h1

Conte surrealista en un Cuarto Oscuro (II)

Juny 5, 2008

Llegiu abants la PRIMERA PART DEL CONTE!!

 

En un saló dancé, la dansa del minué!

 

 

Sense saber ben bé com havia anat a  parar al bell mig d’un saló Rococó presidit per  una decoració extremadament recarregada, de la que em van cridar l’atenció un quadre titolat “Autòpsia a un Fantasma“, degudament protegit per un cristall acuirassat, on hi apareixien cinc nois joves i molt guapos, que em resultaven estranyament familiars, fent una sanguinolenta matança del porc.

 

Les parets estaven totes plenes de miralls convexes, cada un dels quals mostrava una aparença diferent de mi: en uns em veia extremadament prim, en altres vell i decrèpit, en alguns duia una màscara de porcellana blanca i, finalment, un mirallot trencat simplement es negava a retronar-me la meva imatge, com si jo no hi fos.  

 

Al centre de la sala hi havia una llarguíssima taula de banquet preparada per un sopar imminent, plena de luxoses i afrodisíaques delícies per al paladar i cobertes per una capa de plomes de color rosa. Quan ja estava a punt de tastar una d’aquells suculents i temptadors àpats vaig llegir un petit cartellet escrit el lletra gòtica cursiva:

 

 “HIEROS GAMOS.Taula reservada per a les germanes siameses Hipocondria i Soledat

 

Vaig preferir no tocar res, ja m’havia ficat en prous problemes i l’únic que desitjava era sortir d’una vegada d’aquell dantesc “Cuarto oscuro”, així que em vaig encaminar decidit fins a la xemeneia de l’habitació, la únic sortida possible d’aquell barroquíssim saló.

 

La sorpresa va ser meva al descobrir que allí dins s’obria un caminet de rajoles groguenques que es perdia fins al infinit…  la única peculiaritat es que en cada llosa hi havia una paraula escrita en ves a saber quin llenguatge secret: Narref, Atia, Uap, Ocnalb Raelcun, Afar, Zom, Omen, Itubtnujnoc, Aidil, Otubroks, Rafx…

 

Però de sobte una potent llum blanca em va cegar, mentre una estrepitosa veu en trencava l’omnipresent silenci: davant meu  s’havia materialitzat el mateix Karl Marx, que portava  en una mà una esquadra i en l’altre un compàs:

 

SILENCI!! Tu i jo ens coneixem oi Drama Queen? Tu no has estat mai aquí i, de fet, ara no hi ets!  Aixó no és material, tot es una puta ficció al·lucinògena idealista producte del teu pessimisme extrem! Quan compti fins a tres tornaràs a la realitat: UN, DOS …”

 

 

                                                                   FI

 

 

Anuncis

16 comentaris

  1. Si ena primera part, que era la very easy, amb prou feines 2 o 3 persones van aconseguir interpretar algún símbol, en aqesta ja no guardo cap esperança, tot i que mai se sap!

    Vaaa que no és tan difícil: deixeu que se us en vagi la olla i segur que acerteu més que si ho intenteu pensar racionalment!

    Ja demà by night remuntaré l’audiència amb un nou cameo: l’esperadíssim combat filosòfic que enfrentarà a mort a Conjuntbuit against me!


  2. Estic més interessat en el combat filosòfic que en els deliris onírics, la veritat. Tot i que resulten atractius, no et pensis.

    Marx era massó?


  3. Tinc per costum no fer d’endeví, i em mantindré així.

    Tanmateix una petita crítica, aquesta segona part és, amb diferència, molt més laxa que la primera, no t’ho prenguis malament però li manca la força de la primera.


  4. Ferran– MArx no era massó, era Deu! Ahajaj És una petita broma iconogràfica!!

    Skorbuto-> No m’ho prenc malament! Al contrari! Les dues parts estan escrites de forma molt diferent i en moments anímics molt diferents! Quan estava escribint aquest post algú es va encarregar d’explicar-me una cosa que em va transbalsar fins al punt que el meu inconscient va tregiversar completament el sentit original de la narració! I no me n’havia adonat fins que m’ho has dit!


  5. és un pelín friki… xD


  6. A veure, els noms estranys som comentaristes habituals de per aquí o blogs que llegeixes, entre ells jo o l’Skorbuto o en Ferran, aquí presents.
    Podria interpretar-se tot plegat com una aŀlegoria de tot el que has fet des que vas sortir de l’armari (en aquest conte, entrar al cuarto oscuro), entre d’altres coses la blogosfera o trobar-te amb companyes de viatge inseparables (siameses) com la hipocondria o la soledat.
    Amb el quadre, he pensat en la “Lliçó d’anatomia del doctor Tulp”, de Rembrandt. No em preguntis perquè, segurament tampoc té res a veure. Però m’estranya. A tu el no et van ni el barroc ni el rococó, així que es podria interpretar el saló i la seva decoració com la teva realitat opressiva, de la que fuges mitjançant internet (la xemeneia) on trobes altres blogs (les rajoles amb noms).
    Molt bé, tot això només amb aquest relat, sense Google i sense haver llegit els comentaris de l’anterior. Apa, a cuidar-se!


  7. Pau-> Una mica només? ahaha!

    Moz-> M’ENCANTA LA TEVA INTERPRETACIÓ!!!No té absolutament res a veure amb el que jo havia pensat inicialment, pero he al·lucinat! Aixó era esactament el que volia!!


  8. fa molt temps, de vegades donava consells a les amigues…
    elles m’explicaven els seus somnis i jo les deia el que pensava, ho vaig deixar de fer perquè no m’agradava molt fer-ho… no se perquè… suposo que finalment sempre representava ser tot el contrari del que interpretava, però com diu la dita ” el temps sempre ho fica tot al seu lloc” … a l’hora sempre el temps demostrava que la meva interpretació era correcta. però ara hi ha quelcom que és diferent… aquest no és un somni, es un conte, oi ?
    be, tot seguit transcriure les notes esquemàtiques que he escrit del conte però… no lligo caps, ok ?

    * En primer lloc jo hagués titulat aquest conte.- “viatge a una realitat”, no dic que el titol que hi has posat sigui dolen, no, es que jo hi llegeixo “viatge a una realitat”
    * curiosament el titol és en castella… per lírica ? per significar voluntat de canvi ?
    * el “cuarto oscuro” és la vida, la realitat…
    * la claretat es un mateix / a
    * les cortines son una porta fàcil, còmoda i son una porta esperada, bonica, desitjada.. ( vellut blau )
    * soletat dins d’una realitat (dins “el cuarto oscuro”)
    * tornar a la vida però és una vida tant extranya, diferent… !
    * … més enllà d’un ordre racional, intocable o intocat (les caixes amb pols sobre)
    * s’hi guarda un passat molt valorat dins les caixes
    * s’hi busca una revolució però no totalment rebel, sino clàssica però constant
    * autopsia fantasma… película amb la prota femenina que te un final feliz (imatge protegida amb el seu vidre… correctament)
    * deformació de la realitat fins un punt determinat
    * la taula al ben mig de la sala es… tot al voltant del plaer absolut o relatiu… un plaer diferent, incompres… però plaer a la fi

    * sortir del “cuarto oscuro” podria ser amagarse d’una realitat… jo entraria al cuarto oscuro i no m’amagaria en realitat
    * … i al final… l’escapada és Karl Marx (per algun motiu que no conec) i porta eines d’arqueologia o matemàtica que simbolitza el coneixement reafirmant-lo

    en segon lloc i en quan a la redacció del conte, jo no hi trobo cap devallada respecte a la primera part i m’han agradat les dues igualment, tot sencer és millor… solsament que identificaria quelcom més els entorns i els eixos de l’escena, potser perquè… no se perquè, però ho faria.

    i en tercer lloc i finalment… jo tampoc se que hi faig aqui, potser hauria de saber on es aquest “cuarto oscuro” per anar-hi

    fins aviat


  9. mmm no sabria com interpretar-ho i des que he acabat examens que no estic gaire centrat (bajon???).

    El que si que veig son diferents “guiños” a Alicia en el pais de les maravelles, 2001, Odisea en el espacio i recursos propis de cinema de serie Z.

    No se si vaig errat però trobo que es la gracia que tenen les obres obertes, que qui realment l’acaba es el públic!


  10. És just el que necessitava ara que se m’ha acabat l’haixix.


  11. alicia en el país de les meravelles, mago de oz, eyes wide shut, masoneria, la divina comèdia,… marx no ha estat mai real????

    he de llegir el primer… quan tingui temps ho faig a veure si et puc donar alguna interpretació.

    un petó!


  12. Be, ha estat be. Aquesta segona part on divinitzes Marx… no se… aquesta figura de Marx com a arquitecte del mon utilitzada durant el medieval no esta malament, m’ha agradat, encara que no se si un materialista racional t’ho acceptaria aixo…jejeje

    Surrealista… si es surrealista es q deixes parlar el teu inconscient… per tant tens unes siameses (encara que jo no les posaria al mateix sac) anomenades hipocondria i soledat rondan pel teu cap… no deu ser que de tant buscar la veritat has oblidat d’observar que al teu costat tens gent? Lo de la hipocondria, es problema de la fe absoluta amb la medicina i en que no et creus que un mal de cap es cura descansant i no prenent pastilles… tambe deu ser pq t’han bombardejat massa amb pors a virus que potser les empreses farmaceutiques han creat pq naltros consumim els seus medicaments….

    Reactivant les neurones pel combat…


  13. owowowowo

    Quines interpretacions més interessants!! El millor de tot és que cap d’elles té remotment res a veure amb el que jo havia pensat, però ara no us aixafaré la guitarra desvelant l’autèntica interpretació no?

    Si, reconec els cameos d’Eyes wide Shut, Alicia i Mag d’Oz i la Divina Comèdia pero “2001 Odissea al Espai”??? Comorrr??? Dondeee??

    Per cert… ningú s’ha adonat del megahomenatge a “Carretera Perdida” i “Mulholland Drive” en el diàleg final?? Està clarísssim!!


  14. jaja xro si jo hi surto quina gràcia! evidentment “titolat” és una clara referència a la teva homosexualitat! jaja
    anatomia a un fantasma? em sona al quadre de “Lliçó d’Anatomia” de rembrant xro potser que no 😉 la veritat es que marx apareixen com una divinitat m’ha desconcertat. Crec que aquest relat t’ha servit més a tu per simbolitzar la teva vida, passions, pors i interessos, que per a qualsevol altra cosa.


  15. M’han agradat les referéncies a Kubrick i el fet de situar a Marx lluny del materialisme, com si l’iconografia del comunisme també fos un somni inmaterial. Però si tot es mentida… Marx i el marxisme també ho son?


  16. no perque estik un pel sek..pero ves plorat…
    que gran que ets mestreªªª



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: