Com ser una “Mariculta” i no morir en l’intent!
Juny 25, 2008
Els gais bàsicament ens dividim en tres grups perfectament definits: per una banda aquells que es troben obsessionats amb la seva bellesa física i passen les hores mortes dins un gimnas per tindre un cos 10 (musculocas), aquells que creuen que el glamour és un mer sinònim d’elegància, roba cara o pentinats d’infart i finalment els “Maricultes“, aquells que formem l’avanguarda cultural del segle XXI i sabem que el glamour es troba realment a la bellesa intel·lectual!
Dins aquest grup trobem històricament personatges que, amb la seva capacitat creativa han estat capaços de fer avançar de forma determinants l’art, la liteatura o la ciència: estem parlant de Plató, Aristòtil, Miquelàngel, Leonardo da Vinci, William Shakespeare, Oscar Wilde, Federico Garcia Lorca, Lluís Llach o Arqueòleg Glamurós, per citar tan sols alguns des més coneguts.
Doncs avui us donaré una lliçó magistral de com arribar a formar part d’aquest selecte i elitista grup: ja us aviso que no és fàcil, però tot és posar-s’hi! Els únics requisits bàsics son ser gai (obviament!), ser alt, prim i haver estudiat una carrera universitària (que no sigui una enginyeria).
1.- CINE: És obligatòri veure sempre els films en versió original subtitolada, preferentment en cinemes com Verdi o Floridablanca, a poder ser de cinema d’autor i eropeu. MAI pelis comercials americanes en una gran superficie i doblades, aixó es un veritable crim per una Mariculta!
FRASE ILUSTRATIVA: “Que no saps qui és David Lynch? Fora del meu llit ara mateix!!!”
2.- MÚSICA: Preferentment alternativa anglesa o antiga i rara; en el cas que us agradi un artista comercial ho podeu arreglar fent-vos fan de les seves cançons més extranyes com cares B o rareses. És imprescindible emprar el major nombre de tecnicismes anglesos en qualsevol conversació musical.
VOCABULARI BÀSIC: Mainstream, underground, backstage, indiecool, technopop, electroclash, rave…
3.- PREMSA: El diari mariculte per excelència és El País, en tots els seus aspectes i seccions. A males males, podeu compar La Vanguardia o Público. No queda gaire bé llegir l’Avui o EL Periòdico i sobretot MAI diaris esportius!
FRASE ILUSTRATIVA: “Ahhhhggg! He tocat l’Sport, em vaig a desinfectar!”
4.- ART: Com més avanguardista, abstracte i menys figuratiu millor. És igual que no entngueu res, no hi ha res a entendre, simplement mireu-lo fixament amb cara d’interessant i expresseu amb veu alta aquells sentiments onírics que us reporti amb un vocabulari ple de tecnicismes artístics.
5.- LITERATURA: llegir molt és la base de tot mariculte que es precii. Qualsevol cosa és bona menys: literatura infantil ( això inclou des de “Teo va al Zoo” fins a “Harry Potter” ), bestsellers, llibres mediàtics i llibres de cuina. Per fer més punts: llegir poesia! amb aixó entreu directe al cel mariculte!
6.- ALTRES: La cultura no té límits, no li poseu vosaltes! Mai està de més tenir una sòlida base de coneixements històrics, antropològis i filosòfics per quedar bé en qualsevol conversa amb una altre mariculte i sobretot per poder citar a autors famosos, en plan: “Com diria Nietzche, alló que no ens mata ens fa més forts“. Citar frases en llatí ja és lo más!
Doncs res, dit aixó: per que no ens unim tots els maricultes per fer un grup secret, dominar el món i expulsar tota la garruleria i la vulgaritat de la faç de la terra? Nemo? Rafa? Us hi apunteu?
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Voldria pensar que és una autocrítica mordaç xD. Jo no sóc gay, no sóc prim, ni alt i bé… de la resta de coses ja ni parlar-ne.
I una petita apreciació, no sé si Aristòtil o Plató serien maricultes, ja que en els seus temps l’homosexualitat no era una opció marginal i tenia un rol i una funció totalment diferent de l’actual. Ara que si vols escombrar cap a casa, per mi cap problema :).
Psi, podriem dir que és una autocrítica,per que no! Has de saber que no hi ha res que m’agadi més que ironitzar sobre mi mateix! ahaja
I amb el PUTU DIA DE MERDA que porto a sobre, doncs res, a falta de que ningú em clavi més punyalades ja els hi facilito jo la feina! Ahajaj! No saps el q es passar 9 hores a 37º i asobre aguantar bronques absurdes!
escolta, no sé si m’hauràs censurat, però mira que m’enfado!
i molt!
ni se t’acudeixi!
carta blanca roger, carta blanca.
PD. de fet, por ahí anava.
Jaja glamboy ets un provocador…
M’ha encantat el post tot i que discrepo que sigui condició ser gai (n’hi ha prou amb semblar-ho). Molts heteroambigus entren de ple en la definició de mariculta!
També crec que és molt característic de les maricultes barrejar coses d’alta cultura i baixa cultura. Per exemple: fer comparacions entre un personatge de la Recherche du temps perdu i Belén Esteban. En aquest sentit Boris Izaguirre si no es passés pel costat histriònic, seria la mariculta perfecta.
Mariculta no és ben bé igual a lletraferit. És un estil de ser culte. Ben bé és com una religió.
S’ha de diferenciar la mariculta de la maripedant, que algo així com la mariculta passada de voltes. La maripedant sol estar hiperespecialitzada en un tema (les maripedants operístiques amb abonament al Liceu ja són lo pitjor de lo pitjor). En definitiva, són les típiques que pensen que parlin del que parlin han de ser el centre d’atenció ja que el que diuen SEMPRE ha de ser interessant. Jo vaig conéixer a una maripedant que aconsellava prendre “àcid ascòrbic” pel refredat. Tot per no dir “vitamina C”…. De veritat les maripedants són el pitjor.
Jo és que ja em vaig criar a una de les sectes maricultes més perilloses, que era la facultat d’humanitats de la UPF. Si li sumes a això relacionar-te per llocs d’ambient i associacions GLBT amb gent de filologies vàries, filosofia i, per suposat, geografia i història ja tens el mix. Pensa que el meu xicot, després de relacionar-se des de fa més de 10 anys amb maricultes, ja sap més coses de la literatura francesa del segle XIX que molts universitaris!
Les maricultes musicals són mereixen un capítol a part. Si en voleu conéixer algunes en trobareu un bon munt comentant al blog de jenesaispop. Jo de fet m’estic desintoxicant de la maricultura musical: ja no em compro la Rockdelux.
De fet, he de confessar que vaig arribar a no opinar en públic d’alguns discos fins que llegia
la bíbliala crítica musical del RDL.Més coses… quan una mariculta cau en el pecat i llegeix un bestseller ha de forrar-se’l per no quedar en evidència al metro. No saps la vergonya que vaig passar quan unes amigues maricultes em van trobar ara farà uns quants anys llegint les aventures Bridget Jones al metro. La meva pobra reputació va caure pel terra!
Ja sabeu, si veieu algú al metro llegint un llibre forrat amb paper de diari (preferentment forrat amb el suplement Babelia o el Culturas de La Vanguardia), segur que és una mariculta llegint dissimuladament un best seller.
ahajaj
Que guai que hagis llegit el post abants de marxar Escandinavia Rafa!
Sabia que t’encantaria i que, a més, podres aportar coses extremadament interessants com per exemple les maripedants! ahajaj M’encanta!
Lo de fer una logia secreta mariculta anava en serio eh! Podriem dedicar-nos a forrar bestsellers amb els suplements d’El Pais ahajaj! M’encantaaaa!!
Gràcies per la teva aportació, de veritat! Realment aquet post s’em va ocorrer després de llegir el teu post sobre Rockdelux!
a mi es que’m falta el punt 4…
però me ha preocupat veure que hi han coses que si que es cumpleixen en mi, en contra de mis deseos JAJAJA
Ui, Ui, Ui, arqueòleg que se t’ha pujat els fums amb l’exposició que vas fer. 🙂 Què és això de posar-se a la mateixa llista el el LLach?
Jo, com que d’això del glamour passo, et puc dir amb tota tranquil·litat que llegeixo El Periodico i l’Avui, i que l’Sport porta uns sudokus de tres parells (És l’únic que miro quan en trobo un).
Doncs jo reconec que en el punt 2 estic molt verd, a pesar dels esforços per instruir-m’hi d’algun amic… i és que la majoria de la música que m’agrada és antiga però antiga de debò. Així que no sé si m’acceptaríeu al club aquest vostre…
A banda d’això, m’ha fet molta gràcia el post; només hi he trobat a faltar una bona mostra de “vocabulari bàsic” també darrere del punt 4.
1.OK Francès si es possible.
2.OK 100%
3.No massa.
4.OK
5.OK Ja no tant.
6.OK (soc florista, això cola com a art?)
Resumint soc un notable mariculte, fins i tot per la meva feina, llàstima que falli en lo bàsic.
ELITISTAAAAAAA !!!!!!
Hahahaha
NO puc evitar sentir-me identificat amb la majoria de punts que enumeres. Secundo la moció per a agrupar-nos i dominar el món, però preferiblement a les ombres. Podríem esdevenir uns homes grisos collonuts!
Uiiiiiiiiii… quina rabia em fan els maricultesssssss… i els heterocultessssssss… Colla d’elitistes….
si, con wifi, aqui hay nivel JAJAJAJA
Doncs a mi m’agraden els llibres del Teo… 😦
Salut!
[…] Como ser una "Mariculta" y no morir en el intento. (Cat)glamboy69.wordpress.com/2008/06/25/com-ser-una-mariculta-i-n… por miki127 hace pocos segundos […]
Woooo!
Heu de saber que algú ha penjat aquest post a al portal de posts “Menéame” i ha tingut una audiència d’infart! Avui soc el més llegit de tot wordpress catalunya!!!
Oui, c’est moi…
Vaja! Jo no estic enlloc, no pertanyo a cap grup!