h1

Les feines més extranyes que he tingut

Mai 1, 2008

Avui, 1r de Maig dia del treballador, resulta una efemèride més que oportuna per relatar-vos el meu trist passat laboral, en un temps afortunadement remot, abants de que l’arqueologia absorvís el 100% del meu currículum!

Quan tens entre 16 i 23 anys, estas estudiant una carrera i no tens gaire temps, acceptes qualsevol cosa que et pugui reportar pasta ràpida, sense ser gaire conscient de les teves limitacions personals…

Aquí alguns exemples!

porno·Depenent en un videoclub porno: De fet no era exclusivament pornogràfic, hi havien algunes cintes ultradesfassades (en plan españolades del Alfredo Landa i tal) per dissimular una mica, peró el 99% de clients es decantaven per títols com “Fuí a por trabajo y me comieron lo de abajo”, “Abierta hasta el amanecer”, “Ensalada de pepino en el colegio femenino” o “En boca cerrada no entran moscas, pero entran pollas como roscas”. El treball no era gaire dificil, però els clients em posaven constantment en evidencia demanant-me consell, i clar, com els hi explicava jo que a mi em tirava més el Rocco Sifredi que la Pamela Anderson?

Wooop!·Monitor d’esquí d’un nen coix:  Vale, en principi m’ho van vendre com una feina molt senzilla, tot i que jo ja vaig advertir que el meu sentit del equilibri era nul i que en la vida m’havia calçat uns esquís; però em van assegurar que en sabria més que un nano al que li faltava una cama i portava una pròtesi… doncs no! Al condemnat se li donava millor que a mi!!! Si em descuido es posa a fer salts artístics mentre jo no parava de caure i aixó que tan sols vàrem arrivar a caminar uns 10m per un camí planer! Que trist!.

Botiga·Depenent en un quiosc/tenda de Primitives i Quinielas:   El meu pare va tenir la meravellosa idea de montar aquest negoci i, de pas, obligar-me a mi a treballar-hi tot l’estiu per pur amor a la familia (es a dir a canvi de res). Jo ODIAVA  als clients d’una forma desmesurada, desitjava que no entrés ningú, els atenia amb despreci i desgana, m’inventava el preu dels productes i assegurava que la màquina de fotocòpies s’ens havia espatllat sobtadament. I ells per venjar-se em posaven davant de els situacions més compromeses:  Que si teniem un bloc de fulls blancs, quadriculats, amb 8 forats i el marge de color blau a l’esquerra; que si sabia de memòria els resultats del Valladolid-Betis per la quiniela, que si els podia fer 5.000 fotocòpies a doble cara… aaaaggghhh!

Profe· Professor d’història en un institut marginal: Estava fent el CAP i oh sorpresa! Em va tocar fer les pràctiques en un institut on en la darrera década tan sols dues persones havien aprovat a la selectivitat! Jo havia d’exlicar el franquisme a uns 15 nanos de 16 anys, que venien un dia de cada 4, gairebé no sabien llegir, no tenien ni la més remota idea de situar Espanya en un mapa d’Europa, eren incapaços de dir-me la diferència entre democràcia i dictadura o monarquia i república i el nom de Franco no els hi deia res. El primer dia una mare ja em va dir: “Pues mi hijo estudia muxo que se ha sacao la licencia de armas a la primera!” El més increïble és que amb aquest panorama tots els nanos de la classe van sortir amb una idea aproximada de la Guerra Civil i el franquisme! Vaig donar un tema amb un trimestre, quan n’hauria d’haver fet uns 20, però com a mínim aquell el van entendre!

Espero que la feina d’arquòleg em duri, perqué com hagi de tornar a buscar-me la vida ho porto clar!

Advertisements

10 comentaris

  1. Repartidor de propaganda
    Venedor d’enciclopèdies per a mares primerenques i incompetents (el test s’encarregava de demostrar-ho)
    Repartidor/venedor de “malalenes”
    Peó en un escorxador (vaig trigar un any a tornar a menjar pollastre)
    Programador d’ordinadors (Basic, c, c++)
    Programador d’ordinadors amb empresa pròpia (c++)
    I ara cobro com a programador d’ordinadors però m’estic especialitzant en WinWord (en conta de la meva voluntat, es clar)


  2. Un post molt apropiat per al dia d’avui!
    Ens veiem demà!!


  3. les dos primeres encara no me les havies explicat mai xDD

    jo encara no n’he tingut mai cap, de treball estrambòtic.. bé, un cop vaig treballar a l’empresa de mon pare, passant uns documents requetefotocopiats i amb lletra minúscula, que no s’entenia una merda, sobre coses absurdes a excel i arxivant coses amb aquelles carpetes que es mantenen dretes i que els jodíes em van fastidiar les mans perquè s’em clavaven totes les merdes peces de plàstic i ferros que tenien. des d’aquell moment les miro amb odi.

    adéu!


  4. Ja tinc pou anys i, per molt malament que em sembés llavors, la vida, quan en tenia disset o divuit, era més fàcil que ara. Jo almenys tenia la sensació que cada any podia millorar.

    Ara, en canvi, sé que la vida dels meus fills és i serà pitjor,(infinitament precària!) i que per tant la meva és per ara la darrera generació que no deixa un món millor als seus fills.

    Ens hauria de fer pensar això als “grans” del país. És per això que torno a llegir els autors de quan era jove a veure on ens hem perdut. Ai aquell maig de fa 40 anys!


  5. A mi em passa com al Valentítorra. I sotscric totalment el seu comentari.
    Però m’has fet recordar el meu primer treball, que també va ser prou “exòtic”: dependent a la secciò de camiseria de Almacenes Capitolio. Pels qui no sabeu que eren els Almacenes Capitolio us diré que eren El Corte Inglés dels pobres. Estaven al carrer Pelai, com El Siglo i uns altres que no recordo com es deien. Eren com el concepte actual de mercadillo però amb una estructura empresarial al darrera en la que els caps de secció eren autèntics virreis.
    Gràcies a aquesta feina, ara plego les camises millor que la dona de fer feines, hahahaha


  6. Jo tenia un company de classe que tot i semblar el mes religios de 9 a 5 de la tarda tenia una de pelicules porques dignes de serie B y es que el seu pare treballava segons ell en un videoclub. Recordo amb pavor aquella de Viejitos exigentes buscan colegialas ardientes…

    No seria el teu fill? jajaja


  7. però si l’estupenda és una fiesta sólo para mujeres y amigos! q té de dolent? xDD

    nuse, ya m’explicaràs!


  8. ja sé que et va desgradar!!! no m’enrecordava! els streapteases!


  9. Francament, crec que la feina al videoclub porno t’esqueia d’allò més. Jo no la descartaria tan ràpidament… qui sap, potser és la teva verdadera professió… 😛


  10. Gràcies per els vostres comentaris!! Es un consol saber que no soc l’únic que ha vengut la seva forçá de treball al capital a canvi de quatre duros fent les tasques més surrealistes imaginables!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: