Indiana Jones: el retorn de l’anti-arqueologia
Mai 20, 2008
Definitivament el cinema comercial de Hollywood va en camí de convertir-se en el pitjor enemic dels arqueòlegs: quan encara no ens hem recuperat del ensurt de veure com mamuts i piràmides convivien en el mesolític de “10.000“, ara resulta que el nostre més temut arxienemic contraataca de nou: després de quasi dues dècades de silènci Steaven Spielberg ha tornat a donar vida al expoliador més famós de tots els temps, Indiana Jones.
I dic expoliador (per no dir directament traficant d’antiguitats) ja qué el que fa aquest home no té absolutament res a veure amb la carrera professional que jo exerceixo en aquest moment. I no estic parlant d’insignificants detalls d’imatge com el barret o el llàtig, ni tan sols de les peripècies amb tancs o animals salvatges, no!
El veritable problema que presenta aquesta saga d’aventures és que dona una imatge de l’arqueologia com una mera búsqueda de fascinants peces maques, sense més, la qual cosa provoca que el públic neòfit en la matèria acabi distorsionant la percepció del nostre ofici i ens vegi com uns vulgars i mesquins caçatresors: res més allunyat de la realitat!
L’arqueologia és una CIÈNCIA que té com a únic objetiu explicar el passat mitjançant les restes materials de les pràctiques socials, econòmiques i ideològiques de les societats que ens han precedit en el temps. Ens dona molta més informació un abocador d’escombraries romà, plé de plats trencats i restes de menjar, que cap arca o calze per molt sagrats que siguin. Nosaltres partim d’una curosa metodologia racional per al registre de totes les dades, agafant mostres de sediment, dibuixant cada mur en planta i secció i classificant milers i milers de fragments òssis, ceràmics, lítics o metàl·lics sense cap tipus de valor artístic, ni comercial, ni sentimental, ni molt menys bíblic: és exclusivament ciència i conèixement; no en treiem cap benefici ja que tot el patrimoni és propietat exclusiva del estat.
I ara haurem d’aguantar de nou les típiques preguntetes de que si estem buscant un calze, que si no portem un llàtig o un barret… en fi! Paciència!
PD: Cal puntualitzar que ALGUNS arqueòlegs científics i famosíssims sembla per la seva estètica que siguin realment un clon d’Indiana!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Estimat Arqueòleg!
Voldria demanar-te disculpes per la meva absència la darrera setmana, no t’ho sabria explicar…
Pel que respecta al teu estat d’ànim, una persona com tu, tot i el dubitatiu que mostres ser, tira endavant front les adversitats que es troba!
I sobre l’Indiana Jones, tens raó amb el teu comentari crític però en el món de la ficció, la realitat planera no hi té lloc. Qué hi farem!
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
atenció! que a l’eudald aquest el barret li queda que ni pintat…
i en Indie és mooolt gran
President-> A vegades la ficció pot fer més mal que la realitat!
Pau-> L’Eduald Carbonell, director d’Atapuerca, és tot un personatge! Corren tatníssimes llegendes urbanes sobre ell que un ja no sap que creure…
Ostres jo també pensava la figura d’arqueòleg mediàtic de l’Eudald Carbonell que sí va una mica d’indiana, no? Quines són aquestes llegendes urbanes?
Glamboy, com a mínim els arqueòlegs teniu millor imatge al cine que no pas els bibliotecaris, que ens pinten com unes rates antipàtiques.
Has explicat molt bé en què consisteix l’arqueologia de debò, Arqueòleg, i per a què serveix. Però, és clar, l’Indiana Jones té tant a veure amb l’arqueologia com el poeta de la mousse de l’anunci (us en recordeu, no?) amb la poesia.
Tampoc no hi ha per tirar-se dels cabells!
És una pel·lícula d’aventures, si es fes ajustant-se a la realitat els nazis lluitarien amb l’Indiana per un troç d’un vas de fang amb una cantonada del que podria ser un jeroglífic de l’època de Cataplim primer, i, ho sento, això seria aburridissím.
Fas bé d’explicar el que és l’arqueologia, però no t’esveris, amb totes les porfessions passa el mateix quan formen part del fil argumental.
Us imagineu una història que expliqués des d’un punt de vista comptable, com s’enfonsa una empresa altament rendible?. Per un comptable, un d’empresarials i un economista seria enlluernant o decebedora en relació inversa al públic en general.
Indiana Jones, l’últim Cimmeri.
Deixant de banda les crítiques ben trobades com la del amic arqueoleg glamuròs aquest commentari es una defença de aquest benvolgut personatge amb barret i fuet.
L’Indy es una creació que encarna perfectement els valors estetics i literartis del genere pulp. Aquest va sorgir a les primeres decades del segle XX a estats units.
“Pulp”, carn de fruita, venia a ser la forma anomenar a totes aquelles publicacions de baixa cualitat, serie b, que tenian com argument histories detectivesques, de ciencia ficció o de fantasia heroica ( anterior al neoromànticisme tolkenia); que eren herederes dels folletons decimonics i que per contra al romanticisme , buscaben les situcions mes grotesques i violentes posibles.
Entre els autors mes destacats podem trobar a H. P. Lovecraft, Robert Bloch, Clark Ashton Smith, Robert E. Howard. La obra dels cuals va assentar les bases estética que mes tard recolliria el pop art i que encara avui alumbren decenes de publicacions en varis suports:pelicules, videojocs, rolegames, revistes, nove.les…
En aquest genere, l’home d’acciò,protagonista majoritari d’aquestes histories solia enfrentar-se a terrors desconeguts, monstre prediluvians i criatures d’altres mons, alhora que s’internaven en antigues civilitzacions o exploraven els racons mes foscos del univers. I no sempre acababne ben parats, dons mols cops els horrors el sobrepasaven i el desti dels herois solia ser la bojeria o la mort.
L’indiana, es un digne succesor d’aquests homes d’acció. Sintesi ideal del guerrer i el sabi, que s’enfronta a les forces vives del kaos i el mal, es a dir el NAZIS o El VAMPIRS HINDUS de KALIMAR, te en la violencia la sortida inmediata de tots els seus problemes, (recordeu la escena en la que l’indi atravesa amb una barra de pollastres rostits el pit d’un mafiós xines). A mes les seves primeres aventures trascorren durant la decada dels 30, moment glorios del genere pulp, el autors del cual van estar vinculats en certa messura al corrent ideologic que roçava el racisme i el feixisme, propia de la clase mitjana dels eua i descendent del historicisme racialista de finals del segle xix.
si analitzeu le pel-licules podeu trobar moltissimes referencies als topics del pulp, aixo si…reinterpretades per la generació anglo-sionista del postholocaust. No em d’oblidar els origens hebreus del spilberg i el recurs tortuos d lucas d’identificar el mal amb el Nacisme ( veure Starwars i els oficials del imperi…)
I de totes aquestes infuencies, jo d’estacaria potser la mes inocent de totes. La de Howard.
Robert.E.Howard, pare de Conan “el barbar”, fou un d’aquest joves desilusionats amb el mon que vivien i que mitjançant una pobre poetica, conseguia escapar del mateix a traves de les aventures d’un home, capaç de derrotar al mal nomes a força de musculs, astucia i un codic moral propi i original.
Talment L’Indi, que no te por a enfrontar-se a cap enemic, que sempre surt victorios i que a cada historia acaba amb la noia. Es, vist desde aquest prisma, l’ultim dels Cimmeris. Aquella raça filla de Crom, que no confia en els deus i que nomes te com a arma per enfrontar-se a els cruels secret del mon, la seva voluntad de vida i supervivencia.
Així dons trasgredint la critica inicial en relació al ofici d’arqueoleg, defençare a cops de garrot si es necesari, la epica tragicomica que persegueix a l’hora qe hereda aquest professor de universitat que, com si d’un superman cualsevol es tractes, quan canvia les ulleres pel barret es capaç de cualsevol cosa, inclus de realitzar els nostres mes profunds somnis.
L’única solució és gravar un vídeo ( o més d’un) de rèplica i penjar-lo al youtube i a Google Video explicant la realitat i com n’és de bonica la vostra professió (o passió) com ja s’ha fet amb la peli de 300. La millor manera de destruir (deconstruir) els mites falsos és desacreditar-los des del punt de vista de la raó científica (be i presentant-ho amb gràcia). Només us calen: les ganes, una càmara i un ordinador.
Qui sap, potser amb això aconseguireu que la gent que estudii arqueologia ho faci gràcies a vosaltres i no gràcies a aquest malparit que té al·lèrgia a l’escuma d’afeitar.
L’Eudald amb el salacot és genial! encara que confesso que en la que vaig participar, jo anava perfectament vestit amb un uniforme d’estiu de la Luftwaffe i un ampli barret panamà! XDDD
Una història que expliqués des d’un punt de vista comptable com s’enfonsa una empresa, seria un pal fins i tot pels economistes, hahahaha
ostres roger! clar que no reflexa la realitat de la teva feina, però és una peli de ficció, una de les millors sagues d’acció i aventures, jo em moro de ganes de veure-la 🙂 és entreteniment i crec q tothom discerneix entre realitat i ficció, ara b, ja m’agradaria veure’t amb barret i corrent davant d’una roca gegant, jeje
tota la raó del món, però com a cinema és molt bona!!!!
Rafa-> Buf! La gent que ha excavat amb ell diuen que desperta a la gent amb llençaflames… per que et facis una petita idea…
Nemo-> Es que no l’haurien de presnetar com a arqueòleg sinó com a caçatresors o expoliador! A les coses pel seu nom!!
Skorbuto-> Ja t’asseguro jo que una història amb les meves desventures als jaciments podria donar per un drama de Lars Von Trier, per una comèdia de Woody Allen o, perquè no, un deliri oníric de Lynch!
Kas-> BENVINGUT!!! Me n’alegro molt que tornis a a participar i ara amb blog propi! El comentari està curradissim i a me´s dona una detallada informació sobre tot el transfons literari de la obra que jo desconixia absolutament! A veure si et veig més sovint per aquí!
Lluís-> De moment el que faran els arqueòlegs madrilenys es manifestar-se davant la premiere exigint millors condicions salarials!
Theo-> TU HAS EXCAVAT?? On? Quan? I wanna know it!!
Ferran-> Tota història pot ser entretinguda, depén de narrador!!
Aita->Tothom distingeix entre realitat i ficció??? JA!! Ja t’asseguro jo que les persones amb un nivell cultural sota zero, tipo paletes, es creuen de debò que busquem tresors!
però de que et queixes? si en realitat dona una imatge dels arqueòlegs molt més enrollada del que és en veritat, cosa que dona més prestigi social a la teva estimada professió! jeje
EL video de la polla del Kasparov ja funciona.
La veritat és que fer d’arqueòleg ha de ser molt i molt vocacional. La disciplina no és gens senzilla, i mossegues tota la pols del món. Tot i que el toc del salacot al caparró del Carbonell fa la concessió romàntica que toca. Com les ulleres de pasta negra a la gent d’art, les camises cordades a l’últim botó als de filosofia o el llacet als metges. Salutacions.
trobo una mica difícil la història de la meva amiga… vaja, que no crec que pugui ser xD
Hola! tens raó que es pot visionar als arqueòlegs com a expoliadors degut a aquest tio, però també pot ser que es vegi com una feina en que rasques una mica i ja trobes 100 cinturons de plata de fa 3000 anys i etc etc etc. Ho pinten rollo et poses a excavar i sempre acabes troban en 10 minuts allò que buscaves i això fa segur que molts haguem volgut ser arqueòlegs sense pensar que potser no és només 10 minuts el tema XD. Ah! i per mi el més gran expoliador és el cap de tot allò que es troba a Egipte. No en sé gaire (segur que he dit bastantes tonteries de fet XD) però em fa rabia que quan es veu que hi ha algu important se l’hagi de cridar perquè ell digui “ooh mireu que he trobat!!!”
Un petit poble medieval del Prepirineu, abandonat a finals del segle XIV. M’interessava especialment perquè té relació amb el meu tema de tesis; demanar els permisos, sol·licitar la complicitat d’una administració local i pagar de la meva butxaca una setmana de cates d’una empresa arqueològica… Perquè era impossible accedir a cap mena de subvenció municipal i, com que ho féiem fora de l’àmbit universitari, tampoc hi havia beques. Una experiència interessant, on amics van venir a col·laborar i a vegades semblava una extranya barreja entre Atapuerca i la línea Sigfried, hehehe.
Salutacions!
Avui El País precisament parla d’aquest tema: podeu llegir-ho fent clic ací.
No ha eixit bé l’enllaç: tornem-ho a provar.
Eii us animo a tots a lelgir l’aticle del país que ha penjat el Nemo! Jo l’he vist aquest matí i he al·lucinat: expressa exactament els mateixos punts d’aquest post, sembla talment que m’hagin plagiat!
Aqui a qui no plagien es a mi. No se si es que no us interesen el temes “freaks”…pero pensaba que algu em donaria la contraria o trataria de matitzar algun punt…
En cuant al Indiana expoliador, trencare dues llances en la seva defensa, (acostume-vos a que prengui el paper de advocat del diable).
1. La primera aventura del Indi, quan es jove, el que fa es precisament lluitar contra espoliadors. Si veieu les pel.licules recordareu de com roba la creu de nosequi de mans de uns caçatresors, tot dient” es una pieza de la historia, deberia estar en un museo”. O que un cop trobada l’arca, ell vol fer-ho públic…vol estudiar-la, I no s’ho permeten.
2. Les aventures del Indi, suposen moments únics en la seva vida. Us recordo que es profesor d’historia i que a les seves clases defineix la arqueologia com a una ciencia, inclus explica als seus al.lumnes les dificultats que van tindre al escavar uns jaciments ja expoliats anteriorment. I que si es fica en aquests fregats sol ser o be per casualitat o per ordre dels d’adalt ( govern americà preocupat per l’exentricitat hitleriana, que va ser real…recordeu que van haver nazis a Monrtserrat buscant el Sant Graal)
A mes…tot i que no tingui res a veure…tot i que nomes sigui arqueoleg de nom..L’indiana te un carisma que cap altre buscatresors del cine ha tingut mai..( si no mireu THE MUMMY compareu)
En els fils del Indi, el ser huma torna enfrentar-se als misteris i les llegendes…pero clar aixo ultim nomes ho podem apreciar aquells que encar som capaços de sommiar desperts…lastima del materialisme agresiu i destructor nanos…jo encara corro amb peter punk per les nits…
Cordialment…
Apa Kas!!
Ara resultarà que l’Indiana fa servir el métode Laplace i quan troba el calze el triangula hi tot, no? O millor! fa un Harris de l’Arca de l’aliança ahahah!
Si, a la peli intenten dissimular, però per favor!! Es un expoliador com una catedral, va a buscar LA PEÇA, no a interpretar el passat!!
Fuà!!
Doncs com a la trilogia de Parc Jurassic!!O a les 2 pelis de la momia… Aps,i el més fort, que a la peli “la busqueda” de nicolas cage, SI que busquen
tresors i coses d’aquestes, i en canvi no els vesteixen com al papanatas del harrison ford o en brendan fraser!!
Vaya tela….
Tu tranki guapu!!Que encara hi ha gent amb dos dits de front!!
Abraçades!!
Realment les teves sabies paraules ens han donat una miqueta de llum per saber de que s’ ocupa la ciencia de l’ arqueologia, però a mi en cap cas em sabria greu que asociessin la dupla INDIANA-ARQUEOLOGIA, pq el personatge que recrea el Harrison Ford està ple de virtuts i cau be a tothom.
No seria pitjor que associesin la vostra ciencia amb el ANNIBAL LEITER ( o com es digui )?
homens, radical…
no crec q ningú amb dos dits de front assumeixi com a realistes les peripècies i tasques del paio del fuet… entenc la teva preocupació, en tant q la visc igual amb pelis de ‘hackers’, on l’absurditat tecnocràtica no te límits…
en ambdòs casos (i en tantes atres especialitzacions exagerades a la pantalla gran) el background o context del personatge és una excusa per una peli o argument d’acció/emoció trepidant… vull dir q, per al gran públic, vore l’activitat habitual d’un professional resultaria prou… poc comercial…
[…] el món de la obra, el sistema educatiu o els horribles films de Hollywood i les seves monstruoses i prescindibles seqüeles, però no, avui toca entonar un mea culpa i pensar en que hem fet malament els professionals del […]
[…] quines proves empíriques ens han aportat aquest grupuscle de freaks, segurament alienats per la vulgar gasòfia anticientífica d’Indiana Jones? Doncs una presumpta barca de fusta, que presenta compartiments, segons ells per posar-hi animals. […]
[…] uns antecedents com Indiana Jones, 10.000, la falsa troballa de l’Arca de Noè, o algunes noticies psicodèliques aparegudes […]