I avui per tancar aquesta setmana fantàstica de la literatura en la que s’ha vist inmers aquest humil blog us ofereixo un cameo molt especial d’un dels poc amics, per no dir l’ùnic, que conservo des de la adolescència: el Kas….! Bé ell és…. un aventurer nómada, un supevivent a les catàstrofes de la mundanitat, un amant del nihilisme més apocalíptic i avui ens obsequia amb un misterios text fruït dels seus deliris més profunds.
Un animo a que en doneu la vostre opinió o que, guiats per el dadaisme inconscient delibereu sobre el sentit de la vostre existència i de les vostres decisions!
DECISIONS
L’espai és un lloc molt vast; vastissim, tan fotudament gran que ni una lògia oculta de cervells freaks de la astrofísica i la astrogonía és capaç albirar la puta punta d ‘iceberg. Es perden en conceptes empírics… tant que hom pensaria que no té principi ni fi. Per ventura pot algú recordar un sol segon d’inexistència?Una esfera es presenta com la imatge més perfecta de l’univers, una esfera lovecraftiana, d’aquestes que contenen angles absurds i línies no possibles. Puagh! però que merdes estic parlant. JO estava aquí per a altra cosa… i no record que, potser la culpa la tingui un excés de fluor en les meves genives, o de la ingesta accidental de massa E-323.
A si…JO…ajajajaja. Estúpida paraula. “Ego sum lux mundi”…”Ego absolvo ab homines pecatis vestris”. Ególatra, Egocentrisme, Egoisme, Egoína… Conceptes, si és que es perden en conceptes!
–J(*Eg)o em considero – diu el maldestre alumne- em considero un Pànfil,tot m’esta be i res no m’agrada.
Que li preguntin quin grau de pánfila posseiria en el moment que tres esvalotats clavessin els seus peus a terra amb claus roents. Ei! el metall crema…molt…ho dic per totes aquelles mans toves i delicades que mai acolliran un eina de llaurança.
Pànfil i Misomiséfil, caminen tranquils sota els arbres daurats. Llavors esclata un obús prop dels seus caps. Les aus aquàtiques prenen el vol magistrament i abandonen l’estany que acompanya al camí arbrat. Una papallona planeja prop d’un roser silvestre en el qual estan espargides part de les neurones den Pànfil. Un poc mes allà les sempre disposades formigues, treballadores inefables de la major empresa mundial, “Formica & Queen”, comencen el procés de selecció i reciclatge de les vísceres pudulentes havien compost segons abans el cos d’aquell gros i asilvestrat alumne
.
Misomisefil s’ha llançat al sòl i apunta com un boig en totes adreces, incapaç de veure el franctirador que aquesta apostat a un munt de metres. Plof!!!L’univers és tan vast…tant, que recórrer els metres necessaris per a netejar la muntanya de merda que s’acumula en el Zulo són més que suficients com per a replantejar l’estratègia a qualsevol.
.
Conceptes, tan irracionals com el temps.
.
“El Caminante”, sap que recorrerà el mateix espai que l’avesat conductor, però es pregunta: “Val la pena en veritat aprofitar tant el temps? Estar en tres mons distints en un mateix dia, serà sa? Oficina, Bar, Llar. *Agghh!!! Que va, el temps no és or. Ni de bon tros, maleïts semitas antisemitas. El temps és pura percepció camarades.”
Hem caminat durant gairebé un milió d’anys…. que passa?, creieu que el nostre cervell aquesta adaptat a la *highlife…?
Un cotxe, “ronroneante de fenómenos”, passa fregant a “El Caminante” i deixa després de si un espès núvol de pols que cega i fa tossir.
…
–Fill de puta!!! Si tingués aquí una moto t’anava a donar el teu merescut… cabró!!! Concepte, escolta’m, si és que es perden en conceptes!!!
Materialista cerca amb urgencia algú que li expliqui aquest “zum-zum” sord que s’allotja en el seu fetge.
El franctirador somriu: un altre més. És el puto rei de la selva, un tigre de bengala invisible, sigilós, fort i mortal. Ningú podrà enxampar-lo mai, ho sap i per això aposta fort. Llàstima d’aquest lleig detall de Déu, llàstima d’aquest error en la naturalesa de les coses que el llança del seu arbre embolicat en flames i amb el cos destrossat. Llàstima que aquest avió hagi aparegut de cop i volta amb intenció de convertir aquest espès bosc en un mar de Napalm.
Conceptes, si és que….
Si ja ho has dit pessat, conceptes si és que es perden en conceptes, vols tancar el bec.
Conceptes…si és que són pures faules!!! , Idiota!
Fill de puta, a mi no em crides això al carrer… vine!
Que et fotin…vine tu i prova els meus punys.
*by Kas*
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Bueno Kas,com aquesta setmana he tingut una audiència brutal gràcies a que més de 350 persones van teclejar al Google “Recomanacions per Sant Jordi” et permeto el luxe d’esfonsar totalment les meves estadístiques publicant el text més anticomercial que mai ha vist aquest blog!
Però no et prenguis aixó com una crítica negativa eh!, ans al contrari! El teu estil sembla una esquisida barreja entre la prosa provocadora de Miquel Houquelbec i el surrealisme oníric del meu ultraidolatrat Lynch! I a més: demanar-te que fesis quelcom simple i accessible, seria com prostituir el teu estil!
Gràcies per aceptr el repte!
I als meus lectors habituals: demanar-vos l’esforç de deixar un comentari en aquest post seria un abús per la meva part?
Vaa! No sigueu tímids!!
Wenas!
Feia uns dies que no passava pel blog i veig que hi han moltes novetats, entre elles el cameo d’algú que té unes teories molt interessants, però potser una mica difícils de portar a la pràctica.
Salut!
Noms ben trobats Kas, però potser si k una mika masa espès, kom a mínim per mi, k ho miro ben tard, ja a punt per anar a dormir, però fixeu-vos que sembla que ben poca gent s’atreveix a fer-ne crítica, és molt bó això Kas, és innovador.
A veure si m’ho llegeixo amb kalma i ho komentem.
Un ptonàs A l’Arqueòleg Glamurós, i al Kas, ens veiem akests dies davant d’un kafè? O direktament al konziertazo de KABRA!!
Wnu, k l’últim komentari era meu…
xuxuruxuru…
jejejeje…
molt des del cor i poc des del cap… em recorda a mi quan escric el que mai publico perquè és fruit de la paranoia del que ni jo mateix entenc. Visca la teva valentia! (tens bloc?)
Primer de tot gràcies per la vostra paciencia. El Roger em va retar a penjar un text al seu blog, i per tal de no sobresforçar les meves neurones vaig pensar de pasar algun dels que havia escrit temps enrera. Certament m’expreso millor en castellà que no pas en català, tot i que soc de Barna…,i la traducció ha fet aigues per aqui i per allà. De totes formes el text en sí és el que menys m’agrada, en tinc un parell més que l’Arqueòleg no va triar i que son més foscos encara, tot i que estan millor construïts.
No tinc blog, ve tinc un espai al msm on tinc textos, pero s’ha de refer que es del any passat.
I per ultim donar la raò a Xfar, son textos escrits amb el fetge i durant un periode fosc de l’existencia.
Nen, fomenta! Fes més i si vols passa-me’ls i te’ls penjo al meu bloc, que de paranoies en faig unes quantes, també. I m’és igual que sigui català que castellà! Fomentem! Ja ho saps, si t’animes…
Buenuuu! No et queixarás as, ue encara t’ha llegit mes gent de la que em pensava i fins i tot t’han sortit fans!
En fi, vaig a veure si remunto les visites del blog….
Caos per tot arreu.
Ei!!!!!!! Ja sé ke fa temps ke està penjat, pero m’ho vaig llegir, eh??
Em va agradar molt Kas, feia temps ke no llegia al blog de Roger coses ke no fossin relacionades amb: Madonna, coses nyonyes, etc…. jajajajaj Es broma eh Roger!!!
Dons res, ens veiem al concert de KABRA, eh??
Dewwwwwwwwwwwww
PD: Em va agradar ke vinguessis al correfoc, pel ke vaig veure vas ser dels pocs ke estava emocionadissim, jejejeje!!!
Suposo que el millor de tot plegat és que arribem a imaginar (o potser veiem de veritat) un cert sentit en tot plegat, molt més significatiu que el que se suposa que té sentit de debò. Endavant!