h1

Autoepístola(III): Convencionalismes predestinats.

Setembre 2, 2008

Estimat Arqueòleg Glamurós:

Sé que el teu atrafegat estiu no et deixarà ni un mísere instant per donar un cop d’ull a les meves cartes i que, possiblement, aquestes ratlles caiguin en el més absolut dels oblids, però tot i així deixa’m que et comenti algunes de les extranyes paranoies que em ronden pel cap darrerament.

Quan un té una vida poc convencional, en tots els aspectes possibles, resulta una àrdua tasca trobar referents en qui enmirallar-se i, a l’hora de pendre decisions sobre el meu futur, sempre m’he guiat exclusivament pel meu instint i l’experiència acumulada. Aquesta singular i egòlatra forma de funcionar sovint causa una  paradoxal confusió als individus que m’observen superficialment, ja que no acaben mai d’entendre el perqué de tot plegat.

Els camins marcats i els ramats de xaiets obedients no es vàren fer per a mi, que hi farem! I és per aixó que constantment em veig obligat a donar innecessaries explicacions sobre el devenir de la meva imprevisible existència, ja que molta gent no pot comprendre en absolut com algú de la meva edat pot viure tan feliç per la vida sense carnet de conduïr, ni parella estable, vivint a casa dels seus pares i treballant en un ofici condemnat al més absolut dels ostracismes econòmics. Inmaduresa potser? Síndrome de Peter Pan? Maybe baby!

Jo que MAI he perdut un valuós instant de la meva vida adoctrinant a algú com ha de viure la seva, em sembla un tant incomprensible que hom pretengui inculcar-me a mi quins han de ser lel meus objectius. Que hi farem, ningú és perfecte! No puc evitar, per molt que m’hi escarrassi, que la meva voluntat prioritzi coses tan futils i banals com recorrer Irlanda, escriure un blog, fer conferències en congressos, publicar articles científics, asistir als concerts de les meves superestrelles favorites o aprendre antropologia física.

Potser estic condemnat de per vida, com si d’una maledicció bíblica es tractés, a ser aquella peça de puzzle que no acaba d’encaixar en cap lloc del dibuix? O pel contrari hauria de fer cas a totes aquelles veus que em recomanen, segurament amb la millor de les seves intencions, que inverteixi les meves energies aprenent a conduïr i no a analitzar ossos humans? Seria millor apartar definitivament l’efimeritat de la luxuria i batallar per qui realment m’interessa, coneixent l’elevat risc que això implica? Hauria d’invertir el meu sou en una hipotèca i no en l’hedonisme de viatges i concerts?

Em costa taaant pendre decisions….

Espero pacient la teva resposta. Cuida’t!

Atentament:

Arqueòleg Glamurós

 

Advertisements

11 comentaris

  1. Ja tenim el BAM aquí!!!


  2. Apreciat Arqueòleg:

    La teva carta es deu d’haver perdut perquè l’he acabat rebent jo i, diria que tots els lectors que avui passin per aquí. Només un consell: en el moment que encaixes, és una mica més difícil moure’s pel món i tenir llibertat, perquè t’ho impediran les peces del voltant. I la teva maledicció no és que no encaixis, és que acabaràs encaixant i lamentaràs haver-te queixat de no encaixar, com acabava fent tothom.

    Una cordial salutació,

    Un moz no tant glamurós


  3. i el Gerard Quintana també corre per allà…


  4. no roger, vaig a jornades, però deien que les canviarien però va a ser que a este paso no lo haran y, por tanto, me perderé el BAM!
    fuuuuuck


  5. Ni tanto ni tan calvo, que diuen! Per ser un materialista convençut et veig molt dualista, platònic i idealista!!! No miris tan les coses en termes de dicotomia, noi!

    A més, avui dia, en la nostra societat penso que hi ha bastanta llibertat perquè cadascú triï lliurement el teu estil de vida i vagi decidint paulatinament sobre diferents aspectes de la vida fent que cada vegada les coses siguin més flexibles… cada vegada tendim més a “separar” unes decisions d’unes altres i no crec que sigui certa la metàfora que dieu d’encaixar… què vol dir “encaixar”? No sé com dir-ho però penso que avui dia les decisions que prenem no ens condicionen tant perquè tendim a separar esferes (laboral, amical, familiar, sexual, parella…) i, sobretot, perquè cada vegada més les decisions que prenem som més reversibles (excepte la de tenir fills, però avui dia no hi ha ni treballs ni matrimonis per tota la vida, sinó fins que una de les dues parts -o per qui tingui sort de mutu acord- digui prou!).

    Evidentment hi ha gent una mica borrega i que es deixa endur per “convencionalismes”, però si et queixes de que aquí hi ha borreguisme social ves-te’n a un poble ultrareligiós del sud d’Estats Units o a Aràbia Saudita i veuràs!


  6. volia dir “enso que hi ha bastanta llibertat perquè cadascú triï lliurement el SEU estil de vida”, jeje


  7. Estimat Arqueòleg Glamurós,

    La meva capacitat de xafarderia és més gran que altra cosa, i no m’he pogut reprimir llegir una carta dirigida a tu. Et volia comentar un parell de coses sobre aquesta.

    Crec que cada u, ha de pendre les decisions que cregui convenient en el seu moment, i el que diguin i pensin els altres no té importància. Si tu hi estàs convençut, ho fas i ja està, i no cal esperar que tothom les accepti i les entengui. Et poso dos exemples de la meva vida que reflecteixen aquesta idea.

    A principis de febrer jo vaig canviar de feina, a una que m’agrada més, i trobo molt més interessant. Aquest canvi, encara hi ha gent que no és capaç d’entendre, estava a una feina es pot dir de per vida, al costat de casa, 5 min. I he passat a una feina que en aquests moment és intestable, que no ser on treballo ni quan. I m’és igual el que pensin o diguin.

    L’altre és el carnet de conduir, jo no me’l vaig treure fins al 20 anys, i després vaig estar sense tocar un cotxe dos anys més (ho vaig fer per obligació en uns campaments, una història apart). Això sempre ha estat estrany i poc habitual en un poble on sinó tens cotxe no et pots moure. I ha passat alguna cosa? res, que els meus amics m’han fet de taxi i ja està. I que diguin el que vulguin.

    Per tant, si vas contra corrent, i fent el que tu t’interessa ja està bé, mentres no fagis mal als altres, fes de la teva vida el que vulguis, per alguna cosa és teva, recorda, porta el teu nom i el de ningú més.


  8. Si fas camí, ja està bé. No vull ser massa prescriptiu però gaudeix d’allò que cregues que paga realment la pena, sense prejudicis ni comparacions malaltisses, que la mort espera.


  9. apocalipsi diu!! jajaja saps? sempre he pensat que jo patiria totes les crisis d’edat (ja estic pensant que d’aqui poc faig els 18 i m’estic jinyant…vaya que si penso en els quaranta em moro!)
    estimat arqueoleg glamouros, no és el primer cop que parles de convencionalismes, de encaixar, de ser “normal”/vulgar…i he arribat a la conclusió que tens un trauma. Crec que tothom es diferent i que ningú t’ha de marcar la pauta de la teva vida i l’hauries de viure sense pensar si l’has de canviar perquè no és prou habitual. Et preocupa ser diferent? oi que no? penso que tu consideres l’originalitat i la no monotonia un valor, no? doncs si es així deixa de pensar si hauries de fer el que fa tothom i gaudeix de la teva posició de semi-llibertat!


  10. Això d'”encaixar” és molt relatiu. Amb set mil milions de persones al món, les possibilitats d’encaix són gairebé infinites, hahahaha.
    Jo tampoc em vaig treure el carnet de conduir fins els 28 anys (imagina’t: un economista sense carnet; tothom em prenia per un xiflat). Però, ara, no hagués pogut fer el viatge que he fet pels USA si no el tingués (o hauria d’haver estat depenent dels meus amics).
    Les coses van arribant com gan de fer-ho per a cada qual. I, al final, lo important és estar be amb tu mateix. I una certa consciència de no haver fet mal a ningú (o al menys, el mínim mal possible)


  11. Benvolgut amic arqueòleg:
    Sempre et trobaràs a qui et vulgui portar pel seu camí, els frustrats volen companyia. Cal que tots siguem responsables del camí que triem, la pressió social es una bona excusa, però no per a tothom.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: