THE BUBBLE
Desembre 7, 2008
Noam és un soldat israelià que abandona l’exèrcit hebreu per tornar a vendre discs de rock independent a Tel Aviv, on comparteix pis amb la seva amiga Lulú i l’esbojarrat Yelli. Noam, però, es troba terriblement enamorat d’Ashraf, un palestí gai fugitiu de la repressió homòfoba que viu dins la seva família a Nablús.
La relació entre Noam i Ashraf és una bombolla, un breu parèntesi d’amor extrem dins un oceà d’odi i el fanatisme religiós alimentat per dues ideologies fanàtiques i un conflicte de classe que, en nom d’Alà o de Jahve, han abandonat qualsevol resquici de racionalitat o de respecte per la vida humana i s’han llençat a una infinita guerra fratricida, incapaç de sortir del seu propi laberint.
Eytan Fox, el director d’aquest excel•lent film, ens torna a captivar amb aquesta versió postmoderna de “Romeo i Julieta”, un crit desesperat pel pacifisme que es desviu onejant una impossible bandera del amor esquitxada per impactants escenes de violència extrema, ja sigui per part dels militars israelites o dels atemptats suïcides, culminant així una brillant trajectòria cinematogràfica iniciada amb “Yossi & Jagger” o “Caminar sobre las aguas”, on també ens mostrava diferents perspectives de la homosexualitat en aquest conflicte.
Una pel•lícula que hauria de fer reflexionar molt… en primer lloc a aquells que acusen al món gai de ser un ghetto… si? Realment és un ghetto un lloc on poden ballar amb total llibertat persones de diferents religions, on es poden besar nois o noies de mons tan diferents, on pot sorgir la passió entre classes socials dispars o ètnies històricament enfornades? No serà que, en comptes de ghetto som, en realitat, una bombolla? Un oasi de llibertat en un món ple d’odis i conflictes irreconciliables?
Vegeu aquí el trailer i poseu al Emule a baixar aquesta genial peli, si no ho heu fet ja!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Fantàstic! Realment pinta bé, llàstima que aquí a Bcn no em va l’eMule, però quan sigui a Lleida aquest Nadal me la baixo, segur!
Per cert, encara tinc pendent de veure “Casi Famosos”, per recomanació teua, també.
Abraçada.
Si m’hagués donat per llegir el tercer paràgraf en veu alta, hagués mort per falta d’aire. No hi ha punts! Aquesta és la teva trampa mortal per als que creiem que el món gay és un gueto (jo ho catalanitzo i ho escric així)?
Ho continuo creient. Realment, ha de destacar especialment que dos enamorats en una peli siguin gays?
És com comptar les dones que tenen càrrecs públics o directius…
Anomenar-ho bombolla no es mes que una metafora que enganya una mica… es molt bonic deixar-se entabanar per paraules boniques i fugir de la realitat amb elles.
Els espais que durant el passat us donaven espurnes de llibertat eren guetos que encara duren… seria una bombolla si s’obrissin a l’exterior, pero aleshores seria una bombolla rebentada.
El gueto està en la ment de qui hi va.
I jo ho sento però difícilment hagués conviscut amb gent de tantes nacionalitats diferents, d’edats tan diferents, de classes socials diferents, de nivells educatius diferents si no hagués anat pel que vosaltres anomeneu gueto!
Evidentment qualsevol cosa és un gueto si fas de la teva vida allò. Però és curiós que no es digui mai que un bar de heavies o un partit de futbol són un gueto. Quan hi ha gent que fa d’això la seva vida!
Jo no considero l’ambient un gueto, ho considero una possibilitat més.
A més, “la cabra tira al monte”. Si fossiu gais, com us ho faríeu per lligar o trobar amics de la mateixa orientació sexual?
A més la gent equipara ambient a la discoteca arena dissabte per la nit i no és això, nois. Per mi qualsevol lloc amb alta concentració de gent homosexual és un lloc d’ambient, i pot ser una discoteca, un bar, una associació, una facultat (avui qualsevol facultat de lletres o de ciències de la salut es pot considerar “un lloc d’ambient”, el percentatge de nois gais és d’escàndol!), un centre de treball, una pàgina web (aquesta mateix!)…
A més mai s’entèn que la setmana té 7 dies i el dia 24 hores. No veig pas de persones tancades anar a determinats llocs a passar l’estona durant unes hores a la setmana. Perquè llavors tots estem ficats en algun gueto! És gueto pel fet de dur l’etiqueta “gai” i no ho és per dur l’etiqueta “jove”, “indie”, “heavy”?
Insisteixo, molts dels meus amics i coneguts heterosexuals no tenen la varietat d’amics en quant a ètnies, classes socials i edats que la que tenen pràcticament tots els coneguts GLBT que tinc.
Gràcies al que anomeneu “gueto” em vaig acostumar, des que tenia 18 anys, a tractar de tu a tu des de treballadors de la neteja a professors d’universitat i a gent de moltíssimes nacionalitats!
De fet, els blogs d’internet és un altre gueto que ens permet trobar a gent variadíssima, com la que escriu en aquesta pàgina sense anar més lluny!
A més per molta tolerància que hi hagués, encara que no et miressin malament per petonejar-te amb algú del mateix sexe (cosa avui dia utòpica a molts llocs)… on aniries per lligar amb gent del mateix sexe tenint en compte que som una minoria?
És el mateix tema que, per exemple, un sord. Un sord si vol conèixer algú que parli el llenguatge de signes, ha d’anar a una associació de sords on, per cert, segurament farà amics molt més diversos (de procedència social, edat… tots només amb el tret accidental de ser sords) que si no fos sord.
Una noia hetero que vagi a un cole de monges on no pot lligar amb altres nois, ha de sortir del seu ambient i anar a explorar altres ambients per lligar amb nois. Doncs a un gai o lesbiana envoltat d’heteros li passa el mateix! Tant difícil és d’entendre? Tan poca empatia hi ha? Els llocs d’ambient existiran sempre, des del moment en què els gais i lesbianes som una minoria dispersa homogèniament en tota la societat i que no es veu a simple vista (no portem una etiqueta al cap) i, per tant, pel simple fet de poder lligar hem de trobar llocs on estem “concentrats”. Igual que un sord si vol trobar a gent que entengui llenguatge de signes!
Però és que més que guetos gais el que existeixen són grans guetos homòfobs: El gueto són els llocs on et miren malament per besar algú del teu sexe,per exemple. A mi em sembla un gueto homòfob un camp de futbol (on t’insulten i/o apallissen si mostres afecte amb algú del teu sexe) i, en canvi, no em sembla gueto una discoteca de moderns tipo razzmataz (on pots mariconejar tot lo que vulguis que ningú es fixa en tu).
Vull dir un camp de futbol és un lloc on els homòfobs poden expressar tranquilament tot el seu odi sense que ningú els cridi l’atenció (pots fer crits homòfobs i no passa res, en canvi, pobre de tu que t’atreveixis a besar algú del teu sexe!) i en canvi, a una discoteca de moderns o en determinats entorns (per exemple, determinades facultats), els homòfobs estarien mal vistos…
Bé, tan sols dir que opino al 100% com el Rafa, cosa evident, no?
Avui he anat a veure un altre film, digem-ne… interessant? “Crepusculo“, una barreja de “Hig School Musical” i “Entrevista con el Vampiro” que m’ha dut a pensar que els gais som en el fons com Vampirs: ens agrada la nit,voldriem ser eternament joves, pasem desaparcebuts entre la població però ens reconeixem entre nosaltres, ens reunim … ajaja
Estic fatal, vale ho sé!
Tindré en compte lo d ela puntuació Moz! Gràcies! Un dels objectius (el principal, de fet) que em du a fer aquest blog es millorar la meva expressió escrita!
Acabo de veure una peli que m’havia baixat fa uns dies, i resulta que es diu Bubble. Quina casualitat, ja ho tornem a ser.
Crec que l’existència dels àmbients, i en especial del gai, té una part de socialització i de llibertat que molts cops no es troba fora d’aquests. Per experiència pròpia, una cosa tant sencilla com sortir de festa i poder mirar els tios sense por que algú et miri malament, només ho he pogut fer, fins fa poc temps, a locals d’ambient. Mai se m’és ocurregut fer-ho a la discoteca del meu poble. Algun que altre mastegot hagués rebut, tenin en compte que algun crit si que havia rebut.
Sobre guetos,estic d’acord amb el que diu en Rafel, encara que el terme gueto el deixaria només per aquelles persones, i n’hi ha, que basen la seva vida en un ambient únic, i que el fet de sortir d’aquest espai és considerat quasi com una sortida a l’espai exterior.
Aquest espai ja pot ser físic o mental però el resultat és el mateix, no relacionar-se amb els altres. Perdre’s part de la diversitat que hi ha fora dels guetos.
Realment tu i jo tenim una vida cultural paralela eh Pep!ajja
I bé, aquest tema l’hem discutit taaaaantes vegades al llarg de l’existència d’aquest blog oi? A aquestes alçades ja no convençerem als heteros, es evident!
Exacte, el gueto és un espai mental.
Parlant de vampirs, jo el tema de sortir de l’armari ho veig més com entrar a matrix 😉
I digueu-me ingenu o flower power, però jo la línia divisòria no la poso entre heteros i no heteros, sinó entre sexoafectivitats alliberades i sexoafectivitats intolerants (entenent la intolerància en sentit ampli, on s’inclou no només l’homofòbia explícita, la més rància, arrogant i violenta, sinó també l’homofòbia implícita, l’homofòbia paternalista i l’homofòbia “progre”).
A mi em fa molta gràcia quan algun progre iluminat em tracta de grup només per tenir una determinada orientació sexual i em diu “vosaltres, els gais hauríeu de…”. A veure si ens entenem, jo sóc el Rafel, no el col·lectiu gai personificat! Jo mai he tractat els heteros com a “col·lectiu” ni a un hetero se m’acudiria dir-li “vosaltres, heteros, el que heu de fer és…” sinó que li diria “TU, Fulano/a, el que HAURIES de fer”…
Ara bé, els homòfobs de totes les orientacions sexuals, per mi sí són un col·lectiu, perquè tots tenen en comú unes jerarquies mentals i uns prejudicis. Sempre he tingut clar que l’enemic dels GLBT és la homofòbia, la transfòbia i l’heterosexisme, no pas l’heterosexualitat. Només fa falta anar a “dosmanzanas” per veure quants gais homòfobs corren pel món!
Accepto que se’m tracti de col·lectiu per militar en un partit, militar en una associació, o tenir unes idees comunes amb altres persones, però no pas per tenir una orientacíó sexual o un color de pell!
En tot cas per la meva part espero que a mi em tractin com a individu adult i no com a part d’una secta secreta! Crec que és el que he aconseguit amb tot el meu entorn.
Jo sempre dic que si milito en el moviment GLBT és per un tema d’un seguit de drets individuals i de drets humans que resulta ser que són els que m’afecten a mi en el dia a dia i que si jo no lluito per ells, difícilment algú de fora lluitarà per mi, bé, potser alguna ànima caritativa i solidària, sí! Però a la vida en general, has de lluitar per les coses que t’afecten, perquè difícilment algú arreglarà el món per tu si tu no et mous.
totes les pelis d’aquest director son molt bones, baixeu-les totes m’ho agraireu, es el director més coherent que hi ha avui al cinema
Però Rafa, jo crec q si som un col·leciu, afortunadament! El q demanen els gais de dretes precisament es acabar amb els asociacions i reivindicar els drets individualment, una mamarratxada liberal i absurda: aixó es el q va fer Wilde al XIX i així li va anar. Afortunadament hem tingut el cap d’organitzar-nos de forma col·lectiva i de crear la nsotre pròpia cultura, icones, banderes… diferents eines amb els que hem aconseguit minar les bases de l’heteropatriarcat!
Julianen-> He vist CAminar sobre las aguas i crec q em baixaè Josi & Jagger, ja
Dic que no som col·lectiu en abstracte. Sí que crec en l’associacionisme GLBT, en la intervenció en política i en la necessitat de que els colectius intervinguin com a actors de la societat civil.
És a dir que no crec en la comunitat gai (entesa com a grup antropològic o humà) però sí en els colectius gais entesos com a actors polítics (necessaris encara) i socials (en el sentit social seran necessaris sempre, per molt flower power que sigui el món!).
Sobre les banderes, símbols i demès, és obvi que qualsevol moviment social en necessita per visibilitzar-se (el violeta i el símbol de la dona del feminisme, la “A” dels ateus, el llaç vermell dels seropositius…). Per tant no estic en contra. I entenc que per la visibilització s’ha de pagar el peatge de cert reduccionisme o simplificació inevitables.
Ara bé, estaràs amb mi que amb el tema gai s’han mercantilitzat i instrumentalitzat per gent aliena al moviment polític. No sóc empresafòbic com els del FAGC o CGB, entenc que per la simple llei d’oferta i demanda sempre hi haurà empresaris que utilitzin amb tot el dret del món el sector GLBT com a target (igual que utilitizen els joves, la tercera edat, les dones…). Ara bé, estaria bé distingir els símbols comercials dels polítics i estaria bé diferenciar el carnaval legítim que fan les empreses privades (igual que empreses privades organitzen el Sonar, la Love Parade o el FIB), de la reivindicació política (que tampoc ha de ser 100% sèria, es pot combinar reivindicació i festa i és un model que s’ha demostrat que funciona). En aquest sentit no m’agrada massa el model de mani del 28J de Madrid, que l’entenc instrumentalitzada amb excés per empreses privades com tampoc m’agrada la mani de BCN, instrumentalitzada amb excés per grups polítics antisistema.
Per cert, molt millor dir-li al 28J dia de l’alliberament que el mal traduït “orgull” (en anglès “pride” té connotacions força diferents). També gran part de la culpa la tenen els mitjans de comunicació. TV3 és dels pocs que tracta el tema amb certa objectivitat i ètica professional.
D’acord amb el teu darrer comentari Rafa!
En quant a lo dels mitjans és al·lucinant com tracten el tema T5 & co.: per molt agent vestida de carrer q hi hagi a la mani si hi ha una sola Drag queen aquesta sortirà a totes les noticies, com si per ser gai haguessis d eser deag. i eh1 Q no em sembla malament q surti o q hi sigui, però que no s’oculti al 99% restant!