h1

AUTOCRÍTICA: Inseguretat i sinceritat.

Novembre 16, 2008

L’avorriment de les vacances forçades m’ha deixat temps de sobres per replantejar-me molts aspectes sobre mi mateix, començant per una ponderada autocrítica oberta als vostres comentaris i apreciacions.

alibeach1

M’he adonat que inconscientment he construït una cuirassa al meu voltant, forjada a base de frivolitat i hieratisme, que no és més que una burda màscara que disfressa malament els meus constants dubtes i anhels envers aquells que em rodegen.

No em manca autoconfiança, jo sé que potencialment tinc les habilitats per arribar allà on vulgui, però soc plenament conscient que em perdo en les meves infinites deliberacions sobre quin és el camí a seguir en cada moment, tot i que quan prenc una determinació i em marco un objectiu soc capaç de tot per arribar-hi.

Quin es el problema doncs? Quina és la font de la meva eterna inseguretat?

Doncs, parafrasejant a Jean Paul Sartre, podria resumir-ho en“l’infern son els altres”, m’explico:

Suposo que, com a conseqüència d’una turmentosa adolescència mal superada, m’ha quedat un instint paranoic que m’aboca a la desconfiança a priori vers la resta de la humanitat. No puc deixar de qüestionar-me quina és la imatge que dono als altres, que estaran pensant de mi, si darrera de cada abraçada no s’hi amaga una fallida punyalada o si, quan giri el cap, cada elogi es convertirà en una mordaç crítica entonada en invisibles xiuxiuejos.

I tornem així al etern dilema sobre si es desitjable la sinceritat com a base de les relacions socials. Jo sempre he estat un acèrrim defensor de la hipocresia, però a voltes em plantejo si, de tant en quant, no fora bo dir-nos la veritat mirant als ulls, alliberant la ràbia en una orgia de catarsi col·lectiva.

Però… de que serviria? Realment vull saber que pensen aquells amb qui sovint em veig obligat a compartir camí? No obriria això una Caixa de Pandora impossible de tancar? Es millor la feliç innocència de la ignorància o la terrible consciència de la veritat?

Anuncis

23 comentaris

  1. Les matemàtiques no són aplicables en les relacions socials: hi ha gent de la qual és millor no saber el que pensen (el veí de sota, companys de feina, el tiet del pp…) Dels amics ja saps que en penso, però t’adverteixo que si sempre dius la veritat amb ells potser alguns poden deixar de ser-lo. Jo preferiria saber el que en pensen i no conviure en un món ple d’hipocresia.


  2. home, ja està prou bé buidar-se de tant en tant, que sino es reventa i ja et dic jo que més relació social no n’hi haurà.


  3. Tonyiska-> Creus que la hipocresia és un defecte? Jo crec que, precisament és el ciment de tota relació social, especialmetn d’amistat.

    Pau-> Ai, no sé perquè, esperava q em diguessis just el contrari…


  4. Jo et dic lo contrari. Amb els pocs amics que tinc el ciment es la confiança i la sinceritat. Si el tal fa quelcom que no m’agrada li dic, si penso que no fa be tambe, el que diferencia un amic d’una amistat és la hipocresia.

    Es molt facil mantenir relacions socials en falsedats, pero despres vols saber que pensen realment de tu. Jo se que pensen, mes o menys, els meus amics de mi, que soc un cabron, a voltes paranoic i que per altre banda es pot confiar en mi.

    Tu pots confiar en algu? Si es que si, ets hipocrita amb aquesta persona?

    La hipocresia se molt be per a qui es, i tot i aixo em costa molt mossegar-me les paraules i tragar-me-les.

    Que vagi be!


  5. Em costa molt mossegar-me les paraules i tragar-me-les.”

    Doncs n’hauries d’aprendre!!! Segur que t’estalviaries mil maldecaps!!!

    Jo si et soc sincer puc comptar amb els dits d’una ma a les persones amb les que no soc hipòcrita… habitaualment ajajaj tot i que clar, puc no estar sent sincer…


  6. crec que el millor és saber la veritat, perquè si bé pots saber les coses dolentes, et sorprendries de la quantitat de coses bones que si es bases tot en la hipocresia no sabries com valorar! Em sento molt identificada amb el teu text, molt sovint em passa el mateix, però crec que la hipocresia és la pitjor solució, i fa més mal encara… jo passo de ser hipocrita, no vull que hos iguin amb mi, en tot cas sóc educada XD


  7. On es el límit entre ser educat i ser hipòcrita Lu?
    Per que a mi em sembla que ens referim al mateix concepte amb paraules diferents: ¿quan ho fem nosaltres es educació i quan ens ho fan hipocresia?


  8. Potser hi ha inseguretat i sinceritat, però hi veig molta curiositat, ganes d’aprendre i un interès pel que t’envolta que potser es el que acaba desesperant a qualsevol. En tot cas en el meu judici el que mes valoro es la perseverança i coherència que transmets.
    I no pensis tant que al final això acaba en maldecaps.


  9. ajajaj gràcies pels elogis desmesurats miki!


  10. xDDD
    algun dia haurem de parlar tu i jo, perquè m’estàs deixant anar cada cosa últimament… ¬¬
    de fet, estàs al msn!


  11. Em quedo amb la feliç innocència de la ignorància. I molt de tant en tant, la veritat.
    Seria insofrible viure dient sempre la veritat.
    El que tota la vida ens han dit que és ser edat és saber ser un hipòcrita davant dels altres.


  12. aah! o sigui, que si a Simple Plan el coneguesin quatre gats seria la óstia ser-ne fan, però com que és molt conegut i segons tu sembla dissenyat per la superpop (mentida) és cutre, no? espera com és deia això…a sí! famafóbia, crec que en vas parlar un dia…


  13. i parlant del tema del post, si les amistats no se sustenten en la sinceritat no són amistats, i sembla tòpic però es un requisit bàsic perquè hi hagi confiança. A més hi ha maneres i maneres de dir les coses, no ferir no vol dir sé hipocrita, pots ser sincer però senser faltar el respecte i amb tacte i en tot cas si senta malament, primer, és per algo, i segon, se’n pot parlar i intercanviar opinions. Ara, la hipocresia o les mentides per quedar bé amb gent que ni fu ni fa no les critico, t’estalvies problemes
    i és inevitable que et preocupi l’opinió dels altres, però tot i així si aprèns a tenir autoestima (que pel que sembla en tens no?) són més fàcils les relacions socials. Allò de aprendre estimar-te a tu mateix per estimar els altres i que els altres t’estimin. A més jo tinc una teoria, que a vegades falla, que és que quan coneixes algú la opinió que tha creat l’altre (del pal: que majo, que simàtic, se’l veia bon tio, etc, etc) o sigui primeres impresions, normalment són reciproques, o sigui que aquesta persona se’n dú la mateixa impressió de tu


  14. Wow! Quin coment més currat, gràcies Lidia!
    Si, suposo q tens raò, peró no puc deixar de sentir inseguretat quan em relaciono amb altres persones, especialment amb l’ambit laboral i sexual; on els meus nivells d’hipocresia arriben a limits despropocionadament estratosfèrics!!


  15. ualee ualeee!! offspring? venga va i ara que em criticaras Good Charlotte i Panic at the Disco també? són grups per passar-ho bé i a vegades (no sempre) les lletres estàn currades i fins i tot et fan reflexionar! jaja i que no t’agradin no vol dir que no siguin bons


  16. Qualsevol coincidència entre les teues idees i la dels altres és això, pura coincidència. Cosa que fa que la idea que tenen els altres de tu sempre és un malentés. Ignorants, ho som tots, sense excepció. I la sinceritat és sempre desconsiderada (si no, no seria sinceritat), cosa que no vol dir que no siga oportuna en certs moments.
    Supose que si hom és capaç d’entendre i acceptar això, ja va bé. No?
    Vés a saber.
    I camina.


  17. Hipocresia sexual? Fingeixes orgasmes?


  18. ajajja
    No Rafa! Simplement em costa molt ser sincer a l’hora de lligar amb gent q no conec de res!


  19. Doncs si Roger, si que t’ho recomano. De fet jo es que això de venir al Japó ja ho tenia al cap des dels 15 anys. Això de viure fora és una experiència insubstituible. Ara no t’explico l’estrés, els nervis, les inseguretats que he passat aquests tres anys…haver de tirar endavant en un entorn que es regeix per uns principis força diferents als que estem acostumats, et requereix un esforç d’adaptació i d’opertura de mires. I d’haver de cursar tot el nivell de màster en japonès, doncs ja n’hi t’explico. Però si miro enrera m’adono que he crescut un munt, i si fa dos anys llegir una pagina en japonès em suposava una hora de rellotge, ara puc polir-me un llibre d’antropologia en un dia.
    Buf, com m’enrollo. Si home, surt fora, que val la pena!


  20. L’hipocresia no és un defecte si se sap fer servir, pot ser una arma molt mortífera. Cal trobar un equilibri per a guardar les distàncies i per al més difícil: NO tenir remordiments a l’hora de fotre-li un bon moc a qui nosaltres creiem que s’ho pugui merèixer. La necessitat de voler quedar bé amb els altres ens fa vulnerables perquè ens omple de culpa i no ens permet exercir un instint tant bàsic i saludable com és el de transmetre el nostre odi quan fa més falta… I amb dos collons.


  21. Jo crec que sols pots ser sincer amb els amics. 1ª perquè són testimonis visuals de la teva vida cosa que la família per exemple no és. Amb parella? Tema delicat… com dir coses sense ofendre… umm hauríem de fer un master amb el Dr. Corbella.
    I ara el tema que en realitat voldria exposar, amb el teu permís:
    La teva enquesta sobre l’orientació sexual. Pregunto: Per que no es pot contesta a més d’una resposta?
    Per que si una persona, i dic persona, no home/dona es sent atreta per un altre persona independentment del seu sexe… llavors??
    Si t’agrada en Bruce Willis però no et faria res endur-te al llit la Madonna…

    Res, que m’agrada molt el teu blog!


  22. Mia… llavors ets bisexual!
    I per si de cas algú no s’acaba de sentir del tot còmode amb una etiqueta he creat la opció de “dubtós/inclassificable”
    més ja…


  23. Discrepo!!
    No pot ser bisexual algú que es sent atret per una cosa diferent al sexe… el poder, la intel•ligència, la fama…
    Podries sentir-te atret per una “persona” interessant independentment del seu sexe? Això va per a tu arqueòleg!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: