h1

La Sotana Marica (Capítol 2)

gener 21, 2009

Llegiu abants el PRIMER CAPÍTOL!!

0000cura

No van passar gaires dies fins que ens varem tornar a veure: eren les vacances de Nadal i ell ja no tenia ni la poca feina que li generaven les missions diplomàtiques de la Santa Seu amb l’església Ortodoxa (aquesta era una de les seves funcions) ni les gestions econòmiques que feina pel Banco Popular, mitjançant l’Opus Dei. Als bars del meu barri obrer l’adoraven: a cada consumició es deixava 10 vegades el meu pressupost per sortir de festa un finde.

Em va deixar clar, però, que entre nosaltres no podia sorgir res mes que amistat (tot i que li encantava posar-me calent), ja que el noi amb qui estava sortint (l’anomenarem “J”) li havia proposat formalitzar la relació amb un matrimoni. Davant la meva cara de sorpresa em va aclarir que l’església no li posaria cap pega al enllaç, ja que li convenia quedar bé amb la seva poderosa família i, de fet, pensava convidar a la cúpula del Opus i de la cúria vaticana al acte.

Poc a poc ens varem anar fent amics i no vaig trigar gaire a conèixer també a en “J”, doncs mels vaig trobar tots dos comprant a les botiguetes nadalenques instal•lades a la Rambla de la meva ciutat. Es portaven 13 anys de diferència (en “J” amb prou feines deu haver complert la majoria d’edat) i la seva història encara era més fantàstica que la del meu amic: resulta que la seva mare l’havia obligat a prostituir-se des dels 15 anys per empresaris i bisbes importants; ell s’havia escapat de casa i ara es guanyava la vida treballant en una gran superfície de mobles d’origen suec.

El meu amic també em va narrar com havia emprat matons per espantar a les pressions de la mare del “J” (que, òbviament, li volia treure la pasta) o com havia aconseguit pressionar a funcionaris perquè li retiressin la pensió.

Deu meu! Era el “braguetazo” de la història! Per molt que fessin separació de bens, aquell marrec passaria de la nit al dia de viure en un micropiset compartit amb immigrants sud-americans, situat a la perifèria més cutre de la meva ciutat, a una mansió de la Bonanova, amb un pressupost valorat en varis milions d’euros (fins i tot el vaig acompanyar un dia a mirar possibles cases candidates).

I això per no parlar del esdeveniment nupcial en si: la seva intenció era fer un acte “senzillet” oficiat pel mateix President del Parlament i convidaria a una llarga llista d’amistats entre els que es trobaven el Pare Apel•les, Pilar Rahola, Jordi Gonzalez, Angel Colom, membres destacats de CIU, PP i ERC, de la noblesa catalana i alts funcionaris eclesiàstics que anirien vestits de civil per passar desaparcebuts en un acte que, en principi atemptava contra la moral conservadora i homofòbica que jo suposava que tenia lel catolicisme, abans de descobrir que, en realitat, hi ha més vici que a un cuarto oscuro leather.

I per si no havia tingut prou sorpreses… jo també hi estava convidat!! Mare meva! Desentonaria totalment en aquell acte!! Clar que sempre podia anar amb es amics del “J”…

I ja estava m’estava jo fent cabories sobre les meves possibilitats d’ascens social i de contactes professionals arran de LA boda, quan de sobte un inesperat i tràgic succés ho va capgirar tot…

(continuarà…)

CAPÍTOL 3 CLICANT AQUÍ

16 comentaris

  1. Ai! petita relliscada, la noblesa catalana te com a característica no existir, de fet, el comte de Barcelona és el rei i el senyor Godó (comte del seu cognom) no és més que un advingut, algú a qui se li va donar un títol de joguina per fer-lo content, a ell no, al seu besavi, si no m’equivoco.

    De totes maneres la història continua estant prou bé, a veure que fas amb el bodorri.


  2. Hi han molts més titols que compte, Skorbuto… pots creure el que vulguis, of course!


  3. Jaja, o sigui que al final et vas quedar sense comopartir taula amb la Rahola… jaja, no ho neguis saps que t’encantaria!

    Per cert, quin tipus de contactes professionals buscaves, fer de escort? :p


  4. Ostres, no m’imaginava que es pogués ser membre de l’esglessia i tenir aquests privilegis al mateix temps. Si ho hagués sabut, potser fins i tot jo hagués tingut vocació

    Per cert, parlem de la mateixa esglessia? Perquè la que jo conec, és la que despedeix mestres de religió per viure “amancebados”, per divorciar-se o per no anar a missa els diumenges. Aquest capellà teu no deu ser baptista, o anglicà o qualsevol d’aquests “desviats” de Roma?


  5. Jo estic d’acord amb el Ferran!!!
    A l’esglèsia de la Santa Seu estan prohibits els matrimonis dels seus membres ordenats!! i no es una qüestió d’homofòbia, també estan prohibits els matrimonis entre heterosexuals, primer t’han d’excomulgar i després ja fas el que vols….
    I segons el temari d’opos el Gran d’Espanya són els fills d’una infanta o un infant, és a dir, els néts d’un rei????
    …misteriós… em recorda a enganys d’aquells dels estafadors… com el dels germans italians… o el Soyer de Perdidos…


  6. els grans d’espanya són un colló. xD
    ai roger, cada cop sona més surrealista.
    al final, vas fer allò?


  7. Elisenda… quines oposicions estas fent tu? A mi aixó no me surt ni al meu temari i mira que es rebuscat!!
    Anyway: revisat bé els continguts pq mira el que diu wikipedia del tema:

    La Grandeza de España es la dignidad máxima de la nobleza española, inmediatamente después de la de Infante de España, que es la que corresponde a los hijos del Rey y a los hijos de los Príncipes de Asturias.

    Los Grandes de España son considerados como los sucesores de los antiguos Ricoshombres de los reinos de Castilla y de León así como de las Coronas de Aragón y de Navarra, y es, en sí misma, la más elevada dignidad nobiliaria que existe en España y en Europa, tras los miembros de las casas reales, sus honores y privilegios los anteponían a los Pares de Francia y los del Reino Unido (peers).

    La Constitución Española de 1978, en su artículo 62, reconoce al Rey el Derecho de Gracia, al amparo del cual se desarrolla la vigente legislación española en materia de títulos nobiliarios.

    Aunque la dignidad de grande se asocia tradicionalmente a los duques, puede acompañar a los títulos de marqués, conde, vizconde, barón y señor, incluso en algunas ocasiones puede poseerse esta dignidad por sí misma, es decir sin estar adscrita a un determinado título nobiliario.

    Los Grandes de España, sus consortes y sus hijos primogénitos tienen tratamiento de Excelentísimos Señores; los hijos no primogénitos de los “Grandes” reciben el tratamiento de Ilustrísimos Señores.

    En la actualidad cerca de 400 títulos nobiliarios ostentan la Grandeza de España, aunque el número de “Grandes” es menor, ya que varias Grandezas de España están en posesión de un mismo individuo (i.e. los Duques de Alba, los Duques de Osuna o los de Medinaceli, entre otros, poseen varios títulos con Grandeza).

    Tal es la importancia reconocida a la Grandeza de España que los nietos del Rey, hijos de los Infantes de España, de acuerdo con la legislación vigente (Real Decreto 1368/1987), no reciben más tratamiento y honores que el altísimo de Grandes de España.


  8. Podries fer-te escriptor Roger… Respecte a la veracitat de la història, fent alusió al caràcter dels seus protagonistes: I UNS SANTS COLLONS!! xD


  9. Quins somnis que tens, per que suposo que son somnis, o en J es mossèn Xavier el “meu” capellà.


  10. Tengo el corasón en un puño!! Però això sona súper estrany, no??


  11. Quina emoció…

    Sobre la veracitat de la història, no nego que això de les orgies a l’estil “Eyes wide shut” és cert… però vols dir que un cura quedarà amb tu a un xat (amb intenció de follar, no ens enganyem) i et dirà que és cura el primer dia? Aquesta gent és experta en portar una doble vida, com el famós edil de Palma Javier Rodrigo de Santos (PP) , exemplar pare de família de dia i crec que membre de l’opus i de nit, rei de les saunes, xaperos jovenets (algun menor d’edat) i cocaina! Es va gastar 10 milions de peles de l’erari públic en les seves “juergues” nocturnes!


  12. Jo estic amb en Rafel…
    I volem més xixa, ell volia follar!

    Arqueòleg no et facis l’estreta!


  13. Per cert, això de la “gran superfície de mobles d’origen suec” no t’ha quedat massa dissimulat, què vols que et digui. Bueno, si tenim en compte que com a mínim el 50% de nois que treballen a Ikea són gais, potser sí que queda dissimulat😉


  14. M’ha deixat preocupat el teu comentari al meu bloc. Per una banda veig que el tema és, per a tu, més important que no pas em pensava. T’asseguro que si hagués pensat que fos així no hauria fet cap comentari, m’has de reconèixer que el cúmul de característiques que descrius fa que a algú com jo li costi de creure.

    La teva trajectòria fa que cregui en tu quan insisteixes. Per a mi no és una mentida que una narració de ficció comenci dient que és veritat, és un recurs literari, altra cosa és quan l’afirmes fora de la història, en aquest cas no puc fer més que creure-ho.

    Altra cosa que m’ha semblat veure és que, d’alguna manera t’ha dolgut que no et cregués, et demano disculpes, de cap manera vull que et sentis malament, al contrari, esperava que fos una manera més de fer xerinola.

    Doncs això, que ja diràs que tal la boda i si acabes per conèixer la Rahola.


  15. […] d’un arqueòleg glamurós La ploma més àcida de la xarxa « La Sotana Marica (Capítol 2) La Sotana Marica (Capítol 3 i Final) Gener 23, […]


  16. […] ploma més àcida de la xarxa « NO al Senat!! La Sotana Marica (Capítol 2) […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: