HANS BLÜHER: Un filòsof gai nazi.
Març 27, 2008
Si fa unes setmanes us exposava la paradoxa d’esser al mateix temps gai i de dretes, avui veurem detallat l’exemple més radical imaginable: un filósof que va intentar cosntruïr una ideologia que barregés al mateix temps la exaltació de la homosexualitat i el nacional-socialisme.
Segons aquest filòsof, nascut el 1888 a Berlin, les dones eren uns essers inferiors i perillosos i proposava una aliança viril entre els homes (imgino que de caire sexual) per tal de crear una societat exclusivament mascuilna i ària.
Les seves tèsis vàren tenir un cert ressó dintre de les SA, la secció més radical, violenta i paramilitar del Partit Nazi, liderades pe Ernst Röhm, que va ser sorprés al llit amb un altre home durant la fatídica “Nit dels Gavinets llargs” (Juny de 1934), en la que Hitler ordená un assasinat col·lectiu contra aquest sector del seu propi partit temerós que volguessin pendre-li el poder. A partir d’aquell moment la influència de Blüher va ser nula dins el nazisme, però va tenir la inmensa sort de no ser excutat o deportat a un camp d’extermini.
Durant el règm nazi es tanquen tots els locals d’ambient, es crea una unitat especial de la Gestapo per combatre la homosexualitat, es fan llistes negres de gais que anàven marcats amb un triangle rosa, s’executen experiments médics per “curar” als gais (com els realitzats el doctor Carl Vaernet al camp d’extemini de Buchenwald). Entre 1933 i 1945, 100.000 homosexuals son arrestats i empresonats, uns 10.000 d’ells en camps d’extermini. No sabem quans vàren sobreviure.
Tot i aixó Hans Blüher va seguir donant surport al règim de Hitler. Ara ja no em sembla tan sorprenent que hi hagin gais que votin al PP i aplaudeixin a la COPE.
PD: Gràcies Ferran per passar-me l’enllaç amb el qual he pogut fer aquet post!
Posts Relacionats
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
És curiós com es poden donar barreges que a priori semblarien imposibles.
Tanmateix el moviment nazi sempre ha tingut una aureola gai important, de fet algú afirmava que era un moviment de gais homòfobs, cosa que tampoc no seria d’estranyar, una part del homòfobs són homosexuals no reconeguts (jo en conec un) i per altra banda era un moviment antisemita dirigit per un jueu (que no volia ser-ho, es clar)
Com deia Stalin: els enemics de la revolució són dins les files de la revolució, i ell era la prova.
jó! això sí que represneta l’slogan “disfruta tus contradicciones”!!
L’aureola homosexual del moviment nazi em sembla que respon més a la iconografia que a la realitat. Com oblidar el Helmut Beger de La caduta degli Dei de Visconti?.
Indubtablement que hi va haver-hi homosexuals en el partit (seria estùpid pensar el contrari), però em fa l’efecte que no n’hi va haver entre els alts càrrecs (a part de Ernst Rhöm de qui ja heu parlat).
El que sí és cert, és que l’ambient militarista va incorporar un sentit de virilitat que bé es podria confondre amb homosexualitat, però que, des d’el meu punt de vista, no és més que masclisme portat al seu extrem. Pensar la societat com una arcadia masculina, en la que només tenen valor els homes i les dones queden relegades a simple objecte de reproducció.
Alguna cosa d’aquest pensament estava en el moviment juvenil dels Wandervogel en el que va participar Hans Blüher i al que va dedicar alguns dels seus llibres.
No conec el tema amb profunditat, però podria ser un objecte d’estudi que em sembla que no s’ha fet mai.
Arriba un punt en que les coses que fem [els humans] ja no em sorprenen. La nostra realitat és tan heterogènia que no val la pena teoritzar ni filosofar entorn a un model vàlid de societat o de qualsevol cosa relacionada amb l’esser humà… ho hem pogut veure al llarg de la historia i ho continuarem veient.
Si deixes de filosofar, altres ho faran per tu.
Realment vols això?
Skorbuto-> La teoria de la homofòbia com a consqüència d’una homosexulaitat ultrarreprimida, no em sembla descabellada, no…
Pau-> Ja veus! Visca la coherència!
Ferran-> Si a mi tb m’ha picat la curiositat de seguir investigant sobre el tema… tot i q veig dificil trobar biblografia no escrita en alemany!!
Blanco Nuclear-> Si que val la pena teoritzar, total, que hi perds? Que hi hagin excepcions no signifca que no es puguin fer normes!!
A mi des que vaig sentir a la meva mare dir-me “si no perdones a la teva germana, deu et castigará. Deu ens mana perdonar”…Vaig tenir claríssim que si ella ho feia, el món no deixaría de plantejar-me contradiccions durant la resta de la meva vida.
“Eh?Respon!” i jo responia “T’he dit que no em contestis!”… un altre de les primeres que recordo… 😀
Totalment d’acord amb el Blanco Nuclear que diu que la nostre realitat és del tot heterogènia… però per mi, les contradiccions, són la sal de la vida…
Hola:
Per fi he pogut esbrinar d´on bé aquet triangle rosa cap per vall. Ufff que fort emb sembla, la veritat es que no comprenc a aquet senyor filosof. La veritat es que la fusio de Gai i del PP actual es que no m´agrada. Son dos coses que es contradiuen. Pero jo crec que aquet paiu felia aixo per ocultarse… per ocultar que el que en realitat li agradaven eran els homes.
Petons.
Hola Mischa McMahon:
Em sembla que no ens has entés. En Hans Blüher no s’ocultava de res: El titol d’algun dels seus llibres, fins i tot en alemany (Die Rolle der Erotik in der männlichen Gesellschaft), és pro explícit [El paper de lo er`tic en les societats de mascles]. Això és lo verdaderament curiòs del personatge!
També cal dir que aquest llibre és de 1919, molt abans de la bogeria hitleriana.
Ah si?? No ho sabia, gràcies ferran!!
Qui pogués aconseguir un d’aquests llibres eh! Un document històric de primera magnitud!!
A la Biblioteca de l’Universitat de Goetingen (un fons documental que consulto sovint per altres motius) hi ha fins a 41 llibres d’aques autor: http://opac.sub.uni-goettingen.de/DB=1/SET=1/TTL=1/CMD?ACT=SRCHA&IKT=1004&SRT=YOP&TRM=bl%C3%BCher%2C+hans.
Per cert, he vist que el Die Rolle der Erotik ,,, no és de 1919 sino de 1917. Excuses pel lapsus.
La pega, com et deia, és que estan tots en alemany.
Només he trobat traduccions al francés (relativament recents, dels anys 90) de Wandervogel: histoire d’un mouvement de jeunesse(originariament de 1913-1916) i de Pour une renaissance de l’Academie platonicienne (originariament de 1920).