h1

Metamorfosi

Octubre 21, 2008

Jonathan va deixar anar un sonor i agut crit quan, horroritzat, va contemplar davant el ronyós mirall de la seva habitació com s’havia transformat, de la nit al dia, en una quarentona progre acabada de divorciar; amb el seu típic cabell curt tenyit de vermell i la roba minúscula i arrapada que escanyava cruelment els seus mitxelíns amb uns llampants colors que semblaven dir a crits “estic buscant pollón follón”.

Hi havia d’haver alguna explicació racional per aquell fenomen, tan desconcertant a primera vista. Potser si hagués prestat un xic més d’atenció a les classes d’ESO, en comptes d’anar-hi completament fumat o passant l’estona masturbant-se a les darreres files, ara entendria perfectament que aquella sobtada metamorfosi no era més que un dels típics efectes secundaris del còctel de pastilles de dubtosa procedència que havia ingerit la passada nit.

I encara havia tingut sort! La transformació hauria pogut donar com a resultat un ésser veritablement monstruós … com per exemple… la nova cantant de Presuntos Implicados!!.

Li esperava un futur d’allò més encoratjador: ja no hauria de continuar treballant de traficant d’heroïna en col·legis de primària, a partir d’ara obtindria ingressos de la pensió del seu ex, amb qui es barallaria constantment per la custodia d’una filla pija, que segurament s’hauria tornat anorèxica per cridar l’atenció dels seus progenitors.

I que dir dels seus nous hobbies! El tunning havia caigut sobtadament en l’oblit i ara sentia una inesperada motivació per organitzar trobades tupper-sex amb altres quarentones progres. S’apuntaria a un gimnàs per fer tai-chi o, per què no, a sortir de marxa, mig borracha, a qualsevol revetlla de poble amb orquestra d’organillo per tal de tirar-se el primer llenyataire despistat que trobés per davant.

Pum!!!!

Però de sobte, un tret sec i sonor va posar fi a les seves fantasies de feliç divorciada. La seva novia, una perillosa garrula violenta molt temuda al barri, havia acabat la seva dura jornada de caixera al prostíbul i, sense pensar-ho dos cops, havia volat el cap d’aquella estranya desconeguda que es mirava amb cara de viciosa al seu mirall, ara esquitxat dolçament per vísceres i sang.

Advertisements

19 comentaris

  1. Insuperable.


  2. qué grimilla, roger, què prens per escriure això?


  3. Fes una col.laboracio amb l’Almodobar!!


  4. això m’ha passat aquest matí U_U


  5. Doncs la dels Presuntos Implicados està ben bona!
    En quant al relat, m’he quedat sense paraules…


  6. pollón+follón=phollón??.

    Bon post, ara que ja m’està amoïnant la teva obsessió amb les garrules, i el final molt gore a l’estil Cinema Fantàstic de Sitges.


  7. Genial! amb un final inesperat i que et deixa sense paraules.

    Has pensat mai, que si et quedes sense feina d’arqueòleg pots dedicar a escriure relats, segur que et fas ric.


  8. m’ agrada molt aquesta qualitat descriptiva que fa de la realitat més qüotidiana sigui gaire be un somni 😉


  9. Hahahaha. Hauré de rellegir-me Kafka. Aquesta nova verssió actualitzada del Gregor Samsa m’ha deixat corprés.
    Lo del Jonathan ha estat cosa de les pastis. I lo teu? Ès cosa del té?


  10. molt xulo, molt descriptiu… ara, el final m’ha glaçat, suposo q no me l’esperava…


  11. Una mica brusc el final no? La transformació en una quarentona divorciada prometia per un fulletó per entregues.

    Genial el “guiño” a Kafka. O era a “Lalola”??? 😉


  12. uff…que bestia
    un psicoanalític et diagnosticaria un trauma infantil


  13. UUUUUOOOF!! pelos de punta!!


  14. sempre seré la poma súperheroi amb llaços roses!?!?


  15. Sii sempre Ana, sempre que comentis des del mateix ordinador, ahajaja


  16. Deliciós. Com m’agrada la teva mala hòstia.


  17. Damm it! Si Kafka veguès això! Feia temps que fantasiejava amb posar a parir aquest coŀlectiu de quarantones que et tiren els trastos en qualsevol discoteca on et refugies per fugir, precisament dels Jonathans (no te metas pa lo hondo), les Llessis, les Llenis, les Lores…


  18. Disculpa per comentar tan tard.

    Tot i que el relat està prou ben resolt, per al meu gust, potser hauries de deixar de veure Lalola, no fos cas que d’aquí a poc deixesis de ser tan gore.

    😉


  19. No puc deixar de mirar la foto…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: