha una part de continguts mínima de cultura general que ohhhh… no hi ha més remei que memoritzar! O és que ara no caldrà ensenyar qui va descobrir Amèrica perquè els alumnes ho poden trobar al google?

    Jo sóc dels que pensa que la formació tècnica ha de venir després d’una bona base teòrica! Si tinguessim un sistema educatiu decent es podria garantir una bona formació integral fins als 16 i a partir d’allà proporcionar orientacions tècnicoprofessionals o preuniversitàries.

    A més, per damunt de teories pedagògiques i dissenys curriculars hi ha un fet bàsic que és que l’educació ha perdut prestigi social. Avui dia per triomfar bàsicament el que cal és morro. Quin model ens donen els triunfitos, els gran marranos o els subpersonatges de la premsa del cor?


  11. Heu de saber que avui odio encara més als funcionaris del departament d’educació: m’han estat tot el matí marejant-me amb formularis per incstriure’m a llistes d’itireratge fins que he descobert que, obviament, d’història NO s’havien obert plaçes (que il·lús, jo també no?).

    I si, la educació fa més pena que una altre cosa, pero no obstant jo soc un acèrrim defensor de la LOGSE que, com a minim a nivell teòric, va ser un gran pas aconseguir una educació fins als 16 per tothom, encara que aixó suposes haver de baixar el nivell respecte a BUP (i pujar-lo respecte FP1).

    Pero si, el problema de base no es aquest, ni molt menys! Es, com ja heu dit, que socialment llegir, escriure o tenir cultura està mal vist, per tant els mateixos polítics ja no inverteixen ni en cultura ni educació al saber que no dona vots!

    En fin…


  12. Ja van prou malament les coses com per a que ara sel’s acudeixi treure l’única assignatura que intenta que els alumnes pensin i reflexionin sobre la societat en la que es troben.

    De mal en peor


  13. Jo crec que hi ha una imparable tendència en convertir l’escola pública en un aparcament de crios on s’assegurin, a més, que una diferència socioconòmica esdevingui una diferència sociocultural. Faran perfectes peons de fàbrica als qui serà fàcil de convèncer de què els seus problemes no són culpa seva per no tenir formació, sinó dels estrangers, del govern o de la Bruja Avería. S’està convertint l’escola pública en fàbriques de carn de canó, i que es tregui la filosofia només és una pedra més.

    Salutacions!


  14. Bé, el rumor és més aviat una visió del que des de fa temps passa en la educació espanyola. Tal com vaig dir al post es vol una societat amb técnica i gens d’esperit crític. Per aixó la filosofia ha anat patint retalls en la secundaria fins al punt en que la faran desaparèixer per anomenar-la ves a saber com.

    D’ètica a educacio per la ciutadania, de filsofia a batxillerat a una cosa estranya on ensenyen els valors del civisme, la desaparació de l’examen d’història de la filosofia de la selectivat, la transformacio de la licenciatura de filosofia en un grau de historia de la filsosofia, ètica i lògica… I això amb el consentiment de la societat pq no li troben ca mena de sentit pràctic a una de les branques més antiqgues del saber.

    Aprofitant l’any Darwin estan apostant per una evolucio de la filosofia a un ensenyament on només et parlaran de Kant i el civisme liberal.


  15. molta gent ha estudiat filo i no per això són persones.
    així que si la treguessin, pues potser es podria guanyar temps per altres assignatures més pràctiques.

    un dia haurem de posar les nostres agendes en sincrontizació profunda i fusionar-nos en una tassa de café/té.


  16. estem criant gent que no pensi i una mica inútil, sort que no tots són iguals


  17. “volem que els alumnes siguin essers amb capacitat d’anàlisi, reflexió i crítica envers la realitat que els envolta?” evidenment no
    si parlo com a jo estudiant penso que quina merda que no haguesin eliminat filòsofia abans perquè sincerament, és una assignatura que no suporto i em farien un favor immens no estudiantla
    si parlo com a jo “d’esperit crític” diga-li X, penso que totes les reformes educatives (on incloc el pla bolonya of course) van destinades a això que dius al teu post. I si tenim en compte el nivell d’interés (baix) per qualsevol esdeveniment polític, econòmic i social si a sobre li posem una assignatura (educació per la ciutadania) en que et diguin “mira això és el que hi ha, i és el millor que tindrem mai, així que no cal que t’hi esforcis” doncs bé, el resultat, més claro el agua
    i jo que sóc de les que pensa que la base està en l’educació…
    serà que no seré la única que ho pensa, que amb l’educació és (no) canvia la societat…


  18. on només et parlaran de Kant i el civisme liberal.”
    Aggghhhhhh!!! Quin horror!! Es la aprt més prescindible de la filosofia!!!


  19. Occident s’enfonsa. “The Network” i “Zeitgeist” diuen veritats com a temples. Les pintades dels passadissos de la facultat ja no em semblen tant grotesques. La xarxa és l’únic refugi, on es pot trobar cultura. A partir d’ara, només dependrà d’un mateix i del propi interès arribar fins a la veritat. La cultura passiva ha mort.


  20. Teniu una imatge molt tergiversada de Kant si el poseu com a ideòleg de la dreta o com un avorrit! No em fa pas aquesta impressió llegint “sobre la ilustración”, “la paz perpetua” o la “critica del judici”. Que sí, que les crítiques són un avorriment, però no em negueu que la filosofia occidental no seria la mateixa sense el noumen o l’imperatiu categòric!!! I el pobre Kant no té la culpa de Hegel i els idealistes! Si ell era un gran fan dels empiristes britànics!

    Sobre la seva “ideologia” primer, l’anacronisme d’aplicar-la a un filòsof que vivia en un règim de despotisme ilustrat, i segon que si Kant és “liberal” no ho és pas ni en el sentit pepero ni en el sentit neocon de la paraula!


  21. evidentment parlava de critiques parlava de les tres Crítiques de Kant (en majúscula). Coses del directe i de què wordpress no permeti editar els missatges!


  22. Jaja i sense els judicis sintètics a priori o les categories pures de la raó… què seria del pensament occidental? :p


  23. Kant es un putu conyas Rafa!! Es el filosof més aborrit de la humanitat!
    Un home desqiciat que cada dia s’aixecava a la metaixa hora i q no havia sortit mai del seu putu poble: Königsberg! Que havia crecut en una llar pietista ultrarreligiosa! Com havia d’estar bé del cap??

    Recordo perfectament el dia de la selectivitat en el moment que em reparteixen l’examen i veig q una opció era ell, casi s’em para el cor, era l’únic q no m’havia ni mirat! Menys mal q l’altre opció era el meu arxi-idolatradissim Marx q si no ja em veia repetint COU!

    Les seves teories sobre la ética son espesses a matar, illegibles i infumables! La unica part q té un minim d’interes de tota la seva obra és la part de la intuició empírica (tot i que prefereixo mil cops l’empirisme de Hume).

    Has anat a donar al meu taló d’Aquiles Rafa, pq tinc un ODI visceral cap aa aquest senyor!


  24. ODI visceral per Kant? No fotis! Si és el “broche final” de la Il·lustració!
    Reconec que la Crítica de la Raó Pràctica pot ser una mica espesa, però amb haver-te llegit La metafísica de les costums en tens més que suficient, perquè diu el mateix en menys espai i més entenedor.
    Ara no em diguis que tu ets un d’aquests que pensen que “els somnis de la Raó produeixen monstres”.


  25. La veritat es q l’odio més per la seva forma d’escriure, la seva vida i lo aborrit dels seus temes que no per que estigui diametralment oposat al contingut de les seves idees.

    De fet jo soc partidari d’eliminar a tot el s.XVIII de la història, de la filosofia i del art, salvant la Revolució Farncesa i punt. Quin horror d’època!

    Us imagineu viure llegint a Jovellanos?? brrr…


  26. Un paràgraf de l'”avorrit” Kant:

    La ilustración es la salida del hombre de su minoría de edad. Él mismo es culpable de ella. La minoría de edad estriba en la incapacidad de servirse del propio entendimiento, sin la dirección de otro. Uno mismo es culpable de esta minoría de edad cuando la causa de ella no yace en un defecto del entendimiento, sino en la falta de decisión y ánimo para servirse con independencia de él, sin la conducción de otro. ¡Sapere aude! ¡Ten valor de servirte de tu propio entendimiento! He aquí la divisa de la ilustración.

    La mayoría de los hombres, a pesar de que la naturaleza los ha librado desde tiempo atrás de conducción ajena (naturaliter maiorennes), permanecen con gusto bajo ella a lo largo de la vida, debido a la pereza y la cobardía. Por eso les es muy fácil a los otros erigirse en tutores. ¡Es tan cómodo ser menor de edad! Si tengo un libro que piensa por mí, un pastor que reemplaza mi conciencia moral, un médico que juzga acerca de mi dieta, y así sucesivamente, no necesitaré del propio esfuerzo. Con sólo poder pagar, no tengo necesidad de pensar: otro tomará mi puesto en tan fastidiosa tarea.


  27. El segle XVIII es desconeix moooolt!!! alguns romàntics es van preocupar que tinguessim prejudicis sobre aquesta època!

    Has llegit res de literatura llibertina tipus Choderlos de Laclos? Has llegit el Càndid de Voltaire? El primer Goethe (pre-faust)? William Blake? Karl Philip Moritz i la seva grandíssima i desconegudíssima novel·la “Anton Reiser”?

    Perdona però el segle XVIII és geniaaaal… tot ell és el gèrmen de la revolució francesa. Això sí el segle XVIII espanyol un muermo absolut.

    Quin poc “esprit de finesse” que tens!

    A mí és que m’encanta la literatura epistolar del segle XVIII!

    Ufff… perdona però la cultura europea ens ha donat GRANDÍSSIMS tresors durant aquest segle tan denostat per alguns!!!

    La propera vegada que fem una cervesa ja et recomanaré alguns clàssics del segle XVIII que tota mariculta i tota heteroculta hauria de llegir i venerar!

    Hi ha molts prejudicis sobre el segle XVIII! No és l’època freda i racionalista que hom pensa (més aviat ho va ser el segle XVII amb el cartesianisme), ans al contrari és una època superhumanista i plena de passió (i contradiccions). No tot el segle XVIII es Winckelmann o el rococó. Hi ha tota la gran literatura preromàntica alemanya, el naixement de la subjectivitat moderna de francesos i anglesos… Ufff per res estic d’acord!

    El que passa és que ets una mica demi mondaine :p

    Jaja ja ha sortit el mariculte que duc dins!!! Tinc especial debilitat pel XVIII (evidentment NO pel PATÈTIC XVIII espanyol)


  28. A més no sé com no pots venerar un segle que ens va donar DIVES de l’alçada de Maria Antonieta, Madame de Pompadour, Madame de Staël o la tsarina Catalina de Russia!


  29. Arqueòleg, entenc la teua idea de persones vs. peons però desgraciadament ser bona persona no és rentable per l’IPC i interessa més formar peons sinó perquè la crisi a les humanitats…. MALOS TIEMPOS PARA LA LÍRICA


  30. Parce, que jo sàpiga als Gymnasien (escoles secundàries) dels països germànics i escandinaus es dóna filosofia i llengües clàssiques i no veig que vagin tan malament de productivitat i atur com nosaltres! El mateix podríem dir de les Grandes Ecoles franceses o de les elitistes “public schools” britàniques (que de públiques no tenen res). No veig pas que bandegin la formació en humanitats i la veuen com un actiu per les futures elits polítiques i empresarials. Evidentment també aprenen ciència, economia, etc. però el nivell humanístic en tots aquests països amb una productivitat que a vegades TRIPLICA l’espanyola és molt més alt.

    En canvi aquí tenim una classe empresarial en sectors com el totxo amb un nivell cultural diguem-ne una mica “torrente” i així ens va!

    No veig pas que tenir una bona base cultural empitjori la productivitat, més aviat el contrari!


  31. arqueòleg: Amb lo del XVIII m’has matat! Mira que reduir-lo a Jovellanos!
    En literatura ja t’ha dit el rafel el que (jo hi afegiria Sade); en Filosofia n’hi ha per donar i per vendre: els primers ateus (Diderot i d’Holbach, potser Helvetius), els filòsofs socials com Montesquieu, Rousseau i demés, Hume (punt i apart); en mùsica tens de tot: Bach, Couperin, Rameau, Haydn, Haendel, Lully ….
    I, en matemàtiques (no em puc estar de dir-ho): Euler, d’Alembert, Lagrange, Laplace, Monge. Bernoulli, Kaestner,
    La cita de Kant que t’ha posat en Rafel (suposo que de Was ist Aufklärung?) ho diu tot!!!


  32. Si clar! Com es nota que a vosltres no us van fer estudiar a la facultat la Guerra de Succssió, el Despotisme il·lustrats dels primers Borbons, la política borbònica a les amèriques, el procés d’il·lustració a Espanya, la política agrària…

    I si, a ki a literatura em van fer llegir Jovellanos i el tinc atravessadissim: que passa? No puc tenir mania a un segle? La majoria d’historiadors odien la prehistòria i jo m’he de resignar!!


  33. Joer no m’estranya la mania que tens a qui se li acut fer llegir Jovellanos! Ja et dic que el XVIII literari espanyol és avorridíssim. Jo sempre he pensat que s’hauria d’estudiar literatura universal, no literatura espanyola o catalana.


  34. Posats a fer invents amb l’educació potser que comencem a eliminar les enormes subvencions que li passem a les escoles concertades. I potser que ens replantegem seriosament el sistema educatiu, i no parlo de Bologna.


  35. no si la educacion la cambio… pero a peor…
    tampoco interesa que haya alumnos que piesen.. solo que tengan sepan educacion para la ciudadania.


  36. Hola, m’he ficat en aquest bloc de casualitat i pensava que es tractava d’alguna cosa més o menys seriosa. Però en trobar alguns comentaris sobre Kant no he pogut evitar posar-me nerviosa. L’únic que es pot dir d’ell és que és “avorrit”? I que el segle XVIII és “avorrit”? Si us plau. Feu un cop d’ull a la televisió. Als bestsellers que es publiquen. A les pel·lícules actuals. Digueu-me què hi trobeu que pugui tenir validesa i que resulti atractiu per a les persones d’aquí a uns anys. No ho sé, però jo sóc de les que pensen que hi ha coses, com llegir Kant (entre d’altres) que tothom ha trobat, troba o seguirà trobant interessant i que no fan distincions de sexe, raça, ideologia, edat o segle , perquè la seva vàlua ho trascendeix tot.

    Gràcies.

    pd. Sort d’en Rafa, que ho situa tot al seu context.


    • Ho sento molt, però a mi em posa nerviós que creguis que Kant és interessant. LaCrítica de la Raó pura és infumable, allò de la cosa en si pot ser molt interessant, però llegir-ho cansa tan com llegir a Hegel.

      Si Kant hagués optat per un discurs més entenedor potser no seria avorrit als ulls dels qui volen llegir entenent que estan llegint. No es fan distincions de genere, pero em sembla més interessant llegir Hannah Arendth, Benjamin o Borges, que tornar a començar a llegir a Kant.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: