h1

Plumafòbia

Mai 7, 2008

tens ploma?L’altre dia estava mirant el reality show emblema de la ultrapetarderia més gore, “Supermodelo” com no, i em va cridar força l’atenció que en una de les proves del càsting, en la que una parella hetero havia de donar-se una abraçada a la platja per fer un anúnci de colònia, la professora no parava de repetir al noi “Tienes que ser más macho!“.

Es a dir: si el que vols és vendre un producte a través del sexe com a reclam aquí no ens valen models afeminats. Que bé! Seguim imposant a través dels mitjans de comunicació l’etern tópic noi=masculí / noia=femení, quan ja sabem de sobres per l’antropologia i la història que aixó és una construcció social, que no té res de biològic al darerre i que, per tant, es trasmet exclusivament mitjançant l’educació i no amb els gens.

El que jo em temo és que anem cap a una societat com la grecorromana, on la homosexualitat estigui ben vista, però hi segueixi havent un rebuig cap a la transgresió dels rols de gènere: gais si, pluma no (vegeu aquest post del Nemo per més informació sobre la homosexuat a l’Antiguitat clàssica).

I el que és encara molt pitjor, aquesta plumafòbia s’està extenent ràpidament dintre del ambient gai: cada cop em resulta més freqüent llegir perfils a pàgines de contactes GLTB on deixen palés el seu rebuig cap a nois amb ploma i demanen que només els escrigui “gent normal“. Fins i tot s’ha creat un pàgina de contàctes exclusiva per gais garrulos i masulins (vegeu-la aqui).

I no és que em sembli malament, eh! Cada escú és com és i li agrada el que li agrada, però a vegades em dona la lleugera sensació que per aconseguir els nostres drets hem d’acabar moldejant el nostre comportament per heterosexualitzar-nos i formar així part de la Norma  i no entenc perquè, la veritat.

 

Anuncis

37 comentaris

  1. sí és cert, molta gent ho té aixó de la plumafóbia. La veritat, no és que molesti, però és com si és fes bandera d’un fet (el de ser gai) que hauria de ser “normal” i que per tan ja estigui dins de la “norma”. Suposo que el que molesta es la proclamació de la homosexualitat, perquè se suposa (i d’aqui n’excloc els machomen i altres varians xulesques)que els heteros tampoc van cridant als quatre vens que ho són. No es tracta de criticar que es noti, sino de que en realitat no hauria d’importar el fet de ser gai o no, no hauria de tenir importància i per tan tampoc cal anar demostrant que ho ets.


  2. Tú creus que tenir ploma és anar fent bandera de ser gai???
    Es pot ser hetero i tenir ploma eh! I es pot ser molt masculí ser el més concienciat del mon en la causa gai!
    Jo crec que els rols de gènere no tenen es a veure amb el sexe i m’agradaria pensar que tampoc amb la orientació sexual, tot i que l’evidència molts cops em dugui la contraria!


  3. Lídia, el problema és la pressumpció d’heterosexualitat que hi ha en la nostra societat. Qualsevol persona és presumida hetero a no ser que digui el contrari (o tingui molta ploma). En aquest sentit, a mi m’obliguen a ser “exhibicionista” per parlar de coses tan naturals com dir on aniré de viatge aquest estiu amb el meu MARIT. Més d’una vegada m’he trobat amb actituds més o menys “velades” del tipus “no és necessari que m’ho expliquis” i jo em pregunto, per què cony he d’amagar que estic casat????? per què cony he d’amagar amb qui visc???? anant més enllà: per què cony he d’amagar les demostracions d’afecte si cap hetero les amaga???? no puc parlar de 3/4 parts de la meva vida, sumant parella, amics, família??? ho trobo molt heavy, i més quan els heteros i les heteres estan tot el dia explicant sobre les seves parelles, al despatx de la feina molts i moltes es posen fotos del marit/dona/company/companya i dels fills, es passen tot el dia parlant sobre els famosos i famoses que els agraden físicament o sobre els companys de feina o estudis que troben atractius, fan contínuament bromes sexuals…

    Jo vull fer el mateix, ni més, ni menys.

    Jo reclamo el dret a ser igual d’exhibicionista que el nivell d’exhibicionisme tolerat socialment amb l’heterosexualitat, cosa que inclou parlar d’una manera o altra pràcticament TOTS els dies dels teus gustos sexuals, ja sigui mitjançant el llenguatge implícit o explícit o els gestos d’afecte (i gran part del llenguatge gestual i del llenguatge corporal, és una demostració i ostentació d’heterosexualitat: fins i tot les chonis quan vesteixen m’estan dient que són heteros).

    A mi em sembla bo que la gent hetero, bi i gai mostri les seves inclinacions de forma natural en el comportament quotidià. És una conquesta que hem fet les societats obertes, de trencar tabús estúpids.

    En tot cas, em sembla hipòcrita no fixar-se en la continua demostració d’heterosexualitat que es fa quotidianament i criticar “l’exhibicionisme” dels gais quan en la majoria de casos es tracta dels mateixos comportaments habituals d’una persona heterosexual (de les lesbianes ja ni es parla, es diu hipòcritament que són més “discretes” quan en realitat el que passa és que estan més discriminades i invisibilitzades).

    No als dobles rasers!!!!

    Sobre el tema de la plumofòbia ja et faré algun comentari demà arqueòleg, que ja està bé de tant off-topic.


  4. Deu meu Rafa, el teu comentari està més currat que el text del post en si!
    Per quant un cameo?? Ja estás tardant eh!

    I no cal dir que obviament subscric punt per punt tot el que has expressat, la veritat es que dona gust tenir comentaristes com tú!


  5. Evidentment que hi ha d’haver igualtat. El problema són els “clixés” socials que arrosseguem. De la mateixa manera que per ser homosexual no cal tenir pluma, si ets heterosexual (masculí per exemple) no has de dir-li 4 parides a cada noia que se’t creua o rascar-te els ous 20 cops per minut. Tot això són bajanades!!! Cadascú és com és fora de la seva sexualitat.

    El que si que es pot arribar a fer pesada és la exteriorització constant de qualsevol cosa, simplement de cara a la galeria… la pluma, escupir constantment a terra o parlar amb cert accent només perquè sóc “quillo”, parlar de coses i música estranya si ets un “moderno”,etc (que consti que no vinculo els exemples els uns amb els altres).

    PD: ufff… no em faig càrrec de l’ús que he fet de la gramàtica en aquest escrit


  6. estic molt d’acord amb el qualificatiu d'”ultrapetarderia més gore” referent al programa…


  7. No se qui és el Rafael, però que bé que escrius noi! Estic plenament d’acord amb el que ha dit el Rafael, però vull aclarar, sobre el tema de Supermodelos ( que és de què anava el post) que la prova exigia això, punt. Són gent que es prepara per ser model, maniquis, avui s’els exigirà ser “machos”, demà estar tristos i mel·lancòlics, i pot ser que demà passat els hi demanin que es mostrin feminitzats, són professionals. Crec que tens raó, com diu el xiste akell de: mama, papa, soy gay!! no hijo, gay es Almodovar, Gala… tu eres maricón!… Suposo que la teva queixa també va per aqui també. Jo he de reconeixe’m, no plumafòbic però si m’incomode.( encara que l’aita diria que jo tinc pluma) Entenent la pluma com a una exageració de caràcter. Però no té res a veure amb l’homosexualitat, jo ho fico al mateix sac que les adolescents cridaneres, els paletes que criden a les noies, les mares ultraprotectores, els yayos “gruñons”. No te res a veure amb els gais que fan referència constant a la seva orientació sexual, aquest es un altre debat.


  8. Quan vulguis un cameo… només necessito un tema que m’inspiri… jo sóc molt “reactiu” m’inspira més respondre a un tema que iniciar-lo jo… Tinc vàrios posts pensats per això, però m’estimo més que tu proposis temes… Per cert, el blogger és una kaka i a pesar que deixis comentaris no puc saber el teu correu, diguem que queden en l’anonimat. Crec que tu des de wordpress sí pots saber el meu correu. M’envies un mail i així ja sé com contactar amb tu!

    Sobre la ploma, volia treure el tema de la plomafòbia de molts gais. Crec que en la majoria dels casos amaga una no-autoacceptació de l’homosexualitat. M’explico: si jo m’accepto com a gai i no tinc ploma, m’hauria de donar igual si la gent amb qui em relaciono té o no ploma o que si em veuen amb ells… Hi ha gent que els té fòbia perquè sembla com que associïn la ploma dels seus amics amb la d’ells. És tan absurd com avergonyir-me d’un amic amb un tic nerviós o amb una tara física o que pertanyi a una tribu urbana determinada…

    Sobre el tema de la ploma vam discutir molt als fòrums de http://www.sinver.org. El thread està aquí: http://www.sinver.org/index.php?name=PNphpBB2&file=viewtopic&t=200&highlight=ploma

    Jo firmava com a Rafelius…

    Arqueòleg, coneixes la pàgina del sinver, no? Jo i el meu xicot vam ser els “papàs” de la criatura ara fa 5 anys (bé, el meu marit més en la part tècnica i jo en la part conceptual, que sóc una mica tecno-tonta). Això de “marit” ho dic perquè queda molt Brie-van-de-camp i perquè des del punt de vista jurídic és cert, i a més és la paraula que escou i molesta més als homòfobs i a sobre no te la poden refutar perquè té un fonament legal. A més, m’encanta que la paraula també molesti als que van de “maricas libertarias alternativas”, cosa que també demostra la seva intolerància.


  9. Quan vulguis un cameo… només necessito un tema que m’inspiri… jo sóc molt “reactiu” m’inspira més respondre a un tema que iniciar-lo jo… Tinc vàrios posts pensats per això, però m’estimo més que tu proposis temes… Per cert, el blogger és una kaka i a pesar que deixis comentaris no puc saber el teu correu, diguem que queden en l’anonimat. Crec que tu des de wordpress sí pots saber el meu correu. M’envies un mail i així ja sé com contactar amb tu!

    Per cert anava a posar un comentari i no em deixa postejar-lo!!! potser és perquè tenia un hiperenllaç o es que estic a la feina i l’ordinador és més intel·ligent del que em penso?


  10. Sobre la ploma, volia treure el tema de la plomafòbia de molts gais. Crec que en la majoria dels casos amaga una no-autoacceptació de l’homosexualitat. M’explico: si jo m’accepto com a gai i no tinc ploma, m’hauria de donar igual si la gent amb qui em relaciono té o no ploma o si em veuen amb ells… total, jo tinc clar que no tinc ploma i no dubto de la meva masculinitat… Hi ha gent que els té fòbia perquè sembla com que associïn la ploma dels seus amics amb la d’ells. És tan absurd com avergonyir-me d’un amic amb un tic nerviós o amb una tara física o que pertanyi a una tribu urbana determinada…

    Sobre el tema de la ploma vam discutir molt als fòrums de http://www.sinver.org.

    Arqueòleg, coneixes la pàgina del sinver, no? Jo i el meu xicot vam ser els “papàs” de la criatura ara fa 5 anys (bé, el meu marit més en la part tècnica i jo en la part conceptual, que sóc una mica tecno-tonta). Això de “marit” ho dic perquè queda molt Brie-van-de-camp i perquè des del punt de vista jurídic és cert, i a més és la paraula que escou i molesta més als homòfobs i a sobre no te la poden refutar perquè té un fonament legal. A més, m’encanta que la paraula també molesti als que van de “maricas libertarias alternativas”, cosa que també demostra la seva intolerància.


  11. Moltes gràcies per citar-me, Arqueòleg. Molt interessant el post i molt bons els comentaris de Roger (per cert: jo també solc dir-ho, això d'”el meu marit”: és que és la veritat, i ha costat molt d’esforç fer-ho possible, així que em semblaria absurd, i fins i tot homofòbic, amagar-ho; això no vol dir que no puga usar també “el meu xic” o “el meu home” o altres expressions).

    El tema de la plumofòbia (crec que aquesta seria la forma correcta de dir-ho) em sembla que és ben complex, com es demostra en el debat que ha suscitat aquest post. Em sembla evident que en la plumofòbia dels mateixos gais hi ha un component de manca d’autoacceptació, com assenyala Roger, i d’homofòbia interioritzada. Però també es cert que hi ha ‘ploma’ de moltes menes, que sota aquesta paraula s’inclouen realitats molt diverses. I també en el ‘rebuig a la ploma’ hauríem de fer distingir entre actituds marcadament diferents: no és el mateix no voler ni acostar-se a algú que tinga el més mínim indici de ‘ploma’ que no sentir-se atret sexualment -almenys en principi- cap a algú amb una ‘ploma’ molt recarregada i estrident… En tot cas, m’agradaria que quedara clar que no tindre ploma no significa ‘estar heterosexualitzat’, com si el ‘vertader gai’ haguera de tindre ploma necessàriament. Crec que la diversitat és bona, tant en el conjunt de la societat com dins del mateix col·lectiu LGTB.


  12. Correcció: “hauríem de fer distingir” > “hauríem de distingir”


  13. (Per cert, Arqueòleg, en el meu blog t’he deixat una pregunteta…)


  14. Supermodelo2008 a part de ser un programa prefabricat es un aparador perfecte perque totes aquestes caixeres de super puguin veure el que hi ha realment dins el mon de la moda.
    Jo soc estilista y SI he vist droga SI he vist trafic de influencies SI he vist disenyadors histerics que claven bofetades a les models si no ho fan be… Lo de presumir de no tenir ploma em sembla completament patetic. Jo he estat parlant amb skin heads portan jo un jersey rosa i mai m’han fet cap comentari despectiu, es mes em van dir que jo era un marica diferent perque tenia caracter i personalitat. Es clar que un dels skins va anar amb mi a l’escola de petit pero els seus amics amb cara de volguer sang ni es van inmutar de la meva indumentaria y personalitat clarament afeminada.


  15. Blanco nuclear-> D’acord en tot menys en una cosa: tú creus que la ploma és l’extriorització de res? De veritat q quan jo en tinc no ho faig per demostrar resa ningú!! No vull q els heteros us penseu q ho fem aposta! Ens surt així!

    Oriol-> I perqué en comptes de dirli “actues malament” havia de fer servir aquesta expressió tan plumòfoba?

    Rafa-> Si conec la web de sinver hi he entrat un parell de cops, ara q sé qui hi ha al darrere la miraré mes sovint, va! i si, crec que tens raó, la plomafòbia molesta als armaritzats!

    Nemo-> Tens raó, portser hauriem de començar definint QUE és ploma!

    Toni-> No em venguis la moto que els skins son gayfriendly q a mi em van pegar, i no cola!


  16. Jo no vull dir que els skins ho siguin! Nomes dic que els del meu barri a mi mai no m’han fet res. Poder es que un d’ells es vei de tota la vida… o que son skins de segona regional.

    Si et soc sincer sento molt que fossis victima d’una agressio homofoba. Pero tambe ho soc jo cada vegada que algu de la mateixa sexualitat se sent millor per no tenir ploma y em mira a mi que si la tinc per sobre l’espatlla.

    es una opinio nomes


  17. Em sembla que ja va sen hora de que ens traguem de sobre tots els estereotips. Ni tots el heteros parlen cada dia de sexe i dels paios/paias que els hi agraden, ni tos els skins son homofobs, ni tos els … son …
    Jo tinc un amic de fa més de trenta anys que és molt amanerat (ho sento però aixó de dir-li ploma em costa, deu ser l’edat). No se si és homosexual o no. Tampoc m’importa. Quan ens veiem parlem de coses importants, no de que fa cadascú al llit.


  18. Qui hi havia al darrere de sinver.org diràs, que fa molts anys que sóc un veterà, de fet ja ho era quan vam posar en marxa la pàgina… de fet des de 2005 ja no administra la pàgina el meu xicot. Jo estava al grup jove de la coordinadora des del 1995! i el 2003 com que ja començavem a ser grandets pel sinver, vam decidir fer una nova web per propiciar el relleu: un èxit, als pocs mesos teníem nova gent que es va fer càrrec de l’associació.

    Per cert ara se m’ha publicat un missatge que estava desaparegut (no apareixia com publicat) i ha quedat duplicat, el pots esborrar, arqueòleg??? Merci!


  19. ho he comentat amb la intenció de no generalitzar. Evidentment que la pluma no es, per si mateixa, l’exteriorització de res. El problema, i no parlo de la pluma en concret sino de qualsevol tipus dactitut o comportament…, es quan es converteix amb una exteriorització de cara a la galeria.

    perdona’m si t’he molestat, no era la meva intenció

    a part, suposo que ja va sent hora d tancar el debat. nomes fem que girar tota l’estona sobre el mateix i ens estem començant a mossegar la cua els uns als altres amb mal entesos.

    Em sembla que tots estem dacord en que cal deixar de banda els estereotips, no cal que li donem mes voltes


  20. Ferran, no és només “parlar de què fas al llit”, de fet és que no es tracta de parlar del que fas al llit: es tracta d’afectivitat.

    Imagina’t, per exemple, que aquest amic teu t’ocultés coses tan importants com amb qui viu. No sé, no crec que pugui considerar algú “amic” si no sé qui és la persona que estima, qui són els seus altres amics, “a qué dedica el tiempo libre”, etc, etc… Quina mania de reduir l’orientació sexual al “ñaca ñaca”, la sexoafectivitat engloba moltes parts del ser humà i és indissociable de la nostra condició d’animal social. Imagina’t que el teu amic un dia se li mor la parella. Li diràs: “no em parlis del que fas al llit, que no és important”??? Tu no li has explicat a ell que tens/has tingut dona???

    El que passa és que com que els heteros parleu de les vostres relacions i dels vostres gustos amb tanta naturalitat el tema us passa desapercebut i fins i tot no recordeu a qui li haveu dit i a qui no.

    De fet el tema de portar anell ja ho trobo exhibicionista, jo per exemple estic casat i no en porto!

    El que vull remarcar és que la nostra vida social quotidiana està marcada per la emotivo-sexo-afectivitat, aquí i a la xina. Altra cosa és que no ens n’adonem. L’exemple de l’anell ja és significatiu, no us sembla?

    Jo com a gai m’adono cada vegada que sóc antinatural per no parlar de moltes coses de la meva suposada “vida personal” a la feina o en entorns on la gent em coneix poc. Un exemple: Quan demanar els dies de permís per boda va ser molt divertit perquè era en una feina on acabava d’entrar i tothom va donar per entès que em casava amb una dona. La veritat és que després quan encara hi ha gent que em pregunta per la meva “dona” em sento com un veritable idiota i em plantejo si cada cop que començo a treballar en un lloc nou no seria més fàcil convocar tothom el primer dia i dir “sóc gai i estic casat”. Clar que llavors et titllen d’exhibicionista…

    És que al final has de triar o aguantar-te amb la pressumpció d’heterosexualitat constant o anar per la via exhibicionista. Jo per això entenc als exhibicionistes, plumífers o no.

    Bé això els privilegiats que podem decidir lliurement si sortim o no de l’armari a cada ocasió nova que es presenta perquè ja ho hem assumit nosaltres i ho saben les nostres famílies i amics.


  21. Rafel: No hagués qualificat d’amic a una persona de la que no conegués tots els detalls de la seva vida com tu dius. Viu sol, però conec (o vaig coneixer) els seus pares, sa germana, els nebots, etc. i ell, naturalment coneix la meva familia.
    Jo tampoc porto anell, no n’he portat mai.
    I no crec que t’hagis de sentir idiota perque algù a qui acabes de coneixer o coneixes poc et pregunti per la teva dona en dir-li que ets casat. Has de tenir en compte que fins fa poc de temps això només podia ser d’aquesta manera. I els hàbits costen de canviar.
    Jo no entenc molt bé a qué et refereixes quan parles de “sexoafectivitat”. Potser és cert que hi hagi gent que parli amb naturalitat i sense adonar-se’n d’aquestes coses. No és el meu cas. Però tot i aixì, no podem convertir-ho en estereotip.


  22. Doncs jo crec que el problema radica en la maleïda tendència que tenim els humans en classificar-ho tot de forma dicotòmica: home o dona, hetero o gay, i considerar que són categories escencials predonades. Que collons…a mi m’agraden els homes, però no sóc gay, no sé què vol dir ser gay!!?? Trobo que les categories ens resten espontainetat, ens retenen i ens empresonen. Les persones sóm com fluids, i les categories l’únic que fan es, com fan les cubiteres, ens congelen en una forma fixe. Em nego a identificar-me en cap categoria que em limiti. Penso que no serem plenament lliures fins que no ens alliberem de les categories que ens condicionen. Les emocions humanes no tenen cabuda enlloc, deixem-nos d’identificacions que no tenen una existència real: ni gays. ni heteros, ni bi…ni femenins, ni masculins,penso que sóm més complexes que tot això. Siguem fluïds siusplau. No sé si m’explico.


  23. Quan jo poso etiquetes ho faig perquè se m’entengui el discurs, perquè poso exemples i parlo de casos hipotètics i vull que qualsevol persona em pugui entendre. En el dia a dia no vaig pel món classificant a la gent. Diguem que les etiquetes per mi són una mera llicència del discurs.

    Ara bé, les etiquetes ens agradi o no estan, ens preexisteixen i encara que nosaltres no les utilitzem, altres ho faran per nosaltres. Per tant: ja que no podem evitar la seva existència, utilitzem-les en el nostre favor treient-li tota càrrega negativa! Per exemple els “homos” en els últims 30 anys hem aconseguit desterrar etiquetes que tenien un ús i intenció despectiva ja sigui treient-li càrrega negativa o bé introduïnt-ne de noves més neutres en el llenguatge (“gai”, etc…).

    Sobre la ploma, per no anar-me del tema, la meva conclusió és que la ploma és un dret i com a tal, tant dóna que sigui “natural” o “impostada”. Ara bé, de la mateixa manera que és un dret, no és una obligació. I a més, lògicament, si sempre et comportes de forma teatral ja sigui fent-te el machoman o traient mil-i-una plomes, la gent no et prendrà massa seriosament…

    Aix, és que m’encanten les ciberdiscussions 😉


  24. Més sobre etiquetes: un dels grans triomfs del moviment GLBT a nivell discursiu ha estat introduir la paraula “heterosexual”. Abans l’heterosexualitat no existia, senzillament hi havia “normals” i “pervertits”. La sexologia i diferents moviments socials han aconseguit passar de dividir el món de les orientacions sexuals entre “normals” i “anormals/pervertits/invertits” a dividir-lo en heterosexuals, bisexuals, homosexuals i assexuals.

    Val, les etiquetes no han desaparegut i potser l’ideal seria que no fossin necessàries i que no existissin, però són millor les que es fan servir ara que les que es feien servir fa no tan temps, no?

    Crec que això exemplifica bastant bé la idea meva de: “si no pots carregar-te les etiquetes, fes-ne un ús diferent per tal de canviar la mentalitat de la gent”.

    L’homosexualitat no es veuria com una cosa tan legítima com l’heterosexualitat si no s’hagués inventat la paraula/concepte/etiqueta “heterosexual”. Encara seguiríem sent “invertits”…


  25. ei!!!!! ahir vaig veure el cartell del mini fib a madrid i la veritat és q el cartell em mola molt, així q deixe’m pensar-m’ho i mirar dates, però segurament m’hi apunto!!!!!! UE!!!!!! és q coincideix amb el summercase (i a veure el cartell definitiu d’aquest…)


  26. Biel: no solament els éssers humans i les “emocions humanes”, com dius, són fluids i no encaixen bé dins de les paraules que creem per a entendre i representar el món. Tot és fluid. Res no encaixa bé dins el llenguatge. El que tu proposes, en definitiva, és abolir el llenguatge per imperfecte. Només que això és impossible, perquè llavors deixaríem de ser humans.

    L’ésser humà és fonamentalment social, i ho és gràcies al llenguatge: el llenguatge ens precedeix, hi és abans de cadascun de nosaltres, i hi continuarà sent després de cadascun de nosaltres. No el podem abolir. Però sí que hi podem influir. Com diu, amb tota la raó, Rafel, un dels èxits fonamentals -potser el més important, si es pensa bé- del moviment en defensa dels qui abans -i encara avui en bona part del món- només podíem ser anomenats i pensats com a pervertits o anormals (amb aquestes o d’altres paraules similars) ha sigut precisament aconseguir influir en el llenguatge que s’usa amb relació amb nosaltres i amb la resta. Així que no es tracta de suprimir les etiquetes: en tot cas el que cal -en el terreny LGTB com en qualsevol altre- és no convertir-les en dogma de fe, ser conscients que la realitat sempre és més complexa que qualsevol paraula, i estar sempre disposats a repensar el significat dels mots i a crear-ne de nous si és que cal.


  27. Com a estratègia puc entendre que es fagi ús polític de les identitats per fer front a un ambient hostil. La medicina va crear el subjecte homosexual al S.XIX, fins aleshores només existia el sodomita: aquell que realitzava actes sexuals que anaven contra-natura, que es considerava tot aquell que matenia relacions sexuals que no tinguessin per finalitat la reproducció. Però la sodòmia era un estat, no era una escència, era simplement un acte. L’estat-nació que necessita buscar noves formes de control, crea la ciència mèdica com una de les formes de control. Els científics són els únics que tenen dret a parlar sobre la veritat de les coses, i ens creen com a subjectes. Se’ns va crear com a subjectes per controlar-nos. Ara bé, no es van adonar de l’arma de doble fil que aixo amagava: la minoria creada per la medicina, i considerada com a malalta o desviada, es revela contra la opresió i comença a construir en una categoria positiva (“gay” en anglès originariament significava alegre).
    Faig una cita del professor de la UB Oscar Guasch que il.lustra molt bé el que vull dir:
    “La sexualidad, como la alimentación, siempre ha sido una cuestión de gusto, de paladar. Hasta el siglo XIX la sexualidad tiene un estatus social semejante al de la alimentación. Las personas se alimentaban sin más restricciones que las que imponían los ciclos agrícolas, la religión y las tradiciones culinarias. El doctor KEllogs y su anatema contra la carne introducen en la alimentación el fundamentalismo gastronómico. En adelante nada será igual; el mundo queda dividido entre omnívoros y vegetarian”.
    Nemo, naturalment que necessitem classificar per viure en un cosmos en el que tot seria un continu. Però no crec que sigui necessari pel què fa a les emocions, les categories ens constrenyeixen, no ens deixen fluir lliurement. Hem de ser alguna cosa o altra, i viure segons el què s’és. Pel què fa a les creències un es declara: o és creient, o és ateu, o agnòstic…i ajusta totes les experiències personals, per crear una trajectòria vital coherent amb el que hom afirma ser. El mateix passa amb la sexualitat. Quedem atrapats en les fronteres que creen les categories.


  28. Biel, m’agradaria distingir l’ús que introdueix la medicina al segle XIX dels termes “heterosexual” i “homosexual” que com tu ben dius, no deixa de ser un instrument de control social, de l’adopció en el llenguatge popular del terme “heterosexual” en els últims anys.

    Jo em volia referir a què la paraula “heterosexual”, fins fa 30 anys, només tenia l’ús mèdic que se li va donar al segle XIX. Fins fa 30 anys, els heterosexuals no s’autoanomenaven “heterosexuals” sinó, com a molt “normals”. De fet a Espanya no és fins als anys 80-90 que es popularitza el terme “heterosexual”. Fins llavors, l’opòsit d’homosexual era “normal” i “heterosexual” era un terme només pràcticament d’especialistes, utilitzat quasi exclusivament en els àmbits de la psicologia i la psiquiatria.

    El gran triomf ha estat que, en el llenguatge quotidià, abans la dicotomia era NORMAL versus homosexual, mentre que ara, en el llenguatge comú, la dicotomia és heterosexual-homosexual i cada cop menys es fa servir la paraula “normal” per designar els heterosexuals. Això sí, des d’aquí trenco una llança per anar normalitzant en el llenguatge el lesbianisme, la bisexualitat i l’assexualitat dins la diversitat d’orientacions sexuals. I per suposat, llenço una altra llança per fer usar el llenguatge amb correcció i no confondre identitat de gènere (transsexualitat, etc.) amb orientació sexual.

    Per cert, estic totalment en contra de la paraula “opció” sexual, queda molt flower-power i tal, però realment algú escull ser hetero, bi o homo? Jo encara no conec ser humà que hagi triat la seva “opció” sexual… Encara estic esperant que me’l presentin!


  29. Biel: és que no es tracta de si és “necessari” o no etiquetar això o allò. És que és, simplement, inevitable: classificar la realitat mitjançant les paraules forma part d’allò que ens fa ser humans. No podem deixar de fer-ho, i el mateix val per al que tu anomenes emocions que per a qualsevol altre aspecte de la realitat. Abans que s’inventaren les etiquetes actuals referides a l’orientació afectivosexual, no és que no hi haguera etiquetes: hi havia els normals i els pervertits, o sodomites, o mariques i bolleres… Si desaparegueren del llenguatge quotidià els conceptes d’homosexual i heterosexual, tem que tornaríem a trobar-nos una altra vegada en un món dividit entre els normals i els que no ho són. No sé exactament què vol dir la cita de Guasch que esmentes, però t’assegure que l’orientació afectivosexual mai no ha sigut una qüestió del gust particular de cadascú, un aspecte privat en què els altres no es creien amb dret a interferir. Ben al contrari: allò considerat normal s’ha imposat sempre -amb més o menys virulència- com a la norma obligatòria per a tothom.

    Insistisc: no es tracta de carregar-se el llenguatge, es tracta de no fer-ne dogma de fe i d’estar disposats a revisar-lo sempre. D’altra banda, si tu vols fluir en la teua orientació afectivosexual, no seran pas les paraules les que t’ho impediran…


  30. sento ser trivial, però ara cada cop que comenti se m’atribuirà un d’aquests bixejos?


  31. Gran blog! m’he enganxat fins el final… encara no entenc perque estic escribint en catalá…


  32. Nemo: és que potser no m’expresso bé. El que vull dir és que abans que la medicina creés el cos homosexual, no existia com a un tipus de persona, com a escència. El terme sodomita, es caracteritzava pels seus actes, però no era una escència.
    És una carterística molt pròpia del procés de modernitat de creear escències, perquè són més fàcils de controlar. Les identitats deixen de ser viscudes, per passar a ser primer pensades per després viure segons aquestes. S’utilitza la identitat per identificar. Suposa la alienació: la reducció abstracta d’una memòria de vida en estigma, tot i que després els afectats per l’estigma li donaran la volta donant un sentit positiu a la identitat. Però l’efecte és el mateix, aquesta l’experiència viscuda queda mutilada i congelada per les fixacions de la identificació.


  33. dons a mi em pot arribar a molestar molt la ploma exagerada en un home, tant com l’actitud ultramasculina en un altre. Penso que tothom s’ha de comportar tal com es per naturalesa. I ningú està, per naturalesa, tant en un extrem com en l’altre. Tenia un company a classe que tenia una ploma impresionant i estic segur que actuava així per cridar l’atenció.


  34. reiter un cop més el meu agraïment a tots els que heu participat en aquest debat amb un nivell tan elevat i uns arguments tan ben expressats! Moltes gràcies a tots i, si voleu podeu seguir el debat fins a la extenució!

    I si, Pau, he descobert una opció per posar caretes de monstres als comentaristes q no estiguin registrats a WordPress, a que és guai?


  35. ostres ara que estava tant interessant, que és que se us ha acabat la corda?


  36. No, no se’ns ha acabat la corda: a mi, aquest debat tan interessant m’ha sigut d’allò més útil per a escriure això.


  37. La identitat és viscuda com un dret però constitueix una obligació.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: