h1

CRISIS: Reflexions des del ull del huracà

Octubre 1, 2008

El dia 18 d’agost de l’any passat vaig publicar un post al meu antic blog advertint sobre la crisi econòmica que venia a sobre; els temibles auguris que allí es plantejaven allí s’han complert fil per randa. Resulta d’una espantosa evidència que si un mísere especialista en Prehistòria podia preveure amb claredat la hecatombe que ara ens ve a sobre, qualsevol economista de pacotilla ho podria haver fet molt millor. Que ha fallat?

Avui la empresa on treballo ha realitzat una dràstica reducció de plantilla de la que m’he salvat pels pèls, de moment. Però les perspectives no son gaire afalagadores per a l’arqueologia professional a Catalunya, siguem realistes! Ara que havíem aconseguit signar un conveni col·lectiu, després de tantes lluites, aquest haurà estat en va, ja que no hi haurà ningú que se’n pugui beneficiar!

I que en faré jo d’un currículum ple de pàgines i pàgines d’excavacions? De que em serveix saber un ofici que els designis de la capriciosa  demanda del mercat capitalista ha decidit que és fútil i prescindible? Podré sobreviure a casa més d’un dia sense tenir res concret a fer? Quin misteri!

El gran inconvenient que té ser posseïdor uns mínims de cultura, és que ets plenament conscient de tots els perills, problemes i injustícies que et rodegen avui i demà. A vegades sento una espurna d’enveja per la massa de vulgars garrules que passegen felices amb xandall rosa malbaratant els seus escassos estalvis en xuminades, sense sospitar que dintre de ben poc no podran pagar la hipoteca, ni les lletres del cotxe, ni res, ja que la inflació, l’atur i la fallida dels bancs es menjarà amb patates tots els seus recursos.

I ohhh! Quina gran ironia del destí! De veritat que ningú se n’ha adonat? El mateix dia que Wall Street s’abocava al precipici sense retorn, emulant aquell mític Crack del 29, la ultradreta arrasava a Austria, ves per on, bressol d’Adolf Hitler, dictador que va pujar al poder gràcies a la històrica crisi econòmica que ni la socialdemocràcia i el liberalisme varen saber manejar. Encara hauré de donar la raó a Nietzche quan afirmava que la història era circular!

I si, Mr Bush, vostè gasti 700 milions de diners públics en salvar els banquers, no fos cas que passin gana!

PD: Si, ja sé que se suposa que aquest blog està inmers en un especial sobre el Festival de Sitges, però ara mateix el meu cap és incapaç de concentrar-se en res que no sigui macroeconomia! Algú disposa d’alguna dada que convidi a l’esperança, encara que sigui remota?

Anuncis

25 comentaris

  1. Anava a dir les eleccions americanes, pero dubto que sigui molt esperençador que guanyin els democrates, en el sentit que poca cosa podran fer…

    mmmm…. potser el dia 1 de gener, per allo de any nou vida nova, pero tambe ho dubto…

    Opto pel 2013, un dimarts 13 o un divendres 13, que sempre fan goig. Pero per aleshores molta gent ja haura perdut la feina i els estalvis… dema treure tots els diners del banc i me’ls amagare per casa.


  2. Be al cap d’un any del crack del 29 el 25% dels americans estaven a l’atur. De moment tot el que ha passat aquest cop es que l’atur ha anat del 5% al 6% (Pero potser aixo vol dir que el pitjor esta per a venir. Vaja ja l’he espifiada)


  3. Ah, i home, tu ets l’historiador, pero crec que Hitler va pujar al poder per la miseria que el tractat de Versalles va portar Alemanya – la crisi va ser una cosa dels vencedors.


  4. Conjuntbuit-> Com a mínim la crisi ha servit per propulsar a Obama a 15 punts per sobre de McCain a les enquestes als “swing states”.

    Thousayeth-> MEEEEC!! Error!! Típic tòpic de la historiografia: Hitler va pujar al poder per Versalles??? JA JA i JA! Abants del 1929 Hitler no havia passat mai del 5% de vot i el tractat s’havia firmat una dècada abants!


  5. Hi ha esperança, tot va malament fins que deixa d’anar-hi.
    Ara el que pot ser molt perillos son els populistes que sortiran de sota les pedres, i la gent que creura en solucions fàcils.
    Disfruta de Sitges i segueix “plenament conscient de tots els perills, problemes i injustícies que et rodegen avui i demà” això et pot donar ventatja sobre els “feliços” si ho saps aprofitar.
    Sort i endavant!!!


  6. Ens podem consolar pensant q star en una societat que ens retalla tantes llibertats significa que tenim sobreprotecció respecte el benestar per mantenir la maquinària capitalista.
    I respecte Hitler… La crisi va ser l’empenta definitiva, però també ho va ser per Mussolini. Va ser un accelerador, res més.


  7. Be, no pel tractat directament, si no per les condicions que va imposar. En particular, les penuries economiques alemanes no tenen res a veure amb la crisi del 29 i tot amb els pagaments de les “indemnitzacions” de guerra (per exemple, mentre la resta del mon els preus queien, a Alemanya tenien hiperinflacio). De fet, una de les promeses electorals mes famoses de Hitler va ser la d’aturar els pagaments (i prou que ho va fer).


  8. Els economistes, Arqueòleg, són uns individus que dediquen la meitat del seu temps a fer prediccions; l’altra meitat la dediquen a explicar perquè no es van complir.
    Quina coincidència, ahir mateix també parlava al meu bloc de la crisi, però vista des d’un altre angle. Espero que dins d’uns anys, algú amb prou coneixement dels mecanismes interns del mercat financer, ens faci una novel.la sobre algun dels personatges grisos que es van inventar tot això que ara anomenen “actius tòxics” (per eufemismes que no quedi!); algun senyor que va tenir la genial idea de pensar que ajuntar dues merdes creava valor.
    Sobre l’analogia amb Hitler (i deixant de banda la polèmica que proposa thousayeth que seria força interessant), hi ha una cosa que em va fer tremolar: la proposta inicial de Bush al Congrés, que només tenia tres pàgines, donava plens poders al Secretari del Tresor (el Sr. Paulson) per administrar el 700 mil milions (amb alguns trams i altres detalls). Però el que em va corprendre del text va ser el pàrraf en el que deia que el Secretari del Tresor estaria exent de respondre ni política, ni administrativa, ni judicialment, a qualsevol investigació que es fes de l’us dels 700 mil milions. És a dir, se li donava carta blanca total. A mi em va recordar molt la LLei per a la Protecció del Poble i de la Nació que va promulgar Hitler el març de 1933, en la que s’atorgava plens poders i s’eximia de tota responsabilitat.


  9. Jo d’economia no entenc ni fava, i d’això de la crisi no en tinc ni idea, però si que m’he fixat que es fa més ressò de la crisi des que els bancs i les empresses importants han començat a tenir problemes. Quan van aparèixer (o més ben dit, es va donar a conèixer l’existència de) els mileuristes no es va considerar crisi econòmica, tot i que la vida d’un mileurista és una crisi constant.
    Serà que crisi és una paraula per rics?.


  10. – en resposta a la teva pregunta final, Glam… cap data, cap esperança… ni remota. Per què? Doncs perquè si qualsevol inepte internacional es capaç de mantenir-se en el poder ( vull dir en els de primera línea ), també lluitarà amb tots els seus mitjans per mantenir-se… son ineptes, no idiotes. Estem perduts… Mai cap membre de població popular… mai hem estat en el Saló del Tro, amb el Rei, amb el Cap Feudal, ni amb cap Conde ni Duc per decidir sobre la seva/nostra pròpia subsitència… mai

    – Només una apreciació… la història és circular i cíclica ( crítica personal i irònica però real a la teoria de Nietzche )

    – ‘un dels records de la crisi de fa quinze anys'( que no va ser tant greu ) i que guardo i valoro personalment… “val més que dirigim la nostra energia activa, positiva, condicional, personal, etc en evitar categòricament a permetre que tot l’entorn afecti la nostra personalitat, la nostra salut… perquè creieu-me que si tenim la guàrdia baixa, ho farà !”


  11. disfruta de Sitges ara que pots !


  12. Trobo molt interessant aquest debat sobre els motius que van provocar que un personatge com Hitler ascendís al poder d’Alemanya, considero que no tinc suficients coneixements de la societat alemanya de finals de la dècada dels vint com per opinar sobre aquest tema. Si us escric és perquè he quedat molt sorprès pel que he llegit al quart paràgraf. Aquesta, massa de vulgars garrules que passegen felices amb xandall rosa, coneix perfectament de que va la vida, amb totes les seves alegries i putades, segurament millor que tu i que jo, potser no tindran una carrera, ni seran arqueòlegs amb currículums extensos, però tiren endavant com poden i saben, com intentem fer tots i segurament s’han trobat amb situacions molt més complicades que les que me trobat jo, un noi de classe mitja de Barcelona que ho ha tingut tot dels pares fins que ha decidit marxar del niu familiar als 25 anys, una descripció que possiblement, no ho se, es podria adaptar al teu cas.
    En fi, més enllà de la falta de respecte que mostres en aquests comentaris considero que sa de ser una mica pedant per intentar donar explicacions d’un fet tant complex com l’ascens del nazisme a l’alemanya de principis del segle vint quan no coneixes la realitat que t’envolta, no em estic parlant d’Obamas i McCains sinó de massa de vulgars garrules que passegen felices amb xandall rosa.


  13. A mi m’està donant molt mal rotllo això de la crisi, jo estic subcontractat (treballo a la UB però per una empresa externa) i em fa molta por que es posin a retallar pressupost!

    Després està el tema dels bancs. En deu anys que porto treballant tinc un raconet i ara estic pensant com re-repartir-lo no sigui que m’agafi la porta als dits…


  14. He descobert una entrevista amb George Parr (un agent d’inversions de la City) en el que s’explica d’una forma molt “clara i entenedora” el procés que ens ha dut on estem.

    El somriure se’t queda glaçat quan explica l’ùltima conseqüencia del procés.

    Mireu-se l’enllaç, és impagable.

    ENLLAÇ


  15. Sí, la cosa pinta mal.
    Però creus que és possible un crisi a gran escala en un món tan global(itzat)? O és possible, precisament, per això?


  16. ho sento xro no puc participar d’aquest apassionant debat pq estic una mica estresada amb el Treball de recerca i roger: NECESSITO que m’ajudis en una cosa. Prent-ho com un favor personal. No se si te’n recordes xro el faig de la dona en la música i b, concretament de musicologia feminista i hi ha unes quantes artistes (que segur que coneixes i algunes moolt bé)de les quals aniria genial posar un trosset d’alguna cançó seva representativa en el sentit que parles de la dona. De fet podria buscar jo tota la discografia d’elles i llegirme totes les cançons xro si em pots estalviar una miqueta de feian la veritat es que t’ho agrairé eternament! no et diré totes les artistes ara pq no t’agobies xro començo per les fàcils i les que coneixes millor; Madonna i Hole. Com ho veus? enu ja em diras algo…miiil gràcies!


  17. Com que sóc pessimista per naturalesa cada cop que llegeixo sobre la crisi, més em deprimeixo i veig el futur fosquíssim. Ja em diuen que m’haig de prendre les coses amb filosofia, i també m’ho dic a mi mateix, però com carai es fa?


  18. Particularment, després de llegir Spengler La decadencia de Occidente ja vaig quedar prou saturat d’analogies i homologies històriques… Així que comparar el que ara passa amb la pujada de Hitler em sembla agossarat. Amb tot, estic d’acord amb Thousanyeth en què l’origen del nazisme està en el tractat de Versalles. El tractat de Versalles fou interpretat des d’Alemanya com una humiliació; les classes més conservadores van començara a fer circular la teoria de la ‘punyalada per l’esquena’ com a causa de la derrota: la rebelió comunista i les activitats jueves en la reraguarda que debilitaren el país mentre es guanyaven batalles. Aquesta teoria era fàcil d’entendre i de digerir per una gran massa que, com diria Hitler a Mein Kampf ‘no està constituïda per diplomàtics o professors’. A més, els anys vint no foren pas feliços a Alemanya, amb la conca del Rhur constantment ocupada per francesos i belgues com a conseqüència dels acords de Versalles, de la hiperinflació que devorà tot l’Estat… el crac del 29 agafà a Alemanya feta pols, però m’agradaria recordar que a les eleccions del 33, on el partit nazi obtingué majoria simple, per darrera de la unió que, malauradament, no es produí entre comunistes i socialdemòcrates, aquest partit ja perdia vots i estava en retrocés. Només la pressió de banquers i industrials sobre el president de la República, el vell mariscal von Hindenburg, féu que aquest nomenés canceller a ‘Joan Ningú de gabardina’ (textualment, el mariscal anomenava així en Hitler).
    Salutacions!


  19. Fa molta por això…jo també fa mesos que penso en el crack del 29… però la veritat és que no ens pot estranyar que això peti, estem en un moment tant i tant capitalista, on tot s’ha tornat tant banal i on la gent tansols pensa en els diners que cal que tot faci un pet per a poder retornar a una moral més decent… Stop luxes, stop el cada cop vull més i més i més!


  20. especial sitges??? espero que facis una crítica del curt: INDIVIDUAL


  21. Dades positives? la única solució per tenir-ne és no mirar la tele, no llegir els diaris, ni escoltar la ràdio.

    I potser, el millor és fer com tu, estar a Sitges i veure pelis i més peli, que segur que no en parlen.


  22. Això ja es veia venir. Al manco a Mallorca sí, amb tanta construcció. Mentre no perdi la feina, que de moment (i tocaré fusta), pinta que no i no em toquin els estalvis… Ara que ja se sap q en aquest país no tenim una base econòmica com altres països. Vull dir que si EUA i Europa va malament, nosaltres pitjor. Pinta que va per llarg això. Ara comença…


  23. ¿Y de la noticia del día qué piensas?
    http://www.elmundo.es/mundodinero/2008/10/08/economia/1223449389.html


  24. Em arribat a un punt d’histeria col·lectiva en la que ens poden colar qualsevol cosa amb l’excusa que aixo pal·liarà la crisi.

    Igual que l’11 de setembre va servir per retallar les llibertats individuals els EUA a favor de l’estat de la Superprotecció, ara a escala global es pot fer quelcom semblant, en que? No ho se… per si de cas vigilare.

    Un altre exemple en el que l’atenció dels medis apunten a un lloc i no ens enterem del que ens van colant per darrere es lo de les 65h setmanals que es volia aplicar a tot Europa, pero com estavem preocupats per altres temes… per sort es van desdir.


  25. El video que dius que no es veu es d’un paio suposadament espanyol banyant-se en boles a la fosa del palau imperial de Tokyo i que s’acaba enfrontant a la policia.
    De moment la crisi sembla que no acaba d’arribar aquí al Japó. El Japó es considera una econimia forta, i per això molts inversors buscant valors segurs estan apostant pel yen, que no para de pujar cada dia. Pero com que ha pujat tant, es considera que aixo afectara a les exportacions, i ha fet que la borsa ahir es desplomés…a veure com va tot plegat.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: