h1

Pensaments postorgàsmics

Setembre 7, 2008


Joder! Però jo que cony faig aquí?

Si, molt bé, aquest tio m’ha menjat la polla com un campió i jo amb prou feines he estat capaç de masturbar-lo amb inapetència… però es que realment amb aquest micro-falus que em calça poca cosa més podia fer, sincerament.

– Marxo? Em quedo? Li dono el telèfon? El msn? Potser un de fals?

Que m’ha aportat aquesta vetllada de sexe desganat amb un complert desconegut que no m’interessa en absolut com a persona? La veritat es que em resulta complexe respondre’m aquesta pregunta… Alliberar tensions? Deixar-me portar pels instints més primaris?

– I si ha tancat la porta amb clau i no em deixa fugir fins que no li juri fidelitat eterna? I si és un assassí en sèrie?

Com m’agrada autoenganyar-me! Sé perfectament que el que cerco no és més que un substitutiu efímer del amor, un ensajat simulacre de sentiments que em fa sentir, durant una breu estona, falsament estimat. Si, és tot una burda enganyifa, una teatral falàcia en la que les dues parts implicades ja sabem perfectament a quin joc estem jugant i quines son les cartes marcades.

I els meus pantalons? On cony he llençat els meus pantalons? Merda! S’hi ha adormit a sobre!

Però, com un ludòpata empedernit, soc absolutament incapaç de sortir d’aquesta espiral que es repeteix de forma crònica en la meva quotidianeïtat, amb insubstancials variacions, com si de l’etern retorn de Nietzche es tractés. M’he proposat milers de cops fer un punt i a part, deixar de banda aquestes relacions d’una nit, però quan porto un més sense quedar amb ningú la meva aturmentada ment comença a bombardejar-me amb delirants idees sobre la soledat, el pas del temps, la decrepitud física, els 30 que ja estan aquí… i un cop més entro als xats, als perfils, quedo per fer un café i… aquí estic, estirat en el llit d’un paio de qui prou feines recordo el nom i que, de ben segur, hauré oblidat demà passat.

– És la darrera vegada que quedo amb algú que no m’interessa, la última, ho juro, aquest cop va de debó…

Aquesta claustrofòbica habitació, que segons abants ha servit d’escenari per un calculat succedani dels meus irrealitzables anhels, ara em sembla poc més que una gàbia que m’ofega  i escaña lentament. I tanco els ulls, apretant els punys, imaginant un cop més una estúpida fantasia, on estic feliçment comentant amb tú en un futurible bar aquesta nit com una absurda anècdota d’un passat que, ara, tan sols és un angoixant present.

PD: No us ho prengueu com una narració descriptiva d’una experiència real sinò més aviat com un conjunt de reflexions després d’un orgasme.

PPD: La fotografia es titula “Torture Bed” i és del fotògraf vietnamita Ray (rayphua).

Anuncis

14 comentaris

  1. La foto és molt inquietant.
    Sembla més aviat un llit per aplicar la “picana” que fer un polvet tranquil.
    T’ha sorgit del teu interior la bestia sàdica que diuen que tots portem dins?


  2. Els homes, com les dones, som capaços de fer el que calgui per a no quedar-nos (o sentir-nos) sols. EL problema, és que de totes aquestes follades i de tots aquests trossos de carn calenta escalfats amb microones potser s’ens escapi la que podria ser l’amor de la nostra vida. Malauradament la situació que nosaltres mateixos hem creat no ens permet discernir res i veure que aquesta persona que ens menja la polla en un moment donat, si l’arribem a conèixer bé i a relacionar-nos amb ella, pot ser qui ens alliberi de la nostra relació masturbatòria amb l’altre. La por al desconegut, a allò que ja hem tastat i que per aquest fet ja no ens satisfà ens condemna a seguir buscant com gossos que cerquen menjar en un abocador.
    Salut (vaig borratxo)


  3. Ummm… m0estimo més els pensaments preorgàsmics si he de triar..

    Vull dir, i perdó per posar-me filosòfic, que les coses depenen del punt de vista com les miris i, per tant, des del punt de vista orgasmàtic tenim els pensaments preorgàsmics i els pensaments postorgàsmics (de pensaments orgàsmics pròpiament no n’hi ha, per això els francesos li diuen a l’orgasme “la petite morte”).

    Llavors, podem concloure que cap d’aquests pensaments és “la veritat” en sí, en tot cas la veritat seria la suma o el “terme mig” entre els pensaments pre i postorgàsmics…

    Jejè fins aquí el Rafel filòsof (de la senyoreta pepis), ara el Rafel psicòleg (de la senyoreta pepis):

    El millor moment per pensar sobre aquestes coses sobre les que reflexiones al post no és ni immediatament abans ni immediatament després a un polvo. Què tal si et dones una quarentena de 24 hores abans de reflexionar sobre el que ha passat i aprofites el moment immediat postpolvo per disfrutar ja sigui de la companyia, ja sigui d’un passeig solitari amb l’agradable brisa nocturna o d’un bon llibre?


  4. Excepcional.
    Potser, des del punt de vista pragmàtic, en Rafel té raó i hauries de pensar en això de l’amor amb el cap més fred. Però, des del punt de vista literari, aquests pensaments postorgàsmics són ART, i del bo. Res útil, però sí bell.

    Un plaer llegir-te.


  5. Potser tenir una sola parella et fa sentir millor… pero penso que tambe et faria canviar la manera de veure les coses. A mi, en alguns moments, m’ha passat i m’ha portat a tenir un post-orgasme on em remplantejava certes coses…

    A voltes enyores poder fer coses que al costat de qui et sents a gust no faries per no perjudicar-la.


  6. És cert… la calentura et porta a acabar al llit, però quan s’acaba tot, sembla que també perdi sentit el que acaba de passar i l’unic que vols es marxar, prometente que no tornarà a passar. Tot i això, en el fons saps que tornaràs a caure-hi…

    recomanació musical: Chad Vangaalen


  7. Molt bona, aquesta entrada. Uns pensaments postorgàsmics que traspuen sinceritat i una irònica tendresa.
    Salut!


  8. Deuries gaudir del moment i no patir tant xD

    L’iluminació de l’imatge és espectacular, arribant a semblar fantàstica també. Em recorda al curt que vaig dirigir aquest estiu; comença igual:
    http://vimeo.com/foxpedreguer (És el mesmerising)
    http://es.youtube.com/watch?v=yvL6gFPvEI4

    Hi ha algunes similituds amb la història: http://mmaduixa.wordpress.com/2008/07/11/mesmerising/

    PD: Desconecta al Snappreview del wordpress, és un fer la mà…


  9. Pero quins comentaristes que tinc! Sou l’orgull de tot blogger!
    Molt acertades totes les reflexions i mil gràcies pels consells, tot i que, obviament no seguirè: soc incapaç de complir les meves pròpies promeses, així que millor no pensar en les que faig als altres!

    Seguirè buscant un princep blau darrere de cada gripau!


  10. nye, vull que s’acabi ja.

    i a veure si fas el que promets… ¬¬


  11. jupe quin mal rotllo…apunt nyonya per una servidora: “oh! que bé que estic abaraçat fortament a aquest tros d’home encantador desprès d’haver suat fins al clímax en aquesta estrellada i meravellosa nit…”


  12. “Però que cony faig jo aquí?”, i “es l’ultima vegada que…” les 2 frases màgiques que mai ens abandonaran. Jo cada dia me les plantejo a la feina.


  13. Pau-> Has de saber que just després de publicar aquest post em vaig conectar a gaydar… no tinc remei!

    Lidia-> Quina enveja! Disfuruta de la monogàmia tú que pots!

    Madebymiki-> ahajaj, It’s true! Si ens donessin un euro epr cada cop que ho hem pensat, oi?


  14. ho deia en conya eh? jo no penso aquestes parides…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: