
Fotocrònica de la voràgine (I)
Agost 10, 2008Doncs res, el cap de setmana m’ha passat volant entre fer, desfer la maleta, sopar per Gràcia i passar la nit a Razzmatazz. Un cop més marxo cap a l’interior de la Catalunya rural a treballar en el projecte arqueològic que em duc entre mans! Quatre dies laborables més i agafo vacances!! Per fí!
Apa i per que no us queixeu us reagalo by the face algunes fotos que he pogut fer en el transcurs de la primera setmana del meu agitadíssim estiu! Ens llegim el finde vinent! Be evil!
Blue Velvet
.
Allà on vaig sempre em trobo una Gàrgola!
.
Nena jugant en un sorral
.
Ora et labora
.
Però mira que ets gòtica!
A mi això de les formigues, sempre em fa pensar en Buñuel i el seu Chien Andalou.
Quan vaig veure la peli del David Lynch, també.
Confesso que m’he sentit atret pel títol del post!
M’estalviaré de preguntar-te QUÈ és aquesta foto de les formigues, i deixaré que la meva imaginació faci feina… ugh, millor no.
Felices troballes arqueològiques.
Molt guapes les fotos i els retocs, ets un geni, algun dia me n’hauràs d’ensenyar…
L’aliment de les formigues és animal o humà?
Que continui així de distret i divertit l’excavació i l’estiu. Quina enveja pels que ens quedem a casa.
“Blue Velvet” pe’l fons i buñueliana per les formigues.
Bones vacances, jo encara estic esperant.
No em vaig parar a fer una determinació taxonòmica i anatòmica del os en qüestió, epro per la imatge diria que és un húmer de pollastre!