Diàlegs imaginaris al Ministeri de la Felicitat
Novembre 9, 2008
-Hola bon dia, és el Ministeri de la Felicitat?
-Doncs si! En aquests moment l’atén Paqui Pallà. En que podria ajudar-lo?
-Miri, es que necessitava amb urgència unes dosis d’optimisme ja que…
-Ufff! A veure, anem per pams: M’ha portat vostè el Certificat de Nyonyeria?
-Uixx! Es que em van declarar “Frívol” i em van denegar el títol…
-Comencem bé! Un frívol i pessimista, avui deu ser el meu dia de sort! Doncs sense el certificat…
-Miri de veritat que no vindria si no fos un cas urgent! Aquesta setmana encaro reptes professionals i personals que, en cas de no funcionar, podrien dinamitar la meva autoestima i… visc en un cinquè pis!
-Aquesta excusa la he sentit mil cops! Escolti, que estem en crisi i cada dia centenars de persones al atur i família nombrosa venen desesperades pidolant un xic d’esperança. Comprendrà que per a mi el seu expedient no és mes que un anècdota!
-Ja… me’n faig al càrrec, si… però… no podria fer la vista grossa per una vegada? Segur que té centenars de caixes plenes d’il·lusió, entusiasme i confiança que ni tan sols estan inventariades, els seus superiors no notaran pas si en manlleva un pessic…
-A veure… i amb una mica d’amor no faria? Es que d’aquest si que en tinc a tonelades!
-NOOOOORRR!! D’això ni parlar-ne, soc un maldestre emprant aquest sentiment i sempre l’acabo espifiant… no en vull sentir ni a parlar!!
-Mmmm! Ja veig, tot un “drama queen” professional… Un segon que consulto el Manual de Casos Patològics… Aha!! Tinc una cosa per vostè!
-Si? De veritat???
-Li receptaré unes gotes de “Xarop Placebo”: amb dues dosis diàries es creurà el Rei del Món!
-Siiii!! Gràcies!!! Ja em sento molt millor!! Wooo!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Ha arribat la setmana de la veritat…
…la darrera com a arqueòleg professional?
Segueixin en antena, els anirem informant!
no em diguis! en serio la teva feina està en perill? em pensava que ho deies tot per dramatitzar…eno en tot cas ens ho podriem arreglar per canviar el nom del meu certificat de nyonyeria (tinc el nivell D) i posar-lo al teu nom…;)
venga venga, anímate! =)
Lidia-> Ahjajaj! Molt bon comentari! Realment ja m’en podries donar una mica, que en vaig falt!I si, la meva feina està en serios perill!
Pau-> Estic molt més animat del q em pensava, de fet m’ho pendré com una oportunitat per millorar o començar de zero!
SIGUI COM SIGUI… ENTOMAREM ELS CANVIS AMB OPTMISME!!! HE DICHO!! (AUTOCONVENCIMENT??)
Jaja! Molt bo. Encara que no tant com eixes històries de Halloween.
Suposo que tot canvi (i espero que no arribi a ser el teu cas, però per si les mosques …) cal encarar-lo com una oportunitat. I ja se que és molt fàcil dir-ho, però molt més complicat posar-ho en pràctica.
Però el cert és que els qui ho encaren d’aquesta manera, tenen molt guanyat i no els fan falta placebos (ni ansiolítics).
I no els donis idees a les companyies farmacéutiques que ja ens tenen prou enganyats!
El pessimisme pot donar-te bons resultats, si no l’espifies i acabes saltant del cinqué es clar…
Aixo de la dita aquesta de ‘tot canvi ha de ser positiu, només t’ho has de currar’ em sona a placebo també… clar que si no et busques la vida no aconseguiras res!
el relat esta molt ben vist. No donguis idees tambe als funcionaris per crear un altre ministeri inutil.
Vist el títol em pensava que seria quelcom diferent, més de l’estil de 1984, perquè m’ha fet recordar al llibre, però no.
M’ha agradat això de:
-A veure… i amb una mica d’amor no faria? Es que d’aquest si que en tinc a tonelades!
-NOOOOORRR!! D’això ni parlar-ne, soc un maldestre emprant aquest sentiment i sempre l’acabo espifiant… no en vull sentir ni a parlar!!
M’ha fet gràcia…
Demà es el gran dia… desitjeu-me sort…
Jo et trobo a faltar a tu.
Sin más ni menos.Sin pros ni contras, t’enyoro moLT!!!!