h1

Estiu Don’t Stop

Juliol 24, 2008

Des de fa 9 anys aquest és el primer estiu en que no invertiré les meves vacances en treballar de voluntari en una excavació arqueològica programada ni en fer de monitor d’esplai en rutes, campaments, ni colònies de cap tipus.

I clar, heu de saber que jo sofreixo un terrible “Horror Vacui” agut, es a dir,  pànic al no-res, a la sensació d’estar malbaratant la meva vida en un sofà, un intens terror al previsible aburriment soporífer en que es transforma al agost la ciutat dormitori en la que visc. Així doncs el primer que vaig pensar és que el meu estiu esdevindria una lenta i macàbra tortura xinesa: més de dos dies seguits tancats a casa sense fer res i ningú amb qui quedar i ja em veia embotit en una camisa de força camí cap al psiquiàtric samboià.

Però no!! Al contrari! Encara no sé ben bé com, però miraculosament he omplert la meva agenda de forma que, si tot va bé, del 4 d’agost al 12 d’octubre no estaré ni una setmana seguida dormint a casa!! wooo hooo!

En primer lloc el meu devenir em durà a dirigir un importantissim i apassionant projecte arqueològic al costat del poble de ma mare i, aprofitant la benetesa, m’hi instalaré a viure durant la primera quinzena d’agost coincidint, a més, amb la Festa Major. El millor de tot és que es quedarà a dormir amb mi una companya de feina diferent cada setmana, la qual cosa pot provocar la divertida situació en que totes les iaies tafaneres del poble arribin a la conclussió que jo en realitat soc un “Don Juan” hetero que cada dos dies es lliga a una tia diferent. Can you believe it? Muahaha! Pot ser molt divertit!

Després de descansar un sol dia a casa, agafo el primer vol cap a Irlanda on em passaré 5 dies a Dublín i 5 a Galway. I de nou em permeto el luxe d’invocar el vostre consell, oh, estimats lectors! Per un casual de la vida algú de vosaltres ha estat en aquetsa bonica illa i em pot aconsellar que cony hi ha d’interessant per anar a visitar, tenint en compte que ni jo ni cap de les meves amigues disposem de carnet de conduïr?. Perqué un cop vàrem adquirir impulsivament els bitllets ens vam adonar que realment no tenim ni zorra de que dimonis hem d’anar a veure! A Madrid em vaig guiar quasi exclusivament per els vostres consells i em va anar molt bé!

Un cop aterri de nou a Barcelona tindré 3 dies per descansar i tornar a la feina, on es bastant possible que m’enviin un més (entre setmana) a viure a un poble de la costa catalana conegut sobradament per la seva massificació turística da baixíssima qualitat. Però clar! El dia 17 de Septembre m’en vaig cap a València, concretament al putu poble de Cheste, on Sa Majestat Madonna realitzarà el, de moment, únic macro-espectacle al nostre estat (com ara vingui a Barcelona us juro que la mato!!, tot i que sí, vale, em fa ilu veure les terres valencianes!).

I Octubre? Doncs el dia 2 comença, un any més, la cita amb el glamour cinèfil: el Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges. És evident que jo no hi puc faltar ja que, de nou, l’apartament dels meus pares es convertirà en una comuna hippie plena de sacs de dormir i, un any més, ens haurem de decidir entre les desenes de films que es projecten, si es millor anar a veure el debut de la filla de David Lynch, l’homenatge a Kubrick o la adaptació de Miquel Houquelbeq de la seva mítica novela “La possibilitat d’una ïlla“. El programa ja s’ha publicat, consulteu-lo AQUÍ.

I clar, com molt bé haureu pogut deduïr, les possibilitats que durant aquests dies jo em pugui conectar a internet i, per tant, actualitzar aquest blog, son més aviat escasses. De veritat que intentaré, per poc que pugui, anar publicant de forma imprevissible i quasi aleatòria!! Us demano tan sols que no m’oblideu i que us aneu passant de tant en quan per aquesta humil web, encara que sigui per comprovar si he conseguit sobreviure a la  meva voràgine estiuenca.

PD: La gent em pregunta que perqué no m’independitzo i jo els somric maliciosament… la meva veritable llibertat es basa en tenir un compte corrent que em permeti anar a un congrés a León avui, a un festival a Madrid demà o a adorar a la meva deesa del Pop demà passat, encara que sigui al indret més rebuscat de la nostre geografia. Una vivenda pròpia? Pa’ que? Si jo a casa quan menys hi sigui millor!

Advertisements

16 comentaris

  1. hi vaig ser per primera vegada aquest abril del 2008, dublin te la menges amb 3 dies pero hi han moltes excursions amb petits autocars que son molt economiques i et porten per tot el dia a veure un munt de llacs i paisatges molt diferents als nostres,
    les excursións es poden contractar al mateix hotel per senzill que sigui, com era el meu cas
    els clubs fan una mica de pena, la sauna ‘boilers’ esta bastant be i la gent es molt parladora i oberta
    quan hi vaig ser feia un fred increible per ser primavera
    guaita les fotos:

    dublin

    que vagi be


  2. No me ha llegado el correo.

    Saludos.


  3. Per cert, a Cheste tinc amics i es un poble molt bonic (macu).
    Jo he estat a Foynes i Bristol pero no conec Dublin ni Galway.

    Sorry my friend.


  4. Em sap greu, però no et puc aconsellar les meves vacances mai han arribat tant lluny.

    La meva tasca a Eurogames és la d’estar en estands en què hi ha activitats per nens i no tant nens, perquè no es matin, i a la vegada no s’enduguin el material.

    A part de molt participant musculosós, n’hi ha que no és el tipic esportista màxim, sinó més normalet i alguns que dius, si tu fas esport jo sóc monjo.


  5. aix Dublin és tan petitona que s’acaba ràpid, jo hi vaig anar un cap de setmana i diumenge ja pillàvem un autocar (de forma totalment improvisada) que ens duia a veure la costa, a donar un volt per la campiña irlandesa i a veure un castell amb visita guiada inclosa.

    que jo recordi, vam veure el trinity college, el temple bar, els carrerons típics comercials, les casetes amb les portes de colors, la casa d’oscar wilde, la figura d’oscar a côté de casa seva (en una pose muy sexy, believe me), el cachirulo aquel enorme que no m’enrecordo com es diu, vam menjar fish and chips, vam esmorzar un autèntic esmorzar british con su té, su bacon, sus legumbres, sus tostadas y demás i pots anar a algun bareto per la nit on canti algun friki amb la guitarra cual mendigo pero cantando canciones populares y con una multitud borracha aplaudiendo mentres beuen (i tu també) guinness i demés…
    bé i no se si m’oblido de res…

    ayer entré al esplai a las 18 i salí a la 1!!!!
    visca l’ambientació!


  6. ah! convendria que quedèssim, no?

    y otro ah! m’estic fent un cedé amb música pròpia para no morir de abur(rumba)imiento


  7. Doncs per no fer el que feies normalment, estaràs prou entretingut! Hahahaha.

    Per Dublin (jo no hi he estat mai), un suggeriment: la ruta de Leopold Bloom (no se si conèixes l’Ulysses de Joyce). Per a mi seria un atavisme total.
    http://en.wikipedia.org/wiki/Bloomsday
    http://www.jamesjoyce.ie/


  8. Jo vaig estar a Dublín un cap de setmana farà quasi dos anys i el cert és que em va encantar. No té molt encant turístic, però et pots passar hores passejant per Temple Bar i pel centre de la ciutat (jo em vaig estar tres hores seguides rondant per St Stephen’s Green, un centre comercial de per allí). Creu-me que no es fa gens llarg.
    No vaig ser pel camp, però l’encant rural d’Irlanda s’estén fora de les seves fronteres, així que hauries de seguir les recomanacions que et fan per aquí i agafar algun d’aquests autocars.
    També és interessant el tema dels pubs. És un ambient una mica folklòric i hetero, però la veritat és que un pub irlandès és un dels millors llocs on passar una bona estona, en un ambient amigable i, sobretot amb bona beguda i millor música.


  9. M’ha agradat la post data ja que veig k tens la mateixa mentalitat que jo respecte al tema llibertat vs hipoteca.

    Salutacions a les 5:33h de la matinada de dilluns (és lu que té ser kurrante)


  10. Sobre la postdata, la vivenda i l’hipoteca, hi hauria molt a dir. O és que potser els pares no tenim també dret a la llibertat? Hahahaha


  11. Home doncs què voleu que us digui jo prefereixo pagar uns calerons i estar lluny dels papis!

    Debeu tenir molt bon rotllo amb els pares i/o els vostres pares una santa paciència de collons: perquè no només els aguanteu vosaltres, ells encara us aguanten més! Jo particularment tinc molt millor relació amb els pares des que em vaig independitzar (i els comprenc molt millor, mira que haver-me hagut d’aguantar, pobres és per tenir molts traumes).

    A més jo mai havia estat fill únic (sóc el petit de tres) i quan les dues germanes grans em van deixar sol amb els pares… va ser un trauma, em van agafar unes presses per marxar de casa que pá que… no em sortia això de ser fill únic. Era com una situació antinatural i forçada.

    A més la vida sexual millora molt quan tens pis propi! Mai més a la vida tornareu a fer-ho a un cotxe ni en llocs encara més cutres! Paraula! Durant els primers 4 anys de relació sense lloc on estar junts, jo i el meu xicot vam haver de fer malabarismes per tenir moments d’intimitat… Fins i tot anàvem a “hotels” d’aquests que pagues per hores!

    I és molt emocionant passar per diferents estadis provisionals… pisos compartits, conviure amb la parella així o aixà, lloguers que no es renoven i t’has de buscar una altra cosa… de fet jo encara no estic hipotecat! I tal com evoluciona el mercat (i les nostres nòmines), doncs de moment la cosa en standby.

    El que és horrible són les temporades que has de tornar a casa els pares! La primera vegada que em vaig anar a un pis compartit va ser fa 7 anys, quan tenia 23, però la meva inestabilitat laboral i immobiliària va fer que hagués de tornar en períodes intermitents. Des de fa 5 anys ja estic independitzat 100% i tornar enrera nanai! A més jo sóc supercasolà m’encanta cuinar, tenir el meu espai (i això també inclou el meu espai en relació amb la parella), m’encanten les sessions maratonianes de panxing amb el meu xicot… I la relació amb els pares ara és millor que mai!

    No torno enrera ni boig!


  12. 1.- Soc fill únic i visc en un duplex

    2.- Els meus pares paren tan poc per casa com jo.

    3.- Jo no soc gens casolà!

    4.- El dia que tingui parella estable en parlem!


  13. 5- T’has llegit tots els llibres de Lucía Etxebarria


  14. Si, les meves relacions amb la meva filla (ùnica) també han millorat moltíssim des de que no viu a casa nostra. Però és que els dos tenim el mateix caracter i, clar, dos galls al mateix corral …


  15. Jooo fins el 12 d’octubreee? Et trobarem a faltar!


  16. Si tens un dia lliure, és molt recomenable anar al Parc Nacional de Wicklow, a uns 30 Km de Dublin. Nosaltres vàrem llogar un cotxe però crec que hi van autobusos des de Dublin.

    Wicklow Mountains National Park – Glendalough



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: