h1

L’eterna lluita de la Raó contra els Sentiments

gener 11, 2009

Aquests dies en els que em trobo inmers en una desmesurada guerra contra un incommensurable temari que avarca tot el contingut de carreres d’Història, Art, Geografia i Dret, estic arribant a diverses conclusions teòriques, que no sé si seran pròpies de la meva saturació o de que ja he passat a un estat mental superior. En tot cas, aquesta és la meva primera aportació…

rao-sentiments

Tota la cultura humana es troba dividida en dues línies paral•leles, enfrontades diametralment entre si des dels albors dels temps que es manifesten en tots els camps de la cultura. Aquestes línies venen derivades d’una eterna disputa entre els sentiments i la Raó.

En la Filosofia veiem com ja en el classicisme grec es contraposava l’idealisme platònic amb el pragmatisme aristotèlic. Aquestes dues corrents han seguit vies paral•leles al llarg del temps; els idealistes varen aconseguir dominar el pensament durant segles gràcies a la religió cristiana que, mitjançant teòrics com St. Agustí, perpetuaren les corrents idealistes platòniques al pensament medieval. Aquesta corrent teòrica va arribar al seu esplendor amb Hegel i es troba avui representat per les corrents postmodernes. Mentre estant les teories derivades de la raó es fragmentaren en els teòrics partidaris del deductivisme racional matemàtic (Descartes) i el materialisme empíric (Marx).

Òbviament, aquestes corrents teòriques han tingut la seva concreció material en la Història política, on en els darrers segles hem vist com les corrents idealistes- sentimentals plasmaven el seus principis amb les teories nacionalistes, etnicistes, racistes i utòpiques, ja fossin tradicionalistes (carlistes) o revolucionàries (anarquistes), mentre que les corrents sorgides de la raó i la ciència varen dur a terme totes les revolucions que han originat la configuració actual del nostre sistema polític- la francesa ens ha donat la democràcia, la industrial la tecnologia, i la russa (us agradi o no) els drets socials i l’estat del benestar.

Però és en el camp del Art on aquesta lluita raó-sentiments es veu més clarament: les corrents pictòriques i arquitectòniques han oscil•lat pendularment entre aquells models que partien de la perfecció tècnica i la imitació (classicisme grecoromà, Renaixement i barroc,realisme i neoclassicisme), en contra d’aquells altres que plasmaven sentiments del autor, que bàsicament es basava en la seva intuïció i llibertat creativa (romanticisme, avantguardes i, en bona part, l’art romànic i gòtic).

Tot això em porta a formular-me un seguit de qüestions: On es troba doncs la base per aquesta dualitat que ha marcat constantment la evolució de la cultura humana? Té la clau la psicologia? Es troba la conducta humana dividida en una bipolaritat esquizofrènica entre les persones que segueixen al seu jo emocional i aquelles que, com jo, fem cas del racional? Pot existir un terme mig o son esferes de la realitat impossibles d’ajuntar? Es millor la frivolitat del sexe efimer i impersonal o la passió del amor idealitzat?

I vosaltres sou racionals o sentimentals??

15 comentaris

  1. Uffff! Terrible dilema! En primer lloc hauria de dir que jo sóc radicalment racional. Una vegada un amic em va sorprendre amb la pregunta: Perqué ho analitzes sempre tot?.
    Em sembla la postura més coherent, perquè, en definitiva, el sentiment només és el fruit fugisser d’una sensació, mentre que la racionalitat és el producte perenne d’una reflexió. Cal dir res més?
    De totes formes, tots (racionals o sentimentals) ens deixem endur a vegades per un sentiment irracional. I no ha de ser dolent, a contrari: pot arribar a ser força estimulant.


  2. Jo sóc més aviat racional, però ja sabeu que a estones em posseeix l’esperit idealista-romàntic de Meg Ryan i Laura Pausini!


  3. Crec que el els sentiments i els pensaments són el mateix: impulsos elèctrics i reaccions químiques, però simplement deuen variar les característiques del corrent o les moŀlècules implicades.
    La filosofia del ying i el yang explicaria moltes coses però tot plegat és simplement una interpretació metafòrica, però que no té res a veure amb la realitat. Però els èssers humans en sabem molt de veure coses on no n’hi han. Suposo que tots hem llegit algun que altre tractat de literatura…


  4. massa espès per un diumenge al vespre.


  5. COm deia DOnald Sutherland “L’esclat” sóc un “fill de puta sentimental”.


  6. Jo em consideraria més instintiu, que pel que has descrit vindria a ser sentimental… Tot i que no penso que els sentiments hagin de regir totes les accions que duc a terme. A vegades tambe he estat racional i he reflexionat molt abans d’una accio.
    De fet durant la meva adolescencia estava mes proper a la racionalitat, ja que abans de fer res sospesava cada conseqüencia. El problema era que al final acabava actuant tard.
    Ara em guio per l’instint i la prudencia, una mescla estranya però efectiva. Quan em deixo la prudencia a casa, soc incapaç de reconeixer els meus actes… sobretot quan em desperto al dia següent lluny de casa envoltat d’amics i sense saber com hem arribat a aquest lloc. Tot i això, hi ha experiències que la irracionalitat m’ha ofet viure que no les canviaria per res.

    Tot i aixo, no m’agrada gaire que em posis l’etiqueta d’idealista, les connotacions platoniques de rerefons molesten…


  7. el de dalt té dualitat de personalitat en aquest sentit…

    jo crec que lluito per ser racional però sempre els sentiments m’acaben vencent… a veure si aprenc amb el temps per que l’excès de sensibilitat m’és sovint un problema… una merda vamos!


  8. buuff estic amb el pau, la veritat és que lo maco seria un mixti no? mira no ho sé, jo crec que sóc més racionalista encara que com que em dius nyonya dec tenir quelcom d’idealista, no? no ho sé, la veritat és que aquesta és una de les coses que m’agraden menys de la filosofia en general; questionar-se coses està molt bé, i no dic que aquest sigui un debat banal ni molt menys eh? xro com que no sé que en treure de tot plegat prefereixo no donar-li moltes voltes…recordo un dia, fa poc, que el meu pare s’estava llegint un llibre i em va dir “la passió ho és tot, la raó no és res” perquè ho havia llegit i portava molta estona atrapat amb aquesta cita, i no vull acabar com ell! jajajaja
    per cert, les opos són per ser profe?


  9. Bé suposo que falto jo no? En el post amb prou feiens he donat una pinzellada sobre el meu suport incondicional i acrític al racionalisme.

    Artisticament si que soc partidari del sentiments, les avantguardes i tot el que es basi en la creativitat transgressora i original.

    Pero en la resta no! Politica i filosòficament soc ultrarracional, no crec en res no científicament demostrable!

    I en la vida personal, soc una persona frívola i defujo tot romanticisme nyonyo, tot i que algún em dirà que “quan la guineu no les pot haver diu que son verdes

    I amb raó.


  10. avui no hi ha apologia fèrrea del sentimentalisme. ni avui ni mai. perquè tu ho has dit, anem canviant i fem cas al que ens dóna la gana.
    tot i que generalment sóc molt de raó. tu ho saps molt bé. fins i tot en temes que ambdós coneixem.
    y ya.


  11. Que mania en meter al anarquismo en ideologia utopica,es una forma de estructuracion de la sociedad como otra cualquiera,pero en la que cada individuo tiene tiene un peso especifico importante,tan importante que no es necesario en delegar en un gran poder su capacidad de decision como se hace actualmente y en donde el individuo no resta como ahora en un sujeto meramente pasivo y figurante.no es algo utopico sino en realidad muy muy dificil pero no por si mismo sino por una perdida cada vez mas grande de ideales en virtud de un supuesto pragmatismo que beneficia a quien beneficia.La politica es como la ciencia;sin etica es peligrosisima.y ahora lo unico que veo es politicucho vendidos al gran capital,como titeres y si alguno tuviera una minima intencion de hacer algo,pero me refiero a algo minimamente drastico seguramente seria barrido rapidamente de la escena politica o de este planeta por los poderes facticos,que en verdad son los que dominan y a los que nadie vota(y esto no es ser un obseso de las teorias conspirativas).lo unico que veo son politicuchos supuestamente que se autodenominan de izquierdas codeandose con el gran capital y chupandoles el nabo ininterrumpidamente.pues chico igual una dosis de idealismo les iria bien porque si se levantaran de la tumba uno de esas personas que murieron por unos ideales y un “utopico” futuro,les cortaban las pelotas a todos estos pragmaticos lameculos que solo hablan de escoger el mal menor y que ideologicamente estan vacios.Pa pragmatismo ya esta la derecha y todos sabemos de que palo van.si a la izquierda le quitas el idealismo le queda una mierda,le has quitado la esencia y sin esencia a ver como se estructura un mundo mas justo,que esa supuestamente es la intencion,no?.bueno,fin al ataque de hiel corrosiva.Exorcist son se despide.


  12. Glamboy, definitivament el que sentimentalment et convé és un matrimoni de conveniència amb un bon partit, racionalisme al poder!

    Exorcista, la dreta també és idealista: pensa per exemple en els teocon d’estats units o en l’integrisme islàmic. Aspiren a una utopia social basada en el “compliment de la voluntat de Déu”. Clar que per molts de nosaltres això més que utopia seria un infern.


  13. Niño del exorcista, esta conversación la hemos tenido taaaantas veces… que me da hasta pereza repetir de nuevo los mismos argumentos!Pero va…ONE MORE TIME:

    Por que la izquierda és pargmática??Pq su ideologia surge de una observación empírica de la realidad material y objetiva, no de ninguna idea o precepto dogmático previo, como hacen las teorias idealistas como la religión, el nacionalismo o el anarquismo que por supuesto NO son de izquierdas ni pueden serlo, debido a su raiz platónica!! La utopia és un concepto teleológico y quasi bíblico: citame un solo teòrico del socialismo científico que use una sola vez el concepto “utopia”!!!

    Rafa-> no descarto la idea dle matrimoni amb ricacho… si saps d’algun tell me about!


  14. ay roger cuando te expresas asi con tantas esdrujulas me desarmas guapeton.luego nos tomamos unos cafes y seguimos discutiendo.cito a perich que en paz descanse: el socialismo, el comunismo en teoria estan muy bien pero luego viene el partido socialista y comunista y la cagan y luego viene la derecha que… ni en teoria.la anarquia no es utopica porque ya se aplico y funacionaba,y fue precisamente en esta puñetera ciudad aunque desgraciadamente y si, fue durante un periodo muy corto de tiempo,y sus principales enemigos directos no fueron las tropas franquistas que aun no habian entrado en la ciudad.si no los que querian ese “primero la guerra y luego la revolucion”,(podiamos hablar de las luchas en via layetana y como los comunistas obligaron por la fuerza a deponer sus armas bajo amenaza de matarlos a milicianos y acusandolos de socialfascistas.como stalin retuvo ayuda a la republica por intereses europeos con hitler y como las armas se quedaron en francia y nunca llegaron).pero en resumen mi reflexion es siempre la misma aunque seguramente no me se expresar,no se porque se acusa a la anarquia de poco real,poco practica como si fuera caos,como si solo fuera un bozeto sin estructura.la anarquia es la mas clara expresion del orden y es tan realizable como cualquier otro sistema.pero lo que me preocupa mas… somos nosotros…,los seres humanos,mira siempre he dicho que el ser humano no es malo ni bueno es un niño que aprende despacio,entre eso y el adoctrinamiento que estamos recibiendo,simplemente me preocupa que cuando este niño aprenda,ya no quede nada fisico por lo que luchar.supongo que es la perdida de valores lo que me preocupa y la cada vez mas escasa capacidad que va teniendo la gente para decidir sobre sus vidas.yo no entiendo de platon ,ni de aristoteles pero veo hacia donde va todo esto….


  15. Nacho Canut dixit: “Soy tan sentimental” i em sembla que no és lo millor



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: