h1

Conte surrealista en un Cuarto Oscuro (I)

Juny 3, 2008

Me in a dark room

 

Mai m’hauria d’haver pres aquella pastilla de color verd, però ara ja era massa tard. A més, segur que sense l’ajuda química no hauria estat capaç de vèncer la vergonya i entrar dintre del “Cuarto Oscuro”, aquella llegendària habitació que s’obria en una cantonada de la discoteca, on una imparable successió de nois musculosos sense samarreta en sortia constantment apujant-se els pantalons.

 

Apartant unes suaus cortines de vellut blau em vaig endinsar lentament dins l’obscuritat; poc a poc deixava d’escoltar aquella hipnòtica cançoneta de la pista de ball i un inquietant silenci, que es combinava simbiòticament amb la foscor, em va acabar d’engolir.

 

Quan els meus ulls s’acostumaren a la falta de llum em vaig adonar que estava completament sòl en un llarg i tètric passadís que anava a parar a una porta semioberta de fusta, com d’un armari, on s’hi podia llegir: “Past is a strange place”. 

 

Darrera d’aquell llindar s’obria una immensa estança plena d’infinites estanteries amb teranyines i caixes completament cobertes de pols. La meva insaciable curiositat em va dur a xafardejar el seu contingut: Fulards d’esplai? Ossos d’animals prehistòrics? Un bombo de batería? Apunts mal garabatejats? Posters de Hole? Un vestit de diable? Que cony era tot allò???

 

De sobte un calfred va recorrer de dalt a baix la meva espina dorsal… algú m’observava… vaig girar-me lentament, deixant estar les caixes, per veure una sinuosa silueta a l’altra punta del passadís: era una mena d’Skin Head vestit com d’Indiana Jones, però amb una inquietant armilla fluorescent sobre la jaqueta  i amb una pilota de futbol la mà.  Va obrir lentament la seva bavosa boca i parlant cap endins va xisclar:

 

La nyonyeria camina amb mi

 

Això ja era massa! Vaig començar a córrer i a córrer, mentre em notava a punt de sofrir un atac d’ansietat, tombant les ronyosos prestatges i preguntant-me qui cony em manava a mi entrar en aquell maleït lloc quan, sense saber ben bé com, havia anat a parar en mig d’un enorme saló Rococó…

 

                                                      (Continuarà el proper Dijous!!….)

Anuncis

15 comentaris

  1. Com estic enfeinadissim acabant un apassionant projecte del que ben aviat us parlaré, he decidit partir en dues parts aquest conte que fa uns dies vaig escriure per tal de no haver-me de preocupar en actualitzar.

    Es un conte surrealista, però fins al darrer detall hi es per algún motiu, res es gratuït. Tot son metàfores oníriques i simbòliques sorgides del meu univers iconogràfic, amb fragments inconexos dels meus records, obsessions, passions, dilemes o drames.

    Us repto a que us entretingeu intentant esbrinar el significat de cada detall, o que pel contrari simplement us relaxeu i disfruteu de la narració!

    Dijous més!!


  2. Noi, difícil ho poses!!! No crec que s’hagi d’indagar tant en l’aspecte personal, home! Sobretot tenint en compte la influència del Lynch i la seva habitació vermella… jejejeje i del “Fire walk with me” dels pics bessons més famosos de la hist`roia de la televisió… No voldria pensar que el que realitza el Lynch té massa a veure amb tu ni amb ningú, perquè si fos així aquella persona estaria força condemnada!!! A veure com ho continues… em fa por descobrir que de debó qui et posa és l’Indi, després de veure com el matxaques!!!


  3. Xfar-> Hi ha un altre homenatge a Lynch mooolt evident (i un altre més subtil) Rellegeix el conte, no fos cas que se t’hagin passat per alt!


  4. Em penso que no és una… en són unes quantes. La hipnòtica cançoneta (siempre hay música en el aire)… el món és un lloc estrany… les cortines no vermelles, sinó de Blue Velvet… i més que en sortirien! estas molt influenciat, tu!


  5. Cada detall haig d’esbrinar? Ho intentare a partir de l’entrada a l’estança plena d’estanteries:
    -Curiositat: necessària per ser cientific, filosof o huma com mana.
    -Foulard: els teus anys, molts anys, a l’esplai del barri.
    -ossos d’animals: l’arqueologia
    -Bombo bateria: el grup de punk on tocaves la bateria.
    -Poster de hole: no se/no contesto
    -Apunts: universitat
    -vestit de diable: Kabra
    Eren records del passat i del present.
    -Indiana: l’odies
    -Futbol: l’odies
    -bavos nyonyo: l’odies
    -skin head:l’odies
    -obrers (armilla): els odies
    Allo que odies ataca els teus records i tot allo que valores en aquest conte?
    Em sembla que t’has deixat els relativistes i una figura de Marx!!


  6. M’encanta veure les interpretacions que li esteu donant ajaja: algunes poques son les que jo realment havia pensat i moltes altres els hi estic trobant un nou sentit a mida vosaltres m’ho dieu, però no us donaré cap pista, així tothom li pot donar la seva pròpia i personal!

    Va, que encara queden moltissims elements simbòlics per interpretar! El sentit del conte en si, per exemple…


  7. Twin Peaks!
    em va encantar aquell C.I.
    però no crec que hi hagués manera humana de resoldre’l…
    tot i que jo vaig descobrir que era la Laiaaaaa sí!


  8. M’agrada el rerefons còmic del conte. Però per una altre banda no sé si es bo que m’aparegui el somriure a la boca.

    El dijous torno per poder sortir de duptes.


  9. moraleja: es millor tenir vergonya i no atrevir-se a entrar, o millor, entrar i vènçer la por a allò que detestes? per provar…
    no em fico en detalls perquè segur que només n’encerto els evident que ja els han dit. I per cert, fa ràbia això que et deixin a mitjes d’un conte..jaja


  10. Estic una miketa ” mosca ” ,je,je
    Una setmaneta sense saber com acaba el relat del ” cuarto oscuro “, ens has deixat mes intrigat que els guionistes de TV· que ens deixen en suspens durant mesos.
    Menys mal que tu només ens faràs esperar una setmana.
    I possats ” a rizar el rizo ” pq no dones diferents finals al teu conte i que cadascu trii el final que més li agradi.
    Et vull felicitar per la teva creixent creativitat que tens en el teu ( nostre ) blog i pq darrerament tornes a tenir la llengua més esmolada que mai.


  11. Si, Pau, he de confessar que he reciclat bastants ginys a aquell CI per aquest fragment del relat.

    Lidia, la teva moraleja va bastant ben encaminada!

    Jotabé, una setmana? Compraaat un calendaaari!! Dijous e demà!

    I hola!! Bon diaa!! Ningú ha interpretat el simbolisme del Cuarto Oscuro en si, com a metàfora de tot alló fosc i prohibit, però alhora temptador i suggerent, contraposat a la porta en forma d’armari, com a tot el contrari: al submisió al tabú i al socialment acceptable.

    Tampoc heu fet cas de la BSO del conte, que és essencial per entendre el sentit en si de tot plegat!! Bé i ja no dono més pistes!


  12. aah sortir del armari! no ho havia pillat!
    dins un osset? morirme gràcia no em fa, però encara menys que em desin en un pelux. Vaja, doncs quins periodistes més mal informats no? o potser es que portava el pelux al bolso..jaja ves a saber, (ara t’ofendràs) es tan rara aquella tia! =)


  13. sempre m’han agradat aquests escrits /contes teus… he dit sempre ? no fa pas tant que passo per aqui…

    tots tenim un univers iconogràfic i aquest contes em recorden coses… tornaré dijous… osti ! dijous és avui !!

    fins després !!


  14. […] d’un arqueòleg glamurós La ploma més àcida de la xarxa « Conte surrealista en un Cuarto Oscuro (I) Conte surrealista en un Cuarto Oscuro (II) Juny 5, 2008 Llegiu abants la PRIMERA PART DEL […]


  15. […] on hi apareguin tots! Segur que, tot i així, serà una narració menys surrealista que els meus deliris onírics dins un Cuarto Oscuro, […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: