La incomprensible bogeria d’Israel
gener 9, 2009
“Tot el mon té els seus jueus i per Israel son els palestins”
Primo Levi, escriptor jueu.
Resulta del tot incomprensible i desesperant veure com Israel ha oblidat del tot la seva pròpia història i, com si d’un fill maltractat es tractés, planteja venjar-se del seu passat fent exactament el mateix que Hitler: convertint la franja de Gaza en un nou Ghetto de Varsòvia.
Es del tot cínic comparar els quatre morts causats pels coets de Hamas amb la desproporcionadíssima invasió militar i la conseqüent massacre contra la població civil. No vull, en cap cas justificar el terrorisme palestí, però us imagineu que cada cop que ETA realitza un atemptat l’estat espanyol bombardegés Bilbao, llençant míssils sobre guarderies i mercats?
Mai he entès tampoc la estranya identificació d’una bona part del nacionalisme català amb el sionisme: només calia llegir ahir les cartes al director del diari Avui titllant als pocs palestins que deuen quedar vius o moribunds “d’islamofeixistes” (clar, els jueus ortodoxos son superprogres, no?) i declarant l’amor al estat israelita! Que serà el proper? Celebrar l’escabetxina de Txetxenia?
En fi, la veritat es que és una veritable llàstima que els pacifistes d’ambdós costats, que existir existeixen, no donin un cop de puny sobre la taula i exigeixin la possibilitat de viure en pau, cedint en el que faci falta, ja que una vida humana serà sempre més important que cap Deu (es digui Alà o Jahvé) o tros de terra.
Recordaré sempre amb molta nostàlgia el meu viatge a Jerusalem, Tel Aviv i Betlem: em fa molta ràbia que aquell paradís de l’arqueologia i el patrimoni històric i artístic hagi anat a parar en mans d’una espiral d’odi idealista i fanàtic.
Ara tan sols ens queda esperar a veure que passa amb la presidència d’Obama i desitjar que la coincidència emergent de l’actualitat amb la seva investidura serveixi perquè aquest es posi mans a la obra per aconseguir una treva definitiva des del primer minut del seu mandat i no ho deixi pel final com Clinton o Bush.
I res, recordar-vos que demà dissabte a les 17:00h tenim la manifestació a Pça Universitat per aturar aquest nou horror de la història.
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Ostres va ser casualitat però jo i el Mario vam veure la peli “the bubble” just el dia abans que comencés la intervenció d’israel.
El problema en el plànol internacional és que no sé perquè cony la cosa es polaritza i llavors tens neocons, nacionalistes convergents i nacionalistes espanyols de dreta acríticament proisrael i pijoprogres i perroflautes acríticament proàrabs.
Ummm tant costa intentar tornar a l’estatu quo d’abans de 1967?
En tot cas les putes religions són el puto opi del poble! Ep, i el comunisme idealista i redemptor a l’estil Che Guevara (i el feixisme, i qualsevol ideologia redemptora i maximalista) també el considero una religió.
Home Rafa discrepo sideralment en molts aspectes:
1.- Filosòficament és insostenible la comparació entre la fonamentació dogmàtica del idealisme religiós i el materialisme històric, que planteja els seus punts teòrics com a conclusió d’un procés d’observació científica de la realitat objectiva. Una altre cosa son els quatre radicals de kalimotxo que, fent gala de la seva absoluta ignorància teòrica, volen incorporar el dogmatisme a l’esquerra.
2.- Èticament em sembla força reprovable la neurtalitat en un cas així: si, Palestina ha fet moooltes coes malament, però per favor: és una lluïta absoltament desmesurada!!! Jo hi he estat i et puc assegurar que és un conflicte que té molt de classe: els jueus tenen pasta i poder mentre els Palestins viuen en condicions de miseria extrema.
Per cert! A que The Bubble és absolutament genial? Recomano q tots els lectors que no visquin ni un dia més sense veure-la!
Mira, glamboy, Hitler també havia fonamentat filosòfica i científicament el seu sistema. Si tenia al seu servei intel·lectuals de la talla de Speer o Heidegger!
I el propi vaticà intenta fonamentar intel·lectual i científicament el seu fonamentalisme.
Front això jo ho sento però sempre seré un socialdemocràta i lliberal tant social com econòmicament, perquè crec que no hi ha llibertat sense una certa justícia social, i no hi ha justícia si no hi ha llibertat individual (llibertat econòmica inclosa). No, no sóc neocon, sempre he estat més keynesià. Jeje, partim de premisses diferents, així que no crec que ens posem d’acord. Jo tinc un model i un referent que és Holanda i Escandinàvia. Països amb justícia social, amb un gran respecte per les llibertats individuals i a la vegada una economia capitalista productiva i eficient, que reparteix beneficis i no pas misèria com els antics països comunistes!
Ara bé, en el tema de Palestina-Israel, és obvi que hi ha una clara desigualtat i que Israel ha de fer el primer pas. Dit això, Palestina cada cop està més dominada pels islamofeixistes de Hamàs i tu saps la homofòbia que hi ha i el número de palestins homosexuals que viuen refugiats a… oh… la dolentíssima i perversa Israel!
No nego que la perfecció del equilibri socialdemòcrata seria eprfcte, però en països on la desigualtat és extrema, calen cops de timó ferms i, en ocasions la suspensió de les llibertats resulta un aml menor respecte a la fam!
La consistència ideològica dle nazisme es pèssima: hitler era un teòric cutrissim i la prova d’aixó es el “Mein Kampft”, un llibre que barreja cosntantment autobiografia psudoinventada i ideologia de pamfleto.
En cap moment he dit que la societat islàmica sigui bona o millor que la israelta: obviament jo preferiria viure a Tel Aviv que a Betlem; però aquí no estem jutjant cultures sinó fets polítics i militars: vides humanes, masacres i bombardejos indiscriminats!
El que s’ha demostrat un cop més amb aquest conflicte és que uns quants països tenen dret a fer el que vulguin i que la ONU no té sentit d’existir. Ataquen Iraq i per molt que la ONU digui que no, es fa. Passen dotze dies de l’inici de la guerra a Gaza i la ONU no té pebrots de fer res pq EUA ho veta tot.
El dia que la India i Xina se n’adonguin de que la ONU en veritat és una poruga, el mon sencer haurà de començar a tremolar, no nomes els pakistanesos.
El problema de la ONU és l’ancrònic dret a veto que tenen els països vencedors de la II Guerra Mundial! Quin sentit té en aquestes alçades de s.XXI mantenir aquest privilegi absurd i obsolet??
Home Arqueoleg Glam, la comparació amb ETA està una mica fora de lloc, no? No és el mateix la Gaza palestina que l’Euzkadi actual.Imaginat que Euskadi fos un estat de la unió europea i que cada dia des de el seu territori es llançessin uns quants missils contra poblacions españoles… creus que l’estat espanyol no respondria?
Sobre el tema de la ONU, completament d’acord amb l’anacronisme del dret a veto, però fins i tot m’atreviria a dir que l’anacrónica és la mateixa ONU
Clar que és una lluita desmesurada. Hi ha molt, molt odi. Odi que s’ha cultivat a casa, a l’escola, al carrer… s’odiés al veí perquè t’han ensenyat a odiar.
No sé ven bé per que, però odio!
Una llevo sembrada que fa aquest fruit: Ensenyen a odiar a canalla que encara no té enteniment i aquets es transformen en bombes!
No dubteu que si fossin els palestins els rics, farien coses semblants. El problema, com apunta la mia és la manca d’obertura mental per les dues parts, que fa que ara mateix, Israel estigui massacrant palestins que no llencen cohets. De la mateixa manera, no seria correcte parlar d’Israel (com jo faig xD) com a culpable de l’ofensiva. Recordem que tot i les preteses democràcies a tos dos estats, el poble només hi posa els morts, en aquest conflicte.
He vist el teu comentari, i crec que tota la blogosfera ens hauríem d’organitzar. La xarxa és l’escenari ideal per a la lluita d’idees.
Donaré la meva opinió a risc de morir lapidat. No crec que sigui comparable el que fan els jueus amb el que feien el nazis, evidentment es un crim amb complicitats vergonyoses, però aquí hi ha culpables a les dues bandes i tots fan tant de mal com poden (uns poden mes que altres). Naturalment per inèrcia ens posem de la banda dels que considerem víctimes, però fins que no ens en adonem que a qui cal recolzar es als jueus i palestins contraris a la violència, amb exaltacions d’odi anti-jueu i criminalitzant a una part no anirem enlloc. A qui cal castigar es als promotors de l’odi i la mort de les dues bandes.
No faig mai apostes; sempre les perdo! Però aquest cop, m’atreviria a apostar alguna cosa important a que l’ofensiva israelí s’acabarà abans del dia 20.
Em fa l’efecte que això ha estat un càlcul dels estrategues militars israelians, pensant que a partir del dia 20 potser no podrien comptar amb els mateixos recolçaments internacionals que tenen ara.
I estic d’acord amb en miki: un cop organitzat el sidral amb les resolucions de l’ONU de 1947, ara, l’única acció que pot tenir resultats efectius és el recolçament de tots els contraris a la violència, isralíans i palestins.
Absolutament d’acord en donar suport als pacifistes d’ambdues bandes!
De fet per aquí anava la cita de Primo Levi! Al film “The Buble”, que no em canso de reconamar, els protagonistes son precisament un grup d joves d’ambdós costats que fan una rave pacifista.
Però clar dins Israel existeixen dos mons paralels: la mdoerna i progre Tel Aviv, perfectament equiparable a BCN i la carca Jerusalem, que per desgràcia, es la que talla el bacallà.
Qui va matar a Isaac Rabin? Tot ho sabem, un jueu ortodox! Aquesta escoria formada per milers de families amb una mitjana de 9 fills que viuen de subvencions del estat per estudiar el Talmud i que l’unic objectiu d ela seva vida es ser colons en territori palestí i posar com més llenya al foc millor.
I els quatre jueus progres que devien quedar escampats pels Kibutz (comunes pseudohipies que vàren formar els 1rs jueus als anys 50’s) deuen haver fugit fa temps!
Aps! I Francesc: ETA ha casuat atemptats amb bastants més morts que els cohets de Hamas (que son 4 literalment).
La principal diferència amb ETA és que al país basc no hi hagut una insurrecció popular o intifada. Per tant no crec que sigui un tema del nombre de morts. Si hi hagués hagut “intifada” a Euskadi segur que l’exèrcit hagués intervingut.
Com diu glamboy el morts d’ETA són més de 1000! A més, el cop d’estat de Tejero de 1981 no s’entèn sense saber que per aquella època ETA anava a una mitjana de dos assassinats per setmana! I tampoc s’entèn el GAL. Ull que no justifico el terrorisme d’estat ans al contrari! El que vull dir és que la resposta Espanyola a ETA no ha estat tan flower power com es pot desprendre d’algun dels comentaris anteriors. No, no han bombardejat Guernica una altra vegada, però hi ha una llei antiterrorista bastant dura, si vas per les carreteres del país basc veuràs sempre controls policials, hi ha hagut GAL, hi va haver un intent de cop d’estat militar…
Potser la cosa és que aquí hem aconseguit utilitzar les eines de l’estat de dret, més o menys malament, per combatre el terrorisme. I ojo que no estic defenent acríticament ni la gestió del PP ni la del PSOE en matèria antiterrorista.
A més Israel és un cas molt diferent. Els israelians viuen envoltats de països àrabs, amb un pes demogràfic molt superior, i tenen una mica de paranoia… a més està el tema de la legitimitat moral dels palestins, per molt que els jueus ultraortodoxos s’ho creguin tant i siguin tant radicals… en el fons saben que els palestins tenen part de raó. Com que tenen tanta por, la reacció és violència. Suposo que els israelians pensen que s’estan jugant la seva pròpia existència. En aquest sentit ETA mai ha estat una amenaça tant forta: com a molt si triomfava suposava la secessió d’una petita part territorial de l’estat. En canvi Hamàs reivindica la desaparició d’Israel… Ull que no justifico la política israeliana, però la comparació amb Euskadi (o amb Irlanda del Nord) no s’aguanta per enlloc.
El problema d’Israel, crec, és que és un estat ètnic. Si fos un estat basat en la ciutadania cívica (el ius solis i no el ius sanguinis) i fos laic la cosa canviaria, no?
Va, anem a ser flower power i ens imaginem dos estats. Un de majoria jueva anomenat Israel, i un altre de majoria àrab anomenat Palestina. Els dos estats serien aconfessionals i les minories jueves de palestina i les palestines d’Israel serien plenament respectades. De fet serien dos estats multiculturals, amb minories de moltes ètnies. Una mena de California de l’orient mitjà.
Palestina s’hauria desenvolupat econòmicament molt, després de rebre reparacions de guerra d’Israel i amb la tenacitat dels palestins per reconstruir el país. Seria una democràcia liberal exemple per a tots els països àrabs pel seu laicisme i la seva tolerància social envers les dones, els homosexuals… Als carrers palestins et trobaries des de dones tapades a dones que practiquen el nudisme pel carrer, i totes i tots conviuen en pau i harmonia. Els imams radicals no fan proselitisme i s’acontenten amb que la gent lliurement practiqui els preceptes religiosos, assumint que tothom té el perfecte dret a no seguir-los.
Oi que costa d’imaginar? Potser d’aquí 1500 anys?
ja m’extranyava a mi que no parlessis del conflicte israelià. No tinc molt de temps per escriure’t però trobo increïble que encara hi hagi gent (d’aqui) que digui; “però han començat a atacar els palestins” i coses per l’estil. Allò de qui paga mana, més clar, l’aigua. Ara bé, si confies que Obama arregli les coses anem apanyats, abans actuarà l’ONU (jajajaja) que ja és dir…segurament aniré avui a universitat a vera si per casualitats de la vida et veig 😉
La culpa originaria jo crec que és d’ambdós parts, tot i que Israel té molta més força i no sap on és el límit. El immens problema és el totpoderós Obama, Bush o qualsevol president que hi hagi, amb un arsenal capaç d’eliminar tota la vida.
Per cert, el que tu anomenes estranya identificació del nacionalisme català amb el sionisme em sembla que té a veure amb els viatges que gent de la meva edat i més grans que jo van fer al kibutz israelians quan governava el país una socialdemocràcia bastant progre. Jo tinc un amic que en va tornar al·lucinat i no hi ha manera de fer-li veure que les coses han canviat molt en els darrers trenta/quaranta anys.
Wooop! Heu de saber que la mani va anar genial, no recordava tabta dent des de les marxes contra la guerra!!
Llàstima q poca cosa poguem fer des d’aquí!
Bé igualment podríem parlar de l’estranya fascinació dels moviments llibertaris i alternatius per un país (Palestina) que oprimeix brutalment a la meitat de la seva població o un país la repressió brutal del qual cap al homosexuals fa que aquests cerquin asil a altres països entre ells… Israel.
Glamboy, a la mani d’ahir si t’haguessis morrejat amb un altre noi vols dir que més d’un assistent no t’hagués apallissat?
Igual que no entenc els liberogais o els gais skins, no entenc els gais amb samarretes del che o mocadors palestins!
Sí, ara em sortireu amb l’homofòbia dels jueus ortodoxos, però és que jo tampoc m’identifico amb Israel com a projecte d’estat que és basat en l’ètnia de sang i la religió, ni porto estrelles de David com a complement!
Rafa, aqui no s’estan jutjant cultures, si no fets político-militars!
No estem valorant cap precepte moral, ni principi religiós, si no uns bombardejos concrets!
Existeix una gran mitificació de la suposada homofòbia als països islàmics i epr internet conec un noi q està d’erasmus a Estambul i surt de fetsa cada dia per l’ambient i un altre q montava festes esbojarrades al hall d’un hotel a Iran.
Hi ha de tot, a tot arreu! Pero cap poble mereix ser massacrat per l’únic motiu que la seva cultura no s’ajusti als principis occidentals!
Recordes els tirotejos a la mani del orgull a Jerusalem per part d’ortodoxos? Si, a Israel conviuen dos mons paralels, pero un sempre acava imposant els seus principis que, curiosament, no disten agire dels del seu enemic!
Et puc ben assegurar que a la mani d’ahir, formada bàsicament per hippies i tota la base d’ICV-EUiA, no crec q hagues tingut gaires problemes per liarme amb un tio…
Aps! I jo si porto un palestí i a molta honra!
Jaja lo del mocador palestí ho deia per ficar-me una mica amb tu i picar-te 😉
Jo em referia no tant a la gent d’IC com a fidels musulmans que es van afegir a la mani per “solidaritat religiosa” (més que res perquè si fan una massacre en un país no musulmà, no s’haguessin mobilitzat, per molt que el tema de palestina sigui polític).
No hi vaig anar, a la mani, però aquella hora em vaig topar pel carrer Montalegre amb un grup suposo que era de paquistanesos exaltats no et sabria dir la nacionalitat, però eren de religió musulmana quasi segur”. No feien massa pinta de gaifriendly precisament, eren uns 30 i entre ells no anava cap dona (què curiós)!
De tota manera ja saps que sóc una miqueta “pilarraholista” (bé, en el tema d’Israel, no entenc el sionisme d’aquesta dona) i que no puc amb els antisistema (no perquè estiguin contra el sistema, sinó pel seu discurs i els seus mètodes), ni tampoc puc amb els neocomunistes chavistes, etc, etc. De la mateixa manera que tampoc puc amb els autoanomenats “liberals” que en realitat sota aquesta etiqueta camuflen un conservadorisme radical d’arrel nacionalcatòlica (aquí, nacionalprotestant als USA).
Rafa… tu estas en contra de tot i tohom!! No seras un antisistema?? ajajaj
Per cert què fort lo dels pasquins amenaçants cap a Pilar Rahola, Joan B. Culla i Vicenç Villatoro i què fort lo de l’encaputxat amb la pistola.
Només dir que em solidaritzo plenament amb Pilar Rahola, Joan B. Culla i Vicenç Villatoro i amb les seves famílies, per molt que dissenteixi en moltes de les seves opinions.
I la meva repulsa als “antisistema” que cada dia fan servir tàctiques més pròpies de les joventuts hitlerianes. Si aquests cadells de la kale borroka m’han de representar com a persona d’esquerres que em considero, que aturin el món que m’abaixo a la propera parada!
Aquest any ens espera una ofensiva cinematogràfica sobre la Segona Guerra Mundial que farà por… com a mínim, s’estrenaran set films sobre el tema, sovint sobre l’holocaust. Casualitat? Cada cop que Israel bombardeja una aldea palestina, surt una pel·lícula sobre el tema. Ja em cansa i fa anys que em nego a veure’n cap més.
Salutacions!
PS: Ja veus que t’he fet cas i m’he fet de wordpress!
Au va Rafa, no em facis de “Libertad Digital”, amb la típica demagògia d’agafar l’anècdota del paio més radical de la mani com a representant del tot! Aquests detalls absolutament minoritaris i insignificants no tenen res a veure amb el gruix de la manifestació!!
No per ser una ultraminoria deixa de ser un fet greu.
He criticat una part dels assistents a la mani amb un esperit antidemòcrata i feixista, sense desqualificar als altres que es manifestaven legítimament i democràtica.
Per una banda, critico certs elements antisistema (els dels pasquins contra la rahola i el culla i el villatoro) i, per una altra, simpatitzants de hamàs (el de la pistola encaputxat, els que portaven alcorans, i els homes exaltats que vaig veure fent cridòria pujant pel carrer Montalegre -les dones les havien deixat tancades a casa-). En cap cas he criticat a la gent que va anar usant el seu legítim dret de la llibertat d’expressió i manifestació sense enaltir el terrorisme ni amenaçar o difamar a qui no opina com tu, que sí, va ser la gran majoria, només faltaria.
De tota manera crec que cal controlar les manifestacions perquè no es filtrin indesitjables. Jo vaig deixar d’anar a manis contra la ETA fart de veure gent d’extrema dreta, visques a la pena de mort i altres coses vomitives.
Però sí, no vaig anar a la mani perquè em temia que hi anessin islamistes partidaris de Hamàs i antisistemes tronats.
Mira, jo opino com aquella anarquista Emma Goldman: “if I can’t dance I don’t want to be part of your revolution”. No em penso mobilitzar en aconteixements on assistents que suposadament reivindiquen el mateix que jo estarien disposats a fotre’m un tret al cap per les meves opinions o la meva condició.
Només aniria a una manifestació propalestina si fos el suficientment respectuosa com perquè un jueu pacifista o crític amb el seu país s’hi pogués sumar (ho sento, gent amb alcorans, encaputxats amb pistoles, visques a hamàs i crits de “jueus al mar” no són precisament una benvinguda a un jueu pacifista…).
Jarrr se m’ha anat la frase d’Emma Goldman que és “If i can’t dance i don’t want to be part of your revlution”
L’altra frase que hi ha al text llarg, evidentment no és d’Emma Goldman. Se m’ha esborrat el tròs de text.
Subscric plenament la frase d’Emma Goldman!
I de veritat q jo em vaig tirar com 4 hores a la mani i portava un got amb una espelma… vamos, més hippie impossible!!
En cap moment vaig veure cap element mínimament radical, ni molt menys! Si hi havien families senceres amb iaies i nens al cotxet!
De veritat Rafa, eren les bases d’ICV: o sigui-> iaies modernes, taichicheros, estudiants de lletres, maricultes i hippies. Punto pelota!
Si vale, hi havien persones d’origen àrab… però de veritat que les pancartes eren d’alló més pacifista!! Com a molt algún crit aïllat pro intifada…
Pero vamos jo, que SI he estat en veritables manis d’extrema esquerra punkarres en desallotjaments de cases okupes on s’ha acabat a pedrades i coctels molotov, SE PERFECTAMENT diferenciar entre una mani radical i una hippie!!!
Si no es va fer ni un trist grafitti!! No hi havia casi ni presencia policial! Fins i tot et diria que, pel meu gust, hi faltava “vidilla”!!
Vaja, doncs quasi que haguessin cridat a les Vancara per animar el cotarro, no? Quina mani més sosa! 😉
Rafel: Què passa? Que et van les manis amb passamuntanyes, cocktails molotov i demés parafèrnalia?
Benvolgut Arqueòleg: amb tot l’afecte que saps que et tinc, no puc estar més en desacord amb aquesta frase:
“Existeix una gran mitificació de la suposada homofòbia als països islàmics”
“Suposada homofòbia”? Segons la Viquipèdia, dels 48 països que es poden considerar com islàmics, penalitzen l’homosexualitat 31, 9 d’aquests amb la pena de mort. I sabeu en quants d’aquests 48 països es reconeixen d’alguna manera les parelles de fet homosexuals? En cap. En quants es permet l’adopció? En cap. En quants hi ha lleis contra la discriminació per raons d’orientació o identitat sexuals? En un: Bòsnia. Si d’això en diem “suposada homofòbia”, i afegim encara que aquesta està molt mitificada, no sé què n’haurem de dir de l’actitud del PP i Unió davant el fet LGTB…
La solidaritat amb el poble palestí és ben encomiable, i més en aquests moments, però això no ens hauria de fer tancar els ulls davant una realitat, la dels països islàmics, que indubtablement és d’una homofòbia atroç.
La contestació al teu comentari, Noemo, es la que he fet al post sobre islamofòbia!
5.-Els països islàmics son profundament homòfobs
-> No discuteixo que és cert, però matisem-ho!
En primer lloc dir que no hi ha cap base en tot el Cora ni la Sunna que parli d’homofòbia, com si ho fa la Bíblia, per cert. La condemna religiosa a la homosexualitat, segons la opinió d’Abdennur Prado (Junta Islàmica Catalana), és basa en una mala interpretació d’algunes ummes en les que es defensa el rol masculí del home. De fet, existeixen corrents islàmiques que toleren el marimoni homosxual des de fa SEGLES! A Espanya, segons el “Acuerdo de Cooperación firmado entre el Estado español y la Comisión Islámica de Espanya” de 2006 es reconeix totalment el poder per establir matrimonis religiosos islàmics de caracter homosexual, cosa absolutament impensable a l’església catòlica!!
Dels 85 paisos que condemnen la homosexualitat, 26 son islàmics.Però, recordem que al mon musulmà mai ha existit un Stonewall ni un Maig del 68 i una cosa son les lleis i l’altre la pràctica: tinc amics que han assistit a orgies gais en hotels de Teheran o que han lligat en bars obertament d’ambient a Istambul.
Arqueòleg: no fas una petita trampa? Quan compares la Biblia amb l’Alcorà, estàs comparant dos textes molt diferents: l’Alcorè és un llibre escrit per un senyor el segle VII, mentre que la Biblia és un pastitge que vés a saber exactament cóm es va decantar al llarg de segles de tradició (en alguns cassos potser oral fins i tot). Jo no sóc (ni vull ser) cap expert en hermenèutica bíblica, talmúdica o corànica, però aquesta justificació “textual” de l’homofòbia, no me l’empasso.