h1

Ets feliç?

Desembre 21, 2008

dent de lleó

A vagades em pregunto si soc feliç…

Com saber-ho? Existeix quelcom més infinitament subjectiu i alhora immesurable que els sentiments?

I sobretot: com saber quines coses son les que necessitem per ser feliços?

El psicòleg Abraham Maslow va desenvolupar una teoria anomenada “Piramide de Maslow”, segons la qual els essers humans establien una jerarquia mental de les seves prioritats per assolir la felicitat, on en primer lloc existien les necessitats fisiològiques bàsiques, seguides de les de seguretat, l’amor, les relacions socials, l’ego i l’autoestima. No tinc molt clar quin criteri va fer servir aquet bon home per configurar aquesta piràmide, però dubto molt que es pugui universalitzar d’una forma tan matussera la formula per aconseguir ser feliç.

Quan vaig estar a Brasil en una campanya de solidaritat amb els Meninos de Rua, varem penetrar en un inframón de faveles insalubres, nanos abandonats al néixer, violència urbana, droga i embarassos preadolescents on, curiosament, tothom semblava ser la mar de feliç ballant samba i capoeira tot el dia!

En canvi conec unes quantes persones que no poden desfer-se de la seva cara de pena i amargura permanent, com si la seva vida fos un veritable mar de llàgrimes. Solen ser individus que s’han instal•lat en la comoditat de la queixa i la culpabilitat aliena: tot el que els succeeix és responsabilitat de la resta del món que confabula i conspira secretament per fer-los la punyeta.

Jo, en canvi, he optat per adoptar una postura inexpressiva i hieràtica com una escultura egípcia: tot i que soc d’amors i odis molt intensos, he de reconèixer que cada cop els sentiments passen per mi d’una forma més efímera i banal, alliberant-me de la càrrega psicològica d’innecessàries depressions, impossibles amors platònics, ensucrades nyonyeries varies, així com eterns rancors i desitjos de venjança que no em duien enlloc.

Segueixo sense saber si soc feliç, però del que estic ben segur es que, en un món d’injustícies i desigualtats extremes, no tindré la temible gosadia de pretendre fer llàstima a ningú i, si mai hagués de cercar un responsable a la meva frustració amorosa o a la meva manca d’autorealització personal, no tinc el menor dubte que l’únic culpable soc jo.

I vosaltres sou feliços?

PD: Us deixó amb aquest clàssic de Lou Reed, interpretada en coral per Bowie, Bono Elton John i altres, on descriu com seria per ell un dia perfecte!

22 comentaris

  1. feliç feliç feliç… bé, es difícil arribar a aquest punt, tan difícil com arribar a la infelicitat més extrema.
    sempre hi ha coses que no permeten arribar al límit, no?

    PD. he de parlar amb tu jejejeje


  2. Jo, sempre que em faig aquesta pregunta, a continuació em pregunto per la definició precisa del terme “felicitat”. Com que no aconsegueixo cap definició satisfàctoria del terme, aleshores penso que la primera pregunta és un sense sentit. I llestos!!!


  3. P.S. L’únic llibre sobre la “felicitat” que m’ha atret una mica, va ser el de Bertrand Russell (En busca de la felicidad, o algo així).


  4. Diria que formo part del grup del Ferran.

    Puc afirmar que he sentit angoixa, por, soledat, tranquil·litat, alegria… però no puc afimar que soc feliç, puc afirmar que estic be.


  5. jo puc afirmar q no soc infeliç


  6. Esteve: Aqui un grec antic amb la seva retorica, que a vegades es fa insuportablement tiquis-miquis, et diria que si afirmes que no ets infeliç vol dir que ets feliç ja que és lo contrari. Per tant ser feliç seria no tenir depressió.
    Igual que passa amb el terme Déu, tot és culpa del que es va inventar la paraula.

    ‘El prudent no aspira a la veritat, sino a l’absencia de dolor’ Aristotil.
    (Feia temps que no citava, tot i que no m’agrada fer-ho, ho veia convenient)


  7. Molt bo, aquest tal Aristotil sabia el que es deia!!. A la societat competitiva i capitalista actual la felicitat es mesura per comparació, soc feliç?, docs depèn, comparat amb qui?.
    Amb això passa com amb la feina, quina es la feina perfecta? doncs naturalment tornem a comparar…


  8. Tens raó Madebymiki amb això de què en la nostra societat capitalista, consumista i competitiva, la felicitat es mesura per comparació. Allò de “qui la té més gran”.

    Ara bé… si necessites observar la felicitat aliena i comparar-t’hi… vols dir que ets feliç? Potser ser feliç és no necessitar fixar-te en la felicitat dels altres, igual que no es més pobre qui menys té sinó qui més necessita.

    Jo amb aquest tema sóc una mica pessimista perquè encara que no t’obsessionis en comparar-te amb els altres, la felicitat és addictiva: cada vegada necessites més dosis del mateix per tenir la mateixa felicitat! El consol és que amb els anys i la saviesa també podem aprendre a ser menys infeliços i tolerar millot les frustracions.

    Si ens fixem, la felicitat i la tristor més absolutes la representen molt bé els nens amb els seus canvis d’humor, l’estat d’ignorància i innocència més pura.

    A mida creixem i ens fem savis ens desplacem cap a un estat més i més d’ataràxia.

    També sempre penso que la felicitat, entesa en un sentit més global i no tat com estat d’ànim puntual, és saber treure el millor partit de les coses, fins i tot de les dolentes.

    De tota manera, jo crec que si no necessites reflexionar gaire sobre si ets o no feliç i si no tens massa obsessió per comparar-te amb els altres, no sé si seràs o no feliç, però hauràs arribat a una cosa molt semblant a la felicitat!


  9. Hola arqueòleg,

    Sóc la noia nyonya del conte aquell que vas escriure, la que s’ha de casar amb aquell bon partit economista. I t’escric per dir-te que sóc suuuperfeliç. Farem una boda de Barbie i Ken i després tindrem la parelleta. Osseeaaaa. Sí vaig tenir un petit disgust quan em vaig adonar que trepitjava la gespa, però crec en Déu, en el meu país i en el meu futur marit.

    Crec que sou una colla d’escèpitics i descreguts. Així no es pot ser feliç! Hauríeu d’escoltar més música romàntica, nusséee, la oreja de van gogh, amaral o alex ubago. Arqueòleg, llegeix l’evangeli i deixa d’idolatrar aquestes dones brutes com Courtney o Madonna! Déu et pot reorientar la teva orientació sexual i et pots matricular a econòmiques, tinc unes amigues molt nyonyes que et puc presentar (això sí, una mica lletges, tot s’ha de dir, no com jo que ja al primer curs d’institut se’m rifaven i vaig apostar pel millor partit, un noi d’una reputada família convergent).

    Mira, si vols quedem i et passo les lectures que fem a la parròquia i els discos de la oreja de van gogh, vaaaleeee?


  10. Bé, jo mai he “cregut” en la felicitat…
    Però tot i axí depen del dia que m’ho preguntis et diré que soc mega feliç i si m’ho preguntes un dia després potser et dic que sóc la tia més triste del món. 😄

    Mua


  11. ajajajaj!
    Que bó el teu comentari Rafa-Meg Ryan!!I’m loving it


  12. Aquesta pregunta, “ets felic?”, em sembla una pregunta trampa. Vull dir que si un hi respon “I tant que sí!” s’arrisca a quedar com un ésser tan conformista i vulgar com la “meg ryan” de més amunt, mentre que si contesta “No, no ho sóc”, pot quedar com un infeliç en el sentit més cutre del terme: com un individu patètic que pretén fer pena als altres.

    En tot cas, els qualificatius només es poden aplicar per comparació, i jo m’estime més comparar la meua major o menor felicitat actual amb la d’altres moments del meu propi passat que no amb la dels altres. I mitjançant aquesta comparació, arribe a la conclusió que… doncs mira, no em puc queixar gaire. Potser és perquè ara tinc un cert control sobre la meua vida que em possibilita que aquesta s’assemble -fins a un cert punt, és clar- a la que idealment m’agradaria portar, mentre que en altres èpoques la meua existència tendia més a estar presidida per la impotència, el tedi, la rutina…


  13. això és com aquells estereogrames (q havies de posar els ulls guerxos per vore la figura… jo mai vai ser capaç de vore’ls), si t’hi fixes massa la felicitat et defuig…
    cal ben poc per ser feliç, el què exactament depèn de cadascú (la piràmide de Maslow em sembla una guia), pro s’ha d’escoltar bé (evitant el soroll del món) a un mateix… i potser mirar de canto amb ulls torts…


  14. Potser m’he explicat malament, jo parlo de la felicitat a traves de la comparació, però no la practico gens. Tant me fa si la teniu mes gran o conduïu un Cayenne …


  15. jo crec que “felicitat” com a estat pur no existeix i per tant a la pregunta ets feliç cal respondre si tens moments en que estas content, en que rius,que no voldries que acabéssin mai…si els tens, ets feliç!


  16. En la línia d’en Ferran, tu cites Maslow i jo cito Hume: la felicitat és un nominalisme, és a dir que és un concepte abstracte sense una correspondència real.
    Jo hi ha moments en que no m’ha agradat el malestar que he sentit degut a qualsevol cosa. Unes vegades ho he exterioritzat i d’altres m’ho he empassat. I moltes altres vegades he vist que el hieratisme i l’ataràxia que comentàveu estalvien moltíssimes preocupacions i que arribes a establir un cert control sobre els teus sentiments. Avui he arribat a un extrem insospitable: he arribat a recomanar a una noia que m’agrada que no dubti a l’hora d’assaltar al noi que li agrada ella. Que m’agradi vol dir que estaria genial amb ella i no pas que la desitgi. Així doncs crec que una altra clau en tot aquest embarbussament dialèctic és l’estoïcisme.
    Ara que sempre podeu trucar al Jorge Bucay…


  17. la megryan ho diu de veritat?

    A veure, dones peu a molta reflexió eh cabrón. Jo crec que ara per ara si que sóc feliç. Perquè entenc que ser feliç és estar bé amb un mateix, sentir-se a gust al seu entorn més proper, tenir ganes de fer coses, de canviar algunes altres, d’estar actiu, tenir somnis, gaudir del moment, del menjar, de la companyia, del domrir… i avui ho he fet. Però això no vol dir que sempre sigui feliç, hi ha dies que és tot el contrari. Sóc com una muntanya rusa, però normalment tiro al positivisme, fins que em tropeso amb una pedra i caic i em torno a aixecar!

    Generalitzant una mica indegudament em fa la sensació que normalent tenim el concepte de ser feliç en una mena d’imatge calmada de vacances. Un moment de pausa, calma, dia assoleiat, envoltat de natura, tranquil,… us imagineu quin tipu d’imatge estic dient? més o menys com al videoclip que ens ha posat l’arqueòleg. Però si tots els dies fossin així d’idílicament feliços tal com pinten alguns jo m’avorriria com una ostra, em ratllaria i em posaria trista. Un pot ser feliç a la ciutat (també m’agrada la muntanya), però podem ser feliços sent actius, és més, a mi em fa feliç estar activa, perquè em sento viva! M’agrada treballar, moure’m, …


  18. Laura, has definit exactament el que és la felicitat per a mi: l’antitesi del aburriment!
    A mi m’aborriria molt l’esucrada perfecció de apssejar per un parc amb un noi… eternament! Un rato vale, pero ja…


  19. Diguem que ha arribat un moment en que la major part de les coses que em succeeixen les he previst i el que em manca en gran part és perque no m’hi esforço.
    Feliç, potser si, ho podria ser mes i taant.
    Per mi la felicitat igual que la tristesa són estats temporals. Una gran pregunta, quan és el darrer cop que has sentit que eres feliç i que t’ho ha provocat?


  20. És clar que ho dic de veritat, és que no has vist les meves pel·lícules nyonyes? ¡¡¡Aquests nadals aneu als videoclubs i agafeu “Algo para recordar” o “tienes un e-mail”!!! Res de baixar-us-les de la mula, eh! que piratejar és molt lleig és com trepitjar la geeeesppaaaa!


  21. Bé, intento no posar gaire alt el llistó. tot i que no sempre ho aconsegueixo.


  22. La veritat “Meg Ryan”, piratejar, piratejar… el que fem es compartir per compartir, lo de veure les pelicules ja es un altra història.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: