h1

Homer Simpson, un gran filòsof

Agost 29, 2008
.
Sé que pot semblar surrealista però l’altre dia llegia a El País que a la Universitat de Berkley, California, s’imparteix un curs de Filosofia basada en la mítica sèrie de dibuixos dels Simpson!
.
I no és per menys, la veritat. Homer Simpson mereix estar entre els grans teòrics del pensament contemporàni i com a tal serà tractat en aquest post, on em dedicarè a comentar seriosament algunes de les seves mítiques frases.

-“Intentar alguna cosa és el primer pas cap al fracàs”
Aquí trobem l’exemple més radical imaginable de nihilisme en el que, al presuposar el resultat negatiu d’una tasca, ens recomana directament la seva no-realització. Una veritable oda al anti-treball, a la inacció i alhora una aferrissada defensa del pesimisme atropològic.
·Altres exemples per aquest concepte: “Fills, ho heu intentat amb totes les vostres forçes i heu fracassat: la lliçó és no intentar-ho mai!

.
– “Normalment no reso, però si estàs aquí, sisuplau salva’m, Superman!”
No s’em podria ocorrer una frase millor per definir l’ateísme a la societat postmoderna: Deu ha mort, ja que  el veritable opi que manté alienat al poble ja no es suministra a les esglesies, sinó al cine i als televisors.
·Altres exemples per aquest concepte: “Quan aprendré? Les respostes de la vida no estan en el fons d’una ampolla. Estan en el televisor!”
.
– “Si costa treball fer-ho, es que no mereix la pena”
Si els grans teòrics de l’economia política, Marx i Adam Smith, creien que el valor dels objectes era equivalent al treball que costava fer-los, aquesta frase és la inversió total de la idea que, curiosament, coincideix plenament amb  els plantejaments neolliberals segons els quals l’economia és igual a la optimització d’eforç i recursos, una visió de la producció enfocada exclusivament al consum individual. Vaja, com quan Spanair va decidir eliminar tècnics de vol per tal de reduïr costos…
.
– “A Billy Corgan, de The Smashing Pumpkins: Saps? Els meus fills pensen que ets fantàstic. I gràcies a la teva música depressiva han deixat de somiar amb un futur que no puc donar-los.”
Quina forma més fantàstica i simple d’explicar l’alienació marxista, no trobeu? I de nou ho tornem a lligar amb el postmodernisme i la cultura pop com a substitutiu de Deu.
.
“Sempre m’he preguntat si existiria Deu… i ara sé que si, soc Jo”
Una interessant apologia del individualisme existencialista, en la que es posa a si mateix com a centre del univers. Hi podriem plantejar reminiscències de Sarte? O potser del anarco-individualisme americà?
.
“La gent gran no necessita compañí­a. Necessiten ser aïllats i estudiats per a poder descobrir quins nutrients poden ser extrets per al nostre us personal.”
I vet aquí una frase que sembla escrita del puny i lletra de Nietzche: provocació gratuïta, una crítica a la moral d’esclaus i a la compassió judeo-cristiana cap a la gent gran.
Advertisements

14 comentaris

  1. Caram!!

    Homer Simpson és nihilista, marxista, nietzschea, existencialista, ateu… Realment aquestes frases son d’aquelles que poca gent escolta i riu. Quasi tota Espanya veu aquesta sèrie i no crec que hagi despertat gaires consciencies… és una pena la veritat.

    Amb aixo i un passeig de totes les frases fetes on apareix una corrent filosofica es podria fer un master.


  2. doncs mira sí ja he tornat! i tu que? has acabat el teu super tour que tenies planejat fer? espero ho hagis aporfitat força!
    el meu cosí està fent el treball de recerca sobre los Simpson i de com reflexa la societat. A mi em sembla molt interesant així com el teu post!


  3. Veig que tornes inspirat de les vacances.

    Reconec a tots els filòsofs menys el tercer de la fila de sota, algú sap qui és?


  4. El filòsof no és realment Homer Simpson, sinó el seu creador, que ha aconseguit traslladar idees filosòfiques realment interessants a aquest proletariat suburbial que se’ls mira perquè fan gràcia i que en realitat no enten la meitat dels seus acudits.


  5. En Homer Simpson es un supervivent, el seu nihilisme neix de la pura necessitat. En Homer es un filòsof de bar.
    “Si vols conèixer un poble, ves cap el seu bar.”


  6. demà sobre les 6 i tal, que primer vaig a la pelu


  7. Perdona la meva desconnexió espai-temps però no m’acabo d’acostumar a que un país que vulnera pràcticament tots els principis que defensa l’esperit olímpic hagi organitzat els Jocs. En fi, coses de política… Suposo que la meva ment preferia fugir de la realitat i tornar a un record feliç.

    Pel que fa el teu post, el trobo interessant però trobo aquesta serie orripilant! Prefereixo “el oso Yogui.

    Atentament;
    Pasqual Maragall i Mira


  8. Q fuert, que tens vips comentant al blog!!! :p


  9. Em pareix senzillament genial.


  10. Jo crec que molta gent inspira la seva existencia en el Homer Simpson 🙂


  11. […] Homer Simpson, un gran filòsofglamboy69.wordpress.com/2008/08/29/homer-simpson-un-gran-fil… per korvins fa pocs segons […]


  12. Ho acabo d’enviar al meu profe de batxillerat de filo 😀 A veure si canvien Hume per Homer (Homer, Home, Hume; hi ha poca diferència) XD


  13. no me’l van fer estudiar … al homer …


  14. Ottiaaaaaaaaaaa!!! En Pasquaaaaaal!! Que fuerrrrrrrrte!! No sé si és el real o que, però…. QUE CABROOOOOOOOOOOON!!! Jajajaj! Ho sento, no m’he n’he pogut estar!!!
    Bé, ara toca parlar de Homer, no?? Bé….doncs…esto…. Uaaaa!! Una rosquilla!!
    N’aprenc massa ràpid (és el meu ídol!!)

    Tonets i abraçades!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: