Resum musical del 2008: El rock ha mort?
Desembre 30, 2008
Com resumir musicalment aquest 2008? Sens dubte jo el recordaré com l’any dels viatges/concert que ja us he detallat àmpliament, així com per la pràctica defunció del Rock.
Si, com ho heu sentit: El rock ha mort i li interessa a tan poca gent que pràcticament ningú s’ha fet ressò de la seva necrològica. Només heu d’agafar els llistes de vendes, dels crítics o de recomanacions qualsevol blog o revista especialitzada: els únics àlbums rockers que hi apareixen son els de les velles glòries decadents com AC/DC, Metallica o Guns & Roses, que òbviament no aporten cap novetat al gènere mes enllà de la reiteració de els mateixes fórmules tòpiques que porten arrossegant des de fa dècades.
En quant a les grans decepcions del any destaquen:
La estranyíssima conversió al rococó wagnerià de Mònica Naranjo que em va deixar tan perplex que encara dubto si Europa és una obra d’art sublim o l’anada d’olla més gran de la història.
El pèssim àlbum d’Amaral, que en un disc doble tan sols hi ha una cançó bona, tot i la seva impol•luta trajectòria d’èxit rere èxit que havien tingut fins ara.
L’aborridissim “Last Night” de Moby, presentat amb un single infumable.
I el més destacat de l’any es per:
1.- Els tres grans HITS en majúscules i inqüestionables: “Blind”, en aquest increïble duo entre Anthony & The Jonhsosns i Hecules Love Affair, “Human” la canço amb la que The Killers s’han convertit al glam, i finalment “Kids” de MGMT, un genial grup de pop psicodèlic i que podeu veure a continuació.
BLIND – Hecules love Affair & Anthony & The Jonhsons
·
HUMAN – The Killers
.
KIDS – MGMT
2.-La fantàstica banda de pop nacional “Ellos” que han tornat amb un album genial i molt recomanable!
3.-Que Gun’s & Roses hagin publicat (perfí!!) “Chinesse Democracy” després d’estar-se 17 anys gravant-lo!!!! N’hi ha que s’ho prenen amb calma eh! El disc està prou bé però sincerament, 17 anys donen per més.
4.-El nou àlbum de Madonna, ja comentat de sobres, on ens dona hits brutals com “Give it to me” i cançonetes soses de segona fila com “Spanish lessons”
5.- El disc en solitari de Sharleen Spiteris, molt millor que els darrers de Texas i que farà els delícies de qualsevol fan de la Winehouse.
6.- El genial i divertit àlbum de la banda de pop petardo argentí Miranda.
I atenció amb el 2009 que ens portarà nous àlbums de Morrissey, Fangoria, The Gossip, Patrick Wolf, Nancys Rubias i… COURTNEY LOVE!!
I vosaltres: que heu escoltat aquet any?
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
I res… BON 2009 a tots els lectors d’aquest blog!!
Espero que sigui menys dolent del que les meves prediccions varen assegurar!!
Tan de bó m’equivoqui i porti bones noticies per a tots!
El mateix dic, molt bon any i a gaudir del 2010 😀
D’altra banda, bona entrada per anar mirant vídeos a Youtube i descobrir noves cançons 😀
Vagi bé!!
Estic preocupada perquè aquest any he escoltat “loscuarentaprincipales”: Kate Ryan, ColdPlay, Nena Daconte i Morrissey (mmm… com mola). Massa bàsic, tot plegat…
Bon any per a tu, també!!!
Jo escolto molt poques coses actuals! Gràcies al teu blog i a Jenesaispop em puc posar una mica al dia!
De grups espanyols destacaria el debut de Klaus&Kinski. Tenen cançons màgiques, fràgils i subtils i unes lletres surrealistes boníssimes, una mena de deconstrucció del llenguatge castís “le pasa a todo el mundo / ya lo dijo San Facundo” “válgame Dios que te has burlado, o eso creo yo, de mi casta proletaria-ria-ria-ria-ria…” i títols tan surrealistes i inquietants com “Mengele y el amor”. Destacaria els seus “hits”: “Crucifixión, la solución”, “El Cristo del perdón” o “Flash-back al revés”. És la sensació gafapasta de l’any! M’encanten aquestes cançons a mig camí entre la tendresa i la crueltat. Cançons que parlen de penediment, de culpes compartides i del el costat més cínic i a la vegada humà de les relacions personals…
I no estic d’acord amb la mala crítica a Monica Naranjo. A mi m’encanta que s’arrisqui i que s’hagi tornat “loca del coño”. Si fins i tot el disc té cançons que sonen a Evanescence o a Depeche Mode! I a més ha ampliat la temàtica de les lletres, fins i tot parla de política! Crec que has de donar una altra oportunitat. Després del truñaco de Chicas Malas ha millorat molt! A veure no és cap alternadiva a l’estil Björk o Roisin Murphy, ni tampoc és cap Madonna. Però comparat amb la merda que és actualment el pop espanyol mainstream, Monica Naranjo està molt per damunt de la mitjana! No et quedis amb “Europa” o “Amor y
flujolujo” que el disc té moltes cançons. És un disc per escoltar-te’l sencer com el Minage i és cert que no té grans hits fora d’aquests dos. Però vaja. A mi m’agrada!Si voleu escoltar “El cristo del perdón” i alegrar-vos la vista us passo un link:
Per cert, el rock (en el sentit clàssic del terme) ja fa dècades que va morir! Més o menys quan David Bowie va fer sobre un escenari la “performance” de l’assassinat de Ziggy Stardust sobre el 72-73. Quina mania de dir-li “rock” al punk o a l’indie!
Bé, si ha mort… em recorda a la canço de la Madonna: American Pie (en que mor la música)
Bon any nou i porteu-se malament aquesta nit… (com que és cap d’any tenim excusa per ser dolentots)
Petons!
La rateta Mickey-> Han posat Morrissey a los 40 principales?? Venga!! Que el dia dels innocents ja ha passat!
Rafa, el q més m’ha agaradat del video de Klaus, son les imatges sens dubte! Jo no he dit q el disc de la NAranjo sigui horrible, he dit q m’ha desconcertat tant q no sé epr on agafar-lo! Li donaré una oportunitat va!
Mia-> La cançó NO es de Madonna, és una versió de Don McLean de 1971, tot i que la versió i el video estan molt bé
Per cert: el meu top 3 coincideix clavat amb els dels lectors de Jenesaispop (tot i q no en el mateix ordre), de evritat q jo ho vaig publicar abants eh!! Peró jo crec que les tres cançons son HITS taaaan indubtables que clar…
Cert arqueòleg…
Deu-ni-do, Rafel!!
Perquè serà que m’ha vingut una calor…
L’estudiós de l’arqueologia, perquè hom es sent atret físicament pel cos humà d’aquesta manera? Química o arqueologia 😉
Jo no et dic el que he escoltat, perquè no ens entendriem (Wagner inclós).
La meva millor descoberta de l’any ha estat Streetlight Manifesto, un grup d’Ska d’EUA… pero no puc entrar a discutir sobre el rock i els millors hits pq aquesta musica no l’escolto.
Bon any noi!
Umm… Ferran, segur que deus haver estat escoltant “Call me lady champagne” i “Yes, sir, I Can boogie”… :p has de sortir de l’armari musical!
Val a dir que preferesc el pop al rock. Des d’aquí deman, només el rock ha mort? Amb tants castings que es fan per trobar artistes prefabricats per una discogràfica i concursos a la tele, jo crec que poc a poc estan matant la música en general. Cada cop hi ha menys artístes de debò. La majoria duren dos dies i després en fabriquen d’altres que els substitueixen. Cada cop vivim més en un món artificial, baix el meu punt de vista…
El rock no morirà mai, I no el trobarem en grans estadis (almenys ja no, llevat de les gires d’ACDC i altres colossos) sino en petits clubs d’aquells que no surten a les guies però si a la xarxa. EL Rock no només és música, és actitud i pebrots! Llarga vida al rock!
Per cert, estic d’aord amb que Chinese Democracy podria haver estat millor, però què vols que et digui, cada vegada que punxo “sorry” i “there was a time” li perdono tot a l’Axl i als seus sequaços.
[…] indie, liderada pel cada dia més gayer Brandon Flowers, que ens ha regalat cançons brutals com “Human”, “Somebody told me”, “Bones” o “When you are young”. Doncs bé aquesta banda va ser […]