h1

No té més missatges

Octubre 30, 2008

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Hola? Marc? Contesta cony! Porto dos dies intentant-te trobar per tot arreu! Si… està bé, em vaig passar molt l’altre dia i no tenia dret a cridar-te d’aquella forma… ho sento… però… Vols agafar el telèfon!!! Sé que hi ets!! Va… deixa el teu puto orgull de banda… joder!! No deixarem una relació de quatre anys per una absurda discussió no?

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Marc! Soc ta germana, no… que com fa dies que no sé res de tu m’he passat per casa teva però no hi eres… tot bé? Quan em vegis t’animaràs! He trobat una solució per refinançar la teva hipotecà, xerrant amb un amic que tinc al banc. Truca’m i t’ho explico!!

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Aquest és un missatge pel senyor Marc Garcia de part del Hospital General. Ja pot passar a recollir per recepció els anàlisis que es va realitzar la setmana passada. Per la seva tranquil·litat li puc avançar que finalment era tot una falsa alarma, el tumor no era maligne i la metàstasi sembla completament descartada. Li recordo que l’horari de la meva consulta és de quatre a sis,

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Torno a ser jo!! JODER CONTESTAA!! Que ho fas per fer-me sentir culpable??? Et diverteix tenir-me tot el dia al telèfon no? Es això, la teva sarcàstica forma de venjar-te per la bronca! Oh quina gràcia! Quin gran humorista! No creus que n’estàs fent un gra massa?? Ni que tinguessis 12 anys per favor!!

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Hola? Marc? Mira, soc el Joan, no, que et trucava perqué tinc una oferta de treball que potser et podria interessar… no sé si es ben be de la teva especialitat, però com et vaig veure tan desesperat amb la feina… la qüestió es que es urgent, m’hauries de dir alguna cosa aquesta tarda, val? Vinga!

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Ei Marc! Sóc el Jordi, no, que a veure si recordes de tornar-me l’escopeta que em vas demanar, si pot ser, abans de divendres, que amb els de la colla anem a caçar i a buscar bolets a Valls. T’hi apuntes?

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Marc…. soc jo un altre cop… joder… tens a tothom preocupat… JA NO FA NI PUTA GRÀCIA M’ENTENS?? M’HAS SENTIT BÉ??? Mira… que ja no puc més! O m’agafes el putu mòbil ara mateix o em planto a casa i tiro la porta a baix

MARC!!…..

Advertisements

23 comentaris

  1. Molt bon relat i especialment interessant la “moraleja”. Moltes coses s’han arreglat després de la seva mort sense haver hagut de fer ell res.

    Molt bon relat i bona nit!


  2. Marc… Marc?


  3. Ostres… el relat és bo però em deixa un mal regust perquè quan era més jove vaig ser testimoni d’un episodi amb similituds. El pare d’un noi del meu cole va assassinar els fills i la dona i després es va suicidar. Això va ser diumenge al vespre i no van trobar els cadàvers fins dimarts. Varis companys de classe el van trucar dilluns estranyats perquè no havia aparegut per classe (era l’època d’exàmens)… Crec que els que el van trucar encara deuen tenir el trauma. No era gaire amic meu, però era dels que em queien millor de la merda de cole on anava, a més era dels pocs que tenia gustos musicals decents (portava samarretes de Sex Pistols i Ramones!). Recordo que vaig parlar amb ell dos dies abans del macabre episodi.

    Lo més acollonant per mi va ser que quan jo ja sabia el que havia passat, em vaig trobar el que porbablement era el seu millor amic de camí cap al cole (a mi ja m’havien trucat per dir-m’ho i havia vist el telenotícies) i vaig veure que no sabia res… no vaig tenir pebrots de dir-li res fins que arribem a classe, jo dissimulant com podia tot el camí, arribem a classe i tota la penya supersèria o plorant… vaja tot un panorama.

    M’esgarrifava llavors la gent que el va trucar dilluns, un dia abans que trobessin els cadàvers, i em continua esgarrifant ara.

    Bé, la mort és part de la vida, no s’ha de tenir manies! M’agrada molt el dia dels difunts, de fet jo vaig néixer una nit de halloween de 1976!!!

    Bé, perdó per l’off topic i bon halloween a tothom.


  4. Renoi Rafa! La teva història fa bastanta més por que la meva… i el pitjor es q es real, q xungu!


  5. Sí, ara m’he estat mirant l’hemeroteca de la vanguardia. La notícia està aquí:

    http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=34732451


  6. Bon relat!! si senyor, tan sols canviaria l’imatge del titol per que fa massa evident el final (ja, amb el que t’ha costat de fer-la).


  7. Què fort !


  8. Penso com el miki: la foto l’hauries de posar al final. Per cert, molt bona la foto (o el muntatge, vaja): això de disparar-se amb una escopeta de caça a la cara és brutal! Ara bé, per a que tingui aquests efectes tan bésties, hauria de ser una “retallada”.


  9. si, jo tb crec q la foto millor al final, així no saps exactament q ha passat, uf! quin mal rollo, a més són problemes tant normals avui en dia… aix..

    no hauria de llegir el teu blog de bon matí… 😛


  10. Millor així??


  11. Per fi he actualitzat el blog!!!


  12. La mare que et va parir, m’has espantat


  13. Doncs jo ja sabia com acabava al segon missatge, i que consti que la imatge l’he vist al final. No em sembla del tot original, diria que em sembla haver vist o llegit un relat semblant pero no se ni on ni quan.


  14. a ver, no dóna mal rollo, és depressiva, perquè jo te advierto, com tota la setmana hagi de pillar una depre m’enfado, éh!
    i lo del rafel és massa xungo…


  15. aps! yesterday I found a psicokiller.
    ya te contaré…


  16. Molt bo el relat. La imatge és molt guapa d’on l¡has treta? o es teva?


  17. La imatge no es meva: es una recosntrucció del cadaver de Kurt Cobain. No l’he citat pq en desconec l’autor.


  18. Molt bo el relat -o “petit conte moral”, com en va dir fa temps algú (potser Rafel?) dels teus relats- però la foto em dóna un mal rotllo més que considerable… agggs. Bé, canviant de tema, disculpa que haja tardat tant a contestar-te en el meu blog, però t’hi acabe de deixar una resposta bastant llargueta. Salutacions!


  19. Molt original la manera de portar endavant la història amb el contestador automàtic. Enhorabona, m’ha agradat molt.


  20. Que bo el relat… com has mantingut la tensió fins al final…


  21. Molt bon relat, molt original. M’agrada molt aquesta estructura, realment sorprèn.


  22. a vale, doncs si consideres les tradicions estúpides ja podem plegar


  23. Previsible però m’agrada.
    Els relats polifònics tenen el seu encant.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: