PP vs PP: Quin culebrot!
Mai 24, 2008
Oblideu-vos de Dallas, Falcon Crest, Nissaga de Poder o Topacio; el millor culebrot que mai hauiem pogut imaginar és la guerra civil que s’ha desmelenat al carrer Gènova 13, edifici que un dia va ser la seu d’un partit polític anomenat PP i que actualment ha esdevingut el camp de combat d’una batalla surrealsta entre fatxes radicals i conservadors moderats amb tots els elements perqué la sèrie sigui un èxit d’audiència! Poder, intrigues de passadís, traïcions, punyalades, amors impossibles… Tot s’hi val!
Per una banda tenim a Trotona de Pontevedra, sola i aïllada a la cúpula del seu partit amb la única ajuda de la pobre Soraya, l’ambiciós Gallardón, i alguns barons territorials i, per l’altra, el sector taliban a les ordres de la COPE i lideats per la malèfica Esperanza Aguirre, disposada a tot per tal de ser Presidenta .
I jo em pregunto: hi ha espai al mapa polític espanyol per dos partits de dretes? Seria convenient i desitjable un PP centrat i moderat o potser representaria un perill per als progresistes, a qui, potser, ens convè una dreta ben radical absolutment allunyada de cap possibiitat de victòria? No ceieu que podria ser molt divertit tenir un partit veritablement ultra sense cap complexe i liderat per el duo Losantos-Aguirre?
De moment aquesta insòlita crisi ens ha deixat unes declaracions tan dantesques com les d’Itrgaiz acusant a Rajoy de ser còmplice d’ETA o unes imatges veritablement impagables: per primera vegada a la història del nostre país, que jo recordi, els militants d’un partit polític democràtic s’han manifestat contra els seus pròpis liders. Can you believe it? Que més pot passar en els propers capítols?? Quina intriga!
Ai no, que aquest video no era!! Perdó, però es que son tan semblants que amb les presses…
PD: També parlen d’aquest tema a:
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Si, ja sé que vaig dir que no parlaria de política en una bona temporada després de la sobredosi de la campanya electoral i que aquest tampoc seria un gran post, però l’impacte psicològic que em va quedar després de veure a les noticies una mani de peperos contra el PP mereixia una actualització, encara que sigui per deixar-ne constància per la posteritat.
I total! els caps de setmana no em llegeix ningú, així que he decidit que els dissabtes publicaré els posts més anticomenrcials que se m’ocurreixin! mauahah!
T’has confós de mani. Aquests eren drogatas.
No sents com diuen “Maariiiiia, Maariiiia, Maariiiia, …
ahajaj
Si Ferran! En realitat eren uns hippies kumbayas demanant la legalització del cannabis! Només cal veure la pinta que fan!
Si es que no sé on tinc el cap!
Ja havia vist el video de la dona franquista a una altra banda, però realment no té desperdici!! És boníssima!!
Com són les coses, eh?!! I jo que pensava que això de convocar manifestacions per MSM només ho feien complots d’esquerres per derrocar governs del PP.
La renovació del PP cap al centre és inevitable si volen tornar a guanyar. I aquesta renovació passa per desfer-se dels ayatolahs, perdó, dels barons. L’experiència ens diu que a Espanya només guanyen (i resisteixen) els partits que viren cap al centre (de veritat!) i el PP no serà una excepció.
Biel-> Els hauriem de denunciar per intrusisme professional!
Lluís-> Per aixó mateix crec que seria millor que els ayatolás dominessin el aprtit, d’aquesta forma ens assegurem que es quedaran on mai haurien d’haver sortit: la oposició!
En moments com aquests en Rajoy em pot arribar a semblar simpàtic (no estic borratxo!) per la seva valentia a l’hora d’emfrontar-se a les seves bases.
Per pura pluralitat democràtica a l’estat espanyol li cal un partit liberal civilitzat. Però, que li expliques a l’extrema dreta sobre això, si ells sempre han funcionat així? Sentint les notícies per la ràdio em va venir al cap un residu dels meus coneixements rudimentaris d’història moderna europea: marxa sobre Roma.
La veritat és que jo no els hi dono més llà de dues setmanes. Potser “guardaran” les formes fins al congrés (quan el cometran per cert?) però llà hi haurà un crack que s’escoltarà a Venus.
Qui t’ha dit a tu que no et llegim en cap de setmana?
estic tan desconnectat del món que ja no segueixo ni el tema…
Moltes gràcies per enllaçar el meu blog! La veritat és que la situació és alarmant; la guerra oberta al PP deixa el PSOE sense pràcticament oposició; la mort de Garcia Calvo redistribueix les forces del Constitucional, que ara té molta pressa per aprovar l’Estatut… El més perillós d’això és el llarg braç d’ansar que sorgeix al darrera i com s’enforteix un partit de caire obertament centralista i agresiu com és UPiD, que planteja el seu programa com una confrontació amb els nacionalismes. Ferran deia al meu blog que el perill està en què, si es produeix una escisió al PP, tal i com estan les coses, el partit minoritari que en surti sigui de centre-dreta, i el majoritari, d’extrema dreta,
Salutacions!
La meva tesi és diferent.
El que de veritat hi ha és conflicte de poder entre l’Espanya perifèrica i l’Espanya de Madrid. Un conflicte entre una visió supercentralista i una visió més “federalista” de com s’ha de vertebrar l’estat ( no oblidem que el federalisme no és un invent de les esquerres).
Perquè no ens enganyem, tant de detres són uns com els altres. Si quan alguns deien les bestiesses que s’han escoltat aquests últims anys, els altres callaven, és que a tots ja els hi estava bé. Si haguessin guanyat tota aquesta moguda no existiria.
El problema és un problema de basculació del poder del centre geogràfic a la perifèria, no de la dreta al centre. I pensar que els poders centrals i fàctics de Madrid deixaran anar poder sense oferir resistència és somiar truites.
Amb el PSOE passa el mateix però com que han guanyat (gràcies al vot català), tots callen i paren la ma.
recordo una classe de batxillerat que un professor ens va fer un advertiment clar: si el PP va a la dreta, PSOE va al centre, si el PP va al centre, PSOE va a l’esquerra… encara que considero els dos partits de dretes, per tant no se com quedaria l’estira-arronsa si al congres del PP els barons perden i els populars es centren.
Res, que avui en dia la politica em recorda a la que va precedir a la primera republica… per desgracia el rei que hi ha ara no marxara a frança a cardar, com va fer la reina d’aquell temps.
Si si, vosaltres direu el que volgueu, que si el PSOE gira al centre, que si no hi ha oposició, que si el poder central…
A mi m’és igual! Amb lo que m’estic divertint amb aquest culebrot tan sols espero que la cosa s’allargui i vagi a més!
I si hi ha escició millor! Més marro!
Si acaba havent-hi escissió, posibilitat prou plausible, el problema serà, no que hi hagi un partit de dreta extrema (que ja existeixen a paissos del nostre entorn com el FN francés o els Misinos italians), sino que aquest partit sigui el majoritari i la dreta moderada es converteixi en un partit residual. Algo així com Izquierda Unida respcte el PSOE. (Amb tots els respectes, que ja sabem de quin peu calces, hehe)
Ferran, si aquesta escissió del PP s’arribara a produir realment, estic d’acord amb tu respecte que el més probable seria que passara això que dius: al cap i a la fi, el sector “de dreta extrema” ja fa anys que és clarament hegemònic dins la dreta espanyola. La jugada estaria que no reconeixerien ser ultradretans, d’això res: s’autoanomenarien liberales i/o humanistas cristianos i eixirien per la tele dient que els vertaders radicals són ZP i els comunistes i els nacionalistes… El mateix que fan ara, vaja.
Ara, jo no tinc gens clar que l’escissió s’arribe a produir; i si fóra així, no crec que es deguera realment a motius ideològics, sinó personals. Tu saps com és monsenyor Cañizares, no? De moderat aquest en té ben poc, i tanmateix ara sembla que està enfrontat amb Rouco Varela, perquè Cañizares és de Camps -i per tant, de Rajoy- i Rouco és dels altres. Quant a Camps, és un reaccionari nacionalcatòlic com una catedral. Si el sector moderat són Camps i Cañizares, em sembla que aquesta moderació és molt, però molt relativa…
Jolin he mirat el post de la batalla del PP i he quedat esfereit al veure el video que suposadament s’ et va colar, quina por!!
Jo que sempre havia sentit amor per les iaias i les veia com a personatges dolços i entranyables….
Pero aquesta iaia fatxa fa por, sembla un talibà!!
Aquesta dona si li demanes qualsevol pregunta en català et pot deixar anar qualsevol insult acompanyat d’ un espraiada amb esprai antidefensa.
Afortunadament pel Rajoy, aquella senyora de “Fuerza Nueva” deu fer anys que s’ha reunit amb el seu “CAUDILLODEESPAÑAPORLAGRACIADEDIOS” (si és que ha anat a l’infern “cristià” que sens dubte esperava al dictador per voler matar a mitja Espanya, encara que només en matàs poc més d’un 2%…), emperò els altres, si no són els mateixos els més vells, són el fills o nets, quina EsPPanya que ens han deixat els pps…