h1

Fauna Universiaria (en una facultat de lletres)

Abril 29, 2008

columnes uabLa Qualche em va proposar dies enrere un repte: fer un post sobre les diferets tipologies socials d’estudiants que podem trobar en una universitat. Jo obviament vaig acceptar encantat: heu de saber que m’apassionen desesuradament les proposicions bloggers tan originals com aquesta.

Però us he d’advertir que la facultat en la que jo vaig estar és un pel… com ho diria jo… peculiar? Si, digem-ho així! 

Estudiar Història a la UAB era com viatjar a una dimensió paralela en la que l’únic debat polític possible era entre anarquistes i marxistes, on els laboratoris estaven decorats amb imatges del Che i de Marx, on tot es decidia assembleariament i on cada setmana hi havien motius sobrats per convocar una manifestacio o, perqué no, una vaga general revolucionaria anticapitalista.

 I en aquest ecosistema tan particular, obviament la fauna era d’allò més rara avis:

Els Gurús: Per ells la facultat és una mera excusa  per fer la revolució i demolir el capitalisme. Només van a classe per fer propaganda dels actes solidaris amb les causes més rocambolesques imaginables.Ells dirigeixen les assemblees  i, obviament, duen les pancartes i els megafons a les manis. Portar-lis la contraria en el menor detall sigifica ser un traïdor a la causa, un esquirol i un talp del sistema. Temps aproximat per acabar carrera: 8/9 anys  

Les pijes perdudes: Elles volien fer periodisme però no els hi arribava la nota, així que, sense saber on cony s’estaven ficant, van marcar la casella d’Història a la UAB. Un cop allí no triguen en adonar-se que els seus tacons i el seu maquillatge no lliguen gens ni amb les rastes o le crestes omnipresents i tenen molt clar que els seus modelets no es refregaran pel fang d’un excavació arqueològica. Temps aproximat en abandonar la carrera despavorides: 1/2 anys.

Les “morcillas del averno”: Un grup, tot i que reduït, força dificil d’oblidar! Eren unes 7 o 8 gòtiques supergordes i embotides en corsés de làtex que mai parlaven amb ningú que no anés més maquillat que Marilyn Mason.  Eren fanàtiques de la Història Medieval i corrien tot tipus de fosques llegendes i extranys rumors sobre elles. Temps aproximat en fugir corrents quan te les trobes a les fosques en un passadís del departament: 2-3 segons.

Els superfreaks: Ells ho saben tot, no hi ha detall succeït entre l’aparicció dels primers homínds i ahir per la tarda, per insignificant que sigui, que s’els hi hagi passat per alt. Els hi encanta interrompre classe per fer les preguntes més rebusqcades imaginables i posar en un compromís al professor. Ente classe i classe van a la biblioteca a refrescar el seus coneixements, no fos cas que en la darrera mitja hora s’hagués publicat alguna novetat. Mitjana aproximada del seu expedient: 9,9; èxit laboral:0% (us els imagineu picant en un jaciment al Agost? ahajaja).

Els ultrahippies: Per ells la facultat comença al bar i acava a la gespa del davant, no coneixen un altre temari que el de liar-se porros i el seu màxim esforç es basa en tocar els bongos. Amb prou feines poden recordar el nom de la carrera en la que en un temps remot es van matricular. Es guanyen la vida amb coses tant curioses com retornar les ampolles de cervesa buides que troben pel bar (et donen 10 cèntims) o bé traficant amb tabac, ja que la legislació en va prohibir la venta en tota la UAB. Temps aproximat en acabar la carrera: encara estic esperant que algú d’ells ho faci!

Els motivats: O sigui jo, entre molts d’altres. Ens encantava l’arqueologia: realment per nosaltes més que una carrera era una passió i un hobbie; tots estavem ficats en un grup d’investigació, teniem una taula pròpia al laboratòri des de 1r, anàvem de voluntaris a excavacions del juny al septembre, tractavem de col·legues als professors del departament i realment no ens importava malgastar el notre temps lliure ajudant-los a classificar caixes i caixes d’ossos i pedres mentre el reste d’alumnes estaven al bar. Temps aproximat en trobar feina un cop acabada la carrera: 1/2 mesos.

 

21 comentaris

  1. Jajajaja. Veig que malgrat el temps que ha pasat (ja fa més de 25 anys que vaig acabar la carrera, al menys la primera), la fauna no és gaire diferent.
    Nosaltres no teniem morcillas del averno i les pijes perdudes acostumaven a acabar la carrera (encara que fos en el doble de temps) però, es clar, era Económiques i la pressió paterna devia tenir el seu efecte.


  2. I tenieu gúrús, ultrahippies i superfraks? Jo em pensava que eren espècies autóctones de la meva facultat!! ahaha


  3. Doncs, si. Teniem totes aquestes variants. Económiques és una carrera de ciéncies socials que, per molt que diguin, no és el mateix que una enginyeria o les ciències pures.
    Els gurus venien perque, en aquella época no hi havia carrera de ciències polítiques; o sigui que ho feien econòmiques o feien dret.
    Els ultrahippies, que vols que et digui … estic parlant dels 70’s, n’hi havia per tot arreu.
    I de superfreaks … sempre n’hi ha hagut i mai desapareixeran, encara que aleshores els hi deiem empollones.


  4. De puta mare! Per fi un estudi exhaustiu de la fauna del darrer territori verge de la UAB!
    Molt ben documentat. Felicitats!


  5. jajaja
    una mica freaks sí eh? però com a tot arreu
    el meu novio és una mica gurú…i estudia física això vol dir que aquestes espècies deuen estar escampades per moltes universitats! m’encanten aquest retrats de la societat. Estic pensant estudiar sociologia, que et sembla?


  6. has de saber que la meva facultat és la més guai de totes les de la Pompeu, però nosaltres també tenim pijes perdudes, aquestes són les de Traducció i intrepretació, de revolucionaris no en tenim gaires, la pompeu és massa burguesa per a ells, els freaks q tenim són aquells que viuen enganxats a la pantalla de cine i de tv, amb 100.000 pel·lícules de dvd, vhs i beta de totes les obres de cine cult dels últims 100 anys (també està el que es dedica a recol·lectar anuncis de tot el món i que planeja viure a Argentina per ser un gran creatiu). de hippies, no gaires, més aviat hi regna un aire indie-cool, buscant les últimes tendències que apareixen a l’últim programa de “silenci?”

    i motivats, arreu…


  7. A la meva facultat hi havia una especie que no has descrit… no se quin nom posals-hi…posa’l tu! son una colla de tiu ( en la majoria de casos verges) que estan a la uni pensant que les festes de les pelicules dels EEUU existeixen realment… pensen que els seus problemes inexperiència sexual es solucionarà pel sol fet de duur una carpeta amb gespa…


  8. y los normales donde entramos?

    la diferencia entre superfriki y motivado… es tan frágil…


  9. Ufff doncs la meva primera carrera va ser Humanitats a la Pompeu Fabra, en pleno apogeo grunge, primer, i brit-pop i gurús del dance, després (del 94 al 98).

    Com que la UPF era una facultat ben peculiar, pública, però elitista, i nosaltres érem una rara avis compartint edifici amb futurs economistes aspirants a executiu, la veritat és que a Humanitats hi havia una barreja ben peculiar. A més no hi havia campus. És el que té ser una uni 100% urbanita.

    La majoria érem freaks, però ningú es passava d’empollon en cap assignatura. Vull dir… per a una cosa que laboralment no et servirà de molt… l’important és disfrutar aprenent, no pas treure tot matrícula d’honor. Si més no el que tenia “prestigi” era aprofitar els anys de carrera per “culturitzar-te” més que treure bones notes o anar a totes les classes.

    La UPF era un món apart, perquè a humanitats hi havia molt apoliticisme, res a veure amb el clima assembleari UAB. La veritat és que hi havia o raros, o modernillos, o maricultes (jo era una del grup de les maricultes). I un ambient molt progai i tolerant per l’època.

    Després vaig reorientar-me cap al món de les biblioteques però ja mai res va ser tan divertit com llavors. Va ser com estar 5 anys a una espècie de balneari tipu muntanya màgica on gais i heteros, misfits i moderns trencaven barreres i es coneixien. Tenia clar que després m’hauria de buscar la vida on fos (ja que no tenia fusta de profe) però va valer la pena. Mai he tornat a viure en un ambient tan lliure i alliberat.


  10. Per cert, per ser de lletres erem un 30% de tius, quan a biblioteconomia només són un 10% de tius i a filologies i altres deu ser per l’estil…

    El que enyoro més era la confraternització i barreja que hi havia entre gent de diferents tendències sexuals. Sniff. Juventud, divino tesoro.


  11. m’ha encantat el teus retrat de la facultat d’història, jo m’havia passejat pels seu passadissos amb les meves assignatures de lliure elecció i a bona part me’ls havia trobat. Ara sort, q no sabia res de l’existència de les morcillas del averno, i això q jo feia llegendes medievals… q tiempos!!!!! jeje

    a la meva facultat passava una mica com a la del pau, però crec q el moviment indie-cool no estava gaire extès, suposo q ara la situació deu haver canviat.


  12. Ferran-> No m’acabo d’imaginar a hippies i Gurus a Económiques, però si tu ho dius!

    Lluís-> Gràcies per enllaçar-me! Espero que tot seueixi igual per la UAB

    Lídia-> Sociologa? Bé facis el que facis ves a la UAB, que es genial, tot i el que he descrit!

    Pau-> Realment no crec que la diferència sigui tant per la facutat com per la carrera!La faultat de ciencies de comunicació de la UAB no crec q es diferencii gaire de la teva!

    Topo-> Norrrr! Los freaks y los motivados son seres antagónicos!!! Deberias saberlo!

    Rafa-> Humanitats? Ahah! Si, realment les facultats de leltres son com una bombolla aliena a la resta de la societat, la qual cosa no deixa de ser un problema pq t’acabaes pensant que tot el món és com la teva aula i quan el llicencies alucines!

    Aita-> Vas tenir sort de no trobar-te a les morcilles, tot i q potser no ls vas veure ja que es camuflen entre les ombres del passadissos, esperant a les seves víctimes!


  13. Doncs n’hi havia, n’hi havia. Alguns dels gurus, ara ocupen llocs importants al PP o a CiU, quan abans eren els que estaven més a l’esquerra del que estava més a l’esquerra.
    I de hippies, també; era l’època!
    Jo et parlo de la UB, a la Diagonal, quan teniem campus. Campus de cols, vull dir. Al camí per arribar al metro de Collblanc (aleshores es deia Sant Ramon), li deiem la ruta Ho Chi Min.


  14. Ah! per cert, un altra cosa. Avui he estat a la Biblioteca de la Facultat de Filosofia, Geografia i Història de la UB. He descobert un altra categoria: els skaters.
    Es van paseijant per tot el passadís interiors amb els seus monopatins i, de tant en tant, atropellen algú. Quan han aconseguit saltar algún obstacle, criden a grito pelao al seu company (que sempre és a l’altra punta) per que se n’adoni de “cuanto sabe”.
    Ignoro el temps que destinen a acabar la carrera, hahahaha.


  15. Ferran has de saber que els skaters de la UB NO son estudiants!! Sinó que s’han colat de la plaça del MACBA que hi ha just davant, que es la meca dels skaters barcelonins!


  16. Hahahaha. Ja em semblava estrany, ja. Però no els havia vist mai a dins de la Facultat! I mira que hi vaig sovint!


  17. Jo estudiaba en una escola d’Art privada y era horrible veure la fauna tan variada si se suposa que tots venim a estudiar el mateix no?
    No entenc com tants diversos colectius venien a fer el mateix temari. Es clar que a la classe de escultura per exemple es on es veia sota el tema lliure qui era qui i d’on venia el seu estil. Nomes et dire que quan vam decorar les nostres taquilles la meva sen rosa va ser la menys original.


  18. GLAAAAM!!

    ostres ostres….quina ilu m’ha fet veure equest post! espero que no sigui tard per deixar-te el meu comentari.
    Es mereix un 10! o un 11!! m’ha encantat, he rigut molt i que sàpigues que a la meva facultat també hi ha tota aquesta fauna, però imagine’t un 80% de noies pijes (totes fent magisteri)!! talons i maquillatge si senyor. Sort que a la meva carrera (psicologia), estem tots pirats, i pots trobar de tot, és un consol!

    I si esic farta de pijes, me’n vaig a la del costat que fan enginyeris on tot son freaks… bé en fi, tinc un percal jo també! jaja.

    Molt bo, et felicito!! una abraçada!


  19. nomes dir que, com a estudiant de la facultat-preso del macba, dels skaters que hi ha un parell fan la meva carrera… tambe dir que et deixes un altre especimen d’estudiant que es el q fa la carrera amb 50 anys o mes per poder pujar esglaons en el seu sindicat o el jove de 18 que fa una carrera de lletres pq creu que es facil i aixi obte un titol “rapidament”… tambe hi ha entre els gurus, els indepes de medula que odien qualsevol persona que hagi mantingut converses en castella.
    diria que segur que ens deixem algun que altre… a si! el penjat que nomes s’ha llegit Zaratustra i q per aixo es creu Nietzsche i va pel mig de la facultat cridant i fent el “boig”.


  20. Uau, una bona descripció de la fauna de la uab. Com a part de la biocenosi de la facultat de ciències, jo partiria els “ultrahippies” en: hippies-pijos (els que ho son per seguidisme, però en el fons son uns nens de papa), hippies stàndard (els que ho son per convenciment, ja més guarrillos que els d’abans i sempre absolutament descombinats i amb colors llampants… però amb roba de primera mà encara), i els perroflautes (hippies rococó, generalment bruts, amb roba de n-mà i rastes, si m’he de hippiitzar ho faig bé, i no a mitges tintes).

    ah si, m’agrada el teu blog 🙂


  21. Genial article… tan de bo hi hagués aquesta fauna a la meva facultat…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: